Exposición "El Barri Perdut"
Vàries entitats
http://plnova.cat/
De Jueves, 13 Agosto, 2015 - 18:45 hasta Domingo, 10 Abril, 2016 - 20:00
Gratuït
Butlletí:
Exposició "El Barri Perdut"
Vàries entitats
http://plnova.cat/
De Jueves, 13 Agosto, 2015 - 18:45 hasta Domingo, 10 Abril, 2016 - 20:00
Gratuït
Butlletí:
Fotografias de Lluc Queralt Baiges
Imatge:
Fotografia de Lluc Queralt
Una mirada personal del fotógrafo LLuc Queralt, que nos muestra fragmentos visuales de edificios emblemáticos a través de reflejos. La exposición se podrá ver del 7 de marzo al 30 de mayo de 2016 en la Sala Barhaus de la Demarcación de Tarragona del COAC.
Descarga la invitación
El medio fotográfico, en su revisión más contemporánea, nos advierte, en una continua letanía, sobre la trampa de lo que denominamos realidad. Nos apropiamos, descontextualizado y teatralizado retazos de vida congelados, escamoteados al tiempo y -ungits de ubiqüitat- los volvemos a nuestra saturada sociedad de la información. Las imágenes transgreden inexorablemente el péndulo del devenir. Agotadoramente nos abastecen de representaciones de nuestra cotidianidad, bebederos de condicionamientos históricos, estéticos, semióticos y ideológicos. Es difícil encontrar en esta inmensa marea de fragmentos visuales el punctum de una fotografía -como nos sugiere Barthes- "aquel azar que en ella me despunta". Entre la avalancha, alguien consigue subyugarlos con el lo que no admite adjetivo, que es innumerable. Lucas, donde se encuentra el punctum en tu representación de lo que nos rodea? Tal es la estética de tus composiciones; La visión humanista con la que presentas a los individuos retratados; La luz dominada con la que equilibras las fotografías sin afectación; Tu transitar expectante y empático por el mundo ... Puede ser. Lucas, tu ojo es un diafragma preciso, un depredador de instantes, siempre agazapado en la búsqueda de la pieza codiciada. Tu método es fiable. Podemos percibir que acreditas un entrenamiento constante y tenaz. Has bebido de los inicios de la historia de la fotografía. No eres un "artista emergente" que necesita subir al frágil carro de la última tendencia, rascar en el original y revisitar espacios conocidos por realizar simples ejercicios de estilo. Tu eres un clásico anclado en la posmodernidad. Malos tiempos para la lírica.
Descarga la invitación
El medio fotográfico, en su revisión más contemporánea, nos advierte, en una continua letanía, sobre la trampa de lo que denominamos realidad. Nos apropiamos, descontextualizado y teatralizado retazos de vida congelados, escamoteados al tiempo y -ungits de ubiqüitat- los volvemos a nuestra saturada sociedad de la información. Las imágenes transgreden inexorablemente el péndulo del devenir. Agotadoramente nos abastecen de representaciones de nuestra cotidianidad, bebederos de condicionamientos históricos, estéticos, semióticos y ideológicos. Es difícil encontrar en esta inmensa marea de fragmentos visuales el punctum de una fotografía -como nos sugiere Barthes- "aquel azar que en ella me despunta". Entre la avalancha, alguien consigue subyugarlos con el lo que no admite adjetivo, que es innumerable. Lucas, donde se encuentra el punctum en tu representación de lo que nos rodea? Tal es la estética de tus composiciones; La visión humanista con la que presentas a los individuos retratados; La luz dominada con la que equilibras las fotografías sin afectación; Tu transitar expectante y empático por el mundo ... Puede ser. Lucas, tu ojo es un diafragma preciso, un depredador de instantes, siempre agazapado en la búsqueda de la pieza codiciada. Tu método es fiable. Podemos percibir que acreditas un entrenamiento constante y tenaz. Has bebido de los inicios de la historia de la fotografía. No eres un "artista emergente" que necesita subir al frágil carro de la última tendencia, rascar en el original y revisitar espacios conocidos por realizar simples ejercicios de estilo. Tu eres un clásico anclado en la posmodernidad. Malos tiempos para la lírica.
