Raimon Torres. recordat a plaça Nova
El dimarts 9 d’abril a les 19 h s'inaugura l’exposició Raimon Torres. Fotografies d’Eivissa i Formentera 1965-1975, que es podrà visitar a l’altell de la seu del COAC de plaça Nova fins l’11 de maig. En el decurs de l'acte també es presentarà el llibre “Raimon Torres. La mirada d'un arquitecte. Fotografies d’Eivissa i Formentera 1965-1975”, a càrrec de Daniel Giralt-Miracle, Néstor Pellicer i Salvador Roig, autors de l'obra. El llibre ha estat editat per la Demarcació d’Eivissa i Formentera del Col•legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears que recull algunes de les fotografies fetes per l’arquitecte.
En un text escrit l’any 2010 pel mateix Raimon Torras, desparegut fa poques setmanes, explica que les fotografies van ser realitzades a “l’inici de la meva estada a l’illa (...). Són el resultat d’unes passejades per la ciutat i el camp d’Eivissa i Formentera. Unes passejades on vam descobrir un món nou”.
Aquestes fotografies van ser presentades en sengles exposicions a Eivissa i Formentera en 2009 i 2010.
Vegeu més informació de l'exposició
En un text escrit l’any 2010 pel mateix Raimon Torras, desparegut fa poques setmanes, explica que les fotografies van ser realitzades a “l’inici de la meva estada a l’illa (...). Són el resultat d’unes passejades per la ciutat i el camp d’Eivissa i Formentera. Unes passejades on vam descobrir un món nou”.
Aquestes fotografies van ser presentades en sengles exposicions a Eivissa i Formentera en 2009 i 2010.
Vegeu més informació de l'exposició
8/04/2013
Ajudes al lloguer i la rehabilitació
El Consell de Ministres del divendres 5 d’abril va aprovar la Llei de Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbana i el Pla Estatal de l’Habitatge 2013-2016. El nou Pla destinarà 2.421 milions d’euros a ajudes al lloguer, la rehabilitació i la regeneració urbanes.
Vegeu el Pla Estatal de l'Habitatge publicat al BOE.
Vegeu l'Avantprojecte de Llei de Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbanes.
Vegeu la nota de premsa del Ministeri de Foment.
El Reial Decret 233/2013 pel qual es regula el Pla Estatal de Foment del Lloguer d'Habitatges, Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbana (2013-2016) també inclou un programa de recolzament per a la implantació de l’Informe d’avaluació dels edificis, en el qual s’avalua l’estat de conservació dels mateixos, les condicions d’accessibilitat i la seva eficiència energètica.
El Reial Decret admet la possibilitat que aquest Informe pugui ser substituït totalment o parcialment per models propis de les diferents CCAA que contemplin el seu contingut. En el cas de Catalunya, l’ITE, podria substituir la part que fa referència a l’estat de conservació de l’edifici d’aquest Informe d’avaluació dels edificis.
El Consell de Ministres també va aprovar un Reial Decret per a transposar a la normativa espanyola el Procediment bàsic per a la certificació d'eficiència energètica dels edificis, que en el seu àmbit d’aplicació també considera els edificis existents. En base a aquest RD de certificació, a partir de l’1 de juny de 2013, els propietaris dels immobles hauran de disposar d’un certificat d’eficiència energètica per poder llogar-los o vendre’ls.
Per últim, també es va aprovar un altre Reial Decret, pel qual es modifiquen determinats articles i instruccions tècniques del Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis, RITE (RD. 1027/2007).
Dels 26 milions d’habitatges existents a Espanya, 15 van ser construïts fa més de 30 anys i gairebé 6 superen el mig segle. D’altra banda, el mercat del lloguer suposa el 17 per cent del total un percentatge que en termes de mitjana europea arriba al 38 per cent.
Segons el Ministeri de Foment, un altre dels objectius fonamentals dels canvis legisllatius és facilitar l’accés a l’habitatge dels sectors de població amb menys recursos. Per això es considera vital un canvi de model que promogui el lloguer com a via idònia d’accés a l’habitatge per a aquests sectors de població.
Vegeu la presentació del Pla Integral d'Habitatge i Sól del Govern espanyol.
