Propers Actes
Presentació del llibre “Reflexiones para envejecer con plenitud” de Libros Cúpula - Planeta
L’acte començarà amb un concert de piano a càrrec de Jordi Querol, que interpretarà les següents peces: Para Elisa de Beethoven; Invierno Porteño. Milonga del Ángel de Piazzolla; La Comparsa. Gitanerías de Lecuona; 2 tangos d’Albèniz; Generalife Sacromonte de Turina; 2 danses de Ginastera; 2 valsos de Chopin.
Seguidament, l’editora executiva de Libros Cúpula de l’editorial Planeta, Leticia Sánchez Jimenez-Pajarero, la presidenta de la demarcació de Barcelona, Sandra Bestraten, Imma Domènech i Rafa Rodríguez presentaran el llibre.
Inscriu-te a l'acte aquí

L’edificació a Catalunya es manté gràcies a grans projectes puntuals
L’estudi s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, tant els d'intervencions d’obra nova com els d’actuacions en edificacions existents. Les conclusions de l'anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori.
Les dades confirmen l’alentiment del sector
El sector presenta un creixement positiu en superfície visada, però principalment pel visat de projectes puntuals de gran envergadura. L’any s’ha tancat amb 4.778.932 m2 visats, situant-se a nivells similars als de 2019, abans de la pandèmia. La dada suposa un increment del 4% respecte el 2022 i se situa lleugerament per sobre de l’informe Euroconstruct, que preveia tancar l’exercici amb un creixement del 2,8%.
Tot i les dades positives, el primer semestre de 2023 va ser negatiu, recuperant-se a finals d’any pel visat de projectes grans. De fet, els 5 projectes més grans visats el 2023 representen un 10% del total de la superfície visada (sense aquests 5 projectes, la superfície hauria estat un 6,5% inferior a la del 2022). En aquest sentit, caldrà veure l’evolució els propers mesos, tenint en compte també que l’Euroconstruct preveu un estancament de l’1,4% per al 2024 i 1,2% per al 2025.
Els projectes de gran envergadura, motiu principal del bon comportament a la ciutat de Barcelona
La ciutat de Barcelona ha viscut un any particular. Tot i el primer semestre negatiu, l’activitat s’ha recuperat i ha tancat amb 846.611 m2 visats, un augment del 48% de la superfície visada. El motiu principal és que a la ciutat comtal s’hi han visat projectes de gran envergadura, com l’Espai Barça, promocions d’habitatge a la Marina del Prat Vermell i oficines al 22@. Així, els 15 projectes grans visats a Barcelona ciutat acumulen 624.842 m2, el 74% del total de la superfície visada a la capital. Aquest augment ha tingut impacte en la rehabilitació, que ha crescut un 201%, mentre que l’obra nova ha disminuït un 13%.
Pel que fa al nombre d’habitatges, es manté estable. Els 1.342 habitatges de nova creació visats el 2023 a Barcelona ciutat representen un 0,75% més que els visats l’any anterior.
El comportament és diferent a la resta de la Demarcació, on la superfície visada ha baixat un 1,5%. La disminució es fa palesa tant en la rehabilitació (-1%) com en l’obra nova (-2%).
En relació al nombre d’habitatges, la resta de la Demarcació presenta un augment del 4%.
La rehabilitació puja, però amb poc pes dels fons Next Generation
Malgrat l’augment del 28,5%, la rehabilitació continua estancada i tan sols representa el 31% de la superfície total visada a Catalunya. Tot i el creixement, l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation és encara menor.
Des de la posada en marxa l’abril de 2022 de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, han entrat a tràmit 651 expedients del Programa 3 - Edifici corresponents a 4.333 habitatges. Tenint en compte que l’objectiu 2021-2026 és assolir la rehabilitació de 15.000 habitatges, actualment ens trobem el 29% de complir aquest objectiu.
En relació als expedients tramitats al COAC, un 43% són de la Demarcació de Barcelona, 18,9% de Comarques Centrals, 10,8% de Lleida, 13,5% de Girona, 11,6% de Tarragona i 2,2% de l’Ebre.
Si es realitza una anàlisi general per temàtiques:
1. En relació a la superfície visada, el sector té un impacte diferent segons el territori. Només les demarcacions de Barcelona i Girona presenten un comportament positiu. La Demarcació de Barcelona creix un 8%. La recuperació es concentra a la ciutat de Barcelona, que després d’un primer semestre de poca activitat ha tancat l’any amb 48% més de superfície visada. El motiu principal són els grans projectes visats durant la segona meitat de l’any. A la resta de la Demarcació, la superfície baixa un 1,5%.
També és significativa la Demarcació de Girona, amb un 13% més de superfície visada i un comportament positiu durant tot l’any. Per contra, la resta de demarcacions baixen en superfície: Comarques Centrals (-12%), Ebre (-10%), Lleida (-25%) i Tarragona (-6%).
2. El nombre d’expedients visats cau respecte el 2022. S’han visat 8.776 expedients, 8% menys que els 9.522 del 2022. En aquest cas, totes les demarcacions presenten una caiguda quant al nombre de projectes visats.
3. Tot i el creixement positiu de la rehabilitació, hi ha poc impacte dels Fons Next Generation. A’ha visat un 28,5% més en superfície de rehabilitació. L’explicació principal es troba en bona part en el visat de grans projectes. Així, si es té en compte que dels 1.441.926 m2 visats en rehabilitació prop del 29% (414.753 m2) es concentra en 6 projectes grans, queda palesa la manca de cultura rehabilitadora i el poc impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation.
Pel que fa a l’anàlisi territorial, Barcelona és la Demarcació que ha experimentat un major creixement en rehabilitació (57,3%) concentrat a la seva capital (201%), a causa del visat de grans projectes. També han crescut Girona (7%) i Ebre (11%). La resta de demarcacions han tingut un creixement negatiu: Comarques Centrals (-6%), Lleida (-12%) i Tarragona (-9%).
4. L’obra nova cau per primera vegada des de la recuperació de la crisi del 2006, sense tenir en compte el 2020. Cau un 3,68% i se situa en 3.270.336 m2, nivell similar al del 2018. L’única Demarcació amb un comportament positiu és Girona (17%).
5. Malgrat l’habitatge creix, continua per sota dels nivells òptims. L’any s’ha tancat amb 15.946 habitatges de nova creació visats, un 4,4% més, però encara lluny de la xifra òptima de 25.000 habitatges anuals que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya considera necessaris per al període 2020-2024 (segons el Pla territorial sectorial de l’habitatge a Catalunya).
No obstant l'augment, per demarcacions només tenen comportament positiu Barcelona (3,8%) i Girona, amb un creixement excepcional del 48%. Així, durant el 2023 a la Demarcació de Girona s’ha visat una mitjana mensual de 206 habitatges (el 2022 era de 160 habitatges).
Dels 15.946 habitatges de nova creació, 2.127 són de protecció oficial i la majoria a la Demarcació de Barcelona (2.042). La resta, 13 són a la Demarcació de Girona, 12 a Comarques Centrals, 5 a Lleida i 55 a Tarragona.
Pel que fa a Barcelona ciutat, del total de 1.342 habitatges visats, un 38% (511) són de protecció oficial i corresponen a 14 projectes. D’aquests projectes, la meitat (7) combinen habitatge lliure i habitatge de protecció oficial en sòl urbà consolidat, amb un total de 403 habitatges, dels quals 122 són de protecció oficial.
6. En relació al no habitatge, les xifres són positives. Amb 1.543.383 m2 visats, la superfície augmenta un 21,7% si comparem amb 2022.
Tenen comportament positiu la sanitat (52%) i augment per quart consecutiu. L’educació també repunta (74%) després de dos anys encadenant caigudes.
Quant a l’àmbit esportiu, el creixement excepcional (463%) està motivat per grans projectes puntuals.
La resta d’àmbits tenen un comportament negatiu: comerç (-47%), hostaleria (-1,2%), indústria (-20%) i oficines (-13%).
