Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Exposició "Abril vs Beltrí"

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Del 22 d'octubre de 2015 al 10 de gener de 2016 la Demarcació de l'Ebre acull aquesta mostra en el context de la macroexposició Anys de Llum a la Ciutat. L'empremta social, cultural i científica del XIX al XX a Tortosa.

La macroexposició, que tindrà lloc simultàniament en set espais emblemàtics de la ciutat, amb peces inèdites i activitats paral·leles, posarà en relleu els fonaments de la Tortosa moderna. Impulsada per l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació, "Anys de llum a la ciutat" incidirà en la transcendència dels canvis culturals, urbanístics o científics al tombant del segle XIX a XX, mitjançant un únic discurs narratiu.

Per consultar més informació sobre la macroexposició, clica aquí.
Consulta la Nota de Premsa de la Diputació de Tarragona aquí.

Abril vs Beltrí

Els arquitectes municipals, aleshores titulats de nou encuny, van ser protagonistes directes d’aquella voluntat del canvi de segle per modernitzar la ciutat. Catalitzadors, en major o menor grau, d’aquesta transformació urbana trobem Joan Abril Guanyabens (Mataró, 1853 - Tortosa, 1939) i Víctor Beltrí Roqueta (Tortosa, 1862 – Cartagena, 1935) actuant, consecutivament, al capdavant de l’oficina tècnica de Tortosa.

Separats tan sols per nou anys, tots dos van estudiar a l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona compartint docents i tendències estilístiques. Un i l’altre van exercir una llarga carrera professional i es van moure en el mateix context polític, és a dir, el de la Restauració borbònica amb la seva pendular alternança política. En un moment artístic en el que les formes ondulants del Modernisme trucaven a la porta, cadascú d’ells encarna una actitud deontologia contraposada, una manera divergent d’assumir les dificultats de l’ofici i, al capdavall, d’entomar les amargors de la vida. En l’aspecte humà, tots dos van arrelar lluny de casa però mentre Beltrí -qui se sentia tortosí i cartaginès alhora- va empatitzar amb la gent, Abril, home polifacètic, emprenedor i amb un inqüestionable afany cultural, mai va tenir predicament entre els tortosins. Pel que fa a la seves obres, hem volgut plantejar la present exposició com un acarament arquitectònic entre els dos autors. Paret contra paret, una partida d’escacs on mostrar els encerts tàctics, els punts forts i, si de cas, les vulnerabilitats de cada oponent. Hem de veure’ls en el conjunt de la seva singladura, doncs circumscriure’ns només al període de la seva activitat professional a la ciutat seria proposar un duel de característiques desiguals. I, tot plegat, que sigui el propi visitant qui analitzi els moviments del tortosí oblidat i del conspicu mataroní recordant, però, que tant en l’Arquitectura com en el joc dels escacs no totes les peces tenen el mateix valor. 

A. López Daufí
Vocal de Cultura de la Demarcació de l'Ebre
 
PDF version

L'arquitecte Josep Ferrando, guardonat a la Biennal de Buenos Aires

Imatge: 
Comissaria de Salt, Girona, 2011. Arquitectes: Josep Ferrando + Sergi Serrat. Foto: © Adrià Goula

L’arquitecte català Josep Ferrando va ser guardonat el passat mes de setembre amb el Premi a la Jove Generació Internacional de la XV Bienal Internacional de Arquitectura de Buenos Aires, en reconeixement a la seva trajectòria professional.

La cerimònia de lliurament de premis es va celebrar l'11 de setembre a la ciutat de Buenos Aires, durant les jornades de Conferències Magistrals de la Biennal.

Josep Ferrando és arquitecte per l’ETSAB, 1999, i professor a diverses escoles des de 1998: Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, Escola d’Enginyeria i Arquitectura La Salle, University

of Illinois Chicago (UIC), Instituto Europeo di Design (IED) i EINA Centre Universitari de Disseny i Art. També ha estat professor convidat a la Hochschule für Technik Zürich (HSZT), Escola da Cidade a Sao Paulo, Universidade Positivo (UNICENP) a Curitiba i Universidade Federal do Paraná (UFPR).

Entre les seves obres, destaquen la Comissaria de Salt, primer premi als Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona 2012; el Campus Terres de l’Ebre URV de Tortosa, seleccionat als Premis FAD 2012; i el Centre d’Atenció Primària de Castelló d’Empúries, 2010.

15/10/2015
Tornar

Pau Monguió - 150 Anys

Imatge: 
Pànol de l’eixample de Tarragona 1894. Fotografia del plànol forma part del fons del Museu d’Història de Tarragona
Este año celebramos el 150 aniversario del nacimiento de Pau Monguió que fue el primer arquitecto municipal de Tarragona, así os invitamos a asistir a la conferencia que correrá a cargo del arquitecto Jaume Costa Pallejà y que nos hablará de la trayectoria profesional de este arquitecto tarraconense.

El acto se llevará a cabo el próximo jueves 17 de diciembre de 2015 a las 19:30h, en la sala de actos de la Demarcación de Tarragona del COAC.

Descarga el tarjetón

Pau Monguió Segura (1865-1956), obtuvo el título de arquitecto en 1889. El 21 de julio de 1890 toma posesión de la plaza de arquitecto provincial en el ayuntamiento de Tarragona donde estará hasta finales de 1896, en febrero de 1898 se hace cargo de la plaza de arquitecto municipal de Teruel. La mayor parte de su obra se desarrolló en Teruel, también quedó en dos etapas separadas en Tortosa, y esporádicamente en Reus.

Durante los años que estuvo en el Ayuntamiento de Tarragona intervino en varios proyectos de edificación: reforma de las nuevas cuarteles, proyecto de palacio de justicia, matadero público, un proyecto de ensanche del paseo de San Antonio entre otros. Pero sin duda la tarea más importante que desarrolló Monguió durante su estancia en el Ayuntamiento de Tarragona fue en el campo del urbanismo, redactó un estudio que se denominó Proyecto de Urbanización del Ensanche Parcial de la Ciudad de Tarragona, firmado el 20 de noviembre de 1894. En cuanto a las obras particulares en Tarragona su producción no es excesivamente extensa, ya veces su autoría se confusa, pues con frecuencia interfiere con su colega y antecesor Ramón Salas.
PDF version

Aniversari de l'arquitecte Pau Monguió

Imatge: 
Pànol de l’eixample de Tarragona 1894. Fotografia del plànol forma part del fons del Museu d’Història de Tarragona
Enguany celebrem el 150 aniversari del naixement de Pau Monguió, que fou el primer arquitecte municipal de Tarragona. Per això us convidem a assistir a la conferència que anirà a càrrec de l’arquitecte Jaume Costa i Pallejà, que ens parlarà de la trajectòria professional d’aquest arquitecte tarragoní.

L’acte es durà a terme el pròxim dijous 17 de desembre de 2015 a les 19.30h, a la sala d’actes de la Demarcació de Tarragona del COAC.

Descarrega el targetó

Pau Monguió Segura (1865-1956) obtingué el títol d’arquitecte l’any 1889. El 21 de juliol de 1890 pren possessió de la plaça d’arquitecte provincial a l’Ajuntament de Tarragona on hi estarà fins a finals de 1896. El febrer de 1898 es fa càrrec de la plaça d’arquitecte municipal de Terol. La major part de la seva obra es desenvolupà a Terol, tot i que també restà en dues etapes separades a Tortosa, i esporàdicament a Reus.

Durant els anys que va estar a l’Ajuntament de Tarragona intervingué en diversos projectes d’edificació: reforma de les noves casernes, projecte de palau de justícia, escorxador públic, un projecte d’eixample del passeig de Sant Antoni entre d’altres. Però sens dubte la tasca més important que desenvolupà Monguió durant la seva estada a l’Ajuntament de Tarragona fou en el camp de l’urbanisme, redactà un estudi que s’anomenà Proyecto de Urbanización del Ensanche Parcial de la Ciudad de Tarragona, signat el 20 de novembre de 1894. Pel que fa a les obres particulars a Tarragona la seva producció no és excessivament extensa, i de vegades la seva autoria es confusa, doncs amb freqüència s’interfereix amb el seu col•lega i antecessor Ramon Salas.
PDF version

Pages