També es pretén fer una aposta decidida, segons sosté el Ministeri, pel foment de la rehabilitació d’edificis i la regeneració i renovació urbanes per afavorir una reactivació sostenible del sector de la construcció, uns edificis més segurs i una millora de l’eficiència energètica.
Algunes de les novetats més destacades dels nou text legal són les següents:
- La configuración del deure de conservació com un dels fonamentals relacionats amb el medi urbà, i, per tant, la seva regulació amb caràcter uniforme.
- La regulació bàsica d’un Informe d’Avaluació dels Edificis (IEE), que tracta de superar les insuficiències de la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE). Aquest informe, a més d’avaluar l’estat de conservació dels edificis, aportarà informació sobre el grau de compliment de la normativa vigent en materia d’accesibilitat i certificació de l’Eficiència Energètica (aquesta última, només amb carácter informatiu).
L’informe només s’exigirà als edificis residencials col•lectius de més de 50 años i sempre que no hagin passat la ITE.
- S’estableixen mecanismes que permetran obtenir finançament extern perquè la rehabilitació sigui més accesible. De manera especial, s’introdueix la figura de “la memòria de viabilitat econòmica” que acompanyarà a cada actuación.
El Plan Estatal d’Habitatge 2013-1016
El pressupost del pla es reparteix entre els set programes que el conformen, més els 100 milions d’euros de la LINEA IDAE i el Projecte Clima.
Els set programes són: subsidiació de prèstams convinguts; ajudes al lloguer; foment del parc públic d’habitatges; foment de la rehabilitación; foment de la regeneració urbana; recolzament a la implementació de l’IEE i foment de ciutats sostenibles.
Vegeu el Pla Estatal de l'Habitatge publicat al BOE.
Vegeu l'Avantprojecte de Llei de Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbanes.
Vegeu la nota de premsa del Ministeri de Foment.
El Reial Decret 233/2013 pel qual es regula el Pla Estatal de Foment del Lloguer d'Habitatges, Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbana (2013-2016) també inclou un programa de recolzament per a la implantació de l’Informe d’avaluació dels edificis, en el qual s’avalua l’estat de conservació dels mateixos, les condicions d’accessibilitat i la seva eficiència energètica.
El Reial Decret admet la possibilitat que aquest Informe pugui ser substituït totalment o parcialment per models propis de les diferents CCAA que contemplin el seu contingut. En el cas de Catalunya, l’ITE, podria substituir la part que fa referència a l’estat de conservació de l’edifici d’aquest Informe d’avaluació dels edificis.
El Consell de Ministres també va aprovar un Reial Decret per a transposar a la normativa espanyola el Procediment bàsic per a la certificació d'eficiència energètica dels edificis, que en el seu àmbit d’aplicació també considera els edificis existents. En base a aquest RD de certificació, a partir de l’1 de juny de 2013, els propietaris dels immobles hauran de disposar d’un certificat d’eficiència energètica per poder llogar-los o vendre’ls.
Per últim, també es va aprovar un altre Reial Decret, pel qual es modifiquen determinats articles i instruccions tècniques del Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis, RITE (RD. 1027/2007).
Dels 26 milions d’habitatges existents a Espanya, 15 van ser construïts fa més de 30 anys i gairebé 6 superen el mig segle. D’altra banda, el mercat del lloguer suposa el 17 per cent del total un percentatge que en termes de mitjana europea arriba al 38 per cent.
Segons el Ministeri de Foment, un altre dels objectius fonamentals dels canvis legisllatius és facilitar l’accés a l’habitatge dels sectors de població amb menys recursos. Per això es considera vital un canvi de model que promogui el lloguer com a via idònia d’accés a l’habitatge per a aquests sectors de població.
Vegeu la presentació del Pla Integral d'Habitatge i Sól del Govern espanyol.
També es pretén fer una aposta decidida, segons sosté el Ministeri, pel foment de la rehabilitació d’edificis i la regeneració i renovació urbanes per afavorir una reactivació sostenible del sector de la construcció, uns edificis més segurs i una millora de l’eficiència energètica.
Algunes de les novetats més destacades dels nou text legal són les següents:
- La configuración del deure de conservació com un dels fonamentals relacionats amb el medi urbà, i, per tant, la seva regulació amb caràcter uniforme.
