Las Demarcaciones del COAC celebran sus Juntas Generales
Imatge:
© unsplash
Estos últimos días del mes de noviembre, las diferentes Demarcaciones del COAC celebran sus Juntas Generales. En estos encuentros se hará balance de la gestión llevada a cabo y se debatirá y votará, entre otras cuestiones, el presupuesto para el año 2021.
Calendario de las Juntas Generales
- 23 de noviembre: Demarcación de Lleida
- 24 de noviembre : Demarcación de Tarragona
- 25 de noviembre: Demarcación de Barcelona
- 26 de noviembre: Demarcación de Girona
- 27 de noviembre: Demarcación de las Comarcas Centrales
- 30 de noviembre: Demarcación del Ebro
Asamblea General
A parte de las Juntas Generales, el próximo 16 de diciembre se llevará a cabo la Asamblea General Ordinaria del COAC.
Podéis consultar la información de los diferentes encuentros en este enlace (hay que estar colegiado).
Calendario de las Juntas Generales
- 23 de noviembre: Demarcación de Lleida
- 24 de noviembre : Demarcación de Tarragona
- 25 de noviembre: Demarcación de Barcelona
- 26 de noviembre: Demarcación de Girona
- 27 de noviembre: Demarcación de las Comarcas Centrales
- 30 de noviembre: Demarcación del Ebro
Asamblea General
A parte de las Juntas Generales, el próximo 16 de diciembre se llevará a cabo la Asamblea General Ordinaria del COAC.
Podéis consultar la información de los diferentes encuentros en este enlace (hay que estar colegiado).
24/11/2020
Les Demarcacions del COAC celebren les seves Juntes Generals
Imatge:
© unsplash
Aquests darrers dies del mes de novembre, les diferents Demarcacions del COAC celebren les seves Juntes Generals. En aquestes trobades es farà balanç de la gestió duta a terme i es debatrà i votarà, entre d'altres qüestions, el pressupost per a l'any 2021.
Calendari de les Juntes Generals
- 23 de novembre: Demarcació de Lleida
- 24 de novembre: Demarcació de Tarragona
- 25 de novembre: Demarcació de Barcelona
- 26 de novembre: Demarcació de Girona
- 27 de novembre: Demarcació de les Comarques Centrals
- 30 de novembre: Demarcació de l'Ebre
Assemblea General
A banda de les Juntes Generals, el proper 16 de desembre es durà a terme l'Assemblea General Ordinària del COAC.
Podeu consultar la informació de les diferents trobades en aquest enllaç (cal estar col·legiat).
Calendari de les Juntes Generals
- 23 de novembre: Demarcació de Lleida
- 24 de novembre: Demarcació de Tarragona
- 25 de novembre: Demarcació de Barcelona
- 26 de novembre: Demarcació de Girona
- 27 de novembre: Demarcació de les Comarques Centrals
- 30 de novembre: Demarcació de l'Ebre
Assemblea General
A banda de les Juntes Generals, el proper 16 de desembre es durà a terme l'Assemblea General Ordinària del COAC.
Podeu consultar la informació de les diferents trobades en aquest enllaç (cal estar col·legiat).
24/11/2020
Exposició: "Sigurd Lewerentz. 44 fotografies del viatge a Itàlia"
Imatge:
Sigurd Lewerentz. © DM DigitaltMuseum
A partir del proper 15 d'octubre es podrà visitar a la seu de la Demarcació de l'Ebre l’exposició “Sigurd Lewerentz. 44 fotografies del viatge a Itàlia".
La mostra és una selecció de 44 instantànies de l’arxiu personal de l’arquitecte, procedents del DM DigitaltMuseum, fetes durant el viatge que va fer a Itàlia l’any 1909.
Gairebé al mateix temps que Lewerentz viatja a Itàlia, entre 1902 i 1908, Franz Xaver Kappus manté correspondència amb el poeta austríac Rainer Maria Rilke i, si no fos perquè les “Cartes a un jove poeta” no es van publicar fins al 1929, es podria afirmar que Lewerentz les havia llegit i s’esforçava a seguir al peu de la lletra els consells del poeta. Aquestes cartes parlen de silenci, de profunditat, de tristesa, d’alegria, de creació artística, de l’obra d’art i també de soledat. Tal com deia Rilke: “Cal aconseguir anar cap a un mateix i durant hores i hores no trobar-se amb ningú. Restar sol com quan s’era infant (...)”.
La soledat i el silenci també semblen ser els trets característics que millor defineixen Lewerentz. La crítica l’ha anomenat nòrdic solitari, arquitecte silenciós, subterrani, aïllat... una persona de tracte difícil, sovint tancat en ell mateix, obstinat, obsessiu.
En aquestes quaranta fotografies que podreu veure fins al 16 de novembre, hi trobareu algunes de les preguntes que el jove arquitecte va viure a l’inici del seu camí.
La mostra és una selecció de 44 instantànies de l’arxiu personal de l’arquitecte, procedents del DM DigitaltMuseum, fetes durant el viatge que va fer a Itàlia l’any 1909.
Gairebé al mateix temps que Lewerentz viatja a Itàlia, entre 1902 i 1908, Franz Xaver Kappus manté correspondència amb el poeta austríac Rainer Maria Rilke i, si no fos perquè les “Cartes a un jove poeta” no es van publicar fins al 1929, es podria afirmar que Lewerentz les havia llegit i s’esforçava a seguir al peu de la lletra els consells del poeta. Aquestes cartes parlen de silenci, de profunditat, de tristesa, d’alegria, de creació artística, de l’obra d’art i també de soledat. Tal com deia Rilke: “Cal aconseguir anar cap a un mateix i durant hores i hores no trobar-se amb ningú. Restar sol com quan s’era infant (...)”.
La soledat i el silenci també semblen ser els trets característics que millor defineixen Lewerentz. La crítica l’ha anomenat nòrdic solitari, arquitecte silenciós, subterrani, aïllat... una persona de tracte difícil, sovint tancat en ell mateix, obstinat, obsessiu.
En aquestes quaranta fotografies que podreu veure fins al 16 de novembre, hi trobareu algunes de les preguntes que el jove arquitecte va viure a l’inici del seu camí.
Exposició: "7 Temples. Les formes del culte en l’arquitectura de Federico Llorca"
Imatge:
© Fornells Pla
L'exposició "7 Temples. Les formes del culte en l'arquitectura de Federico Llorca", organitzada per la Demarcació de l'Ebre i que ja es va poder veure l'any passat a la seu del COAC, es pot visitar ara, fins al 30 de setembre, a l'Església Parroquial dels Dolors, a Tortosa.
La dilatada trajectòria professional de l’arquitecte Federico Llorca Mestre (Tortosa, 1920-1999) el va permetre abordar, al llarg de gairebé 50 anys d'activitat, molt diverses categories de projectes arquitectònics. D’entre la seva extensa producció, la present exposició se centra en algunes de les seves propostes d’edificis per al culte catòlic.La selecció d’esglésies que presenta aquesta mostra dona compte de set espais sacres, tots ells de nova planta o de gran reforma, redactats en el breu lapse de temps que transcorre de 1959 a 1967, pràcticament en paral·lel a la convocatòria i el desenvolupament de l’ecumènic Concili Vaticà II. En aquest context de demanda de renovació eclesiàstica i d’adaptació litúrgica als nous temps cal entendre l’esforç de l’arquitecte Llorca per donar resposta a les exigències de la vida religiosa moderna.
Aquest plantejament portà l’autor a reflexionar sobre el fons i la forma dels temples; a revisar les diferents escales de l’edifici arribant, en alguns d’ells, a dissenyar-ne el mobiliari litúrgic i, fonamentalment, a intervenir en el binomi espai-llum on l’arquitecte tortosí assoleix els resultats més satisfactoris. Des del funcionalisme dels espais on els fidels són actors principals del ritual fins al dramatisme de la llum acolorida pels vitralls, tots els aspectes han estat devotament pensats i hàbilment esbossats en nom de l’experiència religiosa. Un ambient d’espiritualitat aconseguit, també, gràcies a l’estreta col·laboració amb altres disciplines artístiques. Tot plegat, un metòdic i fruitós tempteig de solucions arquitectòniques per tal d’aproximar-se plàsticament i sensorial al temple idoni i, en definitiva, a facilitar l’apropament a Déu.
Amb un llenguatge decididament renovador i sense oblidar l’austeritat preconitzada per l’Església catòlica, Federico Llorca dissenyà noves formes arquitectòniques per al culte constituint-se en precursor de la modernitat sacra a l’extens àmbit de la històrica Diòcesi de Tortosa.
TEMPTEIG DEL TEMPLE MODERN, A. López Daufí, arquitecte