L'arquitecta Maria Rubert ingressa a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Maria Rubert, professora a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, és la primera dona catedràtica d'Urbanisme a Espanya i ha estat reconeguda amb el Premio Nacional de Urbanismo en la categoria d'Iniciativa Periodística (2004), atorgat pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
La Reial Acadèmia és una institució cultural creada a Barcelona el 1849 amb la finalitat de dirigir lʼensenyament de Belles Arts i ser òrgan consultiu de les administracions públiques en assumptes artístics. Amb seu a l’edifici de la Llotja, les seves actuals funcions són, fonamentalment, potenciar la divulgació i investigació en matèria d'art a Catalunya i vetllar per la conservació del patrimoni artístic del país.
N'han estat membres les figures més representatives de la cultura catalana. Els arquitectes Elies Rogent, Lluís Domènech i Montaner, Enric Sagnier, Josep Puig i Cadafalch o José Antonio Coderch són alguns dels acadèmics numeraris històrics.
Maria Rubert de Ventós
Maria Rubert va estudiar Arquitectura a l'ETSAB i va obtenir el Doctorat el 1993. Ha compaginat la seva carrera professional amb la docència d’Urbanisme i Paisatgisme als cursos de Grau i Màster de la UPC. També ha impartit cursos i conferències a altres universitats espanyoles i dels Estats Units, Xile, Mèxic, França, Alemanya o Itàlia.
Col·laboradora habitual del mitjans, ha publicat articles sobre ciutat contemporània, mobilitat, perifèria i paisatge a revistes especialitzades. És coeditora de la Revista D’Ur del Laboratori d’Urbanisme i autora dels llibres 'Barcelona sense GPS' (2021-2022), 'Places porxades a Catalunya' (2006) i 'Empire Corner' (2009). També és coautora de 'La ciudad no es una hoja en blanco' (2000, 2014) i '14 parejas y un mosaico. 75 años de vivienda en España' (2021).
Ha realitzat diferents projectes residencials i rehabilitacions. És coautora, entre d'altres, de l'ampliació del Congrés dels Diputats de Madrid, del Projecte per a l'Àrea Olímpica de la Diagonal i del Pla d'ordenació Perú-Pere IV del Districte 22@, i assessora del PDU. Treballa també com a il·lustradora freelance.
El treball professional contribueix en un 25% al Valor Afegit Brut de Catalunya
L’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, de la qual el COAC forma part, ha presentat l’informe “Els i les professionals i la seva contribució a l’economia catalana 2018-2021”, impulsat pel Centre d’Anàlisi Econòmica Intercol∙legial. L’estudi, elaborat pels economistes Josep Oliver Alonso i Xavier Segura Porta, té per objectiu estimar la contribució dels professionals a l’economia catalana en el període 2018-2021.
Amb dades de 2021, l'informe destaca que el treball professional a Catalunya representa el 28% de l’ocupació, aporta el 40% de les remuneracions salarials i el 35% de les rendes mixtes d’autònoms i empresaris individuals, amb més del 47% de l’IRPF generat a Catalunya i el 38% de les cotitzacions socials, cosa que situa la seva contribució al Valor Afegit Brut (VAB) a l’entorn del 25%.
En relació amb la remuneració, l’informe conclou que els salaris bruts dels assalariats professionals assoleixen uns 36.700 milions d’euros, davant d’un total pagat a l’economia catalana d’uns 90.800 milions d’euros (2021). En conseqüència, el pes de les remuneracions salarials dels professionals és proper al 40% del total català. Pel que fa a l’aportació dels professionals autònoms o empresaris individuals a les rendes mixtes de treball i capital que generen el conjunt dels autònoms, se situa al voltant dels 16.200 milions d’euros, el 35% del total de les generades el 2021.
L’informe també apunta a un protagonisme rellevant i creixent dels professionals a l’ocupació catalana. Entre el 2002 i el 2021, l’ocupació dels professionals ha augmentat a una taxa anual d’un 3,7% des dels 498.000 als 966.000, uns registres molt per sobre de la mitjana dels llocs de treball creats a Catalunya. D'altra banda, es detecta un marcat envelliment dels professionals ocupats en el període 2002-2021, que reflecteix el procés de transició demogràfica del país. A més, s’apunta a un creixement dels immigrants professionals, que han avançat en aquest període a una taxa anual del 4,7%, comparat amb el 3,5% dels nadius.
L’informe també mostra la situació de la dona professional i destaca el predomini femení de l’ocupació en aquest col·lectiu amb més del 56%. Es tracta d’un tret diferencial important amb la resta del mercat laboral, on el pes dels homes és molt superior. Les xifres reprodueixen un elevat augment anual del 4,4% de les dones professionals entre el 2002 i el 2021, molt per sobre del 2,9% masculí i el 0,9% anual de les dones ocupades a la resta de l’economia. L’estudi explicita, però, la bretxa salarial també en l’àmbit professional. D’aquesta manera, el salari mitjà de les dones professionals se situa lluny del masculí, amb gairebé 40 punts de diferència.
Associació Intercol∙legial
La Intercol∙legial, que representa més de 100 col·legis professionals amb més de 250.000 col·legiats de tots els àmbits, va néixer amb la voluntat de reforçar la projecció social dels col·legis professionals, impulsar iniciatives d’interès comú, actuar com a interlocutora amb les Administracions i estudiar qüestions que afecten el col·lectiu, independentment del sector al qual pertanyin.
El Parlament modifica la Ley de Urbanismo para agilizar y digitalizar la concesión de las licencias de obras
Esta modificación de la Ley de Urbanismo forma parte de la Ley de acompañamiento de los presupuestos de la Generalitat y regula de forma expresa la responsabilidad de los colegios profesionales y las ECA en la emisión de los informes de idoneidad técnica (IIT). Ha sido negociada por estos cuatro consejos y colegios, con la aprobación mayoritaria de todos los partidos.
Las modificaciones fueron aprobadas por el Parlament el pasado viernes 10 de marzo y han entrado en vigor hoy, una vez publicada la Ley en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Actualmente, estos cuatro consejos y colegios están negociando con el Gobierno de la Generalitat el desarrollo reglamentario de la modificación del texto refundido, a fin de aprobar próximamente el Decreto de regulación de las entidades habilitadas en el ámbito urbanístico.
El Parlament modifica la Llei d’Urbanisme per agilitzar i digitalitzar la concessió de les llicències d’obres
Aquesta modificació de la Llei d’Urbanisme forma part de la Llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat i regula de forma expressa la responsabilitat dels col·legis professionals i les ECA en l’emissió dels informes d’idoneïtat tècnica (IIT). Ha estat negociada per aquests quatre consells i col·legis, amb l’aprovació majoritària de tots els partits.
Les modificacions van ser aprovades pel Parlament el passat divendres 10 de març i han entrat en vigor avui mateix, un cop publicada la Llei al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Actualment, aquests quatre consells i col·legis estan negociant amb el Govern de la Generalitat el desenvolupament reglamentari de la modificació del text refós, a fi d’aprovar properament el Decret de regulació de les entitats habilitades en l’àmbit urbanístic.