Pròxims
Dc, 25 juny
A les 18.30 h
Presentació del llibre “Bata, Arquitectura i memòria"
Presentació del llibre “Bata,...
Dj, 26 juny
A les 18h
Tres propostes per al recinte firal de Montjuïc
Tres propostes per al recinte...
Pla d’Eficiència Energètica del Dep de Cultura de la Generalitat: el COAC n'elabora el Protocol
Imatge:
© Antonio Tajuelo (Creative Commons)
L’aplicació del Pla d’Eficiència Energètica preveu una reducció d’entre el 15% i el 20% del consum energètic anual del parc immobiliari respecte els anys anteriors.
El Pla d’Eficiència Energètica impulsat pel Departament de Cultura a través de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural, té per objectiu gestionar els recursos dels museus, monuments i jaciments arqueològics d’una manera més eficient i sostenible, englobant els serveis de manteniment i els d’eficiència energètica a tots els centres d’una forma harmonitzada.
L’Escola Sert, en virtut d’un conveni signat entre el Departament de Cultura i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, s’encarregarà de realitzar el Protocol de millora de l’eficiència energètica d’edificis. Aquest protocol recollirà tota la tasca de recerca i anàlisi de bones pràctiques en eficiència energètica que l'Escola Sert ha anat desenvolupant fins ara en el marc del Projecte Europeu MARIE, i es basa en la ISO 50001, que aplica mesures d’estalvi energètic que no requereixen inversió i suposen una reducció de l’impacte ambiental i de la despesa de la propietat, garantint alhora les condicions de confort i qualitat de vida.
Implantació del Protocol
La implantació d’aquest Protocol, el qual contempla formació de professionals qualificats i intervencions directes en els edificis escollits, es desenvoluparà a principis del 2015, en la segona fase d’implantació del Pla d’Eficiència Energètica.
Així, un grup d’alumnes, liderats per un professor expert, i en el qual hi participen els responsables de manteniment de cada equipament, realitzaran la presa de dades dels edificis, diagnosi d’eficiència energètica, programa i pressupost d’implantació de millores.
Postgrau en Gestió energètica d’edificis de l’Escola Sert
Actualment, el protocol s’està implementant en diversos edificis existents terciaris públics i edificis privats d’oficines i hotels a través del Postgrau en Gestió energètica d’edificis de l’Escola Sert COAC, en què els alumnes realitzen actuacions reals sobre edificis existents, desenvolupant propostes de millores de la gestió energètica així com una primera aproximació a la seva implementació i resultats.
En una tercera fase del Pla, prevista per al 2016, s’implantaran les modalitats de servei ESE (Empreses de Serveis Energètics) i s’estudiarà la utilització d’energies renovables.
Per a més informació, podeu consultar el web del Departament de Cultura i el web de l'Escola Sert.
El Pla d’Eficiència Energètica impulsat pel Departament de Cultura a través de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural, té per objectiu gestionar els recursos dels museus, monuments i jaciments arqueològics d’una manera més eficient i sostenible, englobant els serveis de manteniment i els d’eficiència energètica a tots els centres d’una forma harmonitzada.
L’Escola Sert, en virtut d’un conveni signat entre el Departament de Cultura i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, s’encarregarà de realitzar el Protocol de millora de l’eficiència energètica d’edificis. Aquest protocol recollirà tota la tasca de recerca i anàlisi de bones pràctiques en eficiència energètica que l'Escola Sert ha anat desenvolupant fins ara en el marc del Projecte Europeu MARIE, i es basa en la ISO 50001, que aplica mesures d’estalvi energètic que no requereixen inversió i suposen una reducció de l’impacte ambiental i de la despesa de la propietat, garantint alhora les condicions de confort i qualitat de vida.
Implantació del Protocol
La implantació d’aquest Protocol, el qual contempla formació de professionals qualificats i intervencions directes en els edificis escollits, es desenvoluparà a principis del 2015, en la segona fase d’implantació del Pla d’Eficiència Energètica.
Així, un grup d’alumnes, liderats per un professor expert, i en el qual hi participen els responsables de manteniment de cada equipament, realitzaran la presa de dades dels edificis, diagnosi d’eficiència energètica, programa i pressupost d’implantació de millores.
