Vegeu el vídeo de la jornada sobre la protecció dels valors patrimonials en el planejament urbanístic
La jornada, que van organitzar conjuntament el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i el COAC, a la seu de plaça Nova el passat 22 d'abril, va servir per presentar les directrius de contingut per als catàlegs de béns que acompanyen els plans d’ordenació urbanística municipal i els plans especials de protecció del patrimoni.
A continuació es va dur a terme una taula rodona sobre la regulació del planejament urbanístic per a la protecció dels valors del territori.
Clara Galiano, cap del Servei de Documentació de la DGOTU i Elsa Ibar, cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la DGPC, va ser les encarregades d’explicar les directrius de contingut per als Catàlegs de béns. Posteriorment, Antoni Vilanova, director del PEP Manresa i Ricard Torres i Mercè Argemí, tècnics de l'Ajuntament de Manresa van detallar sengles exemples de l’aplicació d’aquestes directrius a Manresa i Tortosa.
La relació entre el planejament urbanístic i la protecció dels valors patrimonials del territori es tractarà en una taula rodona que s’iniciarà a continuació i que va comptar amb la participació de Camil Cofan, subdirector general d'Urbanisme; J. Manuel Rueda, subdirector general de Patrimoni; Raquel Lacuesta, historiadora, SRP (Diputació de Barcelona); Montserrat Giné, responsable de l’Àrea d'Urbanisme del COAC i Rosa Cànoves, arquitecta de l’Ajuntament de Girona, moderats per Jordi Rogent.
El degà del COAC, Lluís Comerón, va ser l’encarregat de posar la cloenda a l’acte.
Vegeu el vídeo íntegre de la jornada.
24 d'abril de 2013
A continuació es va dur a terme una taula rodona sobre la regulació del planejament urbanístic per a la protecció dels valors del territori.
Clara Galiano, cap del Servei de Documentació de la DGOTU i Elsa Ibar, cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la DGPC, va ser les encarregades d’explicar les directrius de contingut per als Catàlegs de béns. Posteriorment, Antoni Vilanova, director del PEP Manresa i Ricard Torres i Mercè Argemí, tècnics de l'Ajuntament de Manresa van detallar sengles exemples de l’aplicació d’aquestes directrius a Manresa i Tortosa.
La relació entre el planejament urbanístic i la protecció dels valors patrimonials del territori es tractarà en una taula rodona que s’iniciarà a continuació i que va comptar amb la participació de Camil Cofan, subdirector general d'Urbanisme; J. Manuel Rueda, subdirector general de Patrimoni; Raquel Lacuesta, historiadora, SRP (Diputació de Barcelona); Montserrat Giné, responsable de l’Àrea d'Urbanisme del COAC i Rosa Cànoves, arquitecta de l’Ajuntament de Girona, moderats per Jordi Rogent.
El degà del COAC, Lluís Comerón, va ser l’encarregat de posar la cloenda a l’acte.
Vegeu el vídeo íntegre de la jornada.
24 d'abril de 2013
24/04/2013
Debat sobre noves estratègies d’internacionalització
El dijous 7 de març a les 13 h l’altell de plaça Nova acollirà una taula de debat oberta sobre la internacionalització de l’arquitectura de Barcelona, que comptarà amb la participació de Diego Guri, director de la Unitat d’Internacionalitació d’ACC1Ó; Giovanna Carnevale, directora de la Fundació Mies van der Rohe, i Ferran Figuerola, gerent de l’empresa de vidre arquitectònic Cricursa. Tots tres, moderats per Eugeni Bach i amb la participació activa d’una fila zero, miraran d’aportar solucions vàlides per a la internacionalització de les empreses d’arquitectura.
Està prevista la participació a la fila zero dels arquitectes Ramon Sanabria; Joan Forgas; Dolors Ylla-Català; Victòria Garriga; Guillermo López; Anna Puigjaner, i José Ignacio Galan.
L’arquitectura catalana és una de les més reconegudes a nivell internacional gràcies a diversos: unes obres d’alt nivell construïdes en les últimes dècades per vàries generacions d’arquitectes catalans; una xarxa de centres universitaris i instituts de postgrau que han apostat per un ensenyament politècnic d’alt nivell, i el recolzament de la marca Barcelona associada a l’arquitectura d’excel•lència de la ciutat.
En un moment en que molts estudis catalans opten per obrir mercat fora del nostre país, a la sessió es debatrà com aprofitar aquests valors en favor d’una estratègia d’internacionalització eficaç, i com, a partir d’unes eines inicials, es poden trobar tantes maneres d’internacionalitzar-se com estudis que apostin per fer-ho.
Està prevista la participació a la fila zero dels arquitectes Ramon Sanabria; Joan Forgas; Dolors Ylla-Català; Victòria Garriga; Guillermo López; Anna Puigjaner, i José Ignacio Galan.
L’arquitectura catalana és una de les més reconegudes a nivell internacional gràcies a diversos: unes obres d’alt nivell construïdes en les últimes dècades per vàries generacions d’arquitectes catalans; una xarxa de centres universitaris i instituts de postgrau que han apostat per un ensenyament politècnic d’alt nivell, i el recolzament de la marca Barcelona associada a l’arquitectura d’excel•lència de la ciutat.
En un moment en que molts estudis catalans opten per obrir mercat fora del nostre país, a la sessió es debatrà com aprofitar aquests valors en favor d’una estratègia d’internacionalització eficaç, i com, a partir d’unes eines inicials, es poden trobar tantes maneres d’internacionalitzar-se com estudis que apostin per fer-ho.