Millorar els terminis per a l’obtenció de llicències, assignatura pendent
L’octubre del 2022 el COAC va iniciar una enquesta sobre llicències municipals que reben els arquitectes un cop visen el projecte d’execució. Les respostes permeten obtenir informació sobre la durada, satisfacció, dificultat i interaccions en l’obtenció de permisos d’obra en els diferents municipis de Catalunya. De l’enquesta en destaca la necessitat de més diàleg amb els companys de l’administració, incorporant l’establiment d’un canal de contacte previ al tràmit i específic per als tècnics per evitar les possibles esmenes i, com a conseqüència, simplificar el procés i agilitzar els temps de concessió de llicència. En aquest sentit, actualment el termini per obtenir una llicència s’estima en els 7,4 mesos de mitjana, arribant en alguns casos als més de dos anys. Pel que fa al temps d’espera en obtenir resposta a consultes formulades, la mitjana és de 5 setmanes.
Amb la imminent aplicació del Codi d’Accessibilitat de Catalunya, el termini pot ser encara superior. La normativa, que entra en vigor el proper 1 de març, respon a la necessitat de desplegament de la Llei d’Accessibilitat de Catalunya i integra el conjunt de les condicions d’accessibilitat universal en els àmbits de més impacte en la vida diària de les persones.
Com a entitat al servei de les persones, el COAC treballa per l’accessibilitat universal des d’una mirada inclusiva i procurant donar resposta a les necessitats de tots els usuaris. A parer del COAC, l’ampli abast, complexitat del text i detall del contingut del nou Codi el fan de difícil lectura i aplicació.
En aquest sentit, el COAC considera que l’èxit de la implantació de l’accessibilitat universal rau en una reglamentació més simple i clara. En relació amb aquestes recomanacions, el COAC ja va presentar al·legacions l’any 2020. També segueix oferint al Departament de Drets Socials la seva col·laboració per poder generar documentació gràfica que pugui facilitar la comprensió del nou Decret.
Així, des del COAC es treballa amb les administracions a fi d’aconseguir reduir les traves administratives per a l’obtenció de llicències municipals.
Nota de premsa
Gràfics
'Becoming. Architectures for a planet in transition': presentación de la propuesta del comisariado para el Congreso Mundial de Arquitectura UIA BCN 2026
El próximo 17 de enero, el Colegio de Arquitectos de Catalunya (COAC) acogerá la presentación de la propuesta ganadora del concurso del comisariado para el Congreso Mundial de Arquitectura de la UIA, que Barcelona acogerá en 2026. Se trata de 'Becoming. Architectures for a planet in transition', un proyecto coral de los/as arquitectos/as Pau Bajet, Mariona Benedito, Maria Giramé, Tomeu Ramis, Pau Sarquella, Carmen Torres y José Zabala.
La presentación de la propuesta ganadora contará con las intervenciones de la ministra de Vivienda y Agenda Urbana, Isabel Rodríguez; la consejera de Territorio de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella; el alcalde del Ayuntamiento de Barcelona, Jaume Collboni; la vicepresidenta de la Unión Internacional de Arquitectos (UIA), Teresa Táboas; la presidenta del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España (CSCAE), Marta Vall-llossera, y el decano del Colegio de Arquitectos de Catalunya (COAC), Guillem Costa Calsamiglia. Las Administraciones organizadoras, además de prestar su apoyo institucional, financian, a partes iguales, la celebración de este Congreso Mundial de Arquitectura, que ha sido reconocido como evento de excepcional interés público en la Ley de Presupuestos Generales del Estado para 2023.
'Becoming. Architectures for planet in transition' fue la propuesta ganadora de un concurso inédito en la historia de los congresos de la UIA, realizado a dos vueltas que contó con un jurado de gran prestigio internacional (Ángela García de Paredes, Bet Capdeferro, Carme Pigem, José María Sánchez, Josep Bohigas, Josep Ferrando, Josep Lluís Mateo, María Hurtado de Mendoza, Philip Ursprung y Zaida Muxí) y un representante de cada institución organizadora (el Secretario General de Agenda Urbana, Vivienda y Arquitectura del Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana (MIVAU), Iñaqui Carnicero; el Director General de Ordenación del Territorio, Urbanismo y Arquitectura de la Generalitat de Catalunya, Agustí Serra; la arquitecta Mónica Rivera, en representación de la arquitecta jefe del Ayuntamiento de Barcelona, Maria Buhigas; la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera, y el decano del COAC, Guillem Costa Calsamiglia).
A partir de la investigación basada en la praxis arquitectónica, la iniciativa tiene como lema principal el tiempo, entendido como vector de cambio y transformación, y de este eje transversal se declinan otros seis subtemas. Además, el proyecto cuenta con la participación de una solvente y extensa red de colaboradores que permitirá generar un debate intenso y relevante en torno a la profesión.
La asistencia presencial al acto está abierta a toda la ciudadanía, aunque, por motivos de aforo, es necesaria inscripción previa.
Para quienes no puedan asistir, el evento puede seguirse desde este enlace.

Jornada: Artificios inteligentes. Metodologías, imaginaciones y narrativas: IA y arquitectura
La inteligencia artificial se presenta como el cambio tecnológico más relevante de la realidad inmediata, con un impacto transversal en todas las actividades y ámbitos del conocimiento, incluyendo la arquitectura. La cuestión se presenta en una doble vertiente: qué oportunidades y retos comporta el uso de la IA en la arquitectura y qué contribución pueden hacer los arquitectos a la nueva narrativa que se está desarrollando.
Esta jornada busca iniciar un debate sobre las cuestiones disciplinarias fundamentales que nos afectan, incluyendo la creatividad, la cultura, las metodologías y la pedagogía de proyectos, así como la producción arquitectónica.
PROGRAMA:
16.00 h Bienvenida institucional
16.10 h Introducción de la jornada
Lluís Ortega, doctor arquitecto, licenciado en Filosofía, cofundador y director de JL-Office y profesor en la ETSAV (UPC).
16.30 h The New Logocentrism / El nuevo logocentrismo
Lluís Nacenta, comisario, escritor, músico e investigador.
17.00 h Generative AI, creative imitation, and the eternal return of precedent / IA generativa, imitación creativa y el eterno retorno del precedente
Mario Carpo, historiador, crítico de arquitectura y profesor en la Bartlett de Londres y la Universidad de Artes Aplicadas de Viena.
17.30 h Life Between Algorithms / Vida entre algoritmos
Mar Santamaría y Pablo Martínez, arquitectos y especialistas en planeamiento urbano y data science. Fundadores del estudio 300.000 Km/s y profesores visitantes en la EPFL de Lausanne.
18.00 h Pausa
18.10 h The Joyous Science of Architectural Hyperculture / La alegre ciencia de la hipercultura arquitectónica
Ciro Najle, arquitecto, director de GDB General Design Bureau y profesor en la Universidad Torcuato Di Tella de Buenos Aires.
18.40 h Serial Authors: The Case of Publicplan / Autores en serie: El caso de Publicplan
Julia Capomaggi, doctora arquitecta, cofundadora y directora de JL-Office y profesora en la Universidad de Girona, y Nil Brullet, arquitecto, licenciado en Filosofía y fundador del estudio Nil Brullet Arquitectura y socio y director de Brullet de Luna Arquitectes.
19.10 h Mesa de debate:
Lluís Nacenta, comisario, escritor, músico e investigador.
Mar Santamaria, arquitecta y especialista en planeamiento urbano y data science. Cofundadora de 300.000 Km/s y profesora visitante en la EPFL de Lausanne.
Pablo Martínez, arquitecto y especialista en planeamiento urbano y data science. Cofundador de 300.000 Km/s y profesor visitante en la EPFL de Lausanne.
Ciro Najle, arquitecto, director de GDB General Design Bureau y profesor en la Universidad Torcuato Di Tella de Buenos Aires.
Julia Capomaggi, doctora arquitecta, cofundadora y directora de JL-Office y profesora en la Universidad de Girona
Nil Brullet, arquitecto, licenciado en Filosofía y fundador del estudio Nil Brullet Arquitectura y socio y director de Brullet de Luna Arquitectes.
Modera: Lluís Ortega, doctor arquitecto, licenciado en Filosofía, cofundador y director de JL-Office y profesor en la ETSAV (UPC).
20.00 h Clausura de la jornada
En la fila cero contaremos con la participación de Roger Pàez, Ramon Faura, Moisés Puente, Marta Domènech, Rosa Rull, Pere Fuertes, Amadeu Santacana, Tomeu Ramis, Pablo Ros, Inés Aquilue, Ricardo Devesa, Sergi Garriga, Enrique Romero y Roger Sauquet.
Inscripciones cerradas
Con el patrocinio de:
