Taula rodona sobre turisme i sostenibilitat
L'agrupació AuS del COAC va organitzar la taula rodona Turisme i sostenibilitat: destins turístics madurs el passat 12 de febrer a la seu de plaça Nova. És possible incorporar criteris de sostenibilitat ambiental a un model turístic molt madur com els de les nostres platges, per exemple? Aquesta va ser una de les questions que van provar de respondre Silvia Banchini, directora d'Intelligent Coast Group; Biel Horrach, arquitecte i director de MED Consultores; Gerardo Wadel, arquitecte i fundador de la firma Societat Orgànica i Mireia Vergès, arquitecta (Guri Verges + Ass).
La sessió va comptar també amb la participació de Marian Muro, directora general de Turisme de la Generalitat, de Lluís Comerón, degà del COAC, i d'un fila zero amb Agàpit Borràs, Dani Calatayud, Esteve Corominas, Albert Cuchí, Clara Jiménez, Sebastià Jornet i Joan Manuel Ribera.
La sessió va comptar també amb la participació de Marian Muro, directora general de Turisme de la Generalitat, de Lluís Comerón, degà del COAC, i d'un fila zero amb Agàpit Borràs, Dani Calatayud, Esteve Corominas, Albert Cuchí, Clara Jiménez, Sebastià Jornet i Joan Manuel Ribera.
Vegeu el vídeo íntegre de la sessió
3/02/2013
Catalunya té un estoc de més de 79.000 habitatges nous
Actualment hi ha a Catalunya 79.331 habitatges nous sense vendre, xifra que que equival a 10,5 habitatges per cada miler d’habitants. La seva distribució al territori, no obstant, és desigual. Mentre que l’estoc més gran quantitativament se situa a la demarcació de Barcelona (46.142 pisos buits), és precisament on la proporció relativa en funció del número d’habitants és més baixa (8,3 habitatges sense vendre per cada 1.000 habitants).
Aquestes són algunes de les principals dades que es desprenen del primer estudi del cens d’habitatges de nova construcció pendents de vendre a Catalunya, basat en dades dels Registres de la Propietat des de l’any 2007 fins a finals del 2012, que ha presentat el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Sani Vilà.
En canvi, Lleida se situa al capdavant de l’estoc acumulat tenint en compte la població, amb 21,4 pisos buits per miler d’habitants (9.452 en total). Girona compta amb 10.315 habitatges nous per vendre (13.6 per cada 1.000 habitants) i Tarragona 13.422 (16,5 per miler d'habitants).
Les dades d’aquest estudi fan preveure que la dificultat d’absorció de l’estoc actual de pisos nous sense vendre variarà segons la seva distribució territorial.
Per exemple, dels municipis amb més de 1.000 habitatges en estoc, la ciutat de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat presenten un índex relatiu inferior als 6 habitatges per 1.000 habitants. Aquesta quantitat és fàcilment absorbible i fins i tot pot resultar insuficient en un situació econòmica normalitzada.
L’informe permet concloure, doncs, que les comarques metropolitanes presenten un nivell d’estocs assumible, destacant que en diferents municipis és necessari no paralitzar el desenvolupament de noves promocions per tal d’evitar futurs problemes de disponibilitats d’habitatge.
D’altra banda, en els municipis mitjans, d’entre 5.000 i 25.000 habitants, és on es concentra el major nombre d’estocs, tant en valor relatiu com absolut. No obstant això, l’índex relatiu més elevat d’estocs —superior a 100 habitatges per 1.000 habitants— es dóna en els municipis de menys de 2.000 habitants, el que fa preveure grans dificultats d’absorció a mig termini.
Com a conclusions finals, es pot apuntar que l’estoc que es concentra a les zones turístiques, tant de costa com de muntanya, podria absorbir-se a mig termini, si disminueix paralel•lament l’oferta de pisos en venda del mercat secundari.
En canvi, serà molt difícil donar sortida a mig termini als pisos nous sense vendre situats a les comarques d’interior que disposen de més de 20 habitatges buits per 1.000 habitants.
Conèixer la quantitat d’habitatges buits i la seva distribució territorial suposa una eina rellevant per a la presa de decisions en matèria de política d’habitatge de manera molt més acurada, tot permetent localizar en el territori els dèficits i les necessitats d’habitatge.És per aquest motiu que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i el deganat dels Registradors de la Propietat i Mercantils de Catalunya van signar, el juliol de 2012, un conveni de col.laboració per a l’elaboració d’un cens d’obra nova sense vendre basat, precisament, en les seves dades d’inscripcions i de transmissions efectivament realitzades. El Departament disposa ara d’aquest informe, que s’actualitzarà anualment.
Aquestes són algunes de les principals dades que es desprenen del primer estudi del cens d’habitatges de nova construcció pendents de vendre a Catalunya, basat en dades dels Registres de la Propietat des de l’any 2007 fins a finals del 2012, que ha presentat el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Sani Vilà.
En canvi, Lleida se situa al capdavant de l’estoc acumulat tenint en compte la població, amb 21,4 pisos buits per miler d’habitants (9.452 en total). Girona compta amb 10.315 habitatges nous per vendre (13.6 per cada 1.000 habitants) i Tarragona 13.422 (16,5 per miler d'habitants).
Les dades d’aquest estudi fan preveure que la dificultat d’absorció de l’estoc actual de pisos nous sense vendre variarà segons la seva distribució territorial.
Per exemple, dels municipis amb més de 1.000 habitatges en estoc, la ciutat de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat presenten un índex relatiu inferior als 6 habitatges per 1.000 habitants. Aquesta quantitat és fàcilment absorbible i fins i tot pot resultar insuficient en un situació econòmica normalitzada.
L’informe permet concloure, doncs, que les comarques metropolitanes presenten un nivell d’estocs assumible, destacant que en diferents municipis és necessari no paralitzar el desenvolupament de noves promocions per tal d’evitar futurs problemes de disponibilitats d’habitatge.
D’altra banda, en els municipis mitjans, d’entre 5.000 i 25.000 habitants, és on es concentra el major nombre d’estocs, tant en valor relatiu com absolut. No obstant això, l’índex relatiu més elevat d’estocs —superior a 100 habitatges per 1.000 habitants— es dóna en els municipis de menys de 2.000 habitants, el que fa preveure grans dificultats d’absorció a mig termini.
Com a conclusions finals, es pot apuntar que l’estoc que es concentra a les zones turístiques, tant de costa com de muntanya, podria absorbir-se a mig termini, si disminueix paralel•lament l’oferta de pisos en venda del mercat secundari.
En canvi, serà molt difícil donar sortida a mig termini als pisos nous sense vendre situats a les comarques d’interior que disposen de més de 20 habitatges buits per 1.000 habitants.
Conèixer la quantitat d’habitatges buits i la seva distribució territorial suposa una eina rellevant per a la presa de decisions en matèria de política d’habitatge de manera molt més acurada, tot permetent localizar en el territori els dèficits i les necessitats d’habitatge.És per aquest motiu que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i el deganat dels Registradors de la Propietat i Mercantils de Catalunya van signar, el juliol de 2012, un conveni de col.laboració per a l’elaboració d’un cens d’obra nova sense vendre basat, precisament, en les seves dades d’inscripcions i de transmissions efectivament realitzades. El Departament disposa ara d’aquest informe, que s’actualitzarà anualment.
14/02/2013
Arriola i Fiol guanyen un concurs a la Rosa de Cherbourg
L'estudi dels arquitectes catalans ha estat seleccionat per projectar un parc urbà sota l'anella viària De la Rosa de Cherbourg al barri de la Defense, a París.
El projecte dels arquitectes pretén actuar com un sòlid punt d'acupuntura, creant un parc urbà de 5 hectàrees d'espai verd en un nou barri que podria comptar amb més de 10.000 habitants.
La proposta d'Arriola i Fiol es basa en l'experiencia acumulada en projectes desenvolupats a Barcelona al voltant de la conversió de bulevars urbans i equipats amb infraestructures, i en les experiències de revitalització dels barris del voltant mitjançant el desenvolupament de parcs urbans connectius. Aquestes intervencions han ajudat a restaurar la coherència i la identitat d'aquestes àrees, creant espais públics de qualitat i nous centres urbans.
El projecte dels arquitectes pretén actuar com un sòlid punt d'acupuntura, creant un parc urbà de 5 hectàrees d'espai verd en un nou barri que podria comptar amb més de 10.000 habitants.
La proposta d'Arriola i Fiol es basa en l'experiencia acumulada en projectes desenvolupats a Barcelona al voltant de la conversió de bulevars urbans i equipats amb infraestructures, i en les experiències de revitalització dels barris del voltant mitjançant el desenvolupament de parcs urbans connectius. Aquestes intervencions han ajudat a restaurar la coherència i la identitat d'aquestes àrees, creant espais públics de qualitat i nous centres urbans.
24/06/2013
Registre de l'ICAEN de certificadors d'eficiència energètica
El certificat d’eficiència energètica és exigible en els contractes de compravenda o arrendament signats des de l’1 de juny d’aquest any.
L'ICAEN (Institut Català d'Energia) és l'organisme encarregat de gestionar la certificació d'eficiència energètica d'edificis a Catalunya i per aquest motiu ha elaborat el procediment de certificació d'eficiència energètica d'edificis, el qual entre d'altres coses, descriu qui pot subscriure el certificat d'eficiència energètica. Per tal de facilitar als ciutadans el procés de certificació, l'ICAEN ha creat un registre de tècnics als quals es pot sol·licitar aquest servei.
Segons estableix el Reial Decret 235/2013 del passat 5 d’abril en què s’aprovà el procediment bàsic per a la certificació energètica dels edificis, tots els arquitectes col·legiats i en exercici estan habilitats per dur a terme aquest procediment. El COAC ha facilitat a l’ICAEN un link directe al web del COAC des del qual es pot accedir al llistat dels col·legiats exercents.
D’aquest forma, els col·legiats no hauran de fer cap tràmit específic per afegir-se en el registre de certificadors de l’ICAEN.
L'ICAEN (Institut Català d'Energia) és l'organisme encarregat de gestionar la certificació d'eficiència energètica d'edificis a Catalunya i per aquest motiu ha elaborat el procediment de certificació d'eficiència energètica d'edificis, el qual entre d'altres coses, descriu qui pot subscriure el certificat d'eficiència energètica. Per tal de facilitar als ciutadans el procés de certificació, l'ICAEN ha creat un registre de tècnics als quals es pot sol·licitar aquest servei.
Segons estableix el Reial Decret 235/2013 del passat 5 d’abril en què s’aprovà el procediment bàsic per a la certificació energètica dels edificis, tots els arquitectes col·legiats i en exercici estan habilitats per dur a terme aquest procediment. El COAC ha facilitat a l’ICAEN un link directe al web del COAC des del qual es pot accedir al llistat dels col·legiats exercents.
D’aquest forma, els col·legiats no hauran de fer cap tràmit específic per afegir-se en el registre de certificadors de l’ICAEN.
28/05/2013