L'arquitecte Josep Lluís Mateo dona el seu fons professional al COAC
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El 16 de gener, l’arquitecte Josep Lluís Mateo ha formalitzat la donació del seu arxiu professional a l’Arxiu Històric del COAC. La documentació engloba documentació de tot tipus que reflecteix la vida professional de l'arquitecte.
L’Arxiu Històric del COAC, que custodia els fons de prop de 200 arquitectes des de la seva creació el 1969, es responsabilitzarà de la classificació i descripció del material d’acord amb les tècniques arxivístiques més adients. Els documents seran conservats a l’Arxiu Històric a Barcelona i estaran disponibles per a la seva consulta i estudi per part dels professionals i la ciutadania.
Així mateix, el Centre Obert d’Arquitectura organitzarà una exposició la tardor del 2025 per mostrar part del material.
Obra multidisciplinar
Va obtenir el títol d’arquitectura l’any 1974 a l’ETSAB i, el 1994, el títol de doctor (cum laude) a la UPC.
Des del 2002 és catedràtic d’Arquitectura i Disseny a l’Escola Politècnica Federal (ETH) a Zurich, on ha dirigit diverses investigacions arquitectòniques que han culminat en l’edició de publicacions com The Four Elements and Architecture: Earth, Water, Air, Fire. Architectural Papers VII (Ed. Actar. Barcelona, 2014).
Del 1981 al 1990 va ser editor de la revista Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme.
Són múltiples les seves obres, entre les quals l’agència de viatges Via Sonic a Barcelona (1975), el centre de formació professional La Bastida a Santa Coloma de Gramenet (1981-1983), la reurbanització del casc antic d’Ullastret (1982-1985), habitatges de protecció oficial a Bilbao (1988), el centre cívic Can Felipa a Barcelona (1984-1991), l’edifici central de Serveis Esportius de la UAB (1987-1993), el complex mulfifuncional Joan Güell a Barcelona (1989-1993), els jutjats de Sant Feliu de Guíxols (1990-1993), la llar de pensionistes i jubilats a Campdevànol (1991-1994), habitatges a Torelló (1992-1995), el complex d’habitatges Les Palmeres a Terrassa (1994-1998), la piscina municipal de Santa Eugènia (1998-2002), el Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) (2000-2004), l’hotel AC Fórum a Barcelona (2002-2004), la torre d’oficines per a CZF a Barcelona (2002-2004), intervencions a la Torre Banc Sabadell de Barcelona (2010) o la Filmoteca de Catalunya (2007-2011).
L’Arxiu Històric del COAC, que custodia els fons de prop de 200 arquitectes des de la seva creació el 1969, es responsabilitzarà de la classificació i descripció del material d’acord amb les tècniques arxivístiques més adients. Els documents seran conservats a l’Arxiu Històric a Barcelona i estaran disponibles per a la seva consulta i estudi per part dels professionals i la ciutadania.
Així mateix, el Centre Obert d’Arquitectura organitzarà una exposició la tardor del 2025 per mostrar part del material.
Obra multidisciplinar
Va obtenir el títol d’arquitectura l’any 1974 a l’ETSAB i, el 1994, el títol de doctor (cum laude) a la UPC.
Des del 2002 és catedràtic d’Arquitectura i Disseny a l’Escola Politècnica Federal (ETH) a Zurich, on ha dirigit diverses investigacions arquitectòniques que han culminat en l’edició de publicacions com The Four Elements and Architecture: Earth, Water, Air, Fire. Architectural Papers VII (Ed. Actar. Barcelona, 2014).
Del 1981 al 1990 va ser editor de la revista Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme.
Són múltiples les seves obres, entre les quals l’agència de viatges Via Sonic a Barcelona (1975), el centre de formació professional La Bastida a Santa Coloma de Gramenet (1981-1983), la reurbanització del casc antic d’Ullastret (1982-1985), habitatges de protecció oficial a Bilbao (1988), el centre cívic Can Felipa a Barcelona (1984-1991), l’edifici central de Serveis Esportius de la UAB (1987-1993), el complex mulfifuncional Joan Güell a Barcelona (1989-1993), els jutjats de Sant Feliu de Guíxols (1990-1993), la llar de pensionistes i jubilats a Campdevànol (1991-1994), habitatges a Torelló (1992-1995), el complex d’habitatges Les Palmeres a Terrassa (1994-1998), la piscina municipal de Santa Eugènia (1998-2002), el Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) (2000-2004), l’hotel AC Fórum a Barcelona (2002-2004), la torre d’oficines per a CZF a Barcelona (2002-2004), intervencions a la Torre Banc Sabadell de Barcelona (2010) o la Filmoteca de Catalunya (2007-2011).
