Jornada tècnica: Com treure profit de les comunitats energètiques
La Intercol·legial Tècnica del Vallès, conjuntament amb la CEL de Caldes, Km0 energy i Electra Caldense Holding SA, va organitzar, el passat 26 d’abril a Granollers, una jornada sobre les comunitats energètiques d’àmbit local.
L’objectiu de la sessió era explicar en què consisteix una comunitat energètica i els seus objectius, amb exemples pràctics d’aplicació de les mateixes.
CONTINGUTS I PONENTS:
Autoconsum compartit i comunitats energètiques
- Què és l’autoconsum compartit?
- Què són les comunitats energètiques?
- Quins són els models actuals de comunitats energètiques?
- Com evolucionaran les comunitats energètics al futur?
Comunitats Energètiques en la indústria
Projecte Sant Feliu. Polígon Pla de la Costa. Inversió per una empresa energètica.
Projecte La Selva. Inversió per una empresa gestora del polígon.
Ponent: Oriol Xalabarder Anglí - Conseller Delegat d'Electra Caldense Holding S.A.
La CEL de Caldes
Una Comunitat Energètica es la manera natural en què els consumidors podem empoderar-nos en el canvi de model on som ara, on l’energia es pot produir localment i per tant es guanya independència respecte les grans plantes de generació. A més dels guanys ambientals, una Comunitat Energètica ofereix beneficis a nivell econòmic i social ja que genera ingressos locals derivats de la seva construcció, operació i manteniment, alhora que és una peça clau per lluitar contra la pobresa energètica.
Com es va projectar La CEL de Caldes, quins objectius té, quins elements i modalitats de participació, i quines són les fases de desplegament?
Ponent: Jordi Martín i Forns - La CEL de Caldes. Regidor d’Acció Climàtica, Habitatge, Urbanisme, Activitats, Participació Ciutadana i Recursos Humans de l’Ajuntament de Caldes de Montbui.
Si voleu tornar a veure aquestes ponències, cliqueu aquí
Oficina Tècnica de Rehabilitació per facilitar la rehabilitació amb els ajuts Next Generation
El passat mes d’abril es van posar en funcionament les Oficines Tècniques de Rehabilitació, un instrument clau per facilitar i fomentar la rehabilitació i renovació dels nostres edificis, barris i ciutats, aprofitant els ajuts dels fons NextGeneration.
L’arribada dels fons europeus de recuperació suposen una oportunitat per reduir el consum d’energia dels habitatges, una ocasió excepcional per renovar el nostre parc edificat, un dels més antics d’Europa.
Així, a Catalunya es destinaran 480 M procedents d’aquests fons per poder rehabilitar 60.000 habitatges els propers tres anys. Una inversió amb la mirada posada als objectius de descarbonització per al 2030 i 2050.
La importància d’aquest moment per al sector de la construcció, i per l’impuls a la recuperació econòmica que se’n deriva, requereix que els professionals que hem de donar resposta a les necessitats de la ciutadania estiguem preparats.
Per això, des del COAC fa temps que estem organitzant jornades específiques per als col·legiats–amb més de 700 visualitzacions cada una–, i també hem estat treballant per poder posar en marxa l’Oficina Tècnica de Rehabilitació del COAC.
Des d’aquesta Oficina, oferim informació i assessorament sobre els ajuts disponibles, tant a col·legiats com a ciutadania, i treballarem coordinadament amb l’administració pública per gestionar les subvencions, perquè se’n pugui beneficiar el màxim nombre de famílies.
De moment, en el primer mes de funcionament, l’Oficina ja ha rebut 340 consultes–entre arquitectes, ciutadania i entitats públiques– i 230 arquitectes s'han inscrit a la Borsa de Serveis i Tràmits per gestionar aquests ajuts i dur a terme els processos de rehabilitació.
En aquesta línia, per centralitzar tota la informació relacionada amb les subvencions i posar en valor el paper dels arquitectes com a professionals que podem aportar solucions òptimes per a la rehabilitació d’habitatges i conseqüent millora del confort i qualitat de vida dels usuaris, el COAC ha obert la pàgina web rehabilitacio.arquitectes.cat, que ja ha rebut més de 1.500 visites.
Aprofitem aquesta oportunitat i fem créixer, entre tots, la cultura rehabilitadora a casa nostra.
Nova guia de suport per a l'aplicació del Codi Estructural: Estructures d'acer
L’Oficina Consultora Tècnica del COAC continua treballant en l'elaboració d’un conjunt de guies breus de suport tècnic per facilitar l’aplicació del nou Codi Estructural a la redacció de projectes.
Igual que amb el formigó, el Codi Estructural ha introduït canvis relacionats amb els ambients als quals està exposat l’acer. És per aquest motiu que la tercera guia que es posa a disposició dels col·legiats es basa en la prescripció de les classes d’exposició de l’acer, així com en l’estratègia de durabilitat necessària per garantir la vida útil de l’estructura.
· Nova guia del Codi Estructural - Estructures d’acer (I)*
Recordem que teniu també a la vostra disposició les guies relatives al formigó:
· Guies d’aplicació del Codi Estructural*
Igualment, l'OCT continua treballant en la redacció d’altres guies, de les quals informarem a mesura que es vagin publicant.
* Per accedir a aquests documents cal tenir contractat el Tram Complementari.
El Departament d’Educació publica una guia per als projectes de construcció i transformació de centres educatius públics
En el nou document, "Nous aprenentatges, nous espais", el punt de partida del projecte de construcció o transformació de l’escola o institut és el projecte educatiu del centre i s’estipula un procés de treball conjunt entre comunitat educativa i arquitectes. Aquest procés preveu, fins i tot, una trobada un any després del final d’obra per tal d’avaluar si l’edifici s’ha adaptat a aquest projecte pedagògic.
La guia, que no té caràcter normatiu, s’adapta al RD 132/2010 pel qual es fixen els requisits mínims que han de complir els espais educatius d’educació obligatòria, però permet deixar oberts i vinculats als espais de recorregut aquells espais que no regula la normativa. Aquests espais, que la guia descriu com a “susceptibles a ser oberts”, poden arribar a ser de l’ordre de 200 m2, depenent de les línies del centre. Aquest fet permet crear noves organitzacions i programes en funció de la diversitat de metodologies docents.
Un altre fet destacable és la idea que tots els espais del centre són espais d’aprenentatge. D’aquesta manera els patis esdevenen una part més del projecte arquitectònic i, en funció del projecte educatiu i del diàleg amb els municipis, poden incorporar elements educatius com aules exteriors, o esdevenir espais naturalitzats.
Finalment el document incorpora, de manera destacada, un enllaç a l’apartat Aprèn del Centre Obert d’Arquitectura, en el qual tant arquitectes com comunitats d’aprenentatge podran trobar material de suport per als processos participatius de construcció i transformació de centres docents.
Els antecedents del document es situen a l’any 2019, quan la Direcció General de Centres Públics i la Direcció General d’Innovació, Recerca i Cultura Digital del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya van iniciar una col·laboració amb el COAC i la Fundació Bofill amb l’objectiu de canviar i adaptar a la realitat pedagògica el document “Criteris per a la construcció de nous edificis per a centres docents públics”.
En el marc d’aquesta col·laboració, el març del 2019 es va convocar a arquitectes i docents interessats en la millora dels espais dels centres educatius a la jornada “Nous Espais, nous aprenentatges” al Paranimf de la UB, amb una assistència de 600 professionals.
Amb aquesta jornada es va iniciar un procés de participació amb professionals de diferents àmbits i disciplines, en el qual van intervenir més 80 arquitectes (tant a les sessions participatives coordinades pel Globus Vermell, com al concurs d’idees per a la transformació dels espais educatius, al qual es van presentar 38 propostes). Tota aquesta informació l'han sintetitzat en el nou document els arquitectes David Lladó i Mariona Genís i el pedagog Jordi Vivancos.
Durant el 2020 aquest primer document es va anar aplicant i testejant en els processos participatius que es duien a terme previs als concursos de nous centres docents o de grans ampliacions. A partir d’aquest procés d’assaig, s’ha elaborat el document definitiu: “Nous aprenentatges, nous espais”.
Podeu descarregar la guia al web del Departament d'Educació
