Ecumenòpolis: "Urbicidis. Ciutat, destrucció, cinema i sèries"
Imatge:
Fotograma de "The Walking Dead", Frank Darabont
El divendres 21 d'abril a les 19 h tindrà lloc la propera sessió de l'Ecumenòpolis, l'espai de reflexió audiovisual del COAC commissariada en aquesta ocasió per Daniele Porretta i titulada "Urbicidis. Ciutat, destrucció, cinema i sèries".
Segons J.G. Ballard, la idea de destrucció existeix des de sempre en l'inconscient humà. No hi ha destrucció més explotada en la ficció cinematogràfica que la urbana. ¿Què s'amaga darrere del desig morbós de destruir ciutats? Reflexionarem sobre l'aniquilació urbana gràcies a les imatges que ens ofereixen mig segle de pel·lícules i sèries de TV.
Llavors la família s'agrupa al costat de la llar, i els cadells escolten en silenci, i quan el conte ha acabat fan moltes preguntes:
- Què és un home?
- Què és una ciutat?
- Què és una guerra?
No hi ha resposta exacta per a aquestes preguntes. Hi ha suposicions i teories i conjectures, però no hi ha respostes.
En aquests grups familiars més d'un narrador ha hagut d'explicar que només es tracta d'un conte, que no existeixen coses com ara una ciutat o un home, que en els contes, que no pretenen més que entretenir, no cal buscar una veritat.
Clifford D.Simak, City, 1953
Daniele Porretta és doctor en Teoria i Història de l'Arquitectura per l'ETSAB-UPC, amb una tesi dirigida per Juan José Lahuerta sobre l'evolució de la imatge de la ciutat del futur durant la primera meitat del segle XX, des de les utopies tecnològiques fins a les distopies del control social. Ha estat membre del grup de recerca de l'ETSAB Arxiu crític del Model Barcelona, dirigit per Josep Maria Montaner. Ha estat també director i comissari dels cursos La ciutat i l'imaginari de la destrucció (2011), Casa(s). Mirades sobre la idea d'habitar (2015) i La ciutat del futur: utopies i distopies (2016) a l'Institut d'Humanitats de Barcelona.
Recupera la sessió de debat en el següent vídeo:
Col·laboren:
Segons J.G. Ballard, la idea de destrucció existeix des de sempre en l'inconscient humà. No hi ha destrucció més explotada en la ficció cinematogràfica que la urbana. ¿Què s'amaga darrere del desig morbós de destruir ciutats? Reflexionarem sobre l'aniquilació urbana gràcies a les imatges que ens ofereixen mig segle de pel·lícules i sèries de TV.
Llavors la família s'agrupa al costat de la llar, i els cadells escolten en silenci, i quan el conte ha acabat fan moltes preguntes:
- Què és un home?
- Què és una ciutat?
- Què és una guerra?
No hi ha resposta exacta per a aquestes preguntes. Hi ha suposicions i teories i conjectures, però no hi ha respostes.
En aquests grups familiars més d'un narrador ha hagut d'explicar que només es tracta d'un conte, que no existeixen coses com ara una ciutat o un home, que en els contes, que no pretenen més que entretenir, no cal buscar una veritat.
Clifford D.Simak, City, 1953
Daniele Porretta és doctor en Teoria i Història de l'Arquitectura per l'ETSAB-UPC, amb una tesi dirigida per Juan José Lahuerta sobre l'evolució de la imatge de la ciutat del futur durant la primera meitat del segle XX, des de les utopies tecnològiques fins a les distopies del control social. Ha estat membre del grup de recerca de l'ETSAB Arxiu crític del Model Barcelona, dirigit per Josep Maria Montaner. Ha estat també director i comissari dels cursos La ciutat i l'imaginari de la destrucció (2011), Casa(s). Mirades sobre la idea d'habitar (2015) i La ciutat del futur: utopies i distopies (2016) a l'Institut d'Humanitats de Barcelona.
Recupera la sessió de debat en el següent vídeo:
Col·laboren:
Ecumenopolis: Fugacidad y presencia en la periferia de Barcelona
Imatge:
© Hort de perifèria vist des d'un tren. Tren vist des d’un hort de perifèria.
