Catalunya estarà present de nou a la Biennal de Venècia
L’arquitecte Josep Torrents serà el comissari que representarà Catalunya a la propera Biennal d’Arquitectura de Venècia, l'any 2014, amb el projecte Del fragment i del tot. Així ho ha escollit el jurat del concurs convocat per l'Institut Ramon Llull i en el qual ha col·laborat el COAC.
El projecte il·lustra la capacitat fonamental de l’arquitectura catalana de fusionar el nou amb el vell. Josep Torrents parteix de la Casa Bofarull de Jujol (els Pallaresos, Tarragonès) per posar en relleu un fil conductor de l’arquitectura catalana que també retroba en un seguit d’obres posteriors, com ara l'Espai Transmissor del Túmul/Dolmen Megalític de Seró, a Artesa de Segre, de l’estudi d'Arquitectura Toni Gironés, o l'Espai Públic La Lira, a Ripoll, de RCR Arquitectes+Joan Puigcorbé.
El comissari, Josep Torrents, ha explicat que Del fragment i del tot parteix de l’arquitectura de Jujol a la Casa Bofarull. “L’actitud de Jujol es pot aplicar en alguns arquitectes actuals, no com a deixebles, sinó senzillament per la manera de treballar i d’entendre l’arquitectura”. Torrents reivindica Jujol com “una personalitat intemporal, que sempre serà moderna”. En l’arquitectura de què parla Torrents “és difícil separar el tot del fragment, i per tant és indissociable també del lloc. Es fusiona el nou i el vell i dóna lloc a una cosa nova”.
El nom del comissari s'ha anunciat avui 17 de juliol en una roda de premsa celebrada a la seu del COAC de plaça Nova en què el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha reiterat “el ferm compromís” del Departament amb l’arquitectura “com a part cosubstancial de la cultura catalana”. Mascarell ha afirmat que “la presència a Venècia no és casual. És el primer indicador, juntament amb el clúster de l’arquitectura, que impulsarem en conjunt amb el sector, i la llei d’arquitectura que es formalitzarà a finals d’any”. El conseller també s’ha referit a la complicada situació de crisi que atravessa el sector: “intentarem intervenir en la situació actual creuant l’eix del passat amb el futur, creuant la iniciativa privada i professional dels arquitectes amb la de l’Administració pública”.
El director de l’IRL, Vicenç Villatoro, ha emmarcat aquest projecte en la línia dels darrers treballs que Catalunya ha presentat a la Biennal de Venècia, tant d’Art com d’Arquitectura, i que “reflecteixen un model català, coral, amb presències extremadament denses des del punt de vista de la informació i absolutament compromeses amb els debats del present”. De la seva part, el director de Promoció de Sectors Culturals de l’Institut de Cultura de Barcelona, Llucià Homs, ha posat èmfasi en la importància de “la internacionalització de la cultura catalana i la marca Barcelona”, afirmant que “la presència a Venècia suposa ser al lloc indicat en el moment oportú”.
També ha destacat la importància de ser en escenaris internacionals el degà del COAC, Lluís Comerón, que ha assenyalat que “la Biennal de Venècia és el lloc adequat per formular una tesis que doni coherència a la proposta de sortir a l’exterior”.
El president del jurat, Lluís Domènech, ha explicat que han escollit aquest projecte per la plena adequació de la seva tesi al marc conceptual plantejat pel concurs, així com per la seva capacitat de posar en valor una línia de treball de l’arquitectura catalana actual que reflecteix el canvi de paradigma que s’ha produït en l’arquitectura contemporània. “Ens ha agradat com reflecteix l’emergència en la figura de Jujol”, ha afirmat.
El jurat que ha escollit l’ha presidit Lluís Domènech i Girbau, Doctor arquitecte, president d’“Arquitectes per l’Arquitectura” i autor de diversos llibres sobre Modernisme. La resta de membres de jurats, com a vocals, són Lluís Comerón, degà del COAC; Fernando Marzà, vocal de Cultura del COAC; Fèlix Arranz i Jordi Badia, comissaris del pavelló català de la Biennal d’Arquitectura de 2012; Carme Pinós, arquitecta; Olga Felip, arquitecta; i Àlex Susanna, director adjunt de l’IRL.
La 14a edició de la Biennal d’Arquitectura de Venècia tindrà lloc del 7 de juny al 23 de novembre de 2014. Aquesta serà la segona vegada que l’IRL impulsa la presència de Catalunya a la Biennal d’Arquitectura, després d’haver-hi presentat amb un gran èxit de públic i crítica el projecte Vogadors, comissariat per Jordi Badia i Félix Arranz el 2012 i integrat per nou obres de joves arquitectes catalans i balears. El projecte Vogadors es pot veure actualment al centre d’Art Fabra i Coats.
Josep Torrents (Sant Pere de Riudebitlles, 1969) és doctorand a l’Etsab i arquitecte per l’ETSAB des de 1999, any en què obre el seu propi estudi i col·labora amb altres arquitectes. Ha estat un dels responsables de les diverses edicions de la Biennal d’Art – Obra sobre paper de Sant Pere de Riudebitlles (2000-2012) i ha comissariat l’exposició Café dels Voyageurs (2012) al COAC.
El projecte il·lustra la capacitat fonamental de l’arquitectura catalana de fusionar el nou amb el vell. Josep Torrents parteix de la Casa Bofarull de Jujol (els Pallaresos, Tarragonès) per posar en relleu un fil conductor de l’arquitectura catalana que també retroba en un seguit d’obres posteriors, com ara l'Espai Transmissor del Túmul/Dolmen Megalític de Seró, a Artesa de Segre, de l’estudi d'Arquitectura Toni Gironés, o l'Espai Públic La Lira, a Ripoll, de RCR Arquitectes+Joan Puigcorbé.
El comissari, Josep Torrents, ha explicat que Del fragment i del tot parteix de l’arquitectura de Jujol a la Casa Bofarull. “L’actitud de Jujol es pot aplicar en alguns arquitectes actuals, no com a deixebles, sinó senzillament per la manera de treballar i d’entendre l’arquitectura”. Torrents reivindica Jujol com “una personalitat intemporal, que sempre serà moderna”. En l’arquitectura de què parla Torrents “és difícil separar el tot del fragment, i per tant és indissociable també del lloc. Es fusiona el nou i el vell i dóna lloc a una cosa nova”.
El nom del comissari s'ha anunciat avui 17 de juliol en una roda de premsa celebrada a la seu del COAC de plaça Nova en què el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha reiterat “el ferm compromís” del Departament amb l’arquitectura “com a part cosubstancial de la cultura catalana”. Mascarell ha afirmat que “la presència a Venècia no és casual. És el primer indicador, juntament amb el clúster de l’arquitectura, que impulsarem en conjunt amb el sector, i la llei d’arquitectura que es formalitzarà a finals d’any”. El conseller també s’ha referit a la complicada situació de crisi que atravessa el sector: “intentarem intervenir en la situació actual creuant l’eix del passat amb el futur, creuant la iniciativa privada i professional dels arquitectes amb la de l’Administració pública”.
El director de l’IRL, Vicenç Villatoro, ha emmarcat aquest projecte en la línia dels darrers treballs que Catalunya ha presentat a la Biennal de Venècia, tant d’Art com d’Arquitectura, i que “reflecteixen un model català, coral, amb presències extremadament denses des del punt de vista de la informació i absolutament compromeses amb els debats del present”. De la seva part, el director de Promoció de Sectors Culturals de l’Institut de Cultura de Barcelona, Llucià Homs, ha posat èmfasi en la importància de “la internacionalització de la cultura catalana i la marca Barcelona”, afirmant que “la presència a Venècia suposa ser al lloc indicat en el moment oportú”.
També ha destacat la importància de ser en escenaris internacionals el degà del COAC, Lluís Comerón, que ha assenyalat que “la Biennal de Venècia és el lloc adequat per formular una tesis que doni coherència a la proposta de sortir a l’exterior”.
El president del jurat, Lluís Domènech, ha explicat que han escollit aquest projecte per la plena adequació de la seva tesi al marc conceptual plantejat pel concurs, així com per la seva capacitat de posar en valor una línia de treball de l’arquitectura catalana actual que reflecteix el canvi de paradigma que s’ha produït en l’arquitectura contemporània. “Ens ha agradat com reflecteix l’emergència en la figura de Jujol”, ha afirmat.
El jurat que ha escollit l’ha presidit Lluís Domènech i Girbau, Doctor arquitecte, president d’“Arquitectes per l’Arquitectura” i autor de diversos llibres sobre Modernisme. La resta de membres de jurats, com a vocals, són Lluís Comerón, degà del COAC; Fernando Marzà, vocal de Cultura del COAC; Fèlix Arranz i Jordi Badia, comissaris del pavelló català de la Biennal d’Arquitectura de 2012; Carme Pinós, arquitecta; Olga Felip, arquitecta; i Àlex Susanna, director adjunt de l’IRL.
La 14a edició de la Biennal d’Arquitectura de Venècia tindrà lloc del 7 de juny al 23 de novembre de 2014. Aquesta serà la segona vegada que l’IRL impulsa la presència de Catalunya a la Biennal d’Arquitectura, després d’haver-hi presentat amb un gran èxit de públic i crítica el projecte Vogadors, comissariat per Jordi Badia i Félix Arranz el 2012 i integrat per nou obres de joves arquitectes catalans i balears. El projecte Vogadors es pot veure actualment al centre d’Art Fabra i Coats.
Josep Torrents (Sant Pere de Riudebitlles, 1969) és doctorand a l’Etsab i arquitecte per l’ETSAB des de 1999, any en què obre el seu propi estudi i col·labora amb altres arquitectes. Ha estat un dels responsables de les diverses edicions de la Biennal d’Art – Obra sobre paper de Sant Pere de Riudebitlles (2000-2012) i ha comissariat l’exposició Café dels Voyageurs (2012) al COAC.
17/06/2013
Projecció d'“Squat, la ciutat és nostra” a Ecumenòpolis
El dilluns 22 d’abril a les 19 h es projectarà a la sala d’actes de plaça Nova el film Squat, la ciutat es nostra, de Christophe Coello. Aquesta serà la quarta sessió del cicle de cinema documental Ecumenòpolis, dins els Dilluns de Cultura del COC. La pel·lícula francesa recull l’experiència de Coello, que durant vuit anys (del 2003 al 2011), va filmar les acciones de Miles de Viviendas, un grup barceloní dedicat a ocupar edificis en plena bombolla immobiliària.
Després de la projecció s’obrirà un debat amb el públic que comptarà amb la participació de Pere Pujol, arquitecte membre d’Arquitectes sense Fronteres.
Squat retrata accions que aixecaven tantes suspicàcies como simpaties però que fan palesa la situació econòmica i social de la Barcelona actual, que en ocasiones esdevé veritablement tràgica.
Vegeu més informació sobre la pel·lícula
Després de la projecció s’obrirà un debat amb el públic que comptarà amb la participació de Pere Pujol, arquitecte membre d’Arquitectes sense Fronteres.
Squat retrata accions que aixecaven tantes suspicàcies como simpaties però que fan palesa la situació econòmica i social de la Barcelona actual, que en ocasiones esdevé veritablement tràgica.
Vegeu més informació sobre la pel·lícula
18/04/2013
Vegeu el vídeo de la jornada sobre la protecció dels valors patrimonials en el planejament urbanístic
La jornada, que van organitzar conjuntament el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i el COAC, a la seu de plaça Nova el passat 22 d'abril, va servir per presentar les directrius de contingut per als catàlegs de béns que acompanyen els plans d’ordenació urbanística municipal i els plans especials de protecció del patrimoni.
A continuació es va dur a terme una taula rodona sobre la regulació del planejament urbanístic per a la protecció dels valors del territori.
Clara Galiano, cap del Servei de Documentació de la DGOTU i Elsa Ibar, cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la DGPC, va ser les encarregades d’explicar les directrius de contingut per als Catàlegs de béns. Posteriorment, Antoni Vilanova, director del PEP Manresa i Ricard Torres i Mercè Argemí, tècnics de l'Ajuntament de Manresa van detallar sengles exemples de l’aplicació d’aquestes directrius a Manresa i Tortosa.
La relació entre el planejament urbanístic i la protecció dels valors patrimonials del territori es tractarà en una taula rodona que s’iniciarà a continuació i que va comptar amb la participació de Camil Cofan, subdirector general d'Urbanisme; J. Manuel Rueda, subdirector general de Patrimoni; Raquel Lacuesta, historiadora, SRP (Diputació de Barcelona); Montserrat Giné, responsable de l’Àrea d'Urbanisme del COAC i Rosa Cànoves, arquitecta de l’Ajuntament de Girona, moderats per Jordi Rogent.
El degà del COAC, Lluís Comerón, va ser l’encarregat de posar la cloenda a l’acte.
Vegeu el vídeo íntegre de la jornada.
24 d'abril de 2013
A continuació es va dur a terme una taula rodona sobre la regulació del planejament urbanístic per a la protecció dels valors del territori.
Clara Galiano, cap del Servei de Documentació de la DGOTU i Elsa Ibar, cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la DGPC, va ser les encarregades d’explicar les directrius de contingut per als Catàlegs de béns. Posteriorment, Antoni Vilanova, director del PEP Manresa i Ricard Torres i Mercè Argemí, tècnics de l'Ajuntament de Manresa van detallar sengles exemples de l’aplicació d’aquestes directrius a Manresa i Tortosa.
La relació entre el planejament urbanístic i la protecció dels valors patrimonials del territori es tractarà en una taula rodona que s’iniciarà a continuació i que va comptar amb la participació de Camil Cofan, subdirector general d'Urbanisme; J. Manuel Rueda, subdirector general de Patrimoni; Raquel Lacuesta, historiadora, SRP (Diputació de Barcelona); Montserrat Giné, responsable de l’Àrea d'Urbanisme del COAC i Rosa Cànoves, arquitecta de l’Ajuntament de Girona, moderats per Jordi Rogent.
El degà del COAC, Lluís Comerón, va ser l’encarregat de posar la cloenda a l’acte.
Vegeu el vídeo íntegre de la jornada.
24 d'abril de 2013
24/04/2013
Debat sobre noves estratègies d’internacionalització
El dijous 7 de març a les 13 h l’altell de plaça Nova acollirà una taula de debat oberta sobre la internacionalització de l’arquitectura de Barcelona, que comptarà amb la participació de Diego Guri, director de la Unitat d’Internacionalitació d’ACC1Ó; Giovanna Carnevale, directora de la Fundació Mies van der Rohe, i Ferran Figuerola, gerent de l’empresa de vidre arquitectònic Cricursa. Tots tres, moderats per Eugeni Bach i amb la participació activa d’una fila zero, miraran d’aportar solucions vàlides per a la internacionalització de les empreses d’arquitectura.
Està prevista la participació a la fila zero dels arquitectes Ramon Sanabria; Joan Forgas; Dolors Ylla-Català; Victòria Garriga; Guillermo López; Anna Puigjaner, i José Ignacio Galan.
L’arquitectura catalana és una de les més reconegudes a nivell internacional gràcies a diversos: unes obres d’alt nivell construïdes en les últimes dècades per vàries generacions d’arquitectes catalans; una xarxa de centres universitaris i instituts de postgrau que han apostat per un ensenyament politècnic d’alt nivell, i el recolzament de la marca Barcelona associada a l’arquitectura d’excel•lència de la ciutat.
En un moment en que molts estudis catalans opten per obrir mercat fora del nostre país, a la sessió es debatrà com aprofitar aquests valors en favor d’una estratègia d’internacionalització eficaç, i com, a partir d’unes eines inicials, es poden trobar tantes maneres d’internacionalitzar-se com estudis que apostin per fer-ho.
Està prevista la participació a la fila zero dels arquitectes Ramon Sanabria; Joan Forgas; Dolors Ylla-Català; Victòria Garriga; Guillermo López; Anna Puigjaner, i José Ignacio Galan.
L’arquitectura catalana és una de les més reconegudes a nivell internacional gràcies a diversos: unes obres d’alt nivell construïdes en les últimes dècades per vàries generacions d’arquitectes catalans; una xarxa de centres universitaris i instituts de postgrau que han apostat per un ensenyament politècnic d’alt nivell, i el recolzament de la marca Barcelona associada a l’arquitectura d’excel•lència de la ciutat.
En un moment en que molts estudis catalans opten per obrir mercat fora del nostre país, a la sessió es debatrà com aprofitar aquests valors en favor d’una estratègia d’internacionalització eficaç, i com, a partir d’unes eines inicials, es poden trobar tantes maneres d’internacionalitzar-se com estudis que apostin per fer-ho.
1/03/2013