“THE DARK LINE”
Miquel Batlle i Michèle Orliac, són els fundadors i els responsables de l'estudi.
MICHELE & MIQUEL és, des de fa vint anys, un equip dedicat a estudis i projectes de desenvolupament d'espais públics, urbans o "naturals", generalment en llocs destacables, amb qüestions tant ecològiques com patrimonials.
El taller MICHELE & MIQUEL es troba decididament situat a la cruïlla del paisatge, l'urbanisme, l'arquitectura i l'ecologia amb un denominador comú: l'espai públic.
Convençut de l'exigència necessària per controlar els projectes, des de l'enfocament estratègic fins als detalls d'execució, des del dibuix fins al muntatge operatiu, el taller persegueix un enfocament multiescalar.
- ambdós Paisatgistes titulats:
Titular del Màster d'Aquitectura del Paisatge de la ETSAB.
Inscrits a la Asociación Española de Paisajistas AEP.
Michèle Orliac és membre de la FFP Federació Francesa de Paisatgistes.
- ambdós Arquitectes titulats:
Michèle Orliac per l'Escola d'Arquitectura de Toulouse - DPLG.
Miquel Batlle per la ETSAB, Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.
Diversos dels seus projectes d'espai públic han estat reconeguts per premis internacionals o nacionals, com ara el projecte The Dark Line a Taiwan:
- GRAN PREMI NACIONAL AFEX 2023, ARQUITECTE D'EXPORTACIÓ FRANCESA.
- PREMI FAD INTERNACIONAL 2023.
- PREMI INTERNACIONAL LILA, Landezine International Landscape Award, Projecte de l'any 2023.
- Premi BEAU 2023 XVI Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme.
- GRAND PRIX DU DESIGN, Quebec internacional, Projecte de l'any 2013.
Altres Premis:
- PREMI FAD INTERNACIONAL 2017 pel projecte PARC NIEL.
- Premi BEAU 2018 XIV Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme pel projecte PARC NIEL.
- PREMI FAD CIUTAT i PAISATGE 2011 pel projecte PARC de les AIGÜES a Figueres.
Exposició: La sequera - mancança d'aigua. Fotos aèries, de Carles Rabadà
Inauguració, dia i lloc: 19:30h l'1 de febrer de 2024 a la Sala d'Actes de la Demarcació, amb una xerrada a càrrec de Carles Rabadà.
Cadascun dels elements serà motiu d'una mostra anual, completant la sèrie en quatre anys i afegint les donacions dels registres fotogràfics que construiran les exposicions al llegat de l’Arxiu Històric del COAC.
Iniciem doncs aquest cicle MIRADES a la Demarcació de Lleida, amb l’element AIGUA com a temàtica i amb les fotografies de Carles Rabadà.
Amb el títol “La sequera - mancança d'aigua. Fotos aèries” les imatges exposades ens permeten reflexionar sobre la sequera i la mancança d'aigua, amb fotografies aèries de tot el nostre territori de ponent, des de la muntanya passant per les diferents valls per on discorre aquesta aigua fins a la plana, posant també en relleu els paisatges i els elements patrimonials que configuren i defineixen aquests camins de l’aigua.
Carles Rabadà Garcés és vallenc de naixement i balaguerí d'adopció. Fotògraf i pilot professional de drons. Ha fet portades de La Vanguardia, Segre, La Manyana i La Mira. Les seves imatges en prestigioses plataformes d'internet tenen milions de visualitzacions i diferents mencions, com la de finalista a la millor fotografia amb dron el 2018 a Austràlia o la menció de DJI al resum de millors fotografies de l'any 2023. El seu treball recent es basa en el projecte de la sequera del 2022 i en el seguiment de volcans actius al continent europeu, entre ells a Islàndia i La Palma, amb fotografies per a exposicions itinerants, calendaris benèfics i reportatges audiovisuals.
Exposicions Mirades. Aigua:
L’aigua com a modeladora del territori, de Mariano Cebolla. Tortosa
Indústries fluvials. L’aigua com a energia, de Judith Casas. Vic
La sequera - mancança d'aigua. Fotos aèries, de Carles Rabadà. Lleida
L’aigua de mar, de Pep Escoda. Tarragona
Paisatges íntims, de Carles Sánchez. Girona
Patrimoni de l’arquitectura de l’aigua a Barcelona, d'Anna Mas. Barcelona
Presentació del llibre "Herramientas colaborativas para arquitecturas de cabecera"
· Raül Avilla-Royo (Arquitectes de Capçalera)
· Jordi Mitjans (Arqbag)
· Ari Rodríguez Suñé (Coop. d'Era)
· Ricard Grau (laBoqueria Taller)
· Alejandra Mejón (MejonArquitectura)
"La forma en la qual es practica l'arquitectura està canviant, impulsada per un creixent interès en projectes col·laboratius i pràctiques comunitàries. Així, les institucions i els ajuntaments de diferents països inclouen cada vegada a més als usuaris en la presa de decisions sobre l'entorn urbà i els mateixos ciutadans reivindiquen cada cop més exercit aquest dret. Això implica un canvi en els rols dels i les arquitectes com mediadors i facilitadors de processos col·laboratius i interdisciplinaris. Aquest llibre, en format de caixa d'eines, presenta la metodologia per una arquitectura col·laborativa i redistributiva desenvolupada pel col·lectiu Arquitectos de Cabecera / Arquitectes de Capçalera (Barcelona), en la qual el projecte d'arquitectura esdevé una oportunitat per a la implicació ciutadana i, paral·lelament, la vinculació dels diferents agents i usuaris és una oportunitat de millora i investigació en el projecte.”
Exposició + Conferència: "Arquitectures sense pedigrí" Francesc Català-Roca
El dijous 9 de novembre a les 19:30h tindrà lloc la conferència “Arquitectures sense pedigrí”, a càrrec del comissari de l’exposició Moisés Puente. L’exposició es podrà visitar al Vestíbul de la Demarcació de Lleida del COAC fins el dia 11 de desembre.
En el marc dels actes de l’Any Català-Roca, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que conserva l’arxiu del fotògraf, ret homenatge a Català-Roca amb una mostra que pretén donar a conèixer una part de la seva obra gairebé inèdita. Per això, en lloc d’exposar les seves fotografies d’arquitectura més famoses, aquelles que retraten l’arquitectura moderna des dels anys 50 fins als 80, ‘Arquitectures sense pedigrí’ s’endinsa en les arquitectures anònimes anteriors a la Revolució Industrial.Es tracta d’imatges que Català-Roca va fer durant els seus nombrosos viatges per Espanya i que van servir també per il·lustrar guies regionals. Es tracta de documents d’alt valor històric perquè capten “una Espanya endarrerida, preindustrial, allunyada de la mecanització que s’estava reivindicant des de l’arquitectura”, en paraules del comissari de l’exposició, Moisés Puente.
A diferència d’altres exposicions que s’han fet sobre l’artista, aquesta mostra posa el focus en les imatges sobre aquella arquitectura sense arquitectes, la que ha modelat el paisatge i amb la qual Català-Roca va retratar els últims anys de la vida camperola a Europa, just abans de la seva desaparició.
Un arxiu únic conservat al COAC
Des de l’any 2007, el fons fotogràfic de Català-Roca, un dels més importants del país, es conserva a l’Arxiu Històric del COAC, gràcies a la cessió en dipòsit que van fer-ne els seus fills. El conjunt del patrimoni consta de 200.000 negatius, 17.000 fulls de contacte, 200 publicacions a les quals va participar a més a més de milers de positius, maquetes de llibres, així com documentació administrativa i objectes personals i de treball. Per tal de poder conservar en les condicions requerides tot el material, el COAC va habilitar ambientalment un espai per conservar de forma idònia totes les imatges i prevenir-ne així el desgast pel pas del temps.
Des d’aleshores, s’han digitalitzat milers de fulls de contacte i catalogat milers de fotografies que permeten ordenar, entendre, estudiar i divulgar l’obra de Francesc Català-Roca i la seva figura, cabdal per entendre la història de la segona meitat del segle XX.