Nova guia de suport per a l'aplicació del Codi Estructural: reforç d’estructures de formigó
L'Oficina Consultora Tècnica del COAC continua treballant en la redacció d’un conjunt de guies breus de suport tècnic per facilitar l’aplicació del nou Codi Estructural a la redacció de projectes.
La cinquena guia que es posa a disposició dels col·legiats està relacionada amb el reforç d’estructures de formigó. En ella es recullen tant els criteris generals i sistemes de reforç d’estructures de formigó que preveu el Codi Estructural, com el control de qualitat a efectuar sobre els treballs de protecció, reparació i reforç.
En aquesta mateixa pàgina trobareu les guies d’aplicació del Codi Estructural publicades anteriorment. A més, podeu consultar el nou guió sobre el contingut dels projectes de reparació estructural en edificis existents*:
Actualment s’està treballant en la redacció d’una altra guia sobre els tipus i tipificació dels formigons contemplats al Codi Estructural, de la qual us informarem en el moment de la seva publicació.
* Per accedir a aquests documents cal tenir contractat el Tram Complementari
Aprovat el Pla nacional per a l'erradicació de l'amiant a Catalunya 2023-2032
Les 21 actuacions previstes en el Pla són fruit del treball realitzat per la Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya i s’organitzen en 4 àmbits:
· Identificació: s'hi inclouen accions enfocades a la seva detecció.
· Retirada: es preveuen accions de priorització de l'erradicació en edificis públics, promoció de l’eliminació de l’amiant en l’àmbit privat i accions per al dipòsit controlat i tractament segur dels residus, així com l'impuls del reciclatge.
· Prevenció: crear campanyes de sensibilització, revisar els protocols per a les intervencions en cas d’emergència, fer seguiment de la salut dels treballadors que hi han estat exposats i reforçar la recerca sanitària.
· Nou marc normatiu: caldrà disposar d’una llei específica, desenvolupar el reglament necessari i impulsar canvis normatius a la legislació d’àmbit autonòmic i estatal.
En la línia de les actuacions previstes al Pla, el Govern de la Generalitat va comunicar el 24 de març que preveu una línia d’ajuts per al 2023 de 50 milions d’euros:
· 40 milions per subvencionar la substitució de cobertes amb amiant per plaques fotovoltaiques per a autoconsum. A aquest programa, anomenat Amiant per plaques, s’hi indica que s'hi podran acollir immobles on es desenvolupi o s’hagi desenvolupat una activitat econòmica.
· 10 milions per a la retirada d’amiant destinats a propietaris individuals o comunitats de veïns d’habitatges que continguin elements d’amiant.
Més de 4 milions de tones d’amiant a Catalunya
Tot i que l’any 2002 es va fer efectiva a l’Estat espanyol la prohibició de fabricar, utilitzar o comercialitzar materials que continguessin amiant, es calcula que encara hi ha a Catalunya més de 4 milions de tones d’amiant, principalment en forma de fibrociment en teulades, dipòsits, baixants o jardineres, però també com a aïllament tèrmic i acústic, entre d'altres usos.
L’objectiu d’erradicar tot l’amiant a finals del 2032 que establia el Dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu de l’any 2015, i pel qual el Govern de la Generalitat va crear la Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya, serà una oportunitat laboral per al nostre col·lectiu, especialment en les tasques de localització i identificació del materials que continguin amiant, així com en la seva retirada.
Per a més informació, podeu consultar el text complet del Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya 2023-2032.
Des del COAC us anirem informant a mesura que s'avanci en el desplegament d'aquest Pla.
Construmat celebra una nueva edición con la participación de 180 empresas del sector
Del 23 al 25 de mayo la Fira de Barcelona celebrará la 22ª edición del Salón de la Construcción en el Recinto de Gran Via.
Los arquitectos colegiados pueden obtener una acreditación gratuita mediante el código que encontrarán en el Plus COAC.
Más de 180 empresas expositoras y cerca de 300 marcas participarán en el evento. Con la superficie expositiva completa, el salón ampliará su espacio en el exterior del pabellón, donde se ubicará la exposición de maquinaria industrial y herramientas para la construcción.
Entre las compañías que participarán están: Alsina, Alu Factory, Arquima, Breinco, Celo, Cementos Molinos, Cosentino, Durmio, Egoin, Evowall, Fischer, Gabarrón, Hercal, Jung, Kiloutou, Layher, O Feliz Painel, PMP, Grupo Protec , Roca, Rehatec, Roi, Grupo Saltoki, Sebastián, Simpson Strong Tie, Tejas Borja, Thermis, Volcalis, entre otros.
Congreso y actividades paralelas
Aparte del espacio expositivo, el salón también contará con un congreso de tres días donde se debatirán algunos de los principales retos del sector de la construcción en materia de sostenibilidad, industrialización y digitalización, con especial atención a los fondos Next Generation.
Además, se realizarán jornadas técnicas, talleres, demostraciones y aplicaciones en el marco del Aula de Formació, que ofrecerá sesiones prácticas sobre las últimas novedades en productos y servicios dirigidos a los profesionales.
Para más información, puedes visitar la web de Construmat.
La arquitecta Maria Rubert ingresa en la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Maria Rubert, profesora en la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona, es la primera mujer catedrática de Urbanismo en España y ha sido reconocida con el Premio Nacional de Urbanismo en la categoría de Iniciativa Periodística (2004), otorgado por el Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana.
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
La Academia es una institución cultural creada en Barcelona el 1849 con la finalidad de dirigir la enseñanza de Bellas Artes y ser órgano consultivo de las administraciones públicas en asuntos artísticos. Con sede en el edificio de la Llotja, sus actuales funciones son, fundamentalmente, potenciar la divulgación e investigación en materia de arte en Cataluña y velar por la conservación del patrimonio artístico del país.
Han sido miembros de la Academia las figuras más representativas de la cultura catalana. Los arquitectos Elies Rogent, Lluís Domènech i Montaner, Enric Sagnier, Josep Puig i Cadafalch o José Antonio Coderch son algunos de los académicos numerarios históricos.
Maria Rubert de Ventós
Rubert estudió Arquitectura en la ETSAB y obtuvo el Doctorado el 1993. Ha compaginado su carrera profesional con la docencia de Urbanismo y Paisajismo en los cursos de Grado y Máster de la UPC. También ha impartido cursos y conferencias en otras universidades españolas y de Estados Unidos, Chile, México, Francia, Alemania o Italia.
Colaboradora habitual de lo medios de comunicación, ha publicado artículos sobre ciudad contemporánea, movilidad, periferia y paisaje en revistas especializadas. Es coeditora de la Revista D’Ur del Laboratori d’Urbanisme y autora de los libros 'Barcelona sense GPS' (2021-2022), 'Places porxades a Catalunya' (2006) y 'Empire Corner' (2009). También es coautora de 'La ciudad no es una hoja en blanco' (2000, 2014) y '14 parejas y un mosaico. 75 años de vivienda en España' (2021).
Ha realizado diferentes proyectos residenciales y rehabilitaciones. Es coautora, entre otros, de la ampliación del Congreso de los Diputados de Madrid, del Proyecto para el Área Olímpica de la Diagonal y del Plan de ordenación Perú-Pere IV del Distrito 22@, y asesora del PDU. Trabaja también como ilustradora freelance.