Taula rodona sobre turisme i sostenibilitat
L'agrupació AuS del COAC va organitzar la taula rodona Turisme i sostenibilitat: destins turístics madurs el passat 12 de febrer a la seu de plaça Nova. És possible incorporar criteris de sostenibilitat ambiental a un model turístic molt madur com els de les nostres platges, per exemple? Aquesta va ser una de les questions que van provar de respondre Silvia Banchini, directora d'Intelligent Coast Group; Biel Horrach, arquitecte i director de MED Consultores; Gerardo Wadel, arquitecte i fundador de la firma Societat Orgànica i Mireia Vergès, arquitecta (Guri Verges + Ass).
La sessió va comptar també amb la participació de Marian Muro, directora general de Turisme de la Generalitat, de Lluís Comerón, degà del COAC, i d'un fila zero amb Agàpit Borràs, Dani Calatayud, Esteve Corominas, Albert Cuchí, Clara Jiménez, Sebastià Jornet i Joan Manuel Ribera.
La sessió va comptar també amb la participació de Marian Muro, directora general de Turisme de la Generalitat, de Lluís Comerón, degà del COAC, i d'un fila zero amb Agàpit Borràs, Dani Calatayud, Esteve Corominas, Albert Cuchí, Clara Jiménez, Sebastià Jornet i Joan Manuel Ribera.
Vegeu el vídeo íntegre de la sessió
3/02/2013
Catalunya té un estoc de més de 79.000 habitatges nous
Actualment hi ha a Catalunya 79.331 habitatges nous sense vendre, xifra que que equival a 10,5 habitatges per cada miler d’habitants. La seva distribució al territori, no obstant, és desigual. Mentre que l’estoc més gran quantitativament se situa a la demarcació de Barcelona (46.142 pisos buits), és precisament on la proporció relativa en funció del número d’habitants és més baixa (8,3 habitatges sense vendre per cada 1.000 habitants).
Aquestes són algunes de les principals dades que es desprenen del primer estudi del cens d’habitatges de nova construcció pendents de vendre a Catalunya, basat en dades dels Registres de la Propietat des de l’any 2007 fins a finals del 2012, que ha presentat el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Sani Vilà.
En canvi, Lleida se situa al capdavant de l’estoc acumulat tenint en compte la població, amb 21,4 pisos buits per miler d’habitants (9.452 en total). Girona compta amb 10.315 habitatges nous per vendre (13.6 per cada 1.000 habitants) i Tarragona 13.422 (16,5 per miler d'habitants).
Les dades d’aquest estudi fan preveure que la dificultat d’absorció de l’estoc actual de pisos nous sense vendre variarà segons la seva distribució territorial.
Per exemple, dels municipis amb més de 1.000 habitatges en estoc, la ciutat de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat presenten un índex relatiu inferior als 6 habitatges per 1.000 habitants. Aquesta quantitat és fàcilment absorbible i fins i tot pot resultar insuficient en un situació econòmica normalitzada.
L’informe permet concloure, doncs, que les comarques metropolitanes presenten un nivell d’estocs assumible, destacant que en diferents municipis és necessari no paralitzar el desenvolupament de noves promocions per tal d’evitar futurs problemes de disponibilitats d’habitatge.
D’altra banda, en els municipis mitjans, d’entre 5.000 i 25.000 habitants, és on es concentra el major nombre d’estocs, tant en valor relatiu com absolut. No obstant això, l’índex relatiu més elevat d’estocs —superior a 100 habitatges per 1.000 habitants— es dóna en els municipis de menys de 2.000 habitants, el que fa preveure grans dificultats d’absorció a mig termini.
Com a conclusions finals, es pot apuntar que l’estoc que es concentra a les zones turístiques, tant de costa com de muntanya, podria absorbir-se a mig termini, si disminueix paralel•lament l’oferta de pisos en venda del mercat secundari.
En canvi, serà molt difícil donar sortida a mig termini als pisos nous sense vendre situats a les comarques d’interior que disposen de més de 20 habitatges buits per 1.000 habitants.
