La donació d’aquest fons suposa la incorporació a l’Arxiu Històric de la Demarcació de Girona del COAC una quarantena d’expedients de projectes executats entre els anys 1977 i 2008 en municipis com Girona, Banyoles, Palafrugell, Sant Antoni (Eivissa), Alcúdia (Mallorca), i Colera, entre d’altres. En concret, la documentació la configuren nombrosos plànols, material administratiu i reportatges fotogràfics que ajudaran a conèixer i comprendre millor l’arquitectura contemporània de les comarques de Girona.

Entre el material donat, mereix una especial menció nombrosos croquis, dibuixos i apunts de treball de gran valor que permeten tenir una visió molt àmplia i veraç de la seva metodologia i processos de treball.

Durant els anys d’existència del despatx, han dut a terme projectes de promoció privada, especialment d’habitatge plurifamiliar i unifamiliar, com també diverses obres públiques. Entre les obres que es podran consultar quan s’hagi documentat el material, hi trobem la Biblioteca de la Demarcació de Girona del COAC (1983), així com la seva ampliació l’any 1998; l’obertura del carrer Beates de Girona (1985); els habitatges unifamiliars a Colera (1990-91); l’adequació de l’entorn de l’estany de Banyoles, juntament amb Jeroni Moner i Joaquim Figa (obra seleccionada pels Premis FAD de 1992); l’Institut de Santa Eugènia de Girona (1993-1996), obra seleccionada en els Premis FAD 1999 i finalista als Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona 1997; la botiga de la Cooperativa Jordi Capell (1996) als baixos del Col·legi d’Arquitectes de Girona; o l’edifici d’oficines La Ferreria de Girona (2000 – 2001). Aquesta documentació representa una mostra de la rica producció arquitectònica del despatx.

Crous Grabuleda Riera Arquitectes
L’any 1977 els arquitectes Jordi Crous Peraferrer, Jaume Grabuleda Prim i Josep Riera Micaló s’uneixen professionalment i creen el despatx Crous-Grabuleda-Riera amb seu a la ciutat de Girona. Posteriorment, l’any 1991, s’hi afegeix Joan Grabuleda Prim. Tots ells es van formar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i han anat complementant la seva formació amb cursos i jornades d’especialització.

La seva extensa obra compta amb nombrosos projectes d’habitatges com la Casa Ferrer a Colera (1978-1979); l’edifici Coliseum a Girona (1982-1984); la Casa Prat Mercader a l’Estartit (1989-1990); i l’edifici d’habitatges Villa Olímpica de Banyoles (1990-1991) entre d’altres. A la seva obra també hi trobem la Rehabilitació del Museu Arqueològic de Banyoles (1981); la reforma dels Laboratoris de Sanitat a Girona (1981); el Platea Local & Bar a Girona (1992), Premi FAD 1992; l’edifici del Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEIEG) al barri de Sant Narcís de Girona (1993); la Piscina municipal de Palafrugell (2001); la Llar d’infants de Salt (2006); i diferents edificis escolars de Saint George’s School de Girona, entre d’altres.

Molts dels seus projectes han estat publicats en revistes d’arquitectura d’àmbit nacional com la Revista 2C. Construcción de la Ciudad, A+U, Revista Hogares Modernos, Casa Viva i On Diseño. També ha format part d’exposicions com, per exemple, Arquitectures quotidianes (1987), Banyoles Olímpica (1990), Concurs de projectes de la plaça de les Rodes (1989), Arquitectura i Obra Pública a Catalunya 1986-1996 (1997), Nou Hospital Santa Caterina (1995) o Projectes pel Nou Museu Darder (2002).

A part de la tasca professional com arquitectes, també han participat activament en la vida cultural, política i social de la província de Girona. Cal destacar la seva estreta vinculació amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya: Jordi Crous va ser tresorer de la seu gironina entre els anys 1985 i 1994, i director tècnic de l’Oficina Consultora d’Estructures a Girona entre els anys 1977 i 1984; Jaume Grabuleda va ser responsable del departament de visat de Girona entre 1979 i 1985; i Joan Grabuleda va ser representant de l’Assemblea del Col·legi entre 1992 i 1995. Cal destacar especialment la vinculació de Josep Riera, ja que a més de formar part de la Junta Directiva de Girona entre 1978 i 1980, o ser el cap de l’Àrea de Cultura entre 1982 i 1987, l’any 2004 en va assumir la presidència fins a la seva mort, l’any 2008. Sota el seu mandat, es va dur a terme l’Any Masó durant el qual es van posar les bases per la creació de la Fundació Rafael Masó, es va aconseguir la implementació dels estudis d’Arquitectura a la Universitat de Girona, i va participar activament per aconseguir que els arquitectes poguessin accedir al règim general de la seguretat social per a l’assistència mèdica universal i gratuïta, ja que fins llavors només podien estar donats d’alta al règim substitutori del RETA d’HNA.