- La regulació bàsica d’un Informe d’Avaluació dels Edificis (IEE), que tracta de superar les insuficiències de la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE). Aquest informe, a més d’avaluar l’estat de conservació dels edificis, aportarà informació sobre el grau de compliment de la normativa vigent en materia d’accesibilitat i certificació de l’Eficiència Energètica (aquesta última, només amb carácter informatiu).
L’informe només s’exigirà als edificis residencials col•lectius de més de 50 años i sempre que no hagin passat la ITE.
- S’estableixen mecanismes que permetran obtenir finançament extern perquè la rehabilitació sigui més accesible. De manera especial, s’introdueix la figura de “la memòria de viabilitat econòmica” que acompanyarà a cada actuación.
El Plan Estatal d’Habitatge 2013-1016
El pressupost del pla es reparteix entre els set programes que el conformen, més els 100 milions d’euros de la LINEA IDAE i el Projecte Clima.
Els set programes són: subsidiació de prèstams convinguts; ajudes al lloguer; foment del parc públic d’habitatges; foment de la rehabilitación; foment de la regeneració urbana; recolzament a la implementació de l’IEE i foment de ciutats sostenibles.
8/04/2013
Convocat el concurs de la plaça de les Glòries
Imatge:
Creative Commons License
L’Ajuntament de Barcelona ha publicat, a través de BIMSA, les bases del Concurs de Projectes Restringit per al Projecte Urbà de l’Espai Lliure de la Plaça de les Glòries Catalanes de la Ciutat de Barcelona, que té per objectiu, segons explica en una nota pública, recuperar el caràcter central que Cerdà havia projectat per a la plaça, ordenar els nous equipaments previstos en l’àmbit, generar un gran espai obert de 13 hectàrees i acabar amb el caràcter de nus viari que ha tingut fins ara la plaça, al ser el punt de confluència de les tres avingudes principals de la ciutat: la Gran Via, l’avinguda Diagonal i l’avinguda Meridiana.
Es tracta d’un concurs de projectes restringit, amb intervenció de Jurat, per escollir un guanyador al que se li adjudicarà el contracte de serveis de redacció d’avantprojecte així com la possible adjudicació de la redacció del projecte executiu i l’assistència a la Direcció d’Obra.
La convocatòria del concurs coincideix amb l’inici de la transformació de la Plaça de les Glòries, amb l’enderroc de l’anella previst per a finals d’aquest any i l’entrada en funcionament d’equipaments de ciutat, com el DHUB i el Mercat dels Encants. Els criteris del concurs són coherents i respectuosos amb el Compromís de Glòries del 2007 i el planejament vigent, segons una nota que ha fet pública el consistori barceloní, i són fruit del treball conjunt que s’ha fet els darrers mesos amb tots els grups polítics del consistori i representants dels veïns, incorporant les seves principals demandes i reivindicacions. El text també té en compte el posicionament del Consell Consultiu d’Hàbitat Urbà i el COAC.
El planejament de referència és la MPGM en l’àmbit de la Plaça de les Glòries i els seus entorns, aprovada definitivament l’any 2007. Segons les bases del concurs, en cap cas no podrà modificar-se el sostre edificable, la superfície de sòls per a espais verds i equipaments i les reserves per a habitatges en règim de protecció.
Els criteris bàsics del concurs són:
- L’espai lliure s’organitzarà preferentment en un sol pla, maximitzant l’espai verd que haurà de ser el més compacte possible.
- Pel que fa a la mobilitat, eliminar el trànsit privat en superfície de tot l’àmbit, resolent el trànsit local amb la malla de l’Eixample, i deixant la Gran Via en túnel per al trànsit interurbà.
- Resoldre transitòriament el trànsit interurbà en superfície mentre no estiguin acabats els túnels segons el calendari previst per la Comissió Especial per a la Plaça de les Glòries.
- Compactar els equipaments amb la possibilitat d’agrupar-los en peces multifuncionals per tal de generar una ordenació urbanística més coherent amb un parc a escala de ciutat.
- Els equipaments a projectar són els del Compromís de Glòries. Cal prendre com a preexistència l’Escola Encants, actualment en projecte.
