Jornada 'Rehabilitació Conscient. Accessibilitat'
La Universitat de Girona (UdG), L'Observatori de la Rehabilitació i Renovació Urbana de les Comarques de Girona (ObRE) i la Demarcació de Girona del COAC organitzen el dijous 27 d'octubre de 2022, de 10 a 12 h, la jornada "Rehabilitació Conscient: Accessibilitat", la qual tindrà lloc a la sala Rafael Masó i també es podrà seguir en línia al YouTube, amb l'objectiu de posar sobre la taula eines i consideracions que ajudin a l'arquitecte a millorar el disseny dels edificis rehabilitats i aconseguir, així, solucions adaptades, més realistes i eficients.
La sessió s'emmarca dintre del concepte de "Rehabilitació Conscient", que proposa intervencions en els nostres edificis i ciutats que vagin més enllà de resultats purament cosmètics i estètics, i que a més a més, apostin per millores més profundes en l'accessibilitat, el confort, el consum energètic, la sostenibilitat, l'economia circular, etc. De fet, el foment de la Rehabilitació Conscient és l'objectiu principal de l'Observatori, que promou polítiques i estratègies que apostin per la rehabilitació i renovació urbana amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones i el medi ambient. En aquest sentit, la primera ponència, a càrrec d'Isabel Granell, arquitecte i directora de l'Observatori, explicarà precisament el concepte de Rehabilitació Conscient.
Seguidament, la jornada se centrarà en l'accessibilitat, un tema força recurrent en les rehabilitacions d'edificis existents i que afecta la vida de persones que poden tenir alguna dificultat en la seva mobilitat. En el parc d'edificis actual hi trobem diverses situacions problemàtiques, com per exemple, graons a les entrades dels edificis i inexistència d'ascensor. A dintre dels habitatges, les situacions no són millors: passadissos estrets, desnivells, obstacles, banys no adaptats, etc. De la mà d'Anna M. Guillén Pardo i d'Artur Altabàs, vicepresidenta i tresorer, respectivament de MIFAS, coneixerem, en primera persona, quines són les problemàtiques, obstacles i reptes més habituals que es troben en el dia a dia. L'Associació MIFAS és una entitat sense ànim de lucre que treballa per a la inclusió social de les persones amb discapacitat física, orgànica i sensorial, a la demarcació de Girona.
Programa
10.00 h.- Benvinguda institucional
10.10 h.- Què és la Rehabilitació conscient?
A càrrec d'Isabel Granell Simeón, arquitecte i directora de l'Observatori
10.30 h.- L'accessibilitat en la rehabilitació
A càrrec d'Anna M. Guillén Pardo i Artur Altabàs, vicepresidents i tresorer, respectivament de MIFAS
11.30 h.- Comiat
INSCRIPCIONS
Places limitades per rigorós ordre d'inscripció. Inscriu-t'hi.
Presentación del libro 'Green and Red', a cargo de Carlos Ferrater
El martes 25 de octubre de 2022, a las 19 horas, la sala Rafael Masó de la Demarcación de Girona del COAC acoge la presentación de las recientes monografías "GREEN and RED" de Carlos Ferrater & OAB, a cargo del arquitecto Carlos Ferrater.
Los dos volúmenes, editados por ACTAR Publishers, exploran las obras completas de Carlos Ferrater y la Oficina de Arquitectura de Barcelona desde el año 1970. Por un lado, el libro verde refleja la práctica profesional de Carlos Ferrater, habiendo demostrado su valía en muchos proyectos de enorme relevancia y distinción. Por otro, el rojo recoge obras de OAB que generan proyectos más ricos y variados, preparados y flexibles. La oficina intenta abordar los retos que la arquitectura contemporánea ha planteado en el ámbito intelectual, social, tecnológico y medioambiental.
Carlos Ferrater Lambarri
Doctor arquitecto, catedrático de proyectos arquitectónicos de la UPC y director de la Cátedra Blanca de Barcelona. Académico electo de la Real Academia de Bellas Artes de Sant Jordi. Investido Doctor Honoris Causa por la Universidad de Trieste.
En el año 2006 constituye con Xavier Martí, Lucía Ferrater y Borja Ferrater, la sociedad Office of Architecture in Barcelona (OAB), con Núria Ayala como directora de Proyectos.
Premio Nacional de Arquitectura 2009 a su trayectoria, otorgado por el Ministerio de la Vivienda y nombrado, desde diciembre de 2011, miembro del Royal Institute of British Architects (International Felow of the RIBA).