16/01/2025
“Torn obert de paraula”, el nou espai a Barcelona per debatre els temes que afecten la Demarcació
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El dimecres 29 de gener a les 17.30 h tindrà lloc la primera edició del nou espai de debat "Torn obert de paraula". Es tracta d’una iniciativa de la Demarcació de Barcelona del COAC destinada a fomentar la participació i la reflexió col·lectiva sobre els temes que afecten els arquitectes de la Demarcació, així com els projectes que s'estan duent a terme.
Aquest nou fòrum, que neix com una extensió del debat que es duu a terme a les juntes generals, s'estrenarà amb una trobada presencial a la Sala Mirador (a la 8a planta de la seu de Plaça Nova a Barcelona) que estarà moderada, en aquesta ocasió, per l’arquitecta Mónica Bonafonte.
Animem els col·legiats de la Demarcació a participar-hi a fi que es pugui generar un diàleg enriquidor que reculli el màxim d’aportacions i punts de vista.
En aquesta primera sessió, els àmbits temàtics proposats pels grups de representants seran els següents:
- Suport als arquitectes i millora dels serveis
- Governança i organització institucional
- Cultura i reptes de ciutat
- Diversitat professional
També hi haurà l'oportunitat d'introduir qüestions de manera espontània a fi de respondre les inquietuds i necessitats de les persones assistents.
El teu punt de vista pot ser la clau per avançar. T'hi esperem!
Per poder gestionar l'aforament és necessària la inscripció prèvia.
Aquest nou fòrum, que neix com una extensió del debat que es duu a terme a les juntes generals, s'estrenarà amb una trobada presencial a la Sala Mirador (a la 8a planta de la seu de Plaça Nova a Barcelona) que estarà moderada, en aquesta ocasió, per l’arquitecta Mónica Bonafonte.
Animem els col·legiats de la Demarcació a participar-hi a fi que es pugui generar un diàleg enriquidor que reculli el màxim d’aportacions i punts de vista.
En aquesta primera sessió, els àmbits temàtics proposats pels grups de representants seran els següents:
- Suport als arquitectes i millora dels serveis
- Governança i organització institucional
- Cultura i reptes de ciutat
- Diversitat professional
També hi haurà l'oportunitat d'introduir qüestions de manera espontània a fi de respondre les inquietuds i necessitats de les persones assistents.
El teu punt de vista pot ser la clau per avançar. T'hi esperem!
Per poder gestionar l'aforament és necessària la inscripció prèvia.
29/01/2025
Club de Lectura: "La ciudad de los días lejanos", de Pedro Azara
Imatge:
La ciudad de los días lejanos
L'Agrupació Sènior/a del COAC i La Capell organitzen la propera sessió del Club de Lectura, que tindrà lloc el dimecres 29 de gener a les 18:30 hores a La Capell. Aquesta vegada la trobada girarà al voltant del llibre “La ciudad de los días lejanos", de Pedro Azara.
· Noemí Martínez, arquitecta. Ha treballat en projectes d'espais públics i equipaments de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). En l'actualitat és cap de la secció de Disseny, Documentació i Divulgació de l'AMB.
· Marc Aureli Santos, arquitecte. Treballa a l'Ajuntament de Barcelona en temes relacionats amb la protecció del patrimoni arquitectònic. A més és el president d'ARQUINFAD, la branca d'arquitectura de Foment de les Arts Decoratives (FAD), que convoca anualment els Premis FAD d'Arquitectura.
Organitza:
Pedro Azara és arquitecte i professor titular d'Estètica a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Es va donar a conèixer al gran públic per l'exposició "Les cases de l'ànima" (Barcelona, 1997). En l'actualitat compagina la seva tasca docent amb les excavacions arqueològiques i l'assistència a congressos i cursos arreu del món. El llibre manté la tesi de que potser no cal buscar la ciutat ideal perquè aquesta és inhumana.
Comptarem amb la participació de:· Noemí Martínez, arquitecta. Ha treballat en projectes d'espais públics i equipaments de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). En l'actualitat és cap de la secció de Disseny, Documentació i Divulgació de l'AMB.
· Marc Aureli Santos, arquitecte. Treballa a l'Ajuntament de Barcelona en temes relacionats amb la protecció del patrimoni arquitectònic. A més és el president d'ARQUINFAD, la branca d'arquitectura de Foment de les Arts Decoratives (FAD), que convoca anualment els Premis FAD d'Arquitectura.