Conèixer la quantitat d’habitatges buits i la seva distribució territorial suposa una eina rellevant per a la presa de decisions en matèria de política d’habitatge de manera molt més acurada, tot permetent localizar en el territori els dèficits i les necessitats d’habitatge.És per aquest motiu que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i el deganat dels Registradors de la Propietat i Mercantils de Catalunya van signar, el juliol de 2012, un conveni de col.laboració per a l’elaboració d’un cens d’obra nova sense vendre basat, precisament, en les seves dades d’inscripcions i de transmissions efectivament realitzades. El Departament disposa ara d’aquest informe, que s’actualitzarà anualment.
Aquestes són algunes de les principals dades que es desprenen del primer estudi del cens d’habitatges de nova construcció pendents de vendre a Catalunya, basat en dades dels Registres de la Propietat des de l’any 2007 fins a finals del 2012, que ha presentat el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Sani Vilà.
En canvi, Lleida se situa al capdavant de l’estoc acumulat tenint en compte la població, amb 21,4 pisos buits per miler d’habitants (9.452 en total). Girona compta amb 10.315 habitatges nous per vendre (13.6 per cada 1.000 habitants) i Tarragona 13.422 (16,5 per miler d'habitants).
Les dades d’aquest estudi fan preveure que la dificultat d’absorció de l’estoc actual de pisos nous sense vendre variarà segons la seva distribució territorial.
Per exemple, dels municipis amb més de 1.000 habitatges en estoc, la ciutat de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat presenten un índex relatiu inferior als 6 habitatges per 1.000 habitants. Aquesta quantitat és fàcilment absorbible i fins i tot pot resultar insuficient en un situació econòmica normalitzada.
L’informe permet concloure, doncs, que les comarques metropolitanes presenten un nivell d’estocs assumible, destacant que en diferents municipis és necessari no paralitzar el desenvolupament de noves promocions per tal d’evitar futurs problemes de disponibilitats d’habitatge.
D’altra banda, en els municipis mitjans, d’entre 5.000 i 25.000 habitants, és on es concentra el major nombre d’estocs, tant en valor relatiu com absolut. No obstant això, l’índex relatiu més elevat d’estocs —superior a 100 habitatges per 1.000 habitants— es dóna en els municipis de menys de 2.000 habitants, el que fa preveure grans dificultats d’absorció a mig termini.
Com a conclusions finals, es pot apuntar que l’estoc que es concentra a les zones turístiques, tant de costa com de muntanya, podria absorbir-se a mig termini, si disminueix paralel•lament l’oferta de pisos en venda del mercat secundari.
En canvi, serà molt difícil donar sortida a mig termini als pisos nous sense vendre situats a les comarques d’interior que disposen de més de 20 habitatges buits per 1.000 habitants.
Conèixer la quantitat d’habitatges buits i la seva distribució territorial suposa una eina rellevant per a la presa de decisions en matèria de política d’habitatge de manera molt més acurada, tot permetent localizar en el territori els dèficits i les necessitats d’habitatge.És per aquest motiu que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i el deganat dels Registradors de la Propietat i Mercantils de Catalunya van signar, el juliol de 2012, un conveni de col.laboració per a l’elaboració d’un cens d’obra nova sense vendre basat, precisament, en les seves dades d’inscripcions i de transmissions efectivament realitzades. El Departament disposa ara d’aquest informe, que s’actualitzarà anualment.
14/02/2013
Una nova llei d'Arquitectura per a Catalunya
El Govern de la Generalitat impulsarà en aquesta legislatura una nova Llei de Territori, Urbanisme, Arquitectura i Paisatge amb l’objectiu d’unificar criteris i aplegar en un únic marc normatiu tota la legislació relacionada amb la gestió del territori, segons va anunciar ahir al COAC el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila. El conseller va fer aquest anunci durant la conferència L’arquitectura que ens distingeix, que va pronunciar a la sala d’actes de plaça Nova.
Vegeu el vídeo de la conferència.
L’anunci de la creació de la nova Llei d’Arquitectura arriba després d’uns mesos en els quals el departament de Territori i Sostenibilitat va donar suport a la professió enfront l'LSP i s’ha mostrat receptiu a les propostes que se li han fet arribar des del Col·legi, entre les quals ja es trobava aquesta iniciativa que donarà per primera vegada rang de llei a l’Arquitectura i el seu valor col·lectiu, contemplant instruments per promoure-la i potenciar-ne la qualitat a Catalunya.
La nova llei, que s’impulsarà en aquesta legislatura, pretén realçar el valor públic de l'arquitectura i l'urbanisme com a sector econòmic i com a element constructor de la identitat del país. “Aquesta llei, en definitiva, ha d’incentivar l’arquitectura, l’urbanisme i la gestió del territori amb majors criteris de qualitat i d’utilitat social, cultural i econòmica”, va assegurar Vila davant les prop de 300 persones que van seguir la conferència.
“Hem d’agilitzar processos i dotar-nos d’una major capacitat per combinar la cohesió territorial amb la competitivitat i la sostenibilitat”, va afegir el conseller. En aquest sentit, un dels aspectes que regularà la nova llei serà la incorporació en els plecs dels concursos d’obra pública, urbanització i edificació de criteris de qualitat, creativitat i funcionalitat, que seran avaluats per un jurat.
La futura llei també tindrà com a prioritat valoritzar el patrimoni arquitectònic existent, difondre els valors col·lectius i individuals de l’arquitectura i l’urbanisme i promoure la formació de la ciutadania en el coneixement d’aquestes matèries.
La nova Llei de Territori, Urbanisme, Arquitectura i Paisatge substituirà de forma progressiva les següents:
• Llei de Política Territorial de 1983, de la qual va emanar el Pla Territorial General (PTG) de Catalunya.
• Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge, que va ser aprovada l’any 2005.
• Modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovada el 2012.
L’impuls a la redacció de la nova Llei s’emmarca en la voluntat del Govern d’elevar les polítiques territorials i d’urbanisme a nivell estratègic i de treballar-les conjuntament amb els sectors implicats.
Per tal de donar resposta a aquesta nova orientació el Departament de TES crearà un Comitè d’Experts sobre la reforma de les polítiques territorials i l’urbanisme. Aquest Comitè abordarà els aspectes cabdals en matèria d’ordenació del territori, proposarà mesures concretes de reforma i de modificació normativa i donarà resposta a les consultes que li plantegi el Departament.
El funcionament del Comitè, que es publicarà properament al DOGC, té com a objectiu facilitar la participació de les entitats i dels experts directament implicats en el territori i col·laborar en la definició de les àrees de desenvolupament estratègic que impulsa el Departament a través dels plans directors urbanístics (PDU).
Prèviament a la conferència, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va signar al Llibre d’Or del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
Vegeu el vídeo de la conferència.
L’anunci de la creació de la nova Llei d’Arquitectura arriba després d’uns mesos en els quals el departament de Territori i Sostenibilitat va donar suport a la professió enfront l'LSP i s’ha mostrat receptiu a les propostes que se li han fet arribar des del Col·legi, entre les quals ja es trobava aquesta iniciativa que donarà per primera vegada rang de llei a l’Arquitectura i el seu valor col·lectiu, contemplant instruments per promoure-la i potenciar-ne la qualitat a Catalunya.
La nova llei, que s’impulsarà en aquesta legislatura, pretén realçar el valor públic de l'arquitectura i l'urbanisme com a sector econòmic i com a element constructor de la identitat del país. “Aquesta llei, en definitiva, ha d’incentivar l’arquitectura, l’urbanisme i la gestió del territori amb majors criteris de qualitat i d’utilitat social, cultural i econòmica”, va assegurar Vila davant les prop de 300 persones que van seguir la conferència.