- La nova edificació haurà de ser coherent amb els volums edificats de l’entorn i tendirà a col·locar-se de forma perimetral.
Vegeu les bases del concurs de les Glòries
Es tracta d’un concurs de projectes restringit, amb intervenció de Jurat, per escollir un guanyador al que se li adjudicarà el contracte de serveis de redacció d’avantprojecte així com la possible adjudicació de la redacció del projecte executiu i l’assistència a la Direcció d’Obra.
La convocatòria del concurs coincideix amb l’inici de la transformació de la Plaça de les Glòries, amb l’enderroc de l’anella previst per a finals d’aquest any i l’entrada en funcionament d’equipaments de ciutat, com el DHUB i el Mercat dels Encants. Els criteris del concurs són coherents i respectuosos amb el Compromís de Glòries del 2007 i el planejament vigent, segons una nota que ha fet pública el consistori barceloní, i són fruit del treball conjunt que s’ha fet els darrers mesos amb tots els grups polítics del consistori i representants dels veïns, incorporant les seves principals demandes i reivindicacions. El text també té en compte el posicionament del Consell Consultiu d’Hàbitat Urbà i el COAC.
El planejament de referència és la MPGM en l’àmbit de la Plaça de les Glòries i els seus entorns, aprovada definitivament l’any 2007. Segons les bases del concurs, en cap cas no podrà modificar-se el sostre edificable, la superfície de sòls per a espais verds i equipaments i les reserves per a habitatges en règim de protecció.
Els criteris bàsics del concurs són:
- L’espai lliure s’organitzarà preferentment en un sol pla, maximitzant l’espai verd que haurà de ser el més compacte possible.
- Pel que fa a la mobilitat, eliminar el trànsit privat en superfície de tot l’àmbit, resolent el trànsit local amb la malla de l’Eixample, i deixant la Gran Via en túnel per al trànsit interurbà.
- Resoldre transitòriament el trànsit interurbà en superfície mentre no estiguin acabats els túnels segons el calendari previst per la Comissió Especial per a la Plaça de les Glòries.
- Compactar els equipaments amb la possibilitat d’agrupar-los en peces multifuncionals per tal de generar una ordenació urbanística més coherent amb un parc a escala de ciutat.
- Els equipaments a projectar són els del Compromís de Glòries. Cal prendre com a preexistència l’Escola Encants, actualment en projecte.
- La nova edificació haurà de ser coherent amb els volums edificats de l’entorn i tendirà a col·locar-se de forma perimetral.
Vegeu les bases del concurs de les Glòries
9/04/2013
Catalunya estarà present de nou a la Biennal de Venècia
L’arquitecte Josep Torrents serà el comissari que representarà Catalunya a la propera Biennal d’Arquitectura de Venècia, l'any 2014, amb el projecte Del fragment i del tot. Així ho ha escollit el jurat del concurs convocat per l'Institut Ramon Llull i en el qual ha col·laborat el COAC.
El projecte il·lustra la capacitat fonamental de l’arquitectura catalana de fusionar el nou amb el vell. Josep Torrents parteix de la Casa Bofarull de Jujol (els Pallaresos, Tarragonès) per posar en relleu un fil conductor de l’arquitectura catalana que també retroba en un seguit d’obres posteriors, com ara l'Espai Transmissor del Túmul/Dolmen Megalític de Seró, a Artesa de Segre, de l’estudi d'Arquitectura Toni Gironés, o l'Espai Públic La Lira, a Ripoll, de RCR Arquitectes+Joan Puigcorbé.
El comissari, Josep Torrents, ha explicat que Del fragment i del tot parteix de l’arquitectura de Jujol a la Casa Bofarull. “L’actitud de Jujol es pot aplicar en alguns arquitectes actuals, no com a deixebles, sinó senzillament per la manera de treballar i d’entendre l’arquitectura”. Torrents reivindica Jujol com “una personalitat intemporal, que sempre serà moderna”. En l’arquitectura de què parla Torrents “és difícil separar el tot del fragment, i per tant és indissociable també del lloc. Es fusiona el nou i el vell i dóna lloc a una cosa nova”.
El nom del comissari s'ha anunciat avui 17 de juliol en una roda de premsa celebrada a la seu del COAC de plaça Nova en què el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha reiterat “el ferm compromís” del Departament amb l’arquitectura “com a part cosubstancial de la cultura catalana”. Mascarell ha afirmat que “la presència a Venècia no és casual. És el primer indicador, juntament amb el clúster de l’arquitectura, que impulsarem en conjunt amb el sector, i la llei d’arquitectura que es formalitzarà a finals d’any”. El conseller també s’ha referit a la complicada situació de crisi que atravessa el sector: “intentarem intervenir en la situació actual creuant l’eix del passat amb el futur, creuant la iniciativa privada i professional dels arquitectes amb la de l’Administració pública”.
El director de l’IRL, Vicenç Villatoro, ha emmarcat aquest projecte en la línia dels darrers treballs que Catalunya ha presentat a la Biennal de Venècia, tant d’Art com d’Arquitectura, i que “reflecteixen un model català, coral, amb presències extremadament denses des del punt de vista de la informació i absolutament compromeses amb els debats del present”. De la seva part, el director de Promoció de Sectors Culturals de l’Institut de Cultura de Barcelona, Llucià Homs, ha posat èmfasi en la importància de “la internacionalització de la cultura catalana i la marca Barcelona”, afirmant que “la presència a Venècia suposa ser al lloc indicat en el moment oportú”.
També ha destacat la importància de ser en escenaris internacionals el degà del COAC, Lluís Comerón, que ha assenyalat que “la Biennal de Venècia és el lloc adequat per formular una tesis que doni coherència a la proposta de sortir a l’exterior”.
El president del jurat, Lluís Domènech, ha explicat que han escollit aquest projecte per la plena adequació de la seva tesi al marc conceptual plantejat pel concurs, així com per la seva capacitat de posar en valor una línia de treball de l’arquitectura catalana actual que reflecteix el canvi de paradigma que s’ha produït en l’arquitectura contemporània. “Ens ha agradat com reflecteix l’emergència en la figura de Jujol”, ha afirmat.
El jurat que ha escollit l’ha presidit Lluís Domènech i Girbau, Doctor arquitecte, president d’“Arquitectes per l’Arquitectura” i autor de diversos llibres sobre Modernisme. La resta de membres de jurats, com a vocals, són Lluís Comerón, degà del COAC; Fernando Marzà, vocal de Cultura del COAC; Fèlix Arranz i Jordi Badia, comissaris del pavelló català de la Biennal d’Arquitectura de 2012; Carme Pinós, arquitecta; Olga Felip, arquitecta; i Àlex Susanna, director adjunt de l’IRL.
La 14a edició de la Biennal d’Arquitectura de Venècia tindrà lloc del 7 de juny al 23 de novembre de 2014. Aquesta serà la segona vegada que l’IRL impulsa la presència de Catalunya a la Biennal d’Arquitectura, després d’haver-hi presentat amb un gran èxit de públic i crítica el projecte Vogadors, comissariat per Jordi Badia i Félix Arranz el 2012 i integrat per nou obres de joves arquitectes catalans i balears. El projecte Vogadors es pot veure actualment al centre d’Art Fabra i Coats.
Josep Torrents (Sant Pere de Riudebitlles, 1969) és doctorand a l’Etsab i arquitecte per l’ETSAB des de 1999, any en què obre el seu propi estudi i col·labora amb altres arquitectes. Ha estat un dels responsables de les diverses edicions de la Biennal d’Art – Obra sobre paper de Sant Pere de Riudebitlles (2000-2012) i ha comissariat l’exposició Café dels Voyageurs (2012) al COAC.
El projecte il·lustra la capacitat fonamental de l’arquitectura catalana de fusionar el nou amb el vell. Josep Torrents parteix de la Casa Bofarull de Jujol (els Pallaresos, Tarragonès) per posar en relleu un fil conductor de l’arquitectura catalana que també retroba en un seguit d’obres posteriors, com ara l'Espai Transmissor del Túmul/Dolmen Megalític de Seró, a Artesa de Segre, de l’estudi d'Arquitectura Toni Gironés, o l'Espai Públic La Lira, a Ripoll, de RCR Arquitectes+Joan Puigcorbé.
El comissari, Josep Torrents, ha explicat que Del fragment i del tot parteix de l’arquitectura de Jujol a la Casa Bofarull. “L’actitud de Jujol es pot aplicar en alguns arquitectes actuals, no com a deixebles, sinó senzillament per la manera de treballar i d’entendre l’arquitectura”. Torrents reivindica Jujol com “una personalitat intemporal, que sempre serà moderna”. En l’arquitectura de què parla Torrents “és difícil separar el tot del fragment, i per tant és indissociable també del lloc. Es fusiona el nou i el vell i dóna lloc a una cosa nova”.
El nom del comissari s'ha anunciat avui 17 de juliol en una roda de premsa celebrada a la seu del COAC de plaça Nova en què el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha reiterat “el ferm compromís” del Departament amb l’arquitectura “com a part cosubstancial de la cultura catalana”. Mascarell ha afirmat que “la presència a Venècia no és casual. És el primer indicador, juntament amb el clúster de l’arquitectura, que impulsarem en conjunt amb el sector, i la llei d’arquitectura que es formalitzarà a finals d’any”. El conseller també s’ha referit a la complicada situació de crisi que atravessa el sector: “intentarem intervenir en la situació actual creuant l’eix del passat amb el futur, creuant la iniciativa privada i professional dels arquitectes amb la de l’Administració pública”.
El director de l’IRL, Vicenç Villatoro, ha emmarcat aquest projecte en la línia dels darrers treballs que Catalunya ha presentat a la Biennal de Venècia, tant d’Art com d’Arquitectura, i que “reflecteixen un model català, coral, amb presències extremadament denses des del punt de vista de la informació i absolutament compromeses amb els debats del present”. De la seva part, el director de Promoció de Sectors Culturals de l’Institut de Cultura de Barcelona, Llucià Homs, ha posat èmfasi en la importància de “la internacionalització de la cultura catalana i la marca Barcelona”, afirmant que “la presència a Venècia suposa ser al lloc indicat en el moment oportú”.
També ha destacat la importància de ser en escenaris internacionals el degà del COAC, Lluís Comerón, que ha assenyalat que “la Biennal de Venècia és el lloc adequat per formular una tesis que doni coherència a la proposta de sortir a l’exterior”.
El president del jurat, Lluís Domènech, ha explicat que han escollit aquest projecte per la plena adequació de la seva tesi al marc conceptual plantejat pel concurs, així com per la seva capacitat de posar en valor una línia de treball de l’arquitectura catalana actual que reflecteix el canvi de paradigma que s’ha produït en l’arquitectura contemporània. “Ens ha agradat com reflecteix l’emergència en la figura de Jujol”, ha afirmat.
El jurat que ha escollit l’ha presidit Lluís Domènech i Girbau, Doctor arquitecte, president d’“Arquitectes per l’Arquitectura” i autor de diversos llibres sobre Modernisme. La resta de membres de jurats, com a vocals, són Lluís Comerón, degà del COAC; Fernando Marzà, vocal de Cultura del COAC; Fèlix Arranz i Jordi Badia, comissaris del pavelló català de la Biennal d’Arquitectura de 2012; Carme Pinós, arquitecta; Olga Felip, arquitecta; i Àlex Susanna, director adjunt de l’IRL.
La 14a edició de la Biennal d’Arquitectura de Venècia tindrà lloc del 7 de juny al 23 de novembre de 2014. Aquesta serà la segona vegada que l’IRL impulsa la presència de Catalunya a la Biennal d’Arquitectura, després d’haver-hi presentat amb un gran èxit de públic i crítica el projecte Vogadors, comissariat per Jordi Badia i Félix Arranz el 2012 i integrat per nou obres de joves arquitectes catalans i balears. El projecte Vogadors es pot veure actualment al centre d’Art Fabra i Coats.
Josep Torrents (Sant Pere de Riudebitlles, 1969) és doctorand a l’Etsab i arquitecte per l’ETSAB des de 1999, any en què obre el seu propi estudi i col·labora amb altres arquitectes. Ha estat un dels responsables de les diverses edicions de la Biennal d’Art – Obra sobre paper de Sant Pere de Riudebitlles (2000-2012) i ha comissariat l’exposició Café dels Voyageurs (2012) al COAC.
17/06/2013