El COAC se adhiere a la plataforma que pide el estudio por el desdoblamiento de la C-55, incorporando criterios ambientales y de descarbonización
También incorpora al manifiesto de la plataforma la necesidad de que el estudio de viabilidad del trazado 2+2 entre Manresa y Castellbell calcule la huella de carbono de la construcción y mantenimiento de la futura autovía y contemple medidas para reducirla o compensarla.
La Demarcación de las Comarcas Centrales del Colegio de Arquitectos de Cataluña se adhiere a la plataforma ciudadana que pide el desdoblamiento de la C-55 entre Manresa y Castellbell i el Vilar. La adhesión es fruto del debate interno del COAC generado durante las últimas semanas y de un trabajo en que el colectivo de arquitectos ha hecho unas aportaciones que han sido incorporadas al manifiesto de la plataforma. El COAC defiende que el desdoblamiento de la vía tiene que formar parte del compromiso y una mejora compartidas para promover todas las infraestructuras de transporte público y de movilidad activa que hagan viable el logro de una verdadera movilidad sostenible y descarbonizada.
En cuanto a las aportaciones concretas, se plantea la necesidad DE que el estudio de viabilidad del trazado 2+2 calcule la huella de carbono, tanto de la construcción de la futura vía, como de su mantenimiento y funcionamiento diario, e incorpore en su diseño las medidas adecuadas para reducirla o compensarla.
El colectivo de arquitectos también ha incluido en el manifiesto la importancia que este estudio del trazado 2+2 tenga en cuenta la posible conexión con el nodo ferroviario que se proyecta en Sant Vicenç de Castellet a través del futuro intercambiador de referencia en las Comarcas Centrales para las líneas de RENFE y Ferrocarriles.
Estrategia integral
Finalmente, el COAC también ha incorporado una visión estratégica global en la que la movilidad sea integral, llegue a todos los sistemas de transporte público y articule una verdadera red de pueblos y ciudades sostenibles en el marco de una región competitiva y atractiva para vivir.
Descarga el comunicado del COAC (versión catalán)
Reconeixement internacional als 85 habitatges socials de Peris+Toral
El Royal Institute of British Architects (RIBA) ha fet públics els projectes guanyadors dels Premis Internacionals a l'Excel·lència RIBA 2024. L'arquitectura catalana ha estat reconeguda a través dels 85 habitatges socials de Cornellà de Llobregat, de l'estudi Peris+Toral arquitectes .
Premis Internacionals a l'Excel·lència RIBA
Enguany, les 22 obres premiades estan repartides per 14 països i representen un canvi cultural significatiu en la manera com l'arquitectura és construïda i dissenyada per a les generacions actuals i futures. Aquests projectes d'èxit demostren un pensament visionari i innovador, així com excel·lència en l'execució.
Els guardonats han estat seleccionats pel jurat, presidit per Simon Henley, i seran considerats per al Premi Internacional RIBA, que es farà públic el mes de novembre.
Consulta la llista completa de projectes guardonats.
85 habitatges socials de Cornellà
El projecte es troba al solar que havia ocupat l'emblemàtic cinema Pisa de Cornellà de Llobregat. Es tracta d'un edifici de cinc plantes amb estructura de fusta, que es recolza sobre una planta baixa amb estructura de formigó armat. Els 85 habitatges s’organitzen al voltant d’un pati comunitari que actua com a petita plaça per als veïns i des del qual s’accedeix als diferents espais i plantes.
Aquest projecte es distingeix pel seu plantejament modular i la construcció prefabricada en fusta, destinada a proporcionar habitatges assequibles i de qualitat, amb un enfocament en la convivència comunitària i la sostenibilitat ecològica. Així, els beneficis clau de sostenibilitat ambiental, social i econòmica s'han recolzat en cada aspecte del disseny, i el resultat és un èxit arquitectònic estructurat i rigorós amb un pressupost molt ajustat.
Els 85 habitatges socials també han estat recentment reconeguts amb el Premi Construmat 2024.
Membres del jurat
Els guardonats han estat seleccionats pel Grup de Premis RIBA, presidit per Simon Henley (Henley Halebrown), amb l'assistència dels Ambaixadors Locals RIBA.
Entre els membres del Grup de Premis RIBA, a més de Simon Henley, hi ha Bob Allies (Allies and Morrison), Roz Barr (Roz Barr Architects), Dav Bansal (Howells), Hero Bennett (Max Fordham), Nana Biamah-Ofosu (YAA Projects), Edith Blennerhassett (Arup), Simon Branson (HONEY), John Darvill (David Bonnett Associates), Neil Gillespie (Reiach and Hall Architects), Andy Groarke (Carmody Groarke), Craig Hamilton (Craig Hamilton Architects), Phil Hamilton (Peter Barber Architects), Mina Hasman (SOM), David Leech (David Leech Architects), Anna Liu (Tonkin Liu), Chris Loyn (Loyn and Co Architects), Stephanie Macdonald (6a Architects), Jo McCafferty (Levitt Bernstein), Kieran McGonigle (McGonigle McGrath), Kate Murphy (Foster + Partners), Annalie Riches (Mikhail Riches), Liz Smith (Purcell), Sophy Twohig (Hopkins Architects), Brita von Schoenaich (Bradley-Hole Schoenaich Landscape) i Steve Webb (Webb Yates).
Intervenció en els plànols del Garatge Forné de Girona, obra de Joan Maria de Ribot
La intervenció, que en part es va realitzar a les instal·lacions del Centre de Conservació i Restauració de Béns Mobles de Catalunya a Valldoreix, ha consistit en una neteja mecànica, separació de les tires de cartolina, eliminació de les cintes adhesives, consolidació dels estrips, reforçament de les zones amb pèrdues i, finalment, aplanat i instal·lació en material de conservació de pH neutre. Després d'aquesta restauració, s’ha digitalitzat cada plànol i retornat el conjunt a l’Arxiu per al tractament arxivístic corresponent, amb l'objectiu de fer-los accessibles als usuaris.
Els plànols van arribar a l’Arxiu del Col·legi d’Arquitectes a través d’una donació de la família de l’arquitecte l’any 2004. Aquests es trobaven enrotllats amb paper de seda i cintes de cotó, alguns d’ells subjectats amb cartolina blanca i cintes adhesives, i presentaven arrugues, estrips, plecs i pèrdues del suport de paper vegetal.
Garatge Forné
El Garatge Forné, un edifici industrial destinat a la venda i aparcament de vehicles SEAT, va ser un encàrrec de Josep Forné Ponsa a l'arquitecte Joan Maria de Ribot. L’edifici, ubicat a la carretera Barcelona, compta amb una planta baixa i tres pisos situats en una parcel·la en cantonada. En la seva concepció, Ribot organitza l’accés dels cotxes per la cantonada, a través d’una rampa helicoïdal, suportada per un sistema octogonal de pilars que queden reflectits a la façana per mitjà d’un quart de cilindre de vidre, que es fon amb les tirades rectilínies dels pilars perimetrals. L’ordre de l’estructura reflecteix fidelment l’ordre de la circulació dels cotxes.
L’edifici es presenta al carrer com dos volums lleugers de vidre articulats pel cos cilíndric reforçat de la cantonada. A propòsit d’un programa atípic i que en el seu moment era un indret sense una identitat específica, Ribot fon l’argument racionalista i la sensibilitat modernista en un edifici sorprenent per a l’època. Els plànols del projecte inclouen plantes, alçats, perspectives i detalls d’instal·lacions i elements arquitectònics, destacant especialment una de les façanes amb franges horitzontals fetes amb forjats que sobresurten i emmarquen les obertures envidriades, reforçades pel ràfec de la coberta plana.
L'arquitectura catalana, guardonada als Premis FAD 2024
El jurat ha decidit atorgar el Premi FAD d'Arquitectura 2024, ex aequo, als projectes Casa 1736, dels arquitectes David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros i Roger Tudó (Harquitectes), i DH Palencia, de Fernando Rodríguez i Pablo Oriol (FRPO Rodriguez & Oriol).
Segons el jurat, la Casa 1736 "desafia les convencions de l'arquitectura domèstica unifamiliar tradicional i estableix una relació única amb la llum i l'aire, revelant-se hereva de models tradicionals mediterranis característics de la ciutat de Barcelona, com són els patis gòtics i els seus valors bioclimàtics i de benestar". També n'ha destacat l'elegant solució estructural.
El projecte Casa Nube, de Javier Jiménez Iniesta (Studio Animal), i Gimaguas Barcelona, dels arquitectes Albert Guerra, Adrián Jurado i Julia Tarnawski (TEST) i Guillermo Santomà, han rebut ex aquo el guardó en la categoria d'Interiorisme.
Del projecte Casa Nube, el jurat ha destacat com s'agrupen les habitacions amb els seus respectius banys per alliberar un espai diàfan i obert. En el cas de Gimaguas Barcelona, n'ha valorat la capacitat de transformació d’un espai a partir d’un concepte radical i executat amb precisió, així com l’encertada elecció del material que envolta el conjunt.
Pel que fa a la categoria de Ciutat i Paisatge, han guanyat el premi ex aquo els projectes Alfacs, de Pau Bajet i Maria Giramé (Bajet Giramé) i Manuel Julià (JAAS), i Praça e posto turismo Piadao, de João Branco i Paula Del Rio (Branco Del Rio Arquitectos).
D'Alfacs, el jurat destaca l'eix central, que "organitza els equipaments d’aquesta mena de petita ciutat, creant una estructura que facilita l’accessibilitat i la interacció social". Igualment, n'ha valorat "l'exquisida cura en l’ús de la vegetació i els materials de construcció que connecten el conjunt amb el paisatge circumdant". Pel que fa al projecte portuguès, el jurat el considera un "exemple de com es pot invertir el procés d’oblit en aquest petit poble de l’interior".
Finalment, els projectes Lost Forest, de Julia Ruiz-Cabello i Santiago del Aguila, i La Construcción de un País, de Miquel Mariné i Pol Esteve, han rebut ex aquo el guardó d'Intervencions Efímeres.
El jurat ha apreciat de Lost Forest que sigui un dels pavellons proposats per a la segona edició de TAC! Festival d'Arquitectura Urbana, un projecte conceptualitzat al voltant del lema de la IV edició “reconstruir, rehabitar, repensar”. En La Construcción de un País, s'ha valorat la "resolució del disseny a partir d’un sol material tan estàndard i comú com les plaques de cartró guix, que és sublimat fins a convertir-lo en un element noble".
Aquest any, l'arquitecta, urbanista i paisatgista Beth Galí ha presidit el jurat, on ha estat acompanyada per altres reconeguts professionals com ara José Alberto Alonso Campanero, Mariona Benedito, Lucía Ferrater, Cristina Guedes i Gerard Sanmartí com a vocals.
Enguany també s'ha atorgat el Premi Re-FAD, un guardó creat l'any passat per destacar l’aportació en el marc de la rehabilitació, la reutilització i la regeneració en totes les seves concepcions. El Premi Re-FAD d’enguany ha sigut per al projecte Restauració d'ermitas del Camino de Santiago, de Sergio Sebastián (Sebastián Arquitectos).
En aquesta 11a edició, el Premis FAD Internacionals han rebut un total de 21 propostes, dels quals s'han escollit 6 obres situades a Mèxic, Eslovènia, França o Romania. El guanyador del premi ha sigut el projecte Lumen Learning Center (França), dels arquitectes José Morales, Sara de Giles, Laurent Beaudouin i Emmanuelle Beaudouin.
El jurat professional dels Premis FAD Internacionals ha estat integrat per l’arquitecte Jordi Badia com a president i els vocals Andrea Arriola i Marta Peris.
Els Premis FAD de Pensament i Crítica, que enguany celebren la 19a edició, aglutinen els millors textos dedicats a l'arquitectura publicats al llarg de l'any 2023. Les obres guardonades han estat escollides entre els 7 projectes finalistes d'un total de 53 obres presentades a concurs. Així, el jurat ha atorgat el premi 'ex aequo' als llibres Foodscapes i La Casa Fullà.
L'autoria del primer dels llibres està integrada per Eduardo Castillo, Manuel Ocaña i d'altres autors. El jurat considera que el catàleg del pavelló espanyol de la Biennal de Venècia és sorprenent, ambiciós i arriscat, i valora especialment el risc i la frescor d'un format poc habitual en el context peninsular.
La Casa Fullà. Tot estava per fer i tot era possible és obra dels autors Ana M. Briongos, Lluís Clotet, Ramon Faura, Josep M. Rovira i Òscar Tusquets. El jurat estima que el llibre revisa el paradigmàtic edifici d'Studio PER amb "una visió coral que no defuig la crítica i inclou la perspectiva temporal". A més, "comparteix una reflexió assossegada que pot servir com a contrapunt a les visions, a vegades ingènues, que acompanyen el discurs actual al voltant de l'habitatge cooperatiu".
També en aquesta categoria, el jurat ha concedit una menció especial al llibre Fernando Távora: Novo/Antigo, de Teresa Cunha, David Ordoñez-Castañon (FAUP), i Eleonora Fantini (Università di Bologna).
Enguany, el jurat està integrat per l’arquitecte i doctor en arquitectura Javier Fernández Contreras com a president, i els vocals Marta Poch i Roger Subirà.
Aquest any, per primera vegada, s'ha concedit un Premi Extraordinari a la trajectòria professional, que ha recaigut en l'arquitecte portuguès Álvaro Siza, considerat un dels arquitectes portuguesos més importants del segle XX. És autor d'edificis destacats al nostre país com el Centre Meterològic a la Vila Olímpica de Barcelona o el Rectorat de la UA d'Alacant.
Premis FAD de l'Opinió 2024
Els finalistes del Premi FAD d'Arquitectura i Interiorisme i els socis d'ArquinFad atorguen amb els seus vots el Premi de l'Opinió en les seves diferents categories. Aquest 2024 els guanyadors han estat:
· Arquitectura: Casa 1736. Autors: David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros i Roger Tudó (Harquitectes).
· Interiorisme: Rehabilitació cooperativa agrícola per espai polivalent a Flix. Autors: Josep Camps, Olga Felip (Camps Felip Arquitectura)
· Ciutat i Paisatge: Por las ramas. Autors: Ana Lopez Sanchez-Vegazo, Carmen Lopez Sanchez-Vegazo, Antonio López Díaz
· Intervencions Efímeres: Lost Forest. Autors: Julia Ruiz-Cabello, Santiago del Aguila
· Premi FAD Internacional: Escola Infantil Bohinj. Autors: Ana Jerman, Janja Šušnjar (ARREA Arhitektura), Sofía Romeo, Miguel Sotos (KAL A)
Premi Habitàcola 2024
ArquinFAD impulsa també els Premis Habitàcola, adreçats a estudiants d'arquitectura i interiorisme. El jurat, format per l'arquitecta Daria de Seta com a presidenta i Roger Badia, Anna Torndelacreu i Laura Blanch com a vocals, ha atorgat el premi al projecte Hug, dels estudiants Júlia Berenguer, Laura Nicolás i Paloma Pérez, de l'escola Elisava.
D'altra banda, el Premi al Centre educatiu és pel centre IED Barcelona, per la diversitat d'enfocaments, tant conceptuals com formals, el que denota una gran capacitat per conduir els estudiants en un recorregut d'aprenentatge que els ha permès expressar lliurement les seves inquietuds com a creadors.