El viernes 17 de marzo tendrá lugar la próxima sesión del Ecumenopolis, el espacio de reflexión audiovisual del COAC.
Fugacidad y presencia a la periferia de Barcelona plantea un debate sobre periferias, travesias, pausas y cine. La sesión, comisariada por Pau Faus, incluye una presentación de algunos de sus proyectos de exploración urbana (2009-2013) y la proyección del film "La Plaga" (2013), opera prima de su directora y guionista, galardonada el 2014 con 4 Premios Gaudí.
En el debate posterior contaremos con la presencia de Neus Ballús, direcora del film "La Plaga".
Recupera el debate aquí:
Colabora:
Fugacidad y presencia a la periferia de Barcelona plantea un debate sobre periferias, travesias, pausas y cine. La sesión, comisariada por Pau Faus, incluye una presentación de algunos de sus proyectos de exploración urbana (2009-2013) y la proyección del film "La Plaga" (2013), opera prima de su directora y guionista, galardonada el 2014 con 4 Premios Gaudí.
En el debate posterior contaremos con la presencia de Neus Ballús, direcora del film "La Plaga".
Recupera el debate aquí:
Colabora:
Ecumenòpolis: Fugacitat i presència a la perifèria de Barcelona
Imatge:
© Hort de perifèria vist des d'un tren. Tren vist des d’un hort de perifèria.
El divendres 17 de març tindrà lloc la propera sessió de l'Ecumenòpolis, l'espai de reflexió audiovisual del COAC.
Fugacitat i presència a la perifèria de Barcelona planteja un debat sobre perifèries, travessies, pauses i cinema. La sessió, comissariada per Pau Faus, inclou una presentació d'alguns dels seus projectes d'exploració urbana (2009-2013) i la projecció del film "La Plaga" (2013), opera prima de la seva directora i guionista, guardonada l'any 2014 amb 4 Premis Gaudí.
"La Plaga" és una pel·lícula rodada íntegrament a la perifèria de Barcelona, en concret a l'Espai Rural Gallecs: Raúl, un camperol que intenta fer producció ecològica, contracta a Iurie perquè l'ajudi al camp. Iurie és lluitador de lluita lliure, però per guanyar-se la vida ha de treballar d'allò que li surti. A poc a poc, les històries d'aquests dos homes van entrellaçant-se amb les de tres dones solitàries: Maria, una anciana que ha de deixar casa seva per anar a viure a una residència d'avis; Rose, una infermera filipina que acaba d'arribar al país; i Maribel, una prostituta que cada vegada té menys clients. Les destinacions de tots aquests personatges s'entreteixeixen a mesura que l'estiu avança.
Al col.loqui posterior comptarem amb la presència de Neus Ballús, direcora del film "La Plaga".
Recupera el debat aquí:
Fugacitat i presència a la perifèria de Barcelona planteja un debat sobre perifèries, travessies, pauses i cinema. La sessió, comissariada per Pau Faus, inclou una presentació d'alguns dels seus projectes d'exploració urbana (2009-2013) i la projecció del film "La Plaga" (2013), opera prima de la seva directora i guionista, guardonada l'any 2014 amb 4 Premis Gaudí.
"La Plaga" és una pel·lícula rodada íntegrament a la perifèria de Barcelona, en concret a l'Espai Rural Gallecs: Raúl, un camperol que intenta fer producció ecològica, contracta a Iurie perquè l'ajudi al camp. Iurie és lluitador de lluita lliure, però per guanyar-se la vida ha de treballar d'allò que li surti. A poc a poc, les històries d'aquests dos homes van entrellaçant-se amb les de tres dones solitàries: Maria, una anciana que ha de deixar casa seva per anar a viure a una residència d'avis; Rose, una infermera filipina que acaba d'arribar al país; i Maribel, una prostituta que cada vegada té menys clients. Les destinacions de tots aquests personatges s'entreteixeixen a mesura que l'estiu avança.
Al col.loqui posterior comptarem amb la presència de Neus Ballús, direcora del film "La Plaga".
Recupera el debat aquí:
Col·labora:
Ecumenópolis: De la Rambla para ver, a la Rambla para vivir
Imatge:
© Fotograma invertir de 'Port Trade Portrait' David Batlle CC By NcSa
El viernes 24 de febrero tendrá lugar la próxima sesión de Ecumenòpolis, el espacio de reflexión audiovisual del COAC.
De la Rambla para ver, a la Rambla para vivir plantea un debate abierto sobre la "vecindad" de este espacio, punta del iceberg de la Barcelona turística y de la especulación.
-¿Cuál es el diagnóstico doctora?
-Es usted adicta al turismo, señora Barcelona.
-Ah ... y es grave?
-Puede serlo si no ponemos remedio porque se está quedando sin defensas vecinales
-¿Y cuál es el remedio?
En un contexto de ciudad adicta al turismo, hablar de la Rambla es hablar de uno de los sitios de máxima visibilización del desequilibrio entre la vida turística y la vecinal. Este espacio, escenario en el pasado de otras luchas y transgresiones, es actualmente la punta de un iceberg donde las inercias del capitalismo financiero y el turismo global ahogan el derecho a la ciudad de sus vecinos y vecinas. Aspectos como el uso del espacio público, la vivienda digna y asequible o el descanso y la convivencia son derechos cada vez más amenazados, especialmente en los barrios con más atractivo para el visitante y la especulación. Y en la zona cero de este contexto se encuentra la cosmopolita Rambla, tan cosmo como siempre y menos polita, menos ciudadana que nunca. Otros barrios miran hacia ella conscientes de que son los siguientes en la lista. En este contexto de situación límite surgen movimientos vecinales que se organizan para contrarrestar la taxidermia urbana y con lemas como "No nos van a echar" o "Ocupamos la Rambla" se resisten a perder física y mentalmente este símbolo. Pero el símbolo a la vez es muy concreto, real y necesita de acciones y decisiones tan reales y concretas. ¿Como repensar la ciudad en clave vecinal? ¿Cómo potenciar la vida local en un contexto de globalidad demoledora? ¿Qué modelo de ciudad queremos construir?
Será un debate audiovisualmente introducido y moderado por Andreu Meixide que contará con la presencia de miembros de la ABTS Asamblea de Barrios por un Turismo Sostenible y la intervención de todo el que quiera del público.
Ver el programa del ciclo.
Colabora:
Ver el vídeo:
De la Rambla para ver, a la Rambla para vivir plantea un debate abierto sobre la "vecindad" de este espacio, punta del iceberg de la Barcelona turística y de la especulación.
-¿Cuál es el diagnóstico doctora?
-Es usted adicta al turismo, señora Barcelona.
-Ah ... y es grave?
-Puede serlo si no ponemos remedio porque se está quedando sin defensas vecinales
-¿Y cuál es el remedio?
En un contexto de ciudad adicta al turismo, hablar de la Rambla es hablar de uno de los sitios de máxima visibilización del desequilibrio entre la vida turística y la vecinal. Este espacio, escenario en el pasado de otras luchas y transgresiones, es actualmente la punta de un iceberg donde las inercias del capitalismo financiero y el turismo global ahogan el derecho a la ciudad de sus vecinos y vecinas. Aspectos como el uso del espacio público, la vivienda digna y asequible o el descanso y la convivencia son derechos cada vez más amenazados, especialmente en los barrios con más atractivo para el visitante y la especulación. Y en la zona cero de este contexto se encuentra la cosmopolita Rambla, tan cosmo como siempre y menos polita, menos ciudadana que nunca. Otros barrios miran hacia ella conscientes de que son los siguientes en la lista. En este contexto de situación límite surgen movimientos vecinales que se organizan para contrarrestar la taxidermia urbana y con lemas como "No nos van a echar" o "Ocupamos la Rambla" se resisten a perder física y mentalmente este símbolo. Pero el símbolo a la vez es muy concreto, real y necesita de acciones y decisiones tan reales y concretas. ¿Como repensar la ciudad en clave vecinal? ¿Cómo potenciar la vida local en un contexto de globalidad demoledora? ¿Qué modelo de ciudad queremos construir?
Será un debate audiovisualmente introducido y moderado por Andreu Meixide que contará con la presencia de miembros de la ABTS Asamblea de Barrios por un Turismo Sostenible y la intervención de todo el que quiera del público.
Ver el programa del ciclo.
Colabora:
Ver el vídeo: