L’edificació com a resposta a molts reptes de país
El passat 19 de gener vam presentar al COAC les dades d’edificació a Catalunya corresponents al 2021. No ha estat una sorpresa el fet que els resultats presentin un comportament positiu en relació al 2020, any d’inici de pandèmia que va fer caure l’edificació a nivells del 2017. Això no obstant, és decebedor constatar que la tendència negativa -de la qual ja en parlàvem el 2019- continua sent evident.
Amb l’anàlisi de les dades posem el focus, un any més, en la rehabilitació, que continua a nivells encara molt baixos i representa tan sols un 28% del total de superfície visada. Aquesta dada contrasta enormement amb el fet que Catalunya disposa d’un dels parcs edificats construïts més antics d’Europa, el 70% del qual és anterior a 1980.
En aquest sentit, instem a rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral per complir amb els objectius de desenvolupament sostenible i com a resposta al canvi climàtic. És un repte, una necessitat i una responsabilitat adaptar els edificis a les noves normatives quant a sostenibilitat i eficiència energètica perquè siguin més saludables, ecològics, accessibles, resilients a fenòmens externs.. Per això cal continuar treballant amb les administracions per activar, incentivar i impulsar la renovació urbana.
La petjada ecològica que suposa enderrocar i construir de nou és inassumible, i per això, impulsar la rehabilitació és una aposta estratègica. Aquesta és la solució que pot donar l’edificació a molts reptes que tenim com a país.
En aquesta línia se situa la Nova Bauhaus Europea i l“ona de rehabilitació” -en paraules de la presidenta de la Comissió Europea- com a estratègia per construir una Europa amb criteris de sostenibilitat, inclusió i bellesa.
A casa nostra, fa temps que treballem amb l’administració per impulsar el Pacte Nacional de Renovació Urbana, que ha de ser un marc de referència on consensuar les polítiques de rehabilitació urbana els propers anys i que concretarà una de les línies temàtiques de l’Agenda Urbana de Catalunya: la transformació de les ciutats i de l’habitatge.
A Catalunya, malgrat les xifres globals de rehabilitació el 2021 continuen sent baixes, destaca positivament el creixement en rehabilitació que ha tingut la ciutat de Barcelona - 62% en relació a l’any anterior i 92% respecte el 2019-. Esperem que aquest comportament a la ciutat comtal -que sempre ha estat motor a Catalunya- es faci extensible al conjunt del territori.
En aquest sentit, quedem a l’espera que l’arribada dels fons europeus de recuperació Next Generation incentivi els projectes de rehabilitació i tinguin impacte aquest 2022.
El Consejo de Ministros aprueba la Ley de Calidad de la Arquitectura
El texto establece el interés general de la arquitectura para mejorar la calidad de vida de las personas, siguiendo el precedente de la Ley de Arquitectura catalana, aprobada el 2017. Así, la Ley constata el impacto directo del diseño del entorno construido en el día a día de las personas y, en consecuencia, establece un marco jurídico que garantice la defensa y la promoción de la calidad arquitectónica.
Con esta Ley se intensificarán los esfuerzos para mejorar el conocimiento de la arquitectura y del diseño urbanístico, y se fomentará una mayor sensibilización y formación de los promotores y de la ciudadanía respecto a la cultura arquitectónica. Para ello, la norma incluye dos nuevos órganos: la Casa de la Arquitectura y el Consejo de Calidad de la Arquitectura. Igualmente, la Ley establece el marco jurídico necesario para potenciar la calidad arquitectónica y la sostenibilidad en los procedimientos de contratación pública.
Una vez finalizada la tramitación parlamentaria, la norma se publicará en el BOE para su entrada en vigor.
El Consell de Ministres aprova la Llei de Qualitat de l'Arquitectura
El text estableix l'interès general de l'arquitectura per millorar la qualitat de vida de les persones, seguint el precedent de la Llei d'Arquitectura catalana, aprovada el 2017. Així, la Llei constata l'impacte directe del disseny de l'entorn construït en el dia a dia de les persones i, en conseqüència, estableix un marc jurídic que garanteixi la defensa i la promoció de la qualitat arquitectònica.
Amb aquesta Llei s'intensificaran els esforços per millorar el coneixement de l'arquitectura i del disseny urbanístic, i es fomentarà una major sensibilització i formació dels promotors i de la ciutadania respecte a la cultura arquitectònica. Per a això, la norma inclou dos nous òrgans: la Casa de l'Arquitectura i el Consell de Qualitat de l'Arquitectura. Igualment, la Llei estableix el marc jurídic necessari per potenciar la qualitat arquitectònica i la sostenibilitat en els procediments de contractació pública.
Una vegada finalitzada la tramitació parlamentària, la norma es publicarà al BOE per a la seva entrada en vigor.
Podeu consultar el text del Projecte de Llei al Butlletí Oficial de les Corts Generals.
El Tribunal Suprem resol que els tècnics competents per emetre certificats per a llicències de 2a ocupació són els arquitectes i arquitectes tècnics
El 13 de desembre de 2021 el Tribunal Suprem va estimar el recurs de cassació interposat pel Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE) i el Consell General de l'Arquitectura Tècnica (CGATE), confirmant que els professionals competents per emetre el certificat per obtenir la llicència de segona ocupació en relació a un immoble destinat a ús residencial són els arquitectes i arquitectes tècnics.
Tot i que el que motiva les resolucions impugnades és l’emissió per part d’un enginyer industrial d’un certificat per obtenir una llicència de segona ocupació d’un habitatge unifamiliar d’ús residencial, les conclusions de la sentència també són aplicables als informes d’inspecció tècnica o d’avaluació d’edificis. En tots els casos, el que ha d’acreditar el professional està relacionat amb la seguretat i l’habitabilitat dels edificis.
I és la relació amb la seguretat i la salut de les persones el que fa necessari que els professionals que subscriguin aquests treballs estiguin en disposició dels coneixements i preparació necessaris per acreditar que l’habitatge en qüestió compleix amb les garanties de seguretat i salut exigibles per la normativa vigent.
En conclusió, la sentència estima que els arquitectes i arquitectes tècnics són els professionals competents, per la seva formació, per certificar que l’immoble s’ajusta a les condicions per obtenir la llicència de primera ocupació (i per tant, acreditar que el projecte compleix la normativa urbanística i les condicions d’us d’habitatge, com són la seguretat i l’habitabilitat).
Podeu consultar la sentència en aquest enllaç.