Postgrau en Gestió energètica d’edificis de l’Escola Sert
Actualment, el protocol s’està implementant en diversos edificis existents terciaris públics i edificis privats d’oficines i hotels a través del Postgrau en Gestió energètica d’edificis de l’Escola Sert COAC, en què els alumnes realitzen actuacions reals sobre edificis existents, desenvolupant propostes de millores de la gestió energètica així com una primera aproximació a la seva implementació i resultats.
En una tercera fase del Pla, prevista per al 2016, s’implantaran les modalitats de servei ESE (Empreses de Serveis Energètics) i s’estudiarà la utilització d’energies renovables.
Per a més informació, podeu consultar el web del Departament de Cultura i el web de l'Escola Sert.
5/11/2014
Canvis en les licitacions públiques d'Infraestructures: nou llindar de solvència econòmica
Imatge:
© Generalitat de Catalunya
El 23 d’octubre el Consell d’Administració d’Infraestructures de la Generalitat de Catalunya va aprovar la modificació del llindar de solvència econòmica a aplicar en les bases de les licitacions.
El criteri que s’aplicava fins ara —el qual el COAC considerava desproporcionat— era demanar que la xifra de negocis fos del doble del valor estimat del contracte. Això no obstant, la modificació aprovada fa que en els supòsits de contractes de serveis de redacció de projecte, estudis i posterior direcció d’obra, la solvència econòmica i financera dels licitadors s’acrediti mitjançant “una xifra de negoci anual en algun dels últims tres exercicis equivalent al pressupost de licitació corresponent a la redacció de projectes i estudis”. Aquesta xifra correspon al 70% del pressupost total de licitació.
Infraestructures ja està aplicant aquest nou criteri, donat que ja ha iniciat la modificació de determinades licitacions convocades al seu perfil del contractant.
D’altra banda, se’ns ha informat també que Infraestructures permetrà sumar la xifra de negocis dels col·laboradors proposats en el projecte, sempre que es demostri que per a l’execució del contracte disposen efectivament d’aquests mitjans. També es permet constituir UTEs, com ja es venia fent fins ara.
Altres canvis
El COAC ha promogut altres modificacions importants que ja han estat consensuades amb Infraestructures. Així, l’any 2013 va aconseguir allargar fins a 7 anys el període que els tècnics podien utilitzar per acreditar la realització de projectes d’abast similar al de la licitació a la qual es presentessin. Més recentment també s’ha aconseguit que Infraestructures accepti com a experiència projectes d’equipaments realitzats per promotors privats, no tan sols públics.
El criteri que s’aplicava fins ara —el qual el COAC considerava desproporcionat— era demanar que la xifra de negocis fos del doble del valor estimat del contracte. Això no obstant, la modificació aprovada fa que en els supòsits de contractes de serveis de redacció de projecte, estudis i posterior direcció d’obra, la solvència econòmica i financera dels licitadors s’acrediti mitjançant “una xifra de negoci anual en algun dels últims tres exercicis equivalent al pressupost de licitació corresponent a la redacció de projectes i estudis”. Aquesta xifra correspon al 70% del pressupost total de licitació.
Infraestructures ja està aplicant aquest nou criteri, donat que ja ha iniciat la modificació de determinades licitacions convocades al seu perfil del contractant.
D’altra banda, se’ns ha informat també que Infraestructures permetrà sumar la xifra de negocis dels col·laboradors proposats en el projecte, sempre que es demostri que per a l’execució del contracte disposen efectivament d’aquests mitjans. També es permet constituir UTEs, com ja es venia fent fins ara.
Altres canvis
El COAC ha promogut altres modificacions importants que ja han estat consensuades amb Infraestructures. Així, l’any 2013 va aconseguir allargar fins a 7 anys el període que els tècnics podien utilitzar per acreditar la realització de projectes d’abast similar al de la licitació a la qual es presentessin. Més recentment també s’ha aconseguit que Infraestructures accepti com a experiència projectes d’equipaments realitzats per promotors privats, no tan sols públics.