1/03/2013
Taula sobre la internacionalització de l’arquitectura
El passat 7 de març es va dur a terme una taula de debat oberta a plaça Nova sobre la internacionalització de l’arquitectura de Barcelona, en què va participar Diego Guri, director de la Unitat d’Internacionalitació d’ACC1Ó; Giovanna Carnevale, directora de la Fundació Mies van der Rohe, i Ferran Figuerola, gerent de l’empresa de vidre arquitectònic Cricursa. Tots tres, moderats per Eugeni Bach i amb la participació activa d’una fila zero amb la presència de Ramon Sanabria, Dolors Ylla-Català, Guillermo López; Anna Puigjaner, i José Ignacio Galan, entre d’altres, van aportar diferents mirades sobre la sortida a l’exterior de les empreses d’arquitectura.
El director de la Unitat d’Internacionalització d’ACC1Ó, Diego Guri, va obrir les intervencions subratllant la capacitat exportadora que, de forma genèrica, tenen les empreses catalanes (13.000 ho fan de forma regular) i posant a disposició de les firmes d’arquitectura catalanes tota la xarxa i programes de suport d’ACC1Ó, amb especial incidència en eines de recent creació, com ara el Projects Catalans to the World o un servei que promou l’agrupació empresarial per accedir a programes i convocatòries de la Unió Europea que en el sector de les TIC està funcionant força bé i que podria tenir una versió semblant en l’àmbit de l’arquitectura.
Posteriorment va ser el torn de la directora de la Fundació Mies van der Rohe, Giovanna Carnevale, qui es va referir a la vocació inequívocament europeista del Premi que atorga anualment l’entitat , que aquest any celebra el seu 25 aniversari. Per aquest motiu, la fundació organitzarà un gran debat a Barcelona el proper mes d’abril, en que la internacionalització de l’arquitectura catalana tindrà un paper destacat i per al qual va demanar la complicitat dels professionals.
Per últim, Ferran Figuerola, gerent de Cricursa, que exporta el 90% de la seva producció de vidre arquitectònic, va explicar els eixos del seus model empresarial, amb la voluntat de trobar més d’un punt de connexió amb estratègies que les empreses d’arquitectura podrien tirar endavant per sortir a l’exterior. “Com empresa, per a internacionalitzar-nos necessitem producte, estratègia i assumir que estàs en un mercat global”, va subratllar Figuerola. Tot ells són aspectes que poden ser perfectament assumits per una empresa d’arquitectura que vulgui exportar la seva activitat.
Posteriorment a les intervencions dels tres ponents es va desenvolupar un interessant debat amb la participació dels convidats a la fila zero.
Vegeu el vídeo íntegre de la sessió:
El director de la Unitat d’Internacionalització d’ACC1Ó, Diego Guri, va obrir les intervencions subratllant la capacitat exportadora que, de forma genèrica, tenen les empreses catalanes (13.000 ho fan de forma regular) i posant a disposició de les firmes d’arquitectura catalanes tota la xarxa i programes de suport d’ACC1Ó, amb especial incidència en eines de recent creació, com ara el Projects Catalans to the World o un servei que promou l’agrupació empresarial per accedir a programes i convocatòries de la Unió Europea que en el sector de les TIC està funcionant força bé i que podria tenir una versió semblant en l’àmbit de l’arquitectura.
Posteriorment va ser el torn de la directora de la Fundació Mies van der Rohe, Giovanna Carnevale, qui es va referir a la vocació inequívocament europeista del Premi que atorga anualment l’entitat , que aquest any celebra el seu 25 aniversari. Per aquest motiu, la fundació organitzarà un gran debat a Barcelona el proper mes d’abril, en que la internacionalització de l’arquitectura catalana tindrà un paper destacat i per al qual va demanar la complicitat dels professionals.
Per últim, Ferran Figuerola, gerent de Cricursa, que exporta el 90% de la seva producció de vidre arquitectònic, va explicar els eixos del seus model empresarial, amb la voluntat de trobar més d’un punt de connexió amb estratègies que les empreses d’arquitectura podrien tirar endavant per sortir a l’exterior. “Com empresa, per a internacionalitzar-nos necessitem producte, estratègia i assumir que estàs en un mercat global”, va subratllar Figuerola. Tot ells són aspectes que poden ser perfectament assumits per una empresa d’arquitectura que vulgui exportar la seva activitat.
Posteriorment a les intervencions dels tres ponents es va desenvolupar un interessant debat amb la participació dels convidats a la fila zero.
Vegeu el vídeo íntegre de la sessió:
11/03/2013
Fira d’Alternatives per a l’accés a l’habitatge
El passat dia 8 es va desenvolupar a plaça Nova la Fira d'Alternatives per a l'accés a l'habitatge, organitzada per l’agrupació AuS del COAC per tal de presentar tot un seguit d’alternatives per tenir accés a un habitatge digne. Es tracta d’alternatives que prioritzen el benestar de les persones i el medi ambient en lloc dels interessos econòmics.
Aixa, amb les intervencions d’Ada Colau, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH); de Raül Robert, de Sostre Cívic, de Llorenç Planagumà, d’Antoni Solanas, Mariona soler i Iam Agorria, dela Fundación Altatu es van explicar iniciatives com la masoveria urbana, les cooperatives d’habitatges en cessió d’ús, el Co-Housing i el Cloudhousing, entre d’altres.
Vegeu el vídeo de la sessió
Aixa, amb les intervencions d’Ada Colau, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH); de Raül Robert, de Sostre Cívic, de Llorenç Planagumà, d’Antoni Solanas, Mariona soler i Iam Agorria, dela Fundación Altatu es van explicar iniciatives com la masoveria urbana, les cooperatives d’habitatges en cessió d’ús, el Co-Housing i el Cloudhousing, entre d’altres.
Vegeu el vídeo de la sessió
11/03/2013