Exposició de fotografies de Lluc Queralt Baiges
Imatge:
Fotografia de Lluc Queralt
Una mirada personal del fotògraf Lluc Queralt, que ens mostra fragments visuals d'edificis emblemàtics a través de reflexes. L'exposició es podrà veure del 7 de març al 30 de maig de 2016 a la Sala Barhaus de la Demarcació de Tarragona del COAC.
Descarrega la invitació
El mitjà fotogràfic, en la seva revisió més contemporània, ens adverteix, en una contínua lletania, sobre la trampa d’allò que denominem realitat. Ens apropiem, descontextualitzem i teatralitzem retalls de vida congelats, escamotejats al temps i –ungits d’ubiqüitat- els tornem a la nostra saturada societat de la informació. Les imatges transgredeixen inexorablement el pèndul del devenir. Esgotadorament ens abasteixen de representacions de la nostra quotidianitat, abeurades de condicionaments històrics, estètics, semiòtics e ideològics. És difícil trobar en aquesta immensa marea de fragments visuals el punctum d’una fotografia –com ens suggereix Barthes- “aquell atzar que en ella em despunta”. Entre l’allau, algú aconsegueix subjugar-nos amb l’allò que no admet adjectiu, que és innombrable. Lluc, on es troba el punctum en la teva representació del que ens envolta? Potser és l’estètica de les teves composicions; La visió humanista amb la que presentes als individus retratats; La llum dominada amb la que equilibres les fotografies sense afectació; El teu transitar expectant i empàtic pel món... Pot ser. Lluc, el teu ull és un diafragma precís, un depredador d’instants, sempre agotnat a la cerca de la peça cobejada. El teu mètode és fiable. Podem percebre que acredites un entrenament constant i tenaç. Has begut dels inicis de la història de la fotografia. No ets un “artista emergent” que necessita apujar-se al fràgil carro de l’última tendència, gratar en l’original i revisitar espais coneguts per realitzar simples exercicis d’estil. Tu ets un clàssic ancorat en la postmodernitat. Mals temps per la lírica.
Descarrega la invitació
El mitjà fotogràfic, en la seva revisió més contemporània, ens adverteix, en una contínua lletania, sobre la trampa d’allò que denominem realitat. Ens apropiem, descontextualitzem i teatralitzem retalls de vida congelats, escamotejats al temps i –ungits d’ubiqüitat- els tornem a la nostra saturada societat de la informació. Les imatges transgredeixen inexorablement el pèndul del devenir. Esgotadorament ens abasteixen de representacions de la nostra quotidianitat, abeurades de condicionaments històrics, estètics, semiòtics e ideològics. És difícil trobar en aquesta immensa marea de fragments visuals el punctum d’una fotografia –com ens suggereix Barthes- “aquell atzar que en ella em despunta”. Entre l’allau, algú aconsegueix subjugar-nos amb l’allò que no admet adjectiu, que és innombrable. Lluc, on es troba el punctum en la teva representació del que ens envolta? Potser és l’estètica de les teves composicions; La visió humanista amb la que presentes als individus retratats; La llum dominada amb la que equilibres les fotografies sense afectació; El teu transitar expectant i empàtic pel món... Pot ser. Lluc, el teu ull és un diafragma precís, un depredador d’instants, sempre agotnat a la cerca de la peça cobejada. El teu mètode és fiable. Podem percebre que acredites un entrenament constant i tenaç. Has begut dels inicis de la història de la fotografia. No ets un “artista emergent” que necessita apujar-se al fràgil carro de l’última tendència, gratar en l’original i revisitar espais coneguts per realitzar simples exercicis d’estil. Tu ets un clàssic ancorat en la postmodernitat. Mals temps per la lírica.