4/11/2014
Instawalk por la arquitectura de Girona
Imatge:
© @iphilar - Pilar Junyent
El pasado 1 de Noviembre, la ciudad de Girona acogió el primer Instawalk dedicado a la arquitectura de la ciudad de Girona, organizado por el perfil de la red social de Instagram AB Arkiromantix Barcelona (arkiromatix_Girona).
La implicación de la Demarcació de Girona del COAC en esta actividad consistió en elaborar la ruta arquitectónica, que se centró en la arquitectura moderna y contemporánea de la ciudad, para huir de los estereotipos del casco antiguo y el río, y enseñar toda la Girona desconocida para gran parte de los visitantes que vienen a la ciudad.
Los igers, acompañados por los arquitectos Josep Callís y David Marés, iniciaron la ruta en la misma Estación de Girona, punto de encuentro para la ocasión, desde la que se desplazaron al Garaje Forné de Juan M. De Ribot y de Balle; la Torre Girona de R. Amadó y Ll. Domènech; la conocida Farinera Teixidor de Rafael Masó, actual sede del Punt Avui. Desde este punto, los participantes pudieron descubrir toda la nueva arquitectura que hay alrededor de la Devesa (Palacio de Congresos, Palacio de Justicia, Hotel URH), e ir avanzando hacia la plaza Constitución, la sede del antiguo Banco de Espanya i la nueva sede de la Generalitat de Catalunya, ubicada en el antiguo hospital Santa Caterina.
La visita también se acercó a las nuevas edificaciones y rehabilitaciones de edificios dentro del casco antiguo como la de la Biblioteca de las Águilas, la reforma de la Iglesia y el convento de Sant Domènech, actual sede de la Facultad de Letras de la Universidad de Girona, para terminar en la sede del Col•legi de Arquitectes de Girona. Fueron más de tres horas por la ciudad, descubriendo con una nueva mirada los edificios de la ciudad.
La jornada terminó con una conferencia en el Col•legi de Arquitectos a cargo de Nicanor García, sobre cómo fotografía la arquitectura con móvil.
La actividad contó con la colaboración del Ayuntamiento de Girona, el Patronato de Turismo Costa Brava Girona, la Asociación de Hostelería, Iger Girona y Iger Barcelona, así como también de la Demarcació de Girona del COAC.
La implicación de la Demarcació de Girona del COAC en esta actividad consistió en elaborar la ruta arquitectónica, que se centró en la arquitectura moderna y contemporánea de la ciudad, para huir de los estereotipos del casco antiguo y el río, y enseñar toda la Girona desconocida para gran parte de los visitantes que vienen a la ciudad.
Los igers, acompañados por los arquitectos Josep Callís y David Marés, iniciaron la ruta en la misma Estación de Girona, punto de encuentro para la ocasión, desde la que se desplazaron al Garaje Forné de Juan M. De Ribot y de Balle; la Torre Girona de R. Amadó y Ll. Domènech; la conocida Farinera Teixidor de Rafael Masó, actual sede del Punt Avui. Desde este punto, los participantes pudieron descubrir toda la nueva arquitectura que hay alrededor de la Devesa (Palacio de Congresos, Palacio de Justicia, Hotel URH), e ir avanzando hacia la plaza Constitución, la sede del antiguo Banco de Espanya i la nueva sede de la Generalitat de Catalunya, ubicada en el antiguo hospital Santa Caterina.
La visita también se acercó a las nuevas edificaciones y rehabilitaciones de edificios dentro del casco antiguo como la de la Biblioteca de las Águilas, la reforma de la Iglesia y el convento de Sant Domènech, actual sede de la Facultad de Letras de la Universidad de Girona, para terminar en la sede del Col•legi de Arquitectes de Girona. Fueron más de tres horas por la ciudad, descubriendo con una nueva mirada los edificios de la ciudad.
La jornada terminó con una conferencia en el Col•legi de Arquitectos a cargo de Nicanor García, sobre cómo fotografía la arquitectura con móvil.
La actividad contó con la colaboración del Ayuntamiento de Girona, el Patronato de Turismo Costa Brava Girona, la Asociación de Hostelería, Iger Girona y Iger Barcelona, así como también de la Demarcació de Girona del COAC.
4/11/2014
Instawalk arquitectònic a Girona
Imatge:
© @iphilar - Pilar Junyent
El passat 1 de novembre, la ciutat de Girona va acollir el primer Instawalk dedicat a l’arquitectura de la ciutat de Girona, organitzat pel perfil de la xarxa social d’Instagram AB Arkiromantix Barcelona (@arkiromatix_Girona).
La implicació de la Demarcació de Girona del COAC en aquesta activitat va consistir en elaborar la ruta arquitectònica, que es va centrar en l’arquitectura moderna i contemporània de la ciutat, per fugir dels estereotips del Barri Vell i el riu, i ensenyar tota la Girona desconeguda per gran part dels visitants que venen a la ciutat.
Els igers, acompanyats pels arquitectes Josep Callís i David Marés, van iniciar la ruta a la mateixa Estació de Girona, punt de trobada per a l’ocasió, des de la qual es van desplaçar al Garatge Forné de Joan M. De Ribot i de Balle; la Torre Girona de R. Amadó i Ll. Domènech; la coneguda Farinera Teixidor de Rafael Masó, actual seu del Punt Avui. Des d’aquest punt, els participants van poder descobrir tota la nova arquitectura que hi ha al voltant de la Devesa (Palau de Congressos, Palau de Justícia, Hotel URH), i anar avançant cap a la plaça Constitució; el Banc d'Espanya i la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona (antic hospital Santa Caterina).
La visita també va acostar-se a noves edificacions i rehabilitacions d’edificis dins del Barri Vell com la de la Biblioteca de les Àligues, la reforma de l’Església i el convent de Sant Domènech, actual seu de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, per acabar a la seu del Col•legi d’Arquitectes de Girona. Van ser més de tres hores per la ciutat, descobrint amb una nova mirada els edificis de la ciutat.
La jornada va acabar amb una conferència al Col•legi d’Arquitectes a càrrec de Nicanor García, sobre com fotografia l’arquitectura amb mòbil.
L’activitat va comptar amb la col•laboració de l’Ajuntament de Girona, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona, l’Associació d’Hosteleria, Igers Girona i Igers Barcelona, així com també de la Demarcació de Girona del COAC.
La implicació de la Demarcació de Girona del COAC en aquesta activitat va consistir en elaborar la ruta arquitectònica, que es va centrar en l’arquitectura moderna i contemporània de la ciutat, per fugir dels estereotips del Barri Vell i el riu, i ensenyar tota la Girona desconeguda per gran part dels visitants que venen a la ciutat.
Els igers, acompanyats pels arquitectes Josep Callís i David Marés, van iniciar la ruta a la mateixa Estació de Girona, punt de trobada per a l’ocasió, des de la qual es van desplaçar al Garatge Forné de Joan M. De Ribot i de Balle; la Torre Girona de R. Amadó i Ll. Domènech; la coneguda Farinera Teixidor de Rafael Masó, actual seu del Punt Avui. Des d’aquest punt, els participants van poder descobrir tota la nova arquitectura que hi ha al voltant de la Devesa (Palau de Congressos, Palau de Justícia, Hotel URH), i anar avançant cap a la plaça Constitució; el Banc d'Espanya i la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona (antic hospital Santa Caterina).
La visita també va acostar-se a noves edificacions i rehabilitacions d’edificis dins del Barri Vell com la de la Biblioteca de les Àligues, la reforma de l’Església i el convent de Sant Domènech, actual seu de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, per acabar a la seu del Col•legi d’Arquitectes de Girona. Van ser més de tres hores per la ciutat, descobrint amb una nova mirada els edificis de la ciutat.
La jornada va acabar amb una conferència al Col•legi d’Arquitectes a càrrec de Nicanor García, sobre com fotografia l’arquitectura amb mòbil.
L’activitat va comptar amb la col•laboració de l’Ajuntament de Girona, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona, l’Associació d’Hosteleria, Igers Girona i Igers Barcelona, així com també de la Demarcació de Girona del COAC.
4/11/2014