Organitza:
Presentació del documental “Julbe, Torres i Martínez: L’Eivissa utòpica”, de Luis Ortas
Imatge:
Félix Julbe
Projecció del documental sobre les figures de Félix Julbe, Raimón Torres i Isabel Martínez, tres arquitectes vinculats a l’Eivissa dels anys 70 i 80. El testimoni de la mateixa Isabel Martínez aborda el paper que havia de tenir l’arquitectura en un diàleg permanent amb la tradició, la modernitat, l’ecologia o el turisme de masses en uns anys intensos, convulsos, apassionats i, certament, utòpics. El documental és, també, un homenatge al tarannà de Félix Julbe, un arquitecte singular i humanista, i una rememoració d’una època i una illa on molts, com ell, van voler transformar l’espai privat i públic en una complicitat permanent amb l’ètica i l’estètica.
Durant la sessió del dia 3 de febrer a les 18.30h, comptarem amb la presència d‘Isabel Martínez, arquitecta; Francesc Parcerisas, escriptor; Néstor Pellicer, artista gràfic; David Trías, editor, i Luis Ortas, director del documental.
Inscriu-t'hi
Félix Julbe (Madrid, 1940-2013). Va ser un arquitecte i urbanista de professió i vocació. Entre 1971 i 1986, va viure, gaudir i patir uns apassionats anys a Eivissa. Al llarg dels anys, va projectar unitats familiars i allotjaments turístics a Eivissa, Formentera i Mallorca. Va exercir com a Arquitecte de Visat de la Delegació a Eivissa i Formentera del Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears i va ser membre de l’equip redactor, com a arquitecte coordinador, del "Pla de reforma interior de la ciutat d’Eivissa" (1974-75), sota la direcció de Raimon Torres. Juntament amb ell, com a Arquitecte Municipal de Formentera, va liderar el "Pla d’Ordenació" de l’illa (1975-77).
Va redactar, per encàrrec del Ministeri de Cultura, l’expedient per a la inclusió del conjunt de Dalt Vila d’Eivissa a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO i va editar, juntament amb Rafael Pascuet, el llibre T"eoria(s) de Ibiza", amb textos de Walter Benjamin, Gonzalo Torrente Ballester, Antonio Escohotado, Salvador Paniker o Francesc Parcerisas. L’any 2016, la Demarcació d’Eivissa i Formentera del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears va publicar "Viatge real a un espai utòpic i altres textos insulars", un llibre pòstum amb textos seus sobre arquitectura, Eivissa i viatges (utòpics i no).
"Intentar recuperar un espai i un temps. Viatjar a l’illa. Utopia del viatge i de les illes. Viure a l’illa com sempre de viatge." (Félix Julbe)
Durant la sessió del dia 3 de febrer a les 18.30h, comptarem amb la presència d‘Isabel Martínez, arquitecta; Francesc Parcerisas, escriptor; Néstor Pellicer, artista gràfic; David Trías, editor, i Luis Ortas, director del documental.
Inscriu-t'hi
Félix Julbe (Madrid, 1940-2013). Va ser un arquitecte i urbanista de professió i vocació. Entre 1971 i 1986, va viure, gaudir i patir uns apassionats anys a Eivissa. Al llarg dels anys, va projectar unitats familiars i allotjaments turístics a Eivissa, Formentera i Mallorca. Va exercir com a Arquitecte de Visat de la Delegació a Eivissa i Formentera del Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears i va ser membre de l’equip redactor, com a arquitecte coordinador, del "Pla de reforma interior de la ciutat d’Eivissa" (1974-75), sota la direcció de Raimon Torres. Juntament amb ell, com a Arquitecte Municipal de Formentera, va liderar el "Pla d’Ordenació" de l’illa (1975-77).
Va redactar, per encàrrec del Ministeri de Cultura, l’expedient per a la inclusió del conjunt de Dalt Vila d’Eivissa a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO i va editar, juntament amb Rafael Pascuet, el llibre T"eoria(s) de Ibiza", amb textos de Walter Benjamin, Gonzalo Torrente Ballester, Antonio Escohotado, Salvador Paniker o Francesc Parcerisas. L’any 2016, la Demarcació d’Eivissa i Formentera del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears va publicar "Viatge real a un espai utòpic i altres textos insulars", un llibre pòstum amb textos seus sobre arquitectura, Eivissa i viatges (utòpics i no).
"Intentar recuperar un espai i un temps. Viatjar a l’illa. Utopia del viatge i de les illes. Viure a l’illa com sempre de viatge." (Félix Julbe)