Exhibition "Mutant Skin"
The Tarragona Demarcation of the College of Architects of Catalonia hosts an exhibition by the artist Jordi Nin.
MUTANT SKIN is a photographic work of archaeology of the present that seeks the migratory spaces of the city where people leave their messages. They are ephemeral spaces, which are not regulated, and where everyone feels the right to express themselves freely.
Practically all of the photographic work is made with a medium-format film camera, a Hasselblad manufactured in Sweden in 1969. None of the images are photomontages or have been manipulated.
The work MUTANT SKIN was carried out in the cities of Barcelona and Berlin between 2018 and 2023, mainly in the oldest districts of the city where the streets are of human dimensions and are enriched by the mix of people from all over the world.
Jordi Nin is a multidisciplinary artist in audiovisual, cinematographic and photographic creations and one of the pioneers in carrying out urban interventions through lighting and large-format architectural projections on emblematic buildings.
Inaugural conference on April 24, at 7 p.m., in the assembly hall.
#COACTarragona
Exposició "Pell Mutant"
La Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya acull una mostra de l’artista Jordi Nin.
PELL MUTANT és un treball fotogràfic d'arqueologia del present que busca els espais migratoris de la ciutat on les persones abandonen els seus missatges. Són espais efímers, que no estan regulats, i on tothom se sent amb el dret d’expressar-se lliurament.
Pràcticament, tota l'obra fotogràfica està realitzada amb una càmera de pel·lícula de mig format, una Hasselblad fabricada a Suècia l'any 1969. Cap de les imatges és un fotomuntatge ni ha estat manipulada.
L'obra PELL MUTANT ha estat realitzada a les ciutats de Barcelona i Berlin entre els anys 2018 i 2023, principalment als districtes més antics de la ciutat on els carrers són de dimensions humanes i estan enriquits per la barreja de persones vingudes de tot el món.
Jordi Nin és un artista multidisciplinari en creacions audiovisuals, cinematogràfiques i fotogràfiques i un dels pioners en la realització d’intervencions urbanes mitjançant il·luminacions i projeccions arquitectòniques de gran format sobre edificis emblemàtics.
Inauguració el 24 d'abril, a les 19 h, a la sala d'actes.
#COACTarragona
Muncunill portes endins
Això ens ha portat a fer una sèrie de reflexions. La primera és que sobre l’obra de Lluís Muncunill s’han escrit llibres i celebrat abundoses exposicions, rutes modernistes... Les seves obres més emblemàtiques s’han divulgat, especialment de la mà de Mireia Freixa, la historiadora de l’art que més hi ha profunditzat. Podríem dir, doncs, que dels edificis de Lluís Muncunill s’ha dit i ensenyat quasi tot. Però no ho podríem dir de la vida de l’arquitecte.
Aquesta mostra “d’arquitectes a arquitecte” fuig de reiteracions, buscant aquest amor pel detall de Muncunill i aplicant una visió més propera per a fer-lo més quotidià. S’han buscat elements que el defineixin però a escala del vianant, a peu de carrer, amb detalls que ens podem trobar en el dia a dia de la ciutat, i que són el nostre paisatge urbà.
És per això que proposem fer un desplegament de 12 portes que corresponen a 12 dels seus edificis i que són comprensiblement a peu de carrer. Aquests elements provocaran reaccions casolanes com “aquesta porta és al carrer de sobre de casa, hi passo cada dia per davant i no hi havia parat atenció...”. Això conduirà a la sensació, i d’això es del què es tracta, que a Terrassa estem envoltats d’un “toc de Muncunill”.
I per fer-ho encara més proper, més humà, proposem un breu relat íntim, de “portes endins”, amb petits detalls de la seva vida personal i professional, acompanyat del testimoni viu que ens ha cedit la seva neta Àngels Muncunill.
Tot això a redós de la sala d’actes de la Masia Freixa, edifici modernista emblemàtic. Per aconseguir abrigar aquesta sala, ho embolcallarem amb una pell pròpia de teles toves, com toves són les formes de l’edifici, que amb el seu caient donaran la intimitat necessària per homenatjar a una persona que ha estampat segell a la nostra ciutat.
Inauguració de l'exposició: Dilluns 14 d’abril a les 18h, a la sala d’actes de la Masia Freixa.
Organitza: COAC Vallès amb Ajuntament de Terrassa Turisme.
Comissariat: Joan Baca i Marta Peralta, arquitectes.
Exposició "Emili Donato: es fan plànols"
Era l’estiu del 1959 quan l’Emili desembarca a Eivissa a petició del seu pare, que acabava de finalitzar les classes com a professor a l’institut de la capital. “Noi, aquí en aquesta illa perduda de la Mediterrània s’hi comencen a construir apartaments i cases, per què no vens? […] hi ha pocs arquitectes i sembla que hi ha feina.” El fet és que l’encara estudiant d’arquitectura relloga un petit local a peu de carrer i hi penja un cartell on s’anuncia de manera precisa: “Es fan plànols”.
Des d’aleshores, Donato no ha parat de produir projectes, tot organitzant comunitats de propietaris a la ciutat o la muntanya; ha somiat la gran Barcelona del futur connectada amb el Vallès, dibuixant el perfil del front del Poble Nou o la serralada de Collserola; ha construït noves hof per substituir les cases barates de la perifèria; ha repescat l’arquitectura vernacla amb les seves cases de volta; ha aglutinat professionals de diverses disciplines per produir els nous hospitals del futur país sense autarquia, i fins i tot ha retornat als orígens amb la seva arquitectura proteica, feta amb argila i en què la forma desinhibida de les seves construccions evoca tant el món clàssic com el de les arquitectures clares i nítides de Mesoamèrica o de l’Extrem Orient.
Avui, encara somia en fer ciutats industrials en alçària a la vora de les vies de comunicació, o redibuixa i pinta nous quadres mai acabats, o torna a viatjar a Venècia, on fotografia els reflexos dels seus canals i atmosferes una vegada i una altra. L’Emili continua somiant… Deu ser aquesta, la seva darrera “pensada”, o encara ens amaga alguna cosa més?
En el marc de l'exposició, el 29 de maig a les 18.30h tindrà lloc una taula rodona amb el títol "Emili Donato: reflexions creuades"