Síntesis Arquitectòniques. A través del riu: traces hidràuliques i territoris habitats del curs baix del riu Ter.
En la seva tesi, Caterina Anastasia compon una narració del territori habitat del baix riu Ter a través del dibuix i la geomorfologia fluvial. El curs fluvial s’estudia en detall a través de la història de la construcció, les pràctiques i les formes generades per tres canals artificials alimentats per l'aigua del riu - tres canals del mateix riu. Els canals es converteixen finalment en el lloc, i la via del projecte de regeneració, es converteixen així en 'dispositius de transformació' de l'entorn habitat.
El cicle acabarà el dijous 23 de novembre (19 h), a la seu de la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC, amb la conferència ‘L’arquitectura de les primeres centrals nuclears espanyoles’, a càrrec de Carlos Gonzalvo.
Caterina Anastasia
Arquitecta des de l'any 2001, Màster de Postgrau en projecte urbà "La gran Escala" (Departament de Projectes Arquitectònics / Universitat Politècnica de Catalunya - UPC) i Doctora en Urbanisme - Menció Internacional - (Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori / UPC) amb tesi doctoral segon premi acadèmic atorgat pel Centre Italià de Requalificació Fluvial (CIRF). Investigadora post doctoral - projecte de recerca "A través dels paisatges fluvials: la ciutat de l'estuari del Tajo", 2017-23, al Centro de Investigação em Arquitetura, Urbanismo e Design (CIAUD) de la Facultade de Arquitetura de la Universidade de Lisboa (FA/ULisboa, Portugal) - professora del curs de doctorat en Urbanisme de la FA/ULisboa, i actualment membre dels grups de recerca URBinLAB - Urbanism & Territorial Dynamics - i MetroPublicNet.
La seva recent activitat investigadora en l'àmbit de l'arquitectura, el projecte urbà i l'ordenació territorial, se centra principalment en paisatges urbans marcats per la presència d'aigua i en la convivència a les capitals europees (fenòmens turístics i convivència en temps d'emergència).
Ha realitzat activitats de recerca (investigadora visitant) a la Universitat Politècnica de Catalunya; la Universidad Politécnica de Madrid, la Hanoi Architectural University (Vietnam), al Politecnico di Torino i a la Universitat IUAV di Venezia. Ha col·laborat en projectes europeus, ha estat ponent convidada en diversos cursos de postgrau i esdeveniments internacionals.
Familiars de l'arquitecte Jeroni Moner donen el seu fons professional al COAC
La donació del fons es produeix dos anys després de la mort de Jeroni Moner, un fet que ha facilitat que sigui un fons pràcticament complet. Aquest es compon de documentació personal (correspondència, fotografies, documentació diversa...) i documentació professional (plànols, maquetes, documentació administrativa i reportatges fotogràfics relatius a projectes...), la majoria d’ella original. Compta també amb nombrosos croquis, dibuixos i apunts de treball de gran valor que permeten tenir una visió molt àmplia i veraç de la seva metodologia i processos de treball.
Amb aquesta nova incorporació, l’Arxiu Històric de la Demarcació de Girona del COAC augmenta el volum de fons custodiats els quals permeten conèixer i tenir una visió més completa de l’arquitectura catalana del nostre segle. Per la seva part, el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, incorpora documentació relativa a temes de patrimoni de la ciutat (els recs, la Farga), del moviment artístic local (el Grup Tint) i del procés polític (la Plataforma Progressista).
Jeroni Moner Codina
Es va formar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona en la qual va obtenir el títol d’arquitecte l’any 1968. Finalitzats els estudis, va obrir despatx a Barcelona conjuntament amb Albert Illescas i Gabriel Mora, amb els quals va realitzar diversos projectes a Barcelona i Banyoles. Posteriorment, es va instal·lar a Banyoles, on va crear el seu propi estudi l’any 1971.
