ELECCIONS MUNICIPALS 2023: DEBAT AMB LES CANDIDATURES DE VIC
Amb motiu de les Eleccions municipals del 28 de maig, la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes (COAC-CC) organitzem el dimecres 10 de maig a les 19 hores, a la sala d’exposicions de la seu de Vic del COAC-CC, una conversa amb els candidats de les diferents formacions polítiques amb representació en l’actual consistori de Vic, o que tenen els drets electorals corresponents, per parlar sobre el futur de la ciutat.
L’acte, moderat per la periodista Eva Torrents, comptarà amb la participació d’Albert Castells (Junts), Maria Balasch (ERC), Carla Dinarès (Capgirem Vic), Miquel Ylla (PSC), Arnau Martí (Vic en comú-Podem),Xavier Farrés (Ara Vic), i Pau Ferran (PP).
Amb l’organització d’aquesta activitat, volem ser presents en un procés tan rellevant com és la celebració de les eleccions municipals, i implicar-nos, també, en el procés de transformació social i urbana de la ciutat, posant les institucions a l’abast dels professionals i dels ciutadans.
Entrada lliure
ELECCIONS MUNICIPALS 2023: DEBAT AMB LES CANDIDATURES DE MANRESA
Amb motiu de les Eleccions municipals del 28 de maig, la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’ Arquitectes de Catalunya (COAC-CC) i la Cambra de Comerç de Manresa sota el marc de la Taula de Territori, Sostenibilitat i Infraestructures del Bages organitzem el dimarts 2 de maig a les 18 hores, a la Cambra de Comerç de Manresa, una conversa amb els candidats de les diferents formacions polítiques amb representació en l’actual consistori de Manresa, o que tenen els drets electorals corresponents, per parlar sobre el futur de la ciutat.
L’acte, moderat per la periodista Mar Poyato, comptarà amb la participació de Marc Aloy (ERC), Ramon Bacardit (Junts per Manresa), Anjo Valentí (PSC), Gemma Boix (Fem Manresa), Andrés Rojo (Ciutadans), Josep Lluís Javaloyes (PP), Laura Massana (Manresa En Comú Podem), Sergi Perramon (Front Nacional de Catalunya) i Joan Vila (Impulsem Manresa).
Amb l’organització d’aquesta activitat, les entitats volem ser presents en un procés tan rellevant com és la celebració de les eleccions municipals, i implicar-nos, també, en el procés de transformació social i urbana de la ciutat, posant les institucions a l’abast dels professionals i dels ciutadans.
Entrada lliure
Eleccions municipals 2023. En Joc, el futur de Girona. Conversa amb els candidats a l'alcaldia
L’acte, moderat pel periodista Jaume Serra, comptarà amb la participació de Lluís Martí (Junts), Quim Ayats (ERC), Cristina Andreu (Guanyem Girona), i Sílvia Paneque (PSC). Els candidats Camino Fernández (Cs) i Carles Ribas (Ara Girona) van excusar la seva assistència.
Amb l’organització d’aquesta activitat, els dos col·legis professionals volem ser presents en un procés tan rellevant com és la celebració de les eleccions municipals, i implicar-nos, també, en el procés de transformació social i urbana de la ciutat, posant les institucions a l’abast dels professionals i dels ciutadans.
Pròximament, es podrà veure la conversa al canal de Youtube de la Demarcació de Girona del COAC.
Debat ‘Costa Brava. Costa Esbravada?
En el debat hi participaran Eduard Ribot de SOS Costa Brava, Georgina Vázquez Utzet, arquitecta urbanista i representant del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) a la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya a Girona, i Jordi Colomí, alcalde de Torroella de Montgrí.
L’arribada del turisme massiu a la Costa Brava, a partir dels anys 50 del segle passat, en plena dictadura franquista, va comportar, des del principi, la destrucció de nombroses àrees costaneres, algunes d’elles fins llavors verges, amb urbanitzacions i construccions de tota mena.
A partir dels anys 60 i 70, promotors i especuladors aixequen grans edificis, xalets i urbanitzen muntanyes i moltes zones vora les platges. El paisatge de la Costa Brava queda transformat per sempre, sovint amb edificacions de mala qualitat, pèssim gust i volums desmesurats que, malauradament, s’han perpetuat fins als nostres dies. Un urbanisme desaforat que amb l’arribada dels ajuntaments democràtics, no es va aturar en molts indrets. I fins i tot segueix en l’actualitat.