“Manresa, a la regió del Llobregat - Cardener”
La Demarcació de les Comarques Centrals acollirà, el dijous 9 de juny a les 18.30 h, una xerrada de l’arquitecte Manel Larrosa, sota el títol “Manresa, a la regió del Llobregat - Cardener”.
El pes regional de l’entorn de Manresa, en una mirada d’escala catalana, i l’experiència de FemVallès –economia, regionalització, infraestructures, governança metropolitana– seran els temes de la seva ponència.
Manel Larrossa és arquitecte des del 1978. Va ser regidor d’Urbanisme de Sabadell entre el 1979 i el 1987 i ha participat en diverses iniciatives i projectes de planejament urbanístic, com ara el Fòrum Terrassenc que va formular la Via Verda Sant Llorenç-Collserola, la Via Verda de Cerdanyola per l’ampliació de la UAB o el pla estratègic de Terrassa.
Forma part de la plataforma FemVallès, una associació d’entitats econòmiques, sindicals, professionals i socials, l’objectiu de la qual és potenciar la importància econòmica i superar la condició de perifèria metropolitana en què el Vallès ha estat permanentment situat.
Col·labora 
Cancel·lat | Col·loqui "Papers que parlen"
Aquest col·loqui amb Albert Colomer, arquitecte i pintor, i Victòria Rabal, directora del Museu Molí Paperer de Capellades s'ha cancel·lat per motius aliens a la nostra voluntat.
L’exposició "16.5 grams per metre quadrat a doble cara", d'Albert Colomer, mostra la relació simbiòtica entre el paper i la pintura: el dèbil paper que necessita de la resistència de la pintura per no estripar-se, i la pintura viscosa que no es pot expandir si no té un suport que li faci companyia mentre s’asseca.
En el marc d’aquesta exposició, Albert Colomer i Victòria Rabal parlaran sobre el món del paper i les seves diferents aplicacions.
16.5 gramos por metro cuadrado a doble cara
Exposición de pinturas de Albert Colomer, arquitecto.
Tal como una infusión atraviesa el papel dejando a un lado la planta que ha creado el aroma, la pintura se deposita sobre un papel transparente, olvidando quien pinta para convertirse, la pintura, sola, un objeto autónomo, que con su propia viscosidad, capilaridad y untuosidad decide la forma con la que quiere que la miren.
Pintando papeles se deposita pintura sobre un soporte delicado, en este caso un papel de 16.5 gramos el metro cuadrado, papel de filtro para bolsitas de té (papel de abacano y celulosa).
La exposición es una relación simbiótica entre el papel y la pintura, el débil papel que necesita de la resistencia de la pintura para no romperse, y la pintura viscosa que no se puede expandir si no tiene un soporte que le haga compañía mientras se seca.
Quien pinta sólo mira.
Exposició: 16.5 grams per metre quadrat a doble cara
Exposició de pintures d’Albert Colomer, arquitecte.
Tal com una infusió travessa el paper deixant a un costat la planta que ha creat l’aroma, la pintura es diposita sobre un paper transparent, oblidant qui pinta per esdevenir, la pintura, tota sola, un objecte autònom, que amb la seva pròpia viscositat, capil·laritat i untuositat decideix la forma amb què vol que la mirin.
Pintant papers es diposita pintura sobre un suport delicat, en aquest cas un paper de 16.5 grams el metre quadrat, paper de filtre per bossetes de te (paper d’abacà i cel·lulosa).
L’exposició és una relació simbiòtica entre el paper i la pintura, el dèbil paper que necessita de la resistència de la pintura per no estripar-se, i la pintura viscosa que no es pot expandir si no té un suport que li faci companyia mentre s’asseca.
Qui pinta només mira.