III edición de la Jornada 'Las técnicas tradicionales en la construcción de la arquitectura contemporánea'
La Asociación Grupo de Recuperación y Estudio de la Tradición Arquitectónica (GRETA) y la Demarcación de Girona del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC) organizan la tercera edición de la jornada Las técnicas tradicionales en la construcción de la arquitectura contemporánea, que tendrá lugar en el Museo de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (calle d'Ullà, 31), el jueves 5 de octubre de 2023 (de 9.30 a 19.30 horas).
En esta ocasión, también dirigida por el arquitecto Oriol Roselló, la temática se centrará en la figura del artesano en la arquitectura actual y se contará con las ponencias de profesionales como Alejandro García Hermida, doctor arquitecto y máster en Conservación y Restauración del Patrimonio Arquitectónico por la UPM; el maestro chocero Antonio Gandano; Jonathan Cory-Wright, fundador de CanyaViva; Pere Costa, fundador de Costa Construccions SLU; Jordi Domènech y Salvador Oliveras, maestros de obra especializados en bóveda catalana; Max Rutgers, maestro estructurista especializado en madera y fundador de MaxMadera; Alberto Sánchez y Guillermo Bosque, arquitectos miembros de la Asociación Fuset para el Patrimonio Rural; Cristina Thió, fundadora de Chroma restauración del patrimonio arquitectónico; Núria Ribagorçana, especialista en revestimientos y acabados de estuco, esgrafiados y planchado al fuego; Mariana Palumbo y Marta Domènech, doctoras arquitectas; Xevi Bayona y Octavi Mestre, arquitectos; y M. Àngels Armengol, gerente de la Unió d'Empresaris de la Construcció.
Inscripciones cerradas. La listra de espera para participar en esta nueva edición están abiertas hasta el 20 de septiembre en el portal web www.arquitectes.cat/IIIjornadagreta, donde se puede consultar toda la información relativa a la edición en curso.
El papel del artesano en la arquitectura actual
A menudo las técnicas tradicionales van ligadas a la capacitación del artesano ejecutor. A diferencia de la estructura laboral hasta ahora vigente, el artesano está capacitado para compartir autoría y responsabilidad con los técnicos responsables. Aunque el encaje de los artesanos en obras actuales es compleja, existe una demanda creciente. Por este motivo, este año la jornada está dedicada a la figura del artesano como pieza clave en la actualización de conocimientos ancestrales en la arquitectura.
Cualquier arquitecto debe sentirse interpelado, en el actual escenario de crisis climática, y los criterios sostenebilistas forman parte crucial de la disciplina de la arquitectura. De las muchas estrategias, la de recuperar virtudes del conocimiento tradicional se ha posicionado como una alternativa creíble a la persistente sofisticación tecnológica. De hecho, los materiales preindustriales se han rebautizado como materiales descarbonizados, ya que representan el máximo paradigma de bajas emisiones.
Una cita bienal con la arquitectura tradicional
Con la voluntad de incidir en la conciencia y la sensibilización de la ciudadanía sobre las técnicas tradicionales como herramienta complementaria de las técnicas contemporáneas para un cambio de paradigma más sostenible y justo, en el año 2019 la Asociación Greta y la Demarcación de Girona del COAC promovieron la primera edición de la jornada 'Las técnicas tradicionales en la arquitectura contemporánea' con el foco puesto en el uso de los materiales preindustriales en proyectos contemporáneos, en la que asistieron más de 80 profesionales del mundo de la arquitectura y la construcción.
Dos años más tarde, el Teatro de Banyoles acogió la segunda edición centrada en la cuestión de la forma y qué lenguaje corresponde a las técnicas tradicionales actuales, con una participación de más de 100 profesionales.
Organiza
Grupo de Recuperación y Estudio de la Tradición Arquitectónica (GRETA) i Demarcación de Girona del Colegio de Arquitectos de Catalunya (COAC)
Colabora
Diputación de Girona, Ajuntamiento de Torroella de Montgrí y Museo de la Mediterrània
Patrocina
Buscomasia, Cemento Natural El Tigre, Cortinsa, Chroma, Costa Construccions, Elke, Kalam, Melero Constructors, Maxmadera, Muñoz Fornaguera, RC Grandes Obras, Rècop, Saint-Astier, Somnis a Mida, Subirachs Construccions y TNA.
