Exposició: La Ciutat dels Infants
'La Ciutat dels Infants' va obrir al públic el passat dimarts, 4 de juny. Es tracta d'una mostra formada per una cinquantena de cases fetes amb fang pels alumnes de Cicle Mitjà de les escoles Mossèn Albert Vives i Pau Claris, de la Seu d’Urgell, i una seixantena de peces de ceràmica fetes pels alumnes a partir de 7 anys de l’Espai Municipal d’Art de la Seu d’Urgell.
Des de l’Espai Municipal d’Art els alumnes han treballat en uns edificis verticals, on cada alumne ha realitzat una habitació. El resultat han estat quatre gratacels que contrastaran amb les casetes que ha realitzat l’alumnat de les escoles Mossèn Albert Vives i Pau Claris. També des de l’Espai Municipal d’Art han pintat la fusta que servirà de suport on van col·locades les casetes.
Aquesta activitat està organitzada per la Delegació del Pirineu de la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), el Servei Educatiu de l’Alt Urgell-Cerdanya i l’Ajuntament de la Seu d’Urgell.
A l'acte d'inauguració hi va assistir Joan Marquet, delegat del Pirineu de la Demarcació de Lleida del COAC, i Josepa Travè, directora de l'Espai Municipal d'Art de la Seu d’Urgell.
L’exposició romandrà oberta fins al 30 de juny i es podrà visitar de dilluns a divendres de 17 a 21 h, i dissabte de 10 a 14 h.
Joves arquitectes de Ponent
HABITATGE PÚBLIC A LA LLEIDA DE POSTGUERRA. INDIVIDUALITATS, REPETICIONS I OPORTUNITATS
Existeixen certes zones de les ciutats per les quals no se sol transitar. Es tracta normalment de barris, gairebé sempre desafavorits i humils, pels quals generalment no se circula, ja sigui pel seu difícil accés o perquè s'ha aixecat un mur invisible en forma d’estigma entre aquests i la resta de la ciutat. Es pressuposa, en tot moment, que allò que es pugui trobar al seu interior no té cap mena de valor. No obstant això, ocupen grans extensions d'espai dins de les nostres urbs, i el cert és que no se n'han estudiat les possibles qualitats, ni se'ls ha intentat treure cap mena de potencial. Tot habitant de la ciutat les coneix, però pocs podrien descriure com veritablement són.
D’una manera gairebé banal, es podria dir que els blocs de promoció pública, escampats pel territori, són variacions del tipus ja establert a les grans ciutats metropolitanes. No obstant, no és del tot així. Si bé la repetició tipològica, amb les seves peculiaritats corresponents, es troba present en aquest tipus d'obres, hi ha una altra part que les fa específiques del nou lloc que estan creant, concretament la seva voluntat d' “ordenar” allò que pressuposaven anomenar com a espai públic. Cal entendre quins espais han d’assumir veritablement aquest paper, i sobretot, quins altres l’han de lligar aquest amb aquells més domèstics.
La conferència manifesta doncs la repetició i l'especificitat que tenen els polígons situats a Lleida construïts a l'època de postguerra. Una mostra representativa d'una arquitectura menor quant a interès, però no quant a les circumstàncies que l'envolten, ni pel que fa a les seves raons de ser.
Aleix Salazar Aloy, arquitecte per l’ETSAB-UPC (2019)
Màster en estudis avançats d’Arquitectura, doble especialització en projectes i rehabilitació. Tesina “Habitatge de promoció pública durant la postguerra a Lleida. Repetició i especificitat del tipus , 8 casos." Dirigida per Pere Joan Ravetllat i Eduard Callís. Actualment desenvolupant-se com a tesis doctoral de projectes arquitectònics a l’ETSAB.
L’AIGUA: ESTRATÈGIES PER A UN NOU PARADIGMA. DE LA PLANA DE LLEIDA A LA CIUTAT
A Ponent de Catalunya s’obra un territori on l’aigua mana: La Plana de Lleida.
200.000 Ha construïdes per l’aigua, que en qüestió d’espai-temps ha anat consolidant una xarxa de rius, clamors, sèquies i canals que activa i relliga hàbitats naturals, agrícoles i ramaders i una habitabilitat en constel·lació que orbita al voltant del turó referencial, on s’hi assenta la ciutat de Lleida.
L’àrea de contacte de la Plana amb la ciutat configura l’espai singular de l’Horta de Lleida: 15.000Ha entre Horta i Ciutat conformen l’escala de treball del projecte.
La transformació dels usos de l’Horta, l’explosió de la ciutat i la seva dinàmica urbanitzadora seguint lògiques imposades al territori, van consolidant discontinuïtats entre ecosistemes naturals, rurals i urbans, que no s’adapten als requeriments actuals i globals.
Cal un canvi de paradigma a partir de les potencialitats del nostre territori, per superar dicotomies entre camp i ciutat i donar resposta a les grans crisis d’emergència climàtica, de biodiversitat i d’esgotament d’un territori finit.
Alba Terés Ros, arquitecta per l’ETSAR-URV (2022)
Projecte Final de Grau i Màster (Director: Toni Gironès) amb matrícula d’honor i premiat a la XVI Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme Me-dio Pla-zo (2023) i nominat als EUmies Young Talent (2023).
Restauració de l'Església de Sant Llorenç
El viernes 26 de abril a las 18.00 h, la Demarcación de Lleida organiza una visita en la iglesia de Sant Llorenç de Lleida, a cargo de los arquitectos responsables de su restauración, Carles *Pubill y Marta Torras.
La iglesia de Sant Llorenç Mártir es una de las joyas arquitectónicas más apreciadas de la ciudad de Lleida, juntamente de la antigua catedral, conocida como la Sede Vieja. Se trata del único edificio medieval que continúa cumpliendo sus funciones litúrgicas.
Es un edificio románico, del siglo XII, con las naves góticas añadidas a lo largo de los siglos XIV y XV. El interior guarda uno de los conjuntos escultóricos más importantes de Cataluña, con obras entre las cuales destacan los retablos de piedra del S.XIV, de Sant Llorenç, Santa Llúcia, San Pedro y Santa Úrsula.
El año 2023 se finalizaron las obras de restauración, consistentes principalmente en la consolidación de elementos con patologías estructurales, la reconstrucción de la escala del campanario, la conservación y restauración de las vueltas y menajes interiores de la iglesia, una serie de actuaciones en las fachadas, sobre todo en los coronamientos, y una intervención de reconducción de agua de lluvia de las cubiertas para evitar su afectación en las fachadas.
También se realizó el desmontaje del retablo de Santa Úrsula, que en la actualidad está en proceso de conservación-restauración. Está prevista su recolocación por finales del verano.
Todas estas actuaciones son relevantes porque dejan el monumento en condiciones óptimas de seguridad, a la vez que con un nivel de restauración que permite disfrutarlo con toda su plenitud.
Para asistir a la visita, hay que confirmar asistencia a junta.lle@coac.net o 973 228921, antes del miércoles 24 de abril.
Sortida a Olot
El preu de la sortida és de 120 € iva inclòs i inclou dues nits i dos esmorzars a l’Hotel La Perla 3* d’ Olot, així com l’entrada a l’Espai Barberí / Estudi RCR.
L'aforament està limitat a 30 places. Cal confirmar assistència al correu junta.lle@coac.net o trucant al 973 228921, abans del divendres 10 de maig.