A part de la tasca professional com a arquitecte, també va participar de manera molt activa en la vida cultural i política de la província gironina, així com en l’estudi i la defensa de l’urbanisme, el patrimoni arquitectònic i paisatgístic de casa nostra. Va ser membre de la Comissió de Patrimoni Cultural de Girona entre el 1973 i el 1993, i president del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, entitat dedicada a la defensa i estudi del patrimoni local. Entre el 1971 i el 1981 va ser professor de Projectes de l’ETSAB a l’equip de Rafael Moneo, i d’Arquitectura del paisatge a la càtedra de Manuel Ribas.
En el camp de la investigació, ha estudiat i promogut grups de treball sobre l’arquitectura de la masia, la Catalunya Romànica, i la casa urbana medieval. També ha treballat qüestions relacionades amb el paisatge centrades, bàsicament, en l’estany de Banyoles. Per altra banda, ha participat en el camp de la planificació urbanística, especialment en allò relacionat amb la protecció i desenvolupament del patrimoni.
Pel que fa a l’obra, en destaquen les projeccions i construccions de diverses edificacions a Banyoles, com la Casa Masgrau o l’edifici de Mobles Terrades, i especialment algunes intervencions en edificis històrics com per exemple el projecte d’ampliació de la Pia Almoina de Banyoles per convertir-lo en Museu Arqueològic, el projecte de rehabilitació del convent de Sant Domènec de Castelló d’Empúries amb Arcadi Pla, o el projecte de rehabilitació del Monestir de Sant Esteve de Banyoles per a Arxiu Històric Comarcal del Pla de l'Estany. Per altra banda, també ha realitzat diverses intervencions i estudis entorn de l’Estany de Banyoles, com és el cas de projectes de rehabilitació d’alguna pesquera com la Malagelada, o diversos estudis per a la protecció de la conca lacustre de l’Estany.
Pel que fa a la ciutat de Girona, ha intervingut en el Pla especial del barri Vell, com també en l’ampliació de l’Hospital Josep Trueta. Cal destacar la seva participació en el projecte de reforma de l’antic edifici de la Pia Almoina com a seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya de la Demarcació de Girona.
Exposición 'A través de las pesqueras, La exposición que no se llevó a cabo'
En la introducción de su libro "Las pesqueras del Estany de Banyoles" (Cuadernos de Banyoles, n. 23, 2021), Jeroni Moner nos explica que: "a principios de los años ochenta, y cuando el jefe de cultura de la Delegación en Girona del Colegio de Arquitectos de Cataluña era el arquitecto Josep Riera Micaló, [...], propuso la publicación (del libro). También previó una exposición, razón por la cual hicimos, en mi estudio, unos levantamientos muy detallados de la mayoría de las pesqueras con un formato preparado para la exposición. Estos dibujos, [...], dan cuenta de un proyecto que, por diversas razones, no se llevó a cabo".
Después de la publicación del libro, última obra en vida del polifacético arquitecto, y con la voluntad del Ayuntamiento de Banyoles de seguir reivindicando el patrimonio arquitectónico y paisajístico de la ciudad, el Museo Darder de la ciudad acoge la exposición 'A través de las pesqueras, La exposición que no se llevó a cabo', desde el 19 de octubre de 2023 hasta el 10 de marzo de 2024, la cual saca a la luz algunos de los documentos para la exposición que Noni comenzó a preparar. En ella también se encuentra documentación histórica e inédita, para llevar al visitante al interior de las pesqueras desde donde, a través de su arquitectura, se descubre no solo el Estany, sino también el testimonio de quienes las habitan, acompañado de propuestas e ideas para su futuro.
Organiza: Museos de Banyoles, Ayuntamiento de Banyoles
Colabora: Demarcación de Girona del Colegio de Arquitectos de Cataluña
Con el apoyo de: Diputación de Girona, Generalitat de Cataluña. Departamento de Cultura
Exposició 'A través de les pesqueres. L'exposició que no es va dur a terme'
Després de la publicació del llibre, última obra en vida del polièdric arquitecte, i amb la voluntat de l’Ajuntament de Banyoles de continuar reivindