Los arquitectos catalanes del 1874 al 1975 protagonistas de una tesis
Si queréis obtener información sobre la trayectoria de los arquitectos catalanes y su organización corporativa desde finales del siglo XIX a finales del siglo XX —el caso de la Asociación de Arquitectes de Cataluña, el Sindicat d'Arquitectes, o el propio Colegio de Arquitectos de Catalunya— en el catálogo de la biblioteca del COAC disponéis del enlace con la tesis 'El corporacionisme dels arquitectes a Catalunya (1874-1975): compromís polític, social i cultural', presentada en la Universidad de Barcelona el diciembre de 2012 por el historiador Tomàs Suau Mayol.
Se trata de un exhaustivo trabajo que describe las diferentes formas en que los arquitectos catalanes se han asociado entre los años 1874-1975.
Más allá del ejercicio profesional de la arquitectura, el estudio se centra en la actividad política, social y cultural de estas entidades y de un colectivo profesional que siente la necesidad de ser parte activa en la vida pública, por medio de exposiciones, de la formación de una importante Biblioteca y de la creación de diversas publicaciones como la revista Quaderns.
Os animamos a consultar la tesis.
Català-Roca. Arquitectura
La seva relació amb l'arquitectura va ser molt estreta. Va fotografiar el modernisme emfatitzant l'esplendor i la riquesa que ens aportava aquell moviment arquitectònic. A través de la càmera va conèixer l'arquitectura del GATCPAC, ajudant enormement a la seva difusió i comprensió. Va ser un dels principals col·laboradors de la revista del COAC, Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme, a partir d'aquesta cooperació va poder treballar amb nombrosos despatxos d'arquitectura. Era molt conscient que la seva feina transcendiria i perquè no poguéssim tenir dubtes de l'època de la foto, les imatges les acostumava a acompanyar amb un testimoni del moment (un tramvia, un cotxe, una farola...). No s'entén l'arquitectura moderna sense la seva aportació. Arquitectura i Català-Roca és un binomi indissociable.
Paral·lelament el Museu d’Art Jaume Morera exposa “Retrats” una col·lecció de retrats inèdits en els que Català-Roca fotografia a icones del segle XX. Fotografies de Joan Miró, Salvador Dalí, Antoni Tàpies, Josep Llorens Artigas, Josep Guinovart, Jean Cocteu, Josep Pla o Ana Maria Matute, entre un total de 35, estaquen en l’exposició, que també exhibeix personatges del carrer per no restringir el concepte de retrat exclusivament a celebritats. Amb “Retrats” composada el 90% per imatges que mai abans s’havien exposat – encara que alguna d’elles sí que s’havia publicat en llibres-, es reflexa la doble personalitat de l’artista, com foto-periodista dels temps de postguerra i com retratista del mon cultural d’aquells anys.
Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Lleida
Carrer Canyeret, 2 25007 Lleida
Exposició del 30 de gener al 25 d’abril de 2014
Dilluns a dijous de 9 a 15 hores, divendres de 9 a 14h
Català-Roca. Retrats
Museu d’Art Jaume Morera Av. Blondel, 40, baixos
25002 Lleida
Exposició del 30 de gener al 27 d’abril de 2014
De dimarts a dissabte d’12 a 14h i de 17 a 20h.
Diumenges i festius d’11 a 14h.
Dilluns tancat.
Els arquitectes catalans del 1874 al 1975 protagonistes d'una tesi doctoral
Es tracta d'un exhaustiu treball que descriu les diferents formes que els arquitectes catalans han emprat per agrupar-se entre els anys 1874-1975.
Més enllà de l'exercici professional de l'arquitectura, l'estudi se centra en l'activitat política, social i cultural d'aquestes entitats i d'un col•lectiu professional que sentia la necessitat de ser part activa en la vida pública, a través d'exposicions, de la formació d'una important Biblioteca i de la creació de diverses publicacions com la revista Quaderns.
En la tesi, l'autor conclou que "l'anàlisi de l'evolució del corporacionisme arquitectònic català ens ha fet veure en aquest col•lectiu professional una peça de força rellevància per a la configuració de la Catalunya contemporània, en tant que creadora de coneixements i generadora i difusora d'opinió i debat".
Us animen a consultar la tesi.
Xavier Bayona, ganador del concurso Changing Tracks
Su proyecto quiere mostrar cómo el paso del ferrocarril transformó el paisaje y la vida de los ciudadanos. Lo hará con una actuación protagonizada por la luz y el color titulada "Sombras de memoria". Estará situada justo en el puente del ferrocarril de Tortosa, de 230 metros de longitud y que une los dos márgenes del río Ebre. Se tratará de una envoltura temporal que desdibujará la contundencia metalúrgica del puente con una lona perforada capaz de atrapar la luz de su última y que mostrará las siluetas, ahora ya no del humo de los trenes o del ritmo de los vagones si no del paso de las bicicletas y personas. Una membrana retroiluminada con focos enfatizará el contraluz y permitirá ser el escenario para las siluetas que explicarán el cambio de uso de la vía férrea ya sea para los caminantes o bien para posibles intervenciones artísticas puntuales.
También son ganadores la artista irlandesa Aide Barry (con un proyecto en Mayo, Irlanda) y el creador británico Noah Rose (con una intervención en Northamptonshire, Reino Unido). Las obras se podrán empezar a ver durante la próxima primavera y verano, primero en Catalunya y después en el Condado de Mayo, Irlanda, y el Condado de Northamptonshire, Reino Unido.
Changing Tracks es un proyecto europeo de artes visuales y digitales contemporáneas que quiere buscar la complicidad de la ciudadanía para el arte contemporáneo mediante la colocación de las obras de arte en espacios de exposición y de exhibición no tradicionales, eliminando así las barreras a la participación y proporcionando oportunidades para atraer una amplia gama de usuarios de ocio y recreativas.