El projecte Life Reusing Posidonia arriba a Barcelona
El proper 20 de desembre arriba a l'Altell de plaça Nova l'exposició itinerant del projecte Life Reusing Posidonia, promoguda per l'Institut Balear de l'Habitatge (IBAVI).
La mostra documenta els estudis realitzats en aquest projecte de canvi climàtic, que inclou la construcció i monitoratge de 14 habitatges a Sant Ferran, Formentera, i sobre el seu impacte ambiental i social.
L'11 de gener de 2018, i en el marc de la mostra, es realitzarà una taula rodona per xerrar d'arquitectura, patrimoni i canvi climàtic: la intenció del projecte és esborrar els límits entre disciplines per proposar una mirada global que entén l'habitar com a part de l'ecosistema en el qual vivim. Comptarem amb la presència de l'arquitecta Olga Muñoz (Greta), l'arquitecte Albert Sagrera (Societat Orgànica), el biòleg Jordi Sánchez (Submon), l'arquitecte Roger Tudó (Harquitectes) i del també arquitecte, Carles Oliver (IBAVI), que presentarà el projecte.
Recupera l'acte:
Exposición "Im Ruhrgebiet; Paisaje industrial en la Cuenca del Ruhr"
La sala de exposiciones La Cueva de la Demarcación de Girona acoge la exposición "Im Ruhrgebiet; Paisaje industrial en la Cuenca del Ruhr", comisariada por el arquitecto Josep M Torra Plan con la colaboración de Jordi Tauleria y la Demarcación de Girona del COAC.
Dieter Schmidt. La mirada fotográfica
Mirar.
1. Aplicar el sentido de la vista a una persona o cosa para verla.
2. Observar, examinar, con los ojos.
3. Hacer los posibles.
4. Atender algo, tenerla en cuenta.
5. Estar situado de cara a, girado deberes.
6. Buscar.
Estos y otros son significados del verbo mirar según el diccionario. Por fotógrafo además, mirar también es elegir, separar, preservar, valorar, descartar, despreciar ... La mirada es un hecho activo y puede ser acusadora, irónica, viciosa, profunda, amorosa, triste, impenetrable. La mirada fotográfica también incluirá conocimientos técnicos, entornos culturales, valores formales. La mirada se dirige hacia algún lugar, hacia fuera, como dice Robert Frank, para ver dentro.
El fotógrafo es alguien que mira y su mirada es profunda y no debería dejarse llevar por prejuicios, modas o formalismos que agreguen opacidad a la escena. Esto es lo que hace el fotógrafo Dieter Schmidt, hace de la mirada la esencia de su fotografía para poder decir algo que se acerque a la verdad.
La región o cuenca del Ruhr (Ruhrgebiet, en alemán) es una zona de elevada concentración urbana en el noroeste de Alemania. Tiene una población de 5,3 millones de habitatns y conforma el área urbana más amplia de Europa.
Está formada por una serie continua de ciudades industriales limitadas por los ríos Ruhr (al sur), Rin (al oeste) y Lippe (al norte). Al suroeste limita con el territorio de Berg (Bergisches Land).
Yendo desde el oeste (donde desenboca el Rin) hacia el este, el área incluye las ciudades de Duisbug, Oberhasuen, Bottrop, Mülheim an der Ruhr, Essen Gelsenkitche, Bochum, Erne, Hamm, Hagen y Dortmund, así como partes de distritos más rurales como Wesel, Recklinghausen, Unna y Ennepe-Ruhr.
Es la cuarta área urbana más grande de Europa después de Moscú y las áreas metropolitanas de Londres y París. La región del Ruhr menudo se percibe equivocadamente como una sola ciudad, ya que muchos mapas no muestran los límites entre las ciudades individuales.
