La Casa de la Arquitectura acull una trobada amb els comissaris del Congrés Mundial d’Arquitectura UIA BCN 2026
La proposta guanyadora del comissariat per al Congrés Mundial d'Arquitectura de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA) que se celebrarà, a Barcelona, el 2026, ‘Becoming. Architectures for planet in transition', ha arribat també a La Casa de la Arquitectura de Madrid aquest 24 de gener. Ha estat en una trobada amb els comissaris d'aquest projecte coral (els arquitectes Pau Bajet, Mariona Benedito, Maria Giramé, Tomeu Ramis, Pau Sarquella, Carmen Torres i José Zabala), que s'ha completat amb un interessant diàleg entre experts sobre “Els Congressos d'Arquitectura i el seu impacte a la societat”.
Davant d'un aulari ple d'arquitectes interessats a conèixer la proposta, la presidenta del Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE), Marta Vall- llossera Ferran , ha destacat l'encert de celebrar la trobada amb el comissariat a La Casa de la Arquitectura: “No se m'acut un escenari millor que aquest espai obert a la societat, que mostra la riquesa i la diversitat del patrimoni arquitectònic espanyol i visibilitza els valors de l'arquitectura i la seva vinculació amb la qualitat de vida de les persones”. I ha afegit, sobre el Congrés Mundial de la UIA a Barcelona el 2026: “Ens permetrà plantejar un procés de reflexió necessari sobre els Congressos d'Arquitectura per fer-los útils en la identificació dels reptes de l'arquitectura i de la societat en cada moment i obrir-los a la ciutadania, perquè tots hi participin”.
Tot seguit, el degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), Guillem Costa Calsamiglia , ha subratllat que “el comissariat aposta per innovar i actualitzar els formats i les dinàmiques del congrés”, una qüestió que ha estat possible gràcies a “un concurs inèdit a la UIA, alhora que exigent i d'una altíssima qualitat, amb un jurat de gran prestigi internacional”. Costa també ha manifestat que l'equip guanyador seleccionat “liderarà un congrés amb veritable impacte a la societat, propiciant un espai de reflexió i innovació que transcendirà els límits de la nostra professió”.
L'arquitecta en cap de l'Ajuntament de Barcelona, Maria Buhigas , ha assenyalat: "La ciutat de Barcelona i l'Ajuntament, en particular, han acompanyat i seguiran fent-ho tot el procés des de la candidatura. Amb la selecció de l'equip que ha de comissariar el Congrés de la UIA 2026 es marca un punt d'inflexió, de concreció i d'inici de treball important . que entre tots serem capaços de complir”.
Per la seva banda, la coordinadora tècnica de la Direcció General d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura Generalitat de Catalunya, Beth Tuà , ha ressaltat el “compromís compartit de les tres administracions perquè el Congrés Mundial sigui una realitat”, i s'ha mostrat convençuda que "serà un espai per reflexionar, generar debat i promoure una reconsideració profunda del fet d'habitar".
Finalment, el secretari d'Estat d'Habitatge i Agenda Urbana, David Lucas, ha valorat el procés d'elecció del comissariat i, en un moment clau de transformació digital i de les ciutats, ha subratllat la importància del Congrés de Barcelona 2026: “ Treballarem perquè es recordi com el millor Congrés Mundial d'Arquitectura i la millor Capitalitat. La reflexió que en resulti servirà per millorar la vida de les persones".
Tot seguit, els comissaris han desgranat la proposta amb què arrenca el seu treball per al Congrés Mundial, un projecte que sorgeix a partir de la investigació basada en la praxis arquitectònica i que té com a principal leit-motiv el temps, entès com a vector de canvi i transformació, i d'aquest eix transversal se'n declinen sis subtemes més.
L'impacte dels Congressos d'Arquitectura a la societat
Juntament amb l'exposició de la proposta guanyadora del comissariat, la trobada també ha servit per analitzar l'impacte dels Congressos d'Arquitectura a la societat. Moderat pel president de la Conferència d'Escoles d'Arquitectura d'Espanya, Manuel Blanco, que també ha exercit de mestre de cerimònies de l'acte, a la conversa hi han participat el secretari general d'Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura, Iñaqui Carnicero; la vicepresidenta de la UIA, Teresa Táboas; la directora de la Fundació Arquia, Sol Candela, i la reconeguda arquitecta Queralt Garriga.
Precisament, Garriga ha posat èmfasi en la rellevància que té el traspàs a la societat del coneixement que es genera als Congressos: “El públic sembla que no sent que l'arquitectura l'afecti i, tanmateix, és una afectació quotidiana. L´entorn que habitem el construïm entre tots. Per això, és urgent dotar els ciutadans d'instruments”.
En relació amb això, la vicepresidenta de la UIA, Teresa Táboas , ha expressat que estem davant d'un canvi de paradigma, i el Congrés de Barcelona ho ha de reflectir: “El primer Congrés de la UIA es va celebrar el 1948 i, amb els avenços tecnològics que hi ha avui dia, el format ha de canviar, les estructures han de ser més flexibles i apostar per la hibridació i per petits espais per debatre”.
En relació amb la manera de comunicar l'important paper dels arquitectes a la societat, la directora de la Fundació Arquia ha indicat que està millorant i s'està avançant, encara que encara hi ha molt camí per recórrer. En aquest sentit, el director general d'Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura ha qualificat la proposta guanyadora del concurs del comissariat del Congrés Mundial de la UIA a Barcelona 2026 d'“empàtica” perquè –ha dit–: “Parla de com els arquitectes ens posem a la pell dels altres i treballem per donar respostes als problemes reals que afecten la nostra societat, perquè només des d'un treball col·laboratiu, a través de la suma d'individualitats, serem capaços de respondre als grans reptes actuals”.
Un concurs per repensar formats
Impulsat pel Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE), juntament amb el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana (MIVAU), el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, a més a més de donar forma conceptual al congrés, el concurs també volia repensar i actualitzar formats i temàtiques sobre els congressos d'arquitectura.
Suspensió de llicències i comunicats al districte de Sant Martí de Barcelona
Així, se suspenen les activitats regulades als epígrafs següents de l'Ordenança Municipal de les Activitats i dels Establiments de Concurrència Pública (OMAECP) i l'Ordenança d'Establiments Alimentaris:
a) Àmbit triangle lúdic
Subàmbit 1: epígraf 2.2. Activitats musicals, epígraf 2.3. Activitats de restauració, epígraf EC 2.1. Autoserveis, epígraf EC 3.1.1. Botigues de conveniència i epígraf EC 3.2. Comerç alimentari amb degustació; Subàmbit 2: epígraf 2.3.3. Restaurants, epígraf 2.3.4.1. Restaurants-bar amb elaboració en cuina pròpia, epígraf 2.3.4.2. Restaurants-bar procedent de càtering amb escalfament <5KW, epígraf EC 2.1. Autoserveis i epígraf EC 3.1.1. Botigues de conveniència; Subàmbit 3: epígraf EC 2.1. Autoserveis i epígraf EC 3.1.1. Botigues de conveniència
b) Àmbit entorns carrer Rogent
Subàmbit 1: epígraf 2.2. Activitats musicals, epígraf 2.3. Activitats de restauració, epígraf EC 2.1. Autoserveis, epígraf EC 3.1.1. Botigues de conveniència i epígraf EC 3.2. Comerç alimentari amb degustació;
Se suspèn també l’atorgament de llicències d’obres i l’admissió de les comunicacions prèvies destinades a la instal·lació d’aquestes activitats, ampliació o reforma de local si suposen un augment d’aforament. S'exclouen de la suspensió els mercats municipals.
L'àmbit de la suspensió és el delimitat i grafiat als plànols de suspensió que figuren a l’expedient, i el termini de la suspensió serà, com a màxim, d’un any a comptar des de la publicació al BOPB d’aquest acord.
La documentació de l'expedient administratiu de referència restarà exposada al públic electrònicament (cal introduir el número d’expedient "23PL17019" al camp "Cerca de planejament") i presencialment al Departament d'Informació i Documentació de la Gerència d’Ecologia Urbana (contactar amb Atenció en Línia).
Per a més informació podeu consultar l'acord, publicat al BOPB el 22 de desembre de 2023.
L'ArquiLlibres creix: Donem una segona vida als llibres d’arquitectura!
Ja tenim data per als propers ArquiLlibres!
Els propers mesos estan previstes les següents trobades, a les quals s'aniran sumant noves dates:
15 de febrer - La Festiva (de 17 a 20 h)
15 a 22 d'abril - Sant Jordi (Àgora del COAC)
23 d'abril - Sant Jordi (Passeig de Gràcia amb Casp)
26 de maig - Festa d'Arquitectura de Ciutat Vella (d'11 a 14 h)
7 de juny - Festa d'Arquitectes (17.30 a 21 h)
3 de juliol - Acte Institucional (17.00 a 21 h)
L'objectiu de l'ArquiLlibres és promoure l'economia circular, facilitant la reutilització dels llibres d'arquitectura, grans aliats dels arquitectes durant els anys d’estudi i d’exercici de la professió. A la vegada, la iniciativa vol contribuir a teixir una xarxa entre diferents generacions de professionals.
La meitat del preu de venda va destinada als arquitectes que donen els seus llibres i els beneficis es destinen íntegrament al Servei d’Orientació Col·legial (SOC COAC), que ofereix suport i assessorament a aquells col·legiats que ho necessitin.
L'ArquiLlibres és una iniciativa de la Demarcació de Barcelona en col·laboració amb l'Agrupació d’Arquitectes Sènior/a, l'Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya (AJAC) i la Cooperativa Jordi Capell. La idea original és de l'arquitecte Joan Villoro, que va ser un gran aficionat als llibres i al Mercat de vell de Sant Antoni.
Donació de llibres
Si esteu interessats en fer una donació de llibres, envieu-nos un correu electrònic a arquillibres@coac.net amb les vostres dades de contacte i canalitzarem la donació.
L’edificació a la Demarcació de Girona mostra un creixement positiu per tercer any consecutiu
L’estudi s’ha fet a partir del visat dels projectes d’execució d’obra, obligatoris per poder començar obres de nova planta i de gran rehabilitació. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables del que en el futur immediat es construirà al territori.
Les dades mostren uns resultats positius mantinguts durant tot 2023
El 2023, el sector de la construcció a Girona presenta un creixement del 13% en superfície total visada, tancant l’any amb 771.868 m2; una xifra que representa el 16,15% de la superfície visada a tot Catalunya (4.778.932 m2).
La tendència positiva ha estat gradual a Girona des del 2013, a excepció del 2020 per l’impacte de la pandèmia. Es tracta de l’única demarcació que ha tingut un creixement sostingut els darrers anys.
A escala comarcal, el Baix Empordà (228.051 m2), el Gironès (144.573 m2), Alt Empordà (125.789 m2) i la Selva (117.615 m2) són les que més m2 han visat. Remarcar el creixement del Baix Empordà (31,46%), El Pla de l’Estany (27,91%) o el Gironès (24,13%). Per contra, l’Alt Empordà, tot i ser una de les comarques amb més superfície visada, cau un 4,96%. La comarca que decreix més respecte l’any anterior és el Ripollès (30,7%).
Per municipis, destaca la capital, Girona, amb 53.391 m2 corresponents a 103 expedients; Palamós amb 30.229 m2 i 49 expedients; Vilablareix amb 29.978 m2 i 7 expedients; Lloret de Mar amb 29.348 m2 i 80 expedients; Sant Antoni de Calonge amb 26.540 m2 i 16 expedients, i Banyoles amb 25.149 m2 i 53 expedients.
Segons la mida dels projectes, les dades mostren que 321.372 m2 corresponen a obres de <500 m2, que trobem ubicades, principalment, a les comarques del Baix Empordà, Alt Empordà i la Selva, és a dir, al llarg del litoral gironí, i la gran majoria corresponen a projectes d’habitatges unifamiliars. 205.229 m2 són d’entre 500 i 3.000 m2, 174.978 m2 a projectes d’entre 3.000 i 10.000 m2, i 70.288 m2 a aquells de més de 10.000 m2, que el 2023 corresponen a un projecte esportiu a Vilablareix, dos edificis d’habitatges plurifamiliars (a Girona i Sant Antoni de Calonge), un hotel a Cadaqués i una nau industrial a Fornells de la Selva.
Pel que fa al nombre total d’expedients visats a les comarques gironines, durant el 2023 se n’han registrat 2.176, un 2,68% menys respecte l’any anterior. Per comarques, el Baix Empordà (610), l’Alt Empordà (463) i la Selva (395) són les que més expedients tenen. Per capitals de comarca, Girona (103), Banyoles (53) i Olot (50) són les que han visat més expedients.
L’habitatge mostra les millors dades des de la crisi de 2008
El nombre d’habitatges de nova creació visats durant el 2023 és de 2.480, un 47,97% més que el 2022, i la xifra més alta des de la crisi econòmica del 2008 que va frenar en sec el sector de la construcció. Aquest augment d’habitatges, que inclouen els d’obra nova i rehabilitació, és excepcional, afavorit principalment per dues grans promocions plurifamiliars de gairebé 200 habitatges en total. Així, durant el 2023, a la Demarcació de Girona s’ha visat una mitjana mensual de 206 habitatges (la mitjana del 2022 era de 160 habitatges). En el conjunt de Catalunya, els habitatges de la província de Girona representen el 15,5% del total.
Per comarques, el Baix Empordà, amb 916 habitatges de nova creació, té un creixement excepcional (176,74%). De la resta de comarques, mostren major augment Alt Empordà un 48,44% i El Pla de l’Estany un 31,4%. L’única comarca amb creixement negatiu és la Garrotxa (-31,61%). Pel que fa a valors absoluts, les comarques on s’ha visat un major nombre d’habitatges de nova creació han estat Baix Empordà (916), Gironès (461) i Alt Empordà (334). De fet, cinc projectes d’habitatges plurifamiliars acumulen prop del 36% del total d’habitatges a la Demarcació: Girona (91), Sant Antoni de Calonge (90), Regencós (58) i dos a Palamós (amb 44 habitatges cada un).
Pel que fa a la superfície total visada en habitatge, a la província de Girona s’han visat 592.096 m2, el 21,46% més que el 2022. Aquesta xifra representa el 18,68% de la superfície total visada d’habitatge a tot Catalunya (3.168.878 m2).
Per comarques, les que més m2 han visat en habitatge han estat el Baix Empordà (209.728 m2), el Gironès (94.587 m2), Alt Empordà (88.812 m2) i la Selva (70.170 m2). Pel que fa al percentatge de creixement respecte a l’any anterior, destacar les comarques del Baix Empordà (amb un creixement del 71,49%) i El Pla de l’Estany (47,16%).
Pel que fa al no habitatge, s’ha visat un total de 164.937 m2; xifra que representa un 7,47% menys que l’any anterior.
La rehabilitació puja, però amb poc pes dels Fons Next Generation
La reforma i rehabilitació es recupera a la Demarcació de Girona amb un creixement del 7,19% respecte a l’any anterior, i se situa en 240.713 m2. Això no obstant, continua estancada a casa nostra i tan sols representa el 32% de la superfície total visada a la Demarcació.
Aquesta xifra representa el 16,69% de la superfície total visada en rehabilitació en el conjunt de Catalunya (1.441.926 m2). Les dades, tot i ser positives, no responen a un impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation, segons les dades de l’Oficina Tècnica de la Rehabilitació del COAC.
Pel que fa a l’anàlisi territorial, les comarques on s’ha visat més superfície de rehabilitació són el Baix Empordà (59.497 m2), la Selva (53.252 m2) i Alt Empordà (39.005 m2). Cal tenir en compte que aquestes dades contemplen només els projectes de rehabilitació i gran rehabilitació visats pel COAC, no petites intervencions.
En l’àmbit municipal, les poblacions amb més m2 en projectes de rehabilitació són Lloret de Mar amb 24.406 m2 i 33 expedients, Girona amb 11.951 m2 i 66 expedients, i Olot amb 10.033 m2 i 32 expedients. Per nombre d’expedients de rehabilitació, són precisament aquestes tres localitats on se n’han visat més.
L’obra nova puja a la Demarcació de Girona i continua tenint el pes de la construcció
Pel que fa a la superfície visada d’obra nova, tot i patir un descens a l’inici del 2023 ha finalitzat l’any en positiu, amb un augment considerable del 17,03% respecte a l’any anterior. D’aquesta manera, l’obra nova continua representant el gran pes de la construcció de la província, concretament el 68%. En xifres absolutes, són 516.320 m2, el 15,78% del total de Catalunya.
Per comarques s’observa que el Baix Empordà (165.966 m2), Gironès (114.127 m2) i Alt Empordà (84.724 m2) continuen sent les que tenen més m2 d’obra nova visada.
A escala municipal, Girona, Vilablareix, Palamós, Sant Antoni de Calonge, Banyoles són les que tenen més m2 d’obra nova, superant totes els 20.000 m2 visats. Això no obstant, si s’ordena per nombre d’expedients, Begur (57), Roses (40), L’Escala (36), Caldes de Malavella (32), Girona (31) i Castelló d’Empúries (31) són els municipis amb més expedients d’obra nova visats.