“Hem d’agilitzar processos i dotar-nos d’una major capacitat per combinar la cohesió territorial amb la competitivitat i la sostenibilitat”, va afegir el conseller. En aquest sentit, un dels aspectes que regularà la nova llei serà la incorporació en els plecs dels concursos d’obra pública, urbanització i edificació de criteris de qualitat, creativitat i funcionalitat, que seran avaluats per un jurat.
La futura llei també tindrà com a prioritat valoritzar el patrimoni arquitectònic existent, difondre els valors col·lectius i individuals de l’arquitectura i l’urbanisme i promoure la formació de la ciutadania en el coneixement d’aquestes matèries.
La nova Llei de Territori, Urbanisme, Arquitectura i Paisatge substituirà de forma progressiva les següents:
• Llei de Política Territorial de 1983, de la qual va emanar el Pla Territorial General (PTG) de Catalunya.
• Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge, que va ser aprovada l’any 2005.
• Modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovada el 2012.
L’impuls a la redacció de la nova Llei s’emmarca en la voluntat del Govern d’elevar les polítiques territorials i d’urbanisme a nivell estratègic i de treballar-les conjuntament amb els sectors implicats.
Per tal de donar resposta a aquesta nova orientació el Departament de TES crearà un Comitè d’Experts sobre la reforma de les polítiques territorials i l’urbanisme. Aquest Comitè abordarà els aspectes cabdals en matèria d’ordenació del territori, proposarà mesures concretes de reforma i de modificació normativa i donarà resposta a les consultes que li plantegi el Departament.
El funcionament del Comitè, que es publicarà properament al DOGC, té com a objectiu facilitar la participació de les entitats i dels experts directament implicats en el territori i col·laborar en la definició de les àrees de desenvolupament estratègic que impulsa el Departament a través dels plans directors urbanístics (PDU).
Prèviament a la conferència, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va signar al Llibre d’Or del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
5/07/2013
Arquitectes catalans premiats als FAD 2013
L’edició d’aquest dels Premis FAD d’Arquitectura i interiorisme ja té guanyadors. L'Espai transmissor del túmul/dolmen megalític de Seró, a Artesa de Segre, de Toni Gironés amb Dani Rebugent (Estudi d’Arquitectura Toni Gironés) i l’Escola Bàsica i Secundária de Sever do Vouga, de Pedro Domingos (Pedro Domingos Arquitectes), han estat guadonades ex-aqueo amb el FAD d’Arquitectura.
En l’àmbit d'Intervencions efímeres, ha estat premiada la instal·lació de Xevi Bayona, Magatzem dels Reis Mags a l'antiga fàbrica Fabra i Coats, a Barcelona.
En Interiorisme, la reforma del Giardinnetto, d'Ivan Pomés i Max Llamazares (Llamazares Pomés Arquitectura, ha rebut el guardó i, finalment, el jurat va atorgar el premi en la categoria de Ciutat i Paisatge a l'Espai públic La Lira, a Ripoll, dels arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta (RCR Aranda Pigem Vilalta Arquitectes ) i Joan Puigcorbé.
El jurat, presidit per Dani Freixes i que han completat Eulàlia Aran, Jordi Farrando, Eva Prats, Nuno Sampaio i Maier Velez, va fer una selecció de 27 finalistes entre les prop de 500 obres presentades als premis.
En la categoria d’Arquitectura, va decidir reconèixer els mèrits de dues obres que, “sent diverses, comparteixen alguns valors”, segons s’explica a l’acta. D’una banda l'Espai transmissor del túmul/dolmen megalític de Seró, a Artesa de Segre, de Toni Gironés amb Dani Rebugent (Estudi d’Arquitectura Toni Gironés) “per la seva capacitat per transcendir l'immediat; fugir de solucions preconcebudes; redefinir el valor que atorguem a materials i formes; combinar usos culturals, socials i de promoció econòmica; ajustar-se a les condicions del context productiu; i, en definitiva, explorar noves vies que permetin eixamplar les lleres pels quals ha de transitar l'Arquitectura”.