Desde el año 2000 ha recibido cinco premios FAD, el Premio Ciudad de Barcelona en sus ediciones 1999 y 2008, el premio Ciudad de Madrid, el premio internacional de arquitectura Brunel 2005 en Dinamarca y el premio BigMat en el 2009. Ha sido finalista del Premio Mies van der Rohe en tres ocasiones. Ha recibido el Premio Nacional de Arquitectura Española 2001 y 2011, el premio DedaloMinosse 2006 a Vicenza, el premio Década 2006 y el premio Internacional Flyer 2007. Premio internacional del RIBA 2008 por la monografía de la editorial MP. Ha recibido una mención a la X Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo en el 2009 y otra mención especial del Premio Europeo del Espacio Público Urbano 2010 por el Paseo Marítimo de la Playa de Poniente de Benidorm, que también ha recibido el Premio Nacional de Arquitectura Española 2011, el Premio FAD, los Premios CEMEX, el Premio Salonio, el Premio ASCER, el FOPA, el Premio del COACV 2007-2009, así como el Chicago Athenaeum International Architecture Award "best new global design" de 2010. Ha sido invitado al Pabellón Internacional y el Pabellón Español de la Bienal de Venecia 2004, por el MOMA de Nueva York a la exposición "On site: New Architecture in Spain" y para exponer monográficamente su obra en el Crown Hall IIT de Chicago, en el Museo de Bellas Artes de Bilbao, en el Instituto Tecnológico de Israel, en el Colegio de Arquitectos de Cataluña, en la Fundación del Colegio de Arquitectos de Madrid y en el Accquario de Roma. Desde junio de 2012, varias maquetas y dibujos originales del Paseo Marítimo de Benidorm han pasado a formar parte de la colección del Centre National d'Art et de Culture Georges Pompidou, junto con el Jardín Botánico de Barcelona y el proyecto del edificio Iberia en el Paseo de Gracia de Barcelona.
Es autor, entre otras obras, de las 3 islas en la Villa Olímpica de Barcelona, la Vila Olímpica de la Vall d'Hebron, el Hotel Rey Juan Carlos I, el Palacio de Congresos de Cataluña, el Auditorio de Castellón, el Instituto Científico y el Jardín Botánico de Barcelona, el Real Club de Golf El Prat, el Edificio en el Paseo de Gracia de Barcelona, la Estación Intermodal de Zaragoza, el edificio MediaPro en Barcelona, la torre Aquileia en Venecia, el Parque de las Ciencias de Granada y el Paseo Marítimo de la Playa de Poniente de Benidorm, las sedes de Passanante y FGC en Barcelona, la Casa AA en Sant Cugat, la Biblioteca de Vila-real, viviendas en Abandoibarra (Bilbao) y la sede de Michelin en París. Actualmente, realiza, entre otros, el Centre Cultural des Jacobins en Le Mans, edificios de viviendas y de oficinas en Barcelona, La ciudad de la Música en Sabadell, Bodegas en Toro, el Hospital IMQ en Zorrotzaure, en Bilbao, los edificios intermodal y multimodal en el Aeropuerto de Barcelona, el Aeropuerto de Murcia, viviendas en Toulouse, conjuntos corporativos y hoteleros en Turquía y un Hotel en Miami. Recientemente, ha recibido el encargo para la reordenación del Puerto de Tánger y unos edificios residenciales también en la Marina de Tanger.
Presentació del llibre 'Green and Red', a càrrec de Carlos Ferrater
Els dos volums, editats per ACTAR Publishers, exploren les obres completes de Carlos Ferrater i l'Oficina d'Arquitectura de Barcelona des de l’any 1970. Per una banda, el llibre verd reflecteix la pràctica professional de Carlos Ferrater, havent demostrat la seva vàlua en molts projectes d'enorme rellevància i distinció. De l'altra, el vermell recull obres d'OAB que generen projectes més rics i variats, preparats i flexibles. L'oficina intenta abordar els reptes que l'arquitectura contemporània ha plantejat en l'àmbit intel·lectual, social, tecnològic i mediambiental.
Carlos Ferrater Lambarri
Doctor arquitecte, catedràtic de projectes arquitectònics de la UPC i director de la Càtedra Blanca de Barcelona. Acadèmic electe de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Trieste.
L’any 2006 constitueix amb Xavier Martí, Lucía Ferrater i Borja Ferrater, la societat Office of Architecture in Barcelona (OAB), amb Núria Ayala com a directora de Projectes.
Premi Nacional d’Arquitectura 2009 a la seva trajectòria, atorgat pel Ministerio de la Vivienda i nomenat, des de desembre de 2011, membre del Royal Institute of British Architects (International Felow of the RIBA).
Des de l’any 2000 ha rebut cinc premis FAD, el Premi Ciutat de Barcelona en les seves edicions 1999 i 2008, el premi Ciudad de Madrid, el premi internacional d’arquitectura Brunel 2005 a Dinamarca i el premi BigMat en el 2009. Ha estat finalista del Premi Mies van der Rohe en tres ocasions. Ha rebut el Premi Nacional d’Arquitectura Espanyola 2001 y 2011, el premi DedaloMinosse 2006 a Vicenza, el premi Dècada 2006 i el premi Internacional Flyer 2007. Premi internacional del RIBA 2008 per la monografia de l’editorial MP. Ha rebut una menció a la X Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme en el 2009 i una altra menció especial del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà 2010 pel Passeig Marítim de la Platja de Ponent de Benidorm que també ha rebut el Premi Nacional d’Arquitectura Espanyola 2011, el Premi FAD, els Premis CEMEX, el Premi Saloni, el Premi ASCER, el FOPA, el Premi del COACV 2007-2009, així com el Chicago Athenaeum International ArchitectureAward “best new global design” del 2010. Ha estat convidat al Pavelló Internacional i el Pavelló Espanyol de la Biennal de Venècia 2004, pel MOMA de Nova York a l’exposició “On site: New Architecture in Spain” i per exposar monogràficament la seva obra en el Crown Hall IIT de Chicago, en el Museu de Belles Arts de Bilbao, a l’Institut Tecnològic d’Israel, al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, a la Fundació del Col·legi d’Arquitectes de Madrid i al Accquario de Roma. Des de juny de 2012 diverses maquetes i dibuixos originals del Passeig Marítim de Benidorm han passat a formar part de la col·lecció del Centre National d’Art et de Culture Georges Pompidou, juntament amb el Jardí Botànic de Barcelona i el projecte de l’edifici Iberia al Passeig de Gràcia de Barcelona.
És autor, entre altres obres, de les 3 illes a la Vila Olímpica de Barcelona, la Vila Olímpica de la Vall d’Hebron, l’Hotel Rey Juan Carlos I, el Palau de Congressos de Catalunya, l’Auditori de Castelló, l’Institut Científic i el Jardí Botànic de Barcelona, el Reial Club de Golf El Prat, l'Edificis al Passeig de Gràcia de Barcelona, l’Estació Intermodal de Saragossa, l’edifici MediaPro a Barcelona, la torre Aquileia a Venècia, el Parque de las Ciencias de Granada i el Passeig Marítim de la Platja de Ponent de Benidorm, les seus de GISA i FGC a Barcelona, la Casa AA a Sant Cugat, la Biblioteca de Vila-real, vivendes a Abandoibarra (Bilbao) i la seu de Michelin a París. Actualment realitza, entre d’altres, el Centre Cultural des Jacobins a Le Mans, edificis d'habitatges i d’oficines a Barcelona, La ciutat de la Música a Sabadell, Cellers a Toro, l’Hospital IMQ en Zorrotzaure, a Bilbao, els edificis intermodal i multimodal a l’Aeroport de Barcelona, l’Aeroport de Múrcia, habitatges a Toulouse, conjunts corporatius i hotelers a Turquia i un Hotel a Miami. Recentment, ha rebut l’encàrrec per a la reordenació del Port de Tànger i uns edificis residencials també a la Marina de Tanger.
Visita a l’edifici de l’antic Banc d’Espanya de Girona
Banc d’Espanya de Girona (1984-89) *
Al solar que acollia una obra industrial de Rafael Masó (garatge Callicó, del 1919-24, enderrocat el 1980), s’hi emprengué la construcció d’una delegació del banc central espanyol (1874), fruit d’un encàrrec a Clotet propiciat per Rafael Moneo.
La gènesi d’aquest projecte n’explica el volum, de cap manera derivat directament d’un programa interior, sinó de la voluntat de presidir la nova plaça de la Constitució, d’arbitrat el desordre urbà imperant i d’erigir-se en ròtula de la Gran Via. De fet, el programa s’allotja sobretot al volum prismàtic posterior, i el gran cilindre maclat constitueix el tancament d’un segon espai “exterior” concebut a manera de pati d’operacions de les dependències de treball. L’accés rodat i la qüestió de la seguretat donen argument a una tanca de dimensió suficient que restitueix l’alineació i la petita escala, i a una rampa fossat que aporta complexitat, distància i monumentalitat. Els usos interiors, amb uns accessos i unes compartimentacions de menor envergadura, es disposen amb una certa aleatorietat, gairebé com si es tractés d’una intervenció en un monument ja existent.
Els autors treballen aquesta obra elaboradíssima impregnant-la de llur interès, en el moment de la realització, per la fàbrica de rajol com a sistema més complet d’edificació i per les complexitats internes dels organismes romans i medievals.
El declivi del paper dels bancs centrals estatals, subsumits en la Unió Europea, ha reduït la necessitat de delegacions, i l’edifici, desvestit en bona part de l’equipament i els acabats originals, es disposa ara a acollir les oficines de la Subdelegació del Govern.
*Descripció extreta de la Guia d'Arquitectura de Girona. COAC, 2008.
INSCRIPCIONS TANCADES