Exposició "Im Ruhrgebiet; Paisatge industrial a la Conca del Ruhr"
La sala d'exposicions La Cova de la Demarcació de Girona acull l'exposició "Im Ruhrgebiet; Paisatge industrial a la Conca del Ruhr", comissariada per l'arquitecte Josep M Torra Pla amb la col·laboració de Jordi Tauleria i la Demarcació de Girona del COAC.
Dieter Schmidt. La mirada fotogràfica
Mirar.
1. Aplicar el sentit de la vista a una persona o cosa per veure-la.
2. Observar, examinar, amb els ulls.
3. Fer els possibles.
4. Atendre alguna cosa, tenir-la en compte.
5. Estar situat de cara a, girat devers.
6. Buscar.
Aquests i d’altres són significats del verb mirar segons el Diccionari. Pel fotògraf a més, mirar també és triar, separar, preservar, valorar, descartar, menysprear... La mirada és un fet actiu i pot ser acusadora, irònica, viciosa, profunda, amorosa, trista, impenetrable. La mirada fotogràfica també inclourà coneixements tècnics, entorns culturals, valors formals. La mirada es dirigeix cap a algun lloc, cap a fora, com diu Robert Frank, per veure-hi a dins.
El fotògraf és algú que mira i la seva mirada és profunda i no hauria de deixar-se emportar per prejudicis, modes o formalismes que agreguin opacitat a l’escena. Això és el que fa el fotògraf Dieter Schmidt, fa de la mirada l’essència de la seva fotografia per poder dir alguna cosa que s’acosti a la veritat.
La regió o conca del Ruhr (Ruhrgebiet, en alemany) és una zona d'elevada concentració urbana al nord-oest d'Alemanya. Té una població de 5,3 milions d'habitants i conforma l'àrea urbana més àmplia d'Europa.
Està formada per una sèrie de ciutats industrials limitades pels rius Ruhr (al sud), Rin (a l'oest) i Lippe (al nord). Al sud-oest limita amb el territori de Berg (Bergisches Land).
Anant des de l'oest (on desemboca el Rin) vers l'est, l'àrea inclou les ciutats de Duisbug, Oberhasuen, Bottrop, Mülheim an der Ruhr, Essen Gelsenkitche, Bochum, Erne, Hamm, Hagen i Dortmund, així com parts de districtes més rurals com Wesel, Recklinghausen, Unna i Ennepe-Ruhr.
És la quarta àrea urbana més gran d'Europa després de Moscou i les àrees metropolitanes de Londres i París. La regió del Ruhr sovint es percep equivocadament com una sola ciutat, ja que molts mapes no mostren els límits entre les ciutats individuals.
L'exposició "Arquitectures desaparegudes" arriba a plaça Nova
L'exposició mostra un conjunt d’obres situades en diferents punts del territori i que actualment ja no es poden visitar, o bé per la seva desaparició o bé perquè han sofert una transformació considerable.
Veurem doncs edificis molt transformats, com la casa Bau de Tortosa i el sanatori de la Savinosa de Tarragona, o inexistents, com la Sala Athenea de Girona o la Casa Gibert de Barcelona, però que formen part de la nostra memòria històrica. Tot el material forma part del fons de l’Arxiu Històric del Col·legi, repartit per les seves diverses seus, i és un exemple del ric patrimoni documental que custodia la nostra institució.
La ciutat és un aparador que mostra el treball de tantes i tantes generacions d’arquitectes, i l'hem d’entendre com un organisme viu. La seva pell arquitectònica neix, viu i mor, resultat d’una lògica que a voltes ens costa d’acceptar però que és producte del seu dinamisme. La ciutat no pot estar "congelada en el temps", excepte en aquells elements que la pròpia societat ha considerat oportú protegir.
El patrimoni documental surt en la nostra ajuda i, de la mateixa manera que documenta el patrimoni arquitectònic protegit, ens dóna l'oportunitat de recordar com eren alguns edificis que en l'actualitat no existeixen o estan profundament alterats, reforçant la memòria històrica de la nostra societat.