Barcelona dedica un espai de la ciutat a l'arquitecta Rosa Barba
El racó que s'ha triat és la passera que travessa el Pantà de Vallvidrera sobre el dic que tanca l’embassament, al Districte de Sarrià-Sant Gervasi. L’obra de fàbrica i la mina que condueix l’aigua cap a Sarrià és obra de l’arquitecte Elies Rogent. El projecte es va inaugurar l’any 1864 i tenia per objectiu subministrar aigua potable a Sarrià a través de la Mina del Grott. Posar el nom de Rosa Barba a aquesta intervenció és una manera de convidar-nos a conquerir aquest parc i fer-lo nostre.
Acte institucional
El diumenge dia 26 de març, a les 12 del migdia, se celebrarà l'acte d'institucionalització del nom, amb la descoberta de la placa corresponent. L'acte, obert al públic, comptarà amb la participació de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC; Janet Sanz, segona tinenta d'Alcaldia i directora de l'Àrea d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat; Albert Batlle, regidor del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, i Marcel Pié Barba, fill de Rosa Barba, en representació de la família.
Rosa Barba
Va estudiar Arquitectura a l'ETSAB, on es va graduar l'any 1971 i va obtenir el títol de Doctora el 1987. Juntament amb l’arquitecte Ricard Pié, va fundar l'any 1971 l’estudi Rosa Barba & Ricard Pié, Arquitectes, que posteriorment es va anomenar Equip BCpN amb la incorporació de Josep Maria Vilanova. Barba va compaginar la seva activitat professional amb la docència a l’ETSAB, on va dirigir el Màster en Paisatgisme i va promoure la creació del Grau en Paisatgisme. Va ser impulsora de la Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona que, des de la mort de l'arquitecta, atorga el Premi Rosa Barba en homenatge seu.
Barcelona suma 16 noms de dona al nomenclàtor
L'Ajuntament s’ha proposat introduir el màxim de noms de dona als nous espais de la ciutat, per compensar l'històric oblit de les dones en el mapa, on només el 8,3% dels carrers duen nom de dona enfront del 35% d’homes. Així, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, aquest mes de març els diversos districtes celebraran els actes de descoberta dels nous noms de carrers, jardins, places i interiors d'illa.
MARQ 22-23: Els possibles nous barris vells. Presentació dels TFM, en procés
En aquests treballs es plantegen diverses actuacions que van des d’intervencions en equipaments actualment sense ús, canvis d'ús en edificis existents, propostes sobre l’espai urbà, els accessos, recorreguts i jardins, fins a treballs que se situen en els límits del barri vell i el riu. Al final de la presentació s’obrirà un torn de debat amb els professors i estudiants, així com amb estudiants d’edicions anteriors i els assistents a l’acte.
La reutilització d'edificis patrimonials buits o espais públics infrautilitzats, es presenta com una de les oportunitats per la reactivació del centre de la ciutat i, alhora, com una possible solució a altres problemes com la falta d’habitatge social, d'equipaments i serveis, d’accessibilitat, etc. posant en el centre la millora de la qualitat de vida dels habitants del barri vell de Girona.
Els estudiants d’Arquitectura de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona, en aquesta edició han identificat una sèrie d’espais d’oportunitat que ofereix la ciutat i les seves problemàtiques, amb una primera fase d’anàlisi i de coneixement profund del lloc i, posteriorment, cada estudiant ha proposat un tema, un espai i un programa que es concreta en un projecte arquitectònic, urbanístic o paisatgístic.
Conferència d’Adrià Goula: 'Presentació del projecte fotogràfic Cel·la nòmada'
En aquest projecte, la cel·la s’allibera de tot el seu pes, de la seva opressió, i es converteix en un record lleuger, on desapareixen els murs, la presó, i tota la ciutat… La cel·la viatge amb nosaltres, ens acompanya sempre més, convertida en una memòria travessada per l’aire i la natura. L’ancoratge a uns fets i uns llocs concrets, s’esvaeix a favor d’un dibuix en el paisatge com a únic testimoni que connecta aquells moments del seu avi a la presó Model com a represaliat de la dictadura i una nova sensació de llibertat.