III edició de la Jornada 'Les tècniques tradicionals en la construcció de l'arquitectura contemporània'
En aquesta ocasió, també dirigida per l’arquitecte Oriol Roselló, la temàtica se centrarà en la figura de l’artesà en l’arquitectura actual i es comptarà amb les ponències de professionals com Alejandro García Hermida, doctor arquitecte i màster en Conservació i Restauració del Patrimoni Arquitectònic per la UPM; el mestre ‘chocero’ Antonio Gandano; Jonathan Cory-Wright, fundador de CanyaViva; Pere Costa, fundador de Costa Construccions SLU; Jordi Domènech i Salvador Gomis, mestres d’obra especialitzats en volta catalana; Max Rutgers, mestre estructurista especialitzat en fusta i fundador de MaxMadera; Alberto Sánchez i Guillermo Bosque, arquitectes membres de l’Associació Fuset pel Patrimoni Rural; Cristina Thió, fundadora de Chroma restauració del patrimoni arquitectònic; Núria Casadevall, especialista en revestiments i acabats d’estuc, esgrafiats i planxat al foc; Mariana Palumbo i Marta Domènech, doctores arquitectes; Xevi Bayona i Octavi Mestre, arquitectes; i M. Àngels Armengol, gerent de la Unió d’Empresaris de la Construcció.
Inscripcions tancades. La llista d'espera per participar en aquesta nova edició, estan obertes fins el 20 de setembre al portal web www.arquitectes.cat/IIIjornadagreta, on es pot consultar tota la informació relativa a l’edició en curs.
El paper de l’artesà en l’arquitectura actual
Sovint les tècniques tradicionals van lligades a la capacitació de l’artesà executor. A diferència de l’estructura laboral fins ara vigent, l’artesà està capacitat per compartir autoria i responsabilitat amb els tècnics responsables. Tot i que l’encaix dels artesans en obres actuals és complexa, existeix una demanda creixent. Per aquest motiu, enguany la jornada està dedicada a la figura de l’artesà com a peça clau en l’actualització de coneixements ancestrals en l’arquitectura.
Qualsevol arquitecte s’ha de sentir interpel·lat, en l’actual escenari de crisi climàtica, i els criteris sostenibilistes formen part crucial de la disciplina de l’arquitectura. De les moltes estratègies, la de recuperar virtuts del coneixement tradicional s’ha posicionat com una alternativa creïble a la persistent sofisticació tecnològica. De fet, els materials preindustrials s’han rebatejat com a materials descarbonitzats, ja que representen el màxim paradigma de baixes emissions.
Una cita biennal amb l’arquitectura tradicional
Amb la voluntat d’incidir en la consciència i la sensibilització de la ciutadania sobre les tècniques tradicionals com a eina complementària de les tècniques contemporànies per a un canvi de paradigma més sostenible i just, l’any 2019 l’Associació Greta i la Demarcació de Girona del COAC van promoure la primera edició de la jornada ‘Les tècniques tradicionals en l’arquitectura contemporània’ amb el focus posat en l’ús dels materials preindustrials en projectes contemporanis, en la qual van assistir més de 80 professionals del món de l’arquitectura i la construcció.
Dos anys més tard, el Teatre de Banyoles va acollir la segona edició centrada en la qüestió de la forma i quin llenguatge correspon a les tècniques tradicionals actuals, amb una participació de més de 100 professionals.
Organitza
Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica (GRETA) i Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Col·labora
Diputació de Girona, Ajuntament de Torroella de Montgrí i Museu de la Mediterrània
Patrocina
Buscomasia, Cemento Natural El Tigre, Cortinsa, Chroma, Costa Construccions, Elke, Kalam, Melero Constructors, Maxmadera, Muñoz Fornaguera, RC Grandes Obras, Rècop, Saint-Astier, Somnis a Mida, Subirachs Construccions i TNA.
La construcció a Comarques Centrals manté nivells superiors a la prepandèmia i aposta per la rehabilitació
L’estudi presentat s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, tant els corresponents a intervencions d’obra nova com els d’actuacions en edificacions existents. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori.
El primer semestre del 2023 s’han visat un total de 140.829 m2 a la Demarcació de Comarques Centrals, un 4% menys que el mateix període de 2022.
Comparativament amb anys anteriors, la superfície visada el primer semestre d’enguany a Comarques Centrals, tot i ser inferior a la de fa un any, s’equipara a la del primer semestre de 2021 i és un 24% superior a la del primer semestre de 2020.
El creixement negatiu d’aquest 2023 es tradueix en una davallada pel que fa al nombre d’expedients, que baixen un 7% i se situen en 458. En el segon trimestre s’ha detectat un augment tan en expedients així com en superfície dels expedients entrats. S’espera a final d’any per fer una valoració completa d’aquest 2023.
En la lectura municipal, les poblacions que concentren major nombre de m2 visats són Manresa, un 17% del total de la superfície visada a la Demarcació, Vic (9,5%), Sant Fruitós del Bages (8%) i Vilanova del Camí (8%).
La rehabilitació experimenta un lleuger creixement de l’1,4% respecte al primer semestre del 2022, i actualment ja representa un terç de la superfície total visada a la Demarcació.
Per comarques, l’augment de la rehabilitació ve motivat pel creixement al Moianès (57%) i Osona (15%). D’altra banda, el Bages, Berguedà i Anoia han baixat un 20%, 11% i 3% respectivament en superfície de rehabilitació.
Si fem l’anàlisi per municipis, veiem queles capitals de comarca –exceptuant Berga a on el visat és més repartit en el territori– són les que presenten més m2 de rehabilitació visats: Vic (un 18% del total de rehabilitació visada a la Demarcació), Manresa (11% del total), Igualada (6% del total) i Moià (4% del total).
Cal remarcar, però, que dels 54 expedients tramitats pel COAC el 2023 dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis, Comarques Centrals és la demarcació on s’han tramitat més expedients i en concentra 20, seguida de Barcelona, que n’ha tramitat 19.
Des del COAC seguim treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra perquè la resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions.
Els fons europeus són una oportunitat única per promoure la rehabilitació del nostre parc edificat. Tot i així, s’està notant un retard en l’arribada de sol·licituds motivat, parcialment, pels llargs i complexos processos a través dels quals les comunitats de propietaris han de decidir i tramitar els ajuts.
Pel que fa a l’obra nova, que havia tingut un creixement positiu des del segon semestre de 2020, ha patit una davallada del 4% respecte el primer semestre del 2022. Això no obstant, si es compara amb semestres anteriors, el creixement és positiu (2% més que el primer semestre del 2021 i 24% superior en relació amb el primer semestre del 2020).
Al Bages, l’obra nova ha augmentat un 65% respecte el primer semestre del 2022 . Aquest creixement es concentra principalment a Manresa, que concentra un 48% del total de la superfície visada en obra nova a la comarca, i Sant Fruitós de Bages, un 24%.
A Osona, Moianès i Anoia es veu un repunt més important en la rehabilitació que en l’obra nova.
En relació al conjunt de Catalunya, la superfície d’obra nova visada a la Demarcació de Comarques Centrals aquest semestre representa el 5,8% del total d’obra nova visada (1.574.175 m2).
Pel que fa al nombre d’habitatges, el primer semestre d’enguany s’han visat 420 habitatges de nova creació, un 14,5% menys que el mateix període de l’any passat. La Demarcació concentra el 5,6% del total d’habitatges nous visats a tot Catalunya (7.433).
L’única comarca amb creixement pel que fa a nombre d’habitatges de nova creació és el Bages. Amb 148 habitatges nous visats, presenta un augment del 37% en relació al primer semestre de l’any passat.
En relació amb el no habitatge, la superfície creix un 55% si comparem amb el primer semestre de 2022, amb un total de 40.170 m2 visats.
Nova convocatòria dels Premis Bonaplata per la valoració del Patrimoni Industrial
S'obre la 31a edició dels Premis Bonaplata per la valoració del Patrimoni Industrial Tècnic i Científic, que organitza l'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC) amb la col·laboració del COAC, l'AADIPA, La Fundació Caixa d'Enginyers, el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya i la Mútua dels Enginyers.
La convocatòria té com a objectiu reconèixer i donar visibilitat a aquelles persones, associacions, col·lectius o institucions que hagin dut a terme accions per recuperar, estudiar, difondre o posar en valor el patrimoni industrial, científic i tècnic de Catalunya, ja sigui moble, immoble o immaterial.
Els premis s'agrupen en 6 categories:
· Premi Estudis - Fundació Caixa d'Enginyers
· Premi Rehabilitació i Restauració
· Premi Nova Realització Industrial
· Premi Paisatges Industrials
· Premi Especial de Patrimoni
· Premi Col·laboració amb el Sistema Territorial del MNACTEC
Poden presentar-s'hi aquelles actuacions fetes a Catalunya o sobre Catalunya els dos últims anys, des de l'1 de juliol de 2021 fins al 30 de juny de 2023, excepte en el cas del Premi Paisatges Industrials, que comprèn els últims deu anys, des de l'1 de juliol de 2013 fins al 30 de juny de 2023.
El període de presentació de candidatures i tramesa de la documentació corresponent és de l'1 al 15 de setembre de 2023 a les 14 h.
Consulteu les bases de la convocatòria.
Per a més informació, podeu visitar el web de l'AMCTAIC.