Debat de la tàpia com a material que ens arrela al lloc
Com es mesura l’estima del patrimoni? I la connexió amb un edifici? Com es mesura l’arrelament a un poble? I com es traspassa l’estima del patrimoni? O com es manté?
El patrimoni moltes vegades ens el mirem com un bé cultural des de l’exterior. Però ens hem preguntat mai com podem formar part d’aquest patrimoni i deixar de ser observadors? Viatgem per admirar, per fer d’observadors, però, i a casa nostra, com actuem?
Amb la participació de:
- Fabiana Palmero, arquitecta i segona Tinenta d’Alcaldia i Regidora d’Urbanisme, Mobilitat, Habitatge, Activitats i Projectes internacionals de l'Ajuntament de Vic. Presentació del projecte 'Sumem Patrimoni'.
- Miquel Sitjà, arquitecte. Presentació de l’exposició “Per Durar” i dels Ajuts a la Cooperació del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
- Debat de la tàpia, el mapa de recursos, el manteniment i l’arrelament al lloc, a càrrec de Terram i Gabi Barbeta.
Coorganitzat amb:
Visita tècnica a l'Hospital Taulí de Sabadell
El divendres 24 de març, la Intercol·legial Tècnica del Vallès ha organitzat una visita al nou edifici Ripoll de l'Hospital Taulí de Sabadell.
L'edifici Ripoll té una superfície construïda de 4.700 m2, ampliable a 5.800 m2. Disposa d'una planta soterrani, planta baixa, 3 plantes pis i coberta transitable. Al soterrani hi trobem sales tècniques i magatzems, a la planta baixa espais de reunions i formació, la planta primera un espai per a malalts crítics i la p2 i la p3 són habitacions d'hospitalització.
L'edifici té la particularitat que ha estat projectat i construït alhora amb metodologia LEAN.
ELISAVA Masters’ Talks: One billion rembrandts? Inside visual AI revolution
Estem realment vivint una gran revolució en la cultura visual? És cert que “qualsevol” pot crear imatges “úniques” usant aquesta tecnologia? En la Manovich, avaluarà críticament algunes de les afirmacions sobre la síntesi d’imatges d’IA i suggerirà formes alternatives d’entendre-la. La xerrada es basa en l’últim capítol del llibre ‘Estètica artificial: una guia crítica per a la IA, el disseny i els mitjans’ (Manovich i Arielli, 2021-, publicació online).
Durant les últimes tres dècades, Manovich ha publicat 180 articles i 15 llibres que inclouen ‘Cultural Analytics, Instagram and Contemporary Image’, i ‘The Language of New Media’, descrit com “la història dels mitjans més suggeridor i de major abast des de Marshall McLuhan”. Els projectes d’art digital de Manovich s’han mostrat en 112 exposicions internacionals en el Centre Pompidou, ICA Londres, ZKM, KIASMA i altres llocs destacats.
Elisava Masters’ Talks
La segona edició d'aquest cicle de conferències es desenvolupa entre novembre de 2022 i maig de 2023 amb ponències a càrrec de creatius internacionals de primer nivell. La proposta vol abordar l'actualitat del disseny amb un programa de sis xerrades en les quals es compartiran experiències professionals sobre disseny, comunicació, arquitectura, art i innovació.
Els convidats d'aquesta segona edició encapçalen les llistes i les tendències del disseny contemporani, enginyeria i creativitat a nivell mundial, disciplines en les quals Elisava és referent en la seva oferta educativa des de fa més de 60 anys.
Sessions
Sessió 1: 30 de novembre - Viviane Stappmanns, comissària d'exposicions del Vitra Design Museum
Sessió 2: 25 de gener - Luna Maurer, dissenyadora d'interacció i artista de disseny multimèdia, co-directora de studiomoniker.com
Sessió 3: 22 de febrer - Amica Dall, membre fundadora d'Assemble, col·lectiu centrat en els processos socials i materials d'arquitectura, art, disseny urbà i investigació.
Sessió 4: 22 de març - Jesper Kouthoofd, cap de disseny, fundador i CEO a Teenage Engineering
Sessió 5: 12 d'abril - Lev Manovich, teòrico de la cultura digital, escriptor, artista i professor de The City University of New York.
Sessió 6: 31 de maig - Gail Bichler, directora creativa del New York Times Magazine.
Presentació del llibre ‘La Casa Fullà. Tot estava per fer i tot era possible’
El Centre Obert d'Arquitectura acull la presentació del llibre ‘La Casa Fullà. Tot estava per fer i tot era possible’, d’Ana Briongos, Lluís Clotet, Ramon Faura, Josep Maria Rovira i Oscar Tusquets.
L'acte anirà a càrrec de Lluís Clotet, arquitecte, membre de Studi PER i autor de la Casa Fullà; Josep M. Rovira, catedràtic d’Història de l’Art a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura; Ramon Faura, professor i coordinador de l’àrea de Ciències Socials a l’escola Elisava, i Llorenç Bonet, editor a Tenov.
‘La Casa Fullà. Tot estava per fer i tot era possible’ és una monografia d’un edifici emblemàtic del Studio PER, que reuneix dibuixos i plans dels seus arquitectes, fotos d’època, un reportatge inèdit dels seus interiors, i assajos actuals sobre l’arquitectura i la vida que es va donar en ell. Des dels finíssims dibuixos dels arquitectes a un poema de Joan Brossa i un reportatge fotogràfic d’Oriol Maspons. Inclou també uns panells que Xavier Sust va dissenyar, a manera de Aby Warburg postmodern, per a explicar l’obra de Clotet i Tusquets i un panegíric que Anna M. Moix va escriure de la casa sota el pseudònim del vampir Conde de Puigvalls, convidant implícitament a uns altres outsiders -zombis, dones llop i altres éssers de cabells llargs- a viure en aquest castell del Guinardó barceloní.
La Casa Fullà (1970)
Va ser un dels primers projectes de l'estudi PER. Lluís Clotet i Oscar Tusquets van expressar en la memòria del projecte la intenció que l'arquitectura «afavorís a un tipus llibertari de relació social». Això es va traduir a barrejar diferents tipologies d'habitatges amb espais comuns generosos per a facilitar la interacció entre veïns. La casa no va convertir a les persones en llibertàries, però va atreure a uns habitants poc convencionals i aquests *símplex, dúplexs i tríplex van ser un dels focus de la contracultura barcelonina.
Lluís Clotet i Oscar Tusquets fan un relat a quatre mans, on recorden (com Georges Perec) com va començar la seva carrera. Ramon Faura, arquitecte i músic que va intentar (sense aconseguir-ho) ficar un piano en la Fullà la posa en relació amb l'aparició del món computacional. Josep Mª Rovira, catedràtic en la ETSAB i resident durant molts anys del 5C, explica la cultura arquitectònica de l'època i la gestació de la casa mentre que Ana Briongos, escriptora, viatgera i filla del constructor, relata la vida en aquests habitatges. Completa aquesta narració el reportatge fotogràfic de José Hevia, que mostra per primera vegada els interiors d'aquests pisos excepcionals.