L’accés a la cel·la on havia estat pres el seu avi li permet fer una recerca de les memòries acumulades en aquell lloc i en els records familiars i personals. A través de les traces fixades en l’espai de la cel·la, s’endinsa en les relacions que sorgeixen entre els elements construïts i els fets viscuts, entre els elements físics que ens rodegen i els records que això genera. Un projecte que acaba produint una sèrie de reflexions sobre el mateix espai de la cel·la i de la presó Model en diferents formats (fotografia, collage, frottage, vídeo, dibuix, etc.), juntament amb unes instal·lacions en el paisatge que funcionen com un acte catàrtic respecte d’aquest passat.
Adrià Goula
Adrià Goula Sardà és arquitecte (ETSAB 2000) i des del 2004 es dedica professionalment a la fotografia d’arquitectura. La seva obra, generalment fotogràfica, gira al voltant de la relació entre la construcció humana i la seva ubicació en el món, entre l’artificialitat, la natura i la memòria. A través dels elements arquitectònics, el paisatge, o les traces dipositades en els objectes, genera imatges on la bidimensionalitat i la complexitat en són característiques recurrents. També reflexiona sobre la fotografia com a mitjà en si, amb la intenció d’anar més enllà de la finestra fotogràfica per a crear imatges que trenquin en certa manera amb l’efecte perspectiu intrínsec a la fotografia i que l’alliberin del seu ancoratge en l’aquí i l’ara.
ENTRADA LLIURE
Conferència ‘Ciutats i canvi climàtic. Una proposta des del disseny adaptatiu’.
En un context de creixent concentració de la població mundial en àrees urbanes, les ciutats exerceixen un paper clau en la lluita contra el canvi climàtic, i no només en el seu vessant de mitigació o reducció de les emissions de gasos efectes hivernacle, sinó des del punt de vista de l'adaptació als seus efectes. El canvi climàtic ha augmentat l'exposició de les ciutats a amenaces derivades d'aquest i, en conseqüència, la gestió del risc de desastres i la resiliència s'han d'integrar en el disseny urbà com a part d'una estratègia global per assolir un desenvolupament sostenible. Però el canvi climàtic no és l'única crisi contemporània: la pèrdua de biodiversitat és un altre dels límits planetaris que hem traspassat.
Després de la conferència, tindrà lloc el Taller Paisatges en Transició per l'adaptació a l'emergència climàtica, en el qual els estudiants veuran com a través del paisatge i les solucions que ofereix la intervenció paisatgística ens ajuden a adaptar-nos al canvi climàtic i construir territoris més resilients. Així, aquells que ja estan duent a terme intervencions d'aquesta tipologia, com poden ser els estudiants d'Urbanística 4 com d'altres cursos del grau o del Màster d'Arquitectura de la Universitat de Girona que estiguin elaborant treballs vinculats, els presentaran per compartir-los amb la ponent i altres membres del professorat.
Es revisaran els treballs de manera col·lectiva i s'aprofundirà sobre les qüestions exposades durant la conferència anterior, obrint la discussió al conjunt d'assistents del taller.
Míriam García
És Doctora Arquitecta, Paisatgista i Urbanista, fundadora i directora de LAND LAB, oficina amb seu a Barcelona. Compagina la pràctica professional amb la investigació i la docència a banda i banda de l'Atlàntic. Actualment, imparteix classes a la Universitat Politècnica de Catalunya. És membre de l'Assemblea de Ciutats Climàticament Neutrals i Intel·ligents de la Comissió Europea i del Comitè Científic d'Europan Europe.
La seva investigació i pràctica professional estan vinculades al paisatge i l'ecologia com a motors de canvi de plans i projectes a múltiples escales. Directora a càrrec/líder d'equip de projectes emblemàtics d'adaptació costanera, plans directors i visions, inclosos els Plans d'Ordenació Costera de Cantàbria i Galícia, Escenaris Futurs per a la Costa de Barcelona i Besòs, Santander, Future Habitat i planificació i disseny per a l'adaptació al canvi climàtic de Múrcia, Tarragona, Lima, Panamà, entre d'altres. Molts d'aquests treballs tenen reconeixements nacionals i internacionals com el Premi de la XII Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme o Bones Pràctiques 2012 del Comitè Un-Habitat.
ENTRADA LLIURE