El Premi Europeu AHI culmina la seva 6a edició reconeixent intervencions fetes amb criteris de sostenibilitat i inclusivitat
S'han fet públics els projectes guardonats en la 6a edició del Premi Europeu AHI -Architectural Heritage Intervention-, certamen biennal organitzat conjuntament amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que té com a principal objectiu donar visibilitat a la bona pràctica en la intervenció patrimonial a Europa.
La cerimònia de lliurament de premis va tenir lloc l'1 de juny al Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau, amb la participació de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC, així com de representants institucionals de l’Ajuntament de Barcelona, l'AMB, l'INCASÒL i la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta sisena edició ha comptat amb un total de 241 projectes presentats, de despatxos d’arquitectura provinents de 28 països europeus. Les obres guardonades en les diferents categories són les següents:
Categoria de Patrimoni Construït
El Jurat, format pels arquitectes Dikkie Scipio, Susana Valbuena i Kimmo Lintula, ha guardonat la rehabilitació de la Neue Nationalgalerie de Berlín, de l’estudi anglès David Chipperfield Architects. Exemple del moviment modern, fou dissenyada per l’arquitecte Mies van der Rohe i inaugurada l’any 1968, per acollir la col·lecció d’art del segle XX de la ciutat de Berlin. El Jurat considera que la intervenció realitzada fa tornar a l’edifici al seu estat original, de manera que “és gairebé com si res hagués passat perquè tot passi. Es tracta d’un treball fet amb cura, que intervé fins al més petit detall tècnic, i que dóna com a resultat una expressió arquitectònica potent. Arquitectura, patrimoni i intervencions en la seva millor expressió”.
Categoria d’Espais exteriors
Per la seva part, el Jurat format pels arquitectes Chris Rankin, Pasqual Herrero i Maria Viñé ha premiat la restauració ecològica del jardí de El Tanque Garden, de Santa Cruz de Tenerife, de l’arquitecte Fernando Menis, com a millor obra d’Espais exteriors. El Jardí del Tanque és la restauració ecològica d'una zona postindustrial, que dota el barri de Cabo Llanos de Santa Cruz de Tenerife amb el seu primer espai públic verd. El Jurat considera que el Jardí del Tanque "és un projecte molt complet en termes de sostenibilitat, beneficis socials i respecte a la identitat local i disseny del paisatge".
Categoria de Planejament
El Jurat d'aquesta categoria, composat pels arquitectes Sara Bartumeus, Maria Chiara Tosi i Carlo Atzeni, ha donat el Premi a la Regeneració dels barris de Gràcia de Barcelona, del despatx Jornet Llop Pastor Arquitectes, juntament amb la Gerència d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona. El Jurat destaca del projecte la seva “proposta innovadora per afrontar els desafiaments de la contemporaneïtat, del canvi climàtic i de la inclusivitat social a través de l’habitatge assequible dins del context històric on es troba. El projecte trasllada els principis de la preservació del patrimoni edificat a l’estructura urbana, al paisatge urbà ordinari i proposa una regulació urbanística que incorpora la dimensió ambiental”.
Categoria de Divulgació
Finalment, el Jurat format pels arquitectes Devi Kituashvili, Nicola Regusci i Verena von Beckerath ha guardonat el documental “La vie en kit, une aventure architecturale”, de l’arquitecta i realitzadora belga Elodie Degavre. El film narra com, als anys 70, quatre arquitectes van pensar en les cases del futur, creant projectes eclèctics a les ciutats de Bruxelles, Charleroi i Lieja, amb l’objectiu de posar l’habitant i les seves necessitats al centre del procés constructiu. La pel·lícula és una coproducció amb la Radio Télévision Belge Francophone (RTBF).
Menció especial New European Bauhaus
El Jurat, format pels directors del Premi, Ramon Calonge, Oriol Cusidó, Marc Manzano i Jordi Portal, juntament amb l’eurodiputat Marcos Ros, ha atorgat aquesta Menció especial a la reconversió d’un edifici d’oficines de Sant Feliu de Llobregat en un equipament de 34 habitatges socials d’emergència, projecte del despatx MIM-A (dels arquitectes Mariona Benedito i Martí Sanz). El Jurat ha destacat que la reconversió “combina perfectament i reflexa tots els valors de la Nova Bauhaus Europea: “la sostenibilitat, gràcies a la millora i optimització dels envoltants per aconseguir una millor eficiència energètica i il·luminació natural; la bellesa, traduïda en la millora de la superfície construïda; i l’eix inclusiu, inherent a l’habitatge d’emergència, que en aquest cas ha aconseguit espais habitables de màxima qualitat amb una economia de mitjans rellevant”.
El Jurat també ha guardonat amb aquesta Menció el Pla Director de Rehabilitació Integrada del Barri de Las Flores, a La Corunya, realitzat pels estudis Territoris XLM i BCQ Arquitectura. En aquest cas, el Jurat considera el projecte “inspirador, l’aspecte més valuós del qual és el caràcter integral i social de la proposta, que aborda una problemàtica estesa a tota Europa proposant solucions innovadores, que afavoreixen un sector de la població, el de la gent gran, que mereix una atenció especial”. Aquesta Menció, juntament amb la de Restauració, s’atorguen escollint entre el total de projectes presentats al Premi, enguany 241.
Menció especial de Restauració
La Menció Especial de Restauració ha comptat amb un Jurat format pels directors del Premi, juntament amb l’arquitecte Pedro Rodríguez Cantalapiedra. Enguany la Menció s’ha atorgat al projecte de restauració del Gruuthusemuseum de Bruges, Bèlgica, projecte realitzat pel despatx B-juxta architecten. El Jurat destaca tres aspectes fonamentals d’aquest projecte, que el fan singular: “la metodologia, que inclou l’anàlisi de la documentació històrica i finalitza amb el detall dels acabats i materials finals; les tècniques constructives i decoratives utilitzades seguint les línies originals, en relació al volum de l’obra i, finalment, la actitud sincera i clara envers el projecte, mantenint els elements i colors previs, contribuint a la seva permanència i conservació”.
Els estudis MIAS i SCOB, guardonats als Architizer A+Awards
Architizer, un dels principals mitjans digitals especialitzats en arquitectura dels Estats Units, ha fet públics els resultats dels premis Architizer A+Awards 2023. Entre les obres guardonades s'hi troben dos projectes catalans: la Cuca de Llum, Funicular del Tibidabo, de MIAS Arquitectes, i la Casa Pich i Pon. LOOM Plaça Catalunya, de l’estudi SCOB Arquitectura i Paisatge.
Es tracta de l'11a edició d'aquests premis, que tenen com a objectiu reconèixer les millors obres a nivell internacional i promoure la valorització de l'arquitectura i el seu impacte positiu en la vida quotidiana de les persones.
El funicular del Tibidabo, millor projecte de transport sostenible
L'estudi MIAS Arquitectes ha obtingut el premi de la votació popular en la categoria de Transport Sostenible pel disseny de la Cuca de Llum, el nou funicular del parc d’atraccions del Tibidabo. Aquesta és la primera edició dels premis Architizer A+ en què es reconeixen mitjans de transport que incorporin sistemes i materials sostenibles.
La Cuca de Llum es va posar en marxa el 2021 per substituir l’històric funicular del Tibidabo, inaugurat el 1901, i connectar la ciutat de Barcelona amb el parc d’atraccions. El disseny de l’arquitecte banyolí Josep Miàs va servir per posar al dia la infraestructura i es va concebre com una atracció més del parc del Tibidabo, amb un comboi panoràmic per gaudir de les vistes de la capital catalana.
Josep Miàs va fundar l'estudi MIAS Arquitectes l'any 2000. Algunes de les seves obres més destacades són el Club de Golf Fontanals, la remodelació del Centre Històric de Banyoles, el nou Mercat de la Barceloneta, el 22@ Plug-in Building i el iGuzzini Illuminazione HQ a Barcelona, entre d'altres. L'estudi ha obtingut nombrosos reconeixements i la seva obra ha estat exposada i publicada internacionalment. L'any 2020, el Centre Pompidou de París va adquirir una sèrie de maquetes, esbossos i gravats de MIAS Arquitectes, que ara formen part de la col·lecció permanent del museu parisenc.
L'arquitecte ha estat professor de Projectes a l’ETSAB i l’ETSAV, a la UIC Universitat Internacional de Catalunya i La Salle - URL. També ha estat professor visitant a l’Stadelschule de Frankfurt i la Harvard Graduate School of Design, entre d’altres universitats internacionals.
Les oficines flexibles de LOOM, millor espai de coworking
En la categoria d'Espais de Coworking, l'estudi SCOB ha obtingut el premi de la votació popular pel projecte Casa Pich i Pon. LOOM Plaça Catalunya, unes noves oficines flexibles que busquen recuperar l'essència original de l'edifici noucentista, projectat a principis del segle XX per Puig i Cadafalch.
SCOB ha reformat sis de les vuit de les plantes d'aquest edifici situat al centre de Barcelona. L'estratègia del projecte sorgeix del desig de recuperar els grans espais diàfans, pensats històricament com a zones flexibles, i potenciar aquells valors de LOOM que s'alineen amb el moviment cultural del noucentisme. SCOB reinterpreta alguns dels recursos estètics de l'època, com els dibuixos geomètrics en artesanats i paviments, per a utilitzar-los com a recurs en la reorganització dels espais i la posada en valor de la façana patrimonial.
És la tercera vegada que l’estudi barceloní, format per Sergi Carulla i Óscar Blasco, rep aquesta distinció. El 2016 van guanyar el premi del públic pel projecte de reforma i ampliació de la Marina Port Vell de Barcelona i el 2020 van guanyar el premi del jurat i del públic pel projecte dels espais exteriors de Terra Dominicata.
Carulla i Blasco són arquitectes i paisatgistes formats a Barcelona. Els dos són professors de l'ETSAB i imparteixen classes al Màster d'Arquitectura del Paisatge i a l’Istituto Europeo di Design. Han estat reconeguts internacionalment als premis LILA Awards, FX Awards i OIC/IAKS Awards.
El mes de juny, l'Agenda d'Arquitectura s'omple d'activitats. No t'ho perdis!
Juny: es dorm bé, passem els vespres en màniga curta i els dies són llargs: ve de gust sortir, i per això el #Nothoperdis ens proposa precisament això: excursions, trobades, exposicions i tot d'activitats per fer fora de casa, amb i sense aire condicionat.
Comencem per les Arquivoltes: una excursió, el 10 de juny, pel patrimoni industrial del Ripollès -un patrimoni no excessivament conegut que val molt la pena- i una visita, el dia 11, a les seus històriques de l’Escola d’Art de Tortosa: per conèixer millor la cinquena província que és el centre geomètric dels Països Catalans.
Després, les festes: una el dia 2 a Girona, on coneixerem els guardonats dels Premis de les Comarques de Girona mentre es celebra el seu vint-i-cinquè aniversari, i l’altra el dia 8 a Lleida, amb els premis de la Mostra de les Terres de Lleida i el Premi Ignasi Miquel. Per gaudir de l’arquitectura de proximitat.
Pel que fa a Barcelona, el dia 6 a les 19.30 h es celebra una nova edició d'Unboxing the Library, on es dona a conèixer el fons de la Biblioteca del COAC. En aquest cas, els llibres sobre habitatge cooperatiu.
Pel que fa a les exposicions recomanades, seguim a Barcelona, concretament a la Casa Padellàs del MUHBA: temps per conèixer la vessant d’urbanista de Lluís Domènech i Montaner a través de fotografies i dibuixos, una de les vessants més desconegudes de l'arquitecte. Atents a les visites comentades.
Seguint a la capital, recomanar-vos una evidència que es percep al carrer: l’exposició de Jaume Plensa a La Pedrera, que es podrà veure fins al dia de les eleccions generals: l’escultor, la seva obra i Gaudí de fons.
Per últim, marxem a Torroella de Montgrí. Teniu temps per a fer-ho, perquè fins al 19 de novembre es poden visitar els Homenots i els Homenets de Català-Roca al Palau Solterra de la Fundació Vila-Casas: perfecte paral·lelisme, tenint en compte que el nom ja és tot un homenatge a Pla, gironí universal.
Fins aquí la selecció del mes de juny. Trobareu tota la informació obre aquests actes a l’Agenda d’Arquitectura del COAC, conjuntament amb molts d’altres. Aquest #Nothoperdis forma també part del podcast Perspectiva, de Catalunya Ràdio, que teniu disponible al web de l’emissora.
Los Posgrados de la Escola Sert para este otoño anticipan los cambios en la arquitectura
La arquitectura no es ajena a la actualidad social, política, económica o medioambiental. Así que requiere de una gran capacidad de adaptación a unos cambios que, en algunos casos, son acelerados. La oferta de posgrados para este otoño condensa los principales retos y oportunidades del sector, para dar respuesta precisamente a esos cambios.
El sector girará alrededor de la rehabilitación
“La guerra de Ucrania ha provocado que seamos conscientes de la importancia del ahorro energético y la pandemia nos ha hecho valorar aún más la versatilidad de nuestros espacios”, reflexiona David Lladó, director del posgrado en Rehabilitación de edificios. Y a pesar de eso, se pregunta: “¿Por qué las universidades siguen basando buena parte de sus planes de estudio en obra nueva si todos los escenarios del futuro más inmediato apuntan a que el sector girará en torno a la rehabilitación?"
Lladó sitúa su pregunta en el contexto de la sobreexplotación de los recursos del planeta por parte de las economías capitalistas. Una de las amenazas vinculadas es la bajada de la natalidad generalizada ‘maquillada’ por el aumento de la esperanza de vida y la inmigración, apunta. “Esta situación no es nueva, se empezó a identificar en países del primer mundo hace décadas”, subraya. Según Lladó, esta bomba de relojería y la aceleración del cambio climático justifican la apuesta por la formación continuada en la arquitectura.
Especializarse con un posgrado en arquitectura sostenible
Si hay un curso que profundiza en cómo la profesión puede gestionar el cambio climático es el posgrado en Arquitectura Sostenible que codirige Gerardo Wadel. El arquitecto explica que su objetivo es “desarrollar un conocimiento avanzado y operativo, capaz de alcanzar el dominio técnico de las metodologías y herramientas disponibles para la evaluación de la viabilidad ambiental, económica y normativa en el proyecto arquitectónico y también en la gestión de edificios”.
Wadel cita, entre otros, 6 nuevos puntos que abordará la edición del posgrado en sostenibilidad que comenzará este otoño:
Cómo alinear los proyectos con la entrada en vigencia de la nueva Directiva Europea sobre Eficiencia Energética de los edificios.
Cómo cuantificar más fácilmente y reducir la huella de carbono y otros impactos ambientales de los materiales.
Cómo proyectar edificios que respondan a las demandas futuras del cambio climático.
Cómo reponer y, a ser posible, mejorar la biodiversidad perdida en los entornos construidos.
Cómo mejorar, a la vez que se reduce el impacto ambiental de los edificios, la salubridad de los espacios habitables.
Cómo establecer sinergias entre las mejoras de confort de los espacios exteriores y la reducción de la demanda energética de los edificios.
La demanda laboral de un posgrado en BIM
En el caso del Building Information Modeling (BIM), su directora, Maria Duran, afirma que este es uno de los perfiles con mayor demanda laboral. Así lo indica el interés que demuestran por estos perfiles los despachos de arquitectura, constructoras, ingenierías y consultorías.
“Los estudios de arquitectura que todavía no lo hayan hecho tienen la oportunidad de ampliar sus competencias y optar a encargos y clientes que cada vez más exigen esta nueva metodología de trabajo”, avanza Duran.
Un máster para dominar la innovación inmobiliaria
¿Un juego de rol para ayudar a tomar decisiones en la gestión de empresas inmobiliarias? Sí, es una novedad para la edición del Máster en Dirección de empresas inmobiliarias innovadoras. Su codirectora, Ana Puig-Pey, explica que introducen un workshop sobre la “Toma de decisiones en una Empresa Inmobiliaria”. Esta actividad consiste en “un juego de rol desarrollando un caso práctico real, del que estamos haciendo la prueba piloto este año y sesiones relacionadas con la nueva Ley de la Vivienda, la movilización de suelo público de ámbito estatal, la línea de financiación ICO para promoción de vivienda protegida y los avales para la adquisición de viviendas para jóvenes, entre otros temas de actualidad”.
Puig-Pey destaca que los profesionales que imparten las sesiones representan a empresas de constante actividad en el sector. Esto se traduce en sesiones sobre las aprobaciones en leyes y normativas de ámbito nacional, autonómico o local, fondos de ayudas europeos, oportunidades en desarrollos urbanos como La Marina o La Sagrera, o nuevos modelos de hábitat vinculados a propuestas innovadoras en vivienda social.
Materiales y sostenibilidad: posgrado en nuevos sistemas constructivos
Todos estos cambios se visualizan en cómo se construye y con qué. De ahí la novedad de este año con del posgrado en Nuevos sistemas constructivos que codirige Jordi Pagés. Durante los cursos 2021-22 y 2022-23 se desarrollaron los módulos por separado que ahora se presentan en formato posgrado y con el desarrollo de un trabajo práctico.
Para la próxima edición se incorporan una serie de visitas a talleres de fabricación. “Nos interesa entender cuáles son las posibilidades y limitaciones que cada sistema ofrece para conseguir los mejores resultados, aprovechando al máximo las técnicas de fabricación que son específicas para cada sistema”, comparte Pagés.
Si algo tienen en común los cinco posgrados que ofrece la Escola Sert este próximo otoño de 2023 es su enfoque energético. “El nuevo marco normativo obliga a un menor impacto ecológico. Para conseguirlo, estamos introduciendo sistemas constructivos que en muchos casos son importados y para los que carecemos de la experiencia necesaria, como la madera o los muros cortina, o estamos redescubriendo sistemas constructivos que habíamos abandonado como la tierra, la piedra o la cal”.
La descarbonización, asignatura común de los posgrados
Lladó recuerda que el 39% de las emisiones de CO₂ proviene del sector de la construcción. “De este porcentaje, de media, el 10% corresponde a la ejecución de cimientos, el 34% a la estructura y el 14% a la fachada. Si en vez de construir desde cero nos centramos en la rehabilitación, ahorramos un impacto del 58% únicamente con estos tres elementos”, apunta.
Uno de los objetivos es que el parque edificado sea neutro en carbono dentro de apenas 25 años. “Se dice pronto”, apunta Wadel, “pero cuesta mucho lograrlo y para eso hay que actuar ya. Luego puede haber generalistas o especialistas, pero cada profesional deberá saber actuar, desde su rol, en forma coherente con los retos que enfrentamos”.
Las salidas profesionales que ofrecen los postgrados se adaptan a las demandas del mercado desde diferentes perspectivas. En el caso del sector inmobiliario, Puig-Pey destaca vertientes como emprender una operación inmobiliaria por cuenta propia, o formar parte del equipo de una promotora ya consolidada. “Los profesionales arquitectos, con conocimientos de análisis económico de operaciones y planificación y gestión de equipos, ofrecen un perfil idóneo para responder a ambas oportunidades”, destaca.
David Lladó incide en la creciente importancia de un perfil, el del agente rehabilitador, muy necesario para comunidades de propietarios o propiedades verticales. “Es decir, aquel técnico que se especializa en un edificio, con los conocimientos necesarios sobre la obra construida. Además, se están creando nuevas especialidades que el posgrado también desarrolla, como las relacionadas con el mundo de la sostenibilidad, la salud, la gestión ambiental o la renaturalización de espacios”, apunta.
En el caso de la sostenibilidad, Wadel explica que la visión del alumnado cambia después de haber cursado el posgrado. “Ya sea que te dediques exclusivamente a la calidad de la sostenibilidad en los proyectos en los que intervienes, o que te toque conducirlos coordinando a los asesores y especialistas, creemos que siempre estarás aplicando lo que te ha dejado tu paso por el posgrado en arquitectura sostenible. Ya no puede haber una arquitectura que no lo sea.