Es tracta d’un edifici d'imatge “aparentment inacabada i materials senzills que conté elaborats espais –alguns fortament emotius- i tanca una rica reflexió sobre l'entorn, els valors que amaga el patrimoni rural i la relació a establir entre un passat suntuari i un present agrícola”.
Aquesta obra comparteix el premi ex aequo amb Escola Bàsica i Secundária de Sever do Vouga, de Pedro Domingos (Pedro Domingos Arquitectes) “per la seva habilitat per convertir en memorable l'experiència dels seus usuaris, a través d'espais lliures de gran riquesa; per la flexibilitat per introduir usos socials i esportius que vagin més enllà del seu ús central i l’obrin a la comunitat” diu el jurat.
En l’àmbit d’Intervencions efímeres, el jurat va valorar de la installació de Xevi Bayona, Magatzem dels Reis Mags a l'antiga fàbrica Fabra i Coats, a Barcelona “la seva capacitat per relacionar-se íntimament amb l'edifici d'origen industrial en el qual esdevé, així com per oferir noves possibilitats d'activitats alternatives en el mateix, el jurat valora la capacitat d'aquesta màgica, evocadora i senzilla instal·lació de siluetes a contrallum que, jugant amb el color i el moviment, aconsegueix recrear el misteri i la il·lusió d'un conte per a nens i grans, i, per tant, premia, en la categoria d'Intervencions efímeres,
En Interiorisme, la reforma del Giardinnetto, d'Ivan Pomés i Max Llamazares (Llamazares Pomés Arquitectura) ha estat premiada per “la seva sàvia interpretació de la funció de l'interiorisme en la millora de l'habitabilitat dels espais… Per la delicadesa i precisió d'una intervenció mínima en un local clàssic, les qualitats inicials del qual sap mantenir sense retallar-les i per la seva habilitat per reajustar allò que resulta estrictament imprescindible per adaptar-ho a noves necessitats, amb astúcia, eficàcia i destresa, aconseguint que el local mantingui els valors que l’han consolidat al mateix temps que ho dota d'un aire nou.
En la categoria de Ciutat i Paisatge l'Espai públic La Lira, a Ripoll, de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta (RCR Aranda Pigem Vilalta Arquitectes ) i Joan Puigcorbé. Arquitectura ha estat l’obra premiada “per la seva capacitat per convertir-se en un punt nodal que transcendeix el lloc en què s'implanta i dinamitza l'entorn urbà del voltant, portant els requeriments de partida més enllà de les expectatives i per la seva habilitat per generar -a través d'una intervenció aparentment senzilla, d'una materialitat perdurable i amb un llenguatge rigorós i atrevit- un espai polivalent de relació veïnal que proposa, a més, alternatives a la mobilitat per als vianants.
Els Premis FAD compten també amb una categoria de Pensament i Crítica que ja es van donar a conèixer el passat mes de maig. El jurat va decidir atorgar el premi a les següents obres: Estrategias operativas en arquitectura. Técnicas de projecto de Price a Koolhaas , de Jacobo García-Germán Vázquez; El jardín en movimiento, de Gilles Clément i Plan Poché, de Raúl Castellanos Gómez.
En l’àmbit d'Intervencions efímeres, ha estat premiada la instal·lació de Xevi Bayona, Magatzem dels Reis Mags a l'antiga fàbrica Fabra i Coats, a Barcelona.
En Interiorisme, la reforma del Giardinnetto, d'Ivan Pomés i Max Llamazares (Llamazares Pomés Arquitectura, ha rebut el guardó i, finalment, el jurat va atorgar el premi en la categoria de Ciutat i Paisatge a l'Espai públic La Lira, a Ripoll, dels arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta (RCR Aranda Pigem Vilalta Arquitectes ) i Joan Puigcorbé.
El jurat, presidit per Dani Freixes i que han completat Eulàlia Aran, Jordi Farrando, Eva Prats, Nuno Sampaio i Maier Velez, va fer una selecció de 27 finalistes entre les prop de 500 obres presentades als premis.
En la categoria d’Arquitectura, va decidir reconèixer els mèrits de dues obres que, “sent diverses, comparteixen alguns valors”, segons s’explica a l’acta. D’una banda l'Espai transmissor del túmul/dolmen megalític de Seró, a Artesa de Segre, de Toni Gironés amb Dani Rebugent (Estudi d’Arquitectura Toni Gironés) “per la seva capacitat per transcendir l'immediat; fugir de solucions preconcebudes; redefinir el valor que atorguem a materials i formes; combinar usos culturals, socials i de promoció econòmica; ajustar-se a les condicions del context productiu; i, en definitiva, explorar noves vies que permetin eixamplar les lleres pels quals ha de transitar l'Arquitectura”.
Es tracta d’un edifici d'imatge “aparentment inacabada i materials senzills que conté elaborats espais –alguns fortament emotius- i tanca una rica reflexió sobre l'entorn, els valors que amaga el patrimoni rural i la relació a establir entre un passat suntuari i un present agrícola”.
Aquesta obra comparteix el premi ex aequo amb Escola Bàsica i Secundária de Sever do Vouga, de Pedro Domingos (Pedro Domingos Arquitectes) “per la seva habilitat per convertir en memorable l'experiència dels seus usuaris, a través d'espais lliures de gran riquesa; per la flexibilitat per introduir usos socials i esportius que vagin més enllà del seu ús central i l’obrin a la comunitat” diu el jurat.
En l’àmbit d’Intervencions efímeres, el jurat va valorar de la installació de Xevi Bayona, Magatzem dels Reis Mags a l'antiga fàbrica Fabra i Coats, a Barcelona “la seva capacitat per relacionar-se íntimament amb l'edifici d'origen industrial en el qual esdevé, així com per oferir noves possibilitats d'activitats alternatives en el mateix, el jurat valora la capacitat d'aquesta màgica, evocadora i senzilla instal·lació de siluetes a contrallum que, jugant amb el color i el moviment, aconsegueix recrear el misteri i la il·lusió d'un conte per a nens i grans, i, per tant, premia, en la categoria d'Intervencions efímeres,
En Interiorisme, la reforma del Giardinnetto, d'Ivan Pomés i Max Llamazares (Llamazares Pomés Arquitectura) ha estat premiada per “la seva sàvia interpretació de la funció de l'interiorisme en la millora de l'habitabilitat dels espais… Per la delicadesa i precisió d'una intervenció mínima en un local clàssic, les qualitats inicials del qual sap mantenir sense retallar-les i per la seva habilitat per reajustar allò que resulta estrictament imprescindible per adaptar-ho a noves necessitats, amb astúcia, eficàcia i destresa, aconseguint que el local mantingui els valors que l’han consolidat al mateix temps que ho dota d'un aire nou.
En la categoria de Ciutat i Paisatge l'Espai públic La Lira, a Ripoll, de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta (RCR Aranda Pigem Vilalta Arquitectes ) i Joan Puigcorbé. Arquitectura ha estat l’obra premiada “per la seva capacitat per convertir-se en un punt nodal que transcendeix el lloc en què s'implanta i dinamitza l'entorn urbà del voltant, portant els requeriments de partida més enllà de les expectatives i per la seva habilitat per generar -a través d'una intervenció aparentment senzilla, d'una materialitat perdurable i amb un llenguatge rigorós i atrevit- un espai polivalent de relació veïnal que proposa, a més, alternatives a la mobilitat per als vianants.
Els Premis FAD compten també amb una categoria de Pensament i Crítica que ja es van donar a conèixer el passat mes de maig. El jurat va decidir atorgar el premi a les següents obres: Estrategias operativas en arquitectura. Técnicas de projecto de Price a Koolhaas , de Jacobo García-Germán Vázquez; El jardín en movimiento, de Gilles Clément i Plan Poché, de Raúl Castellanos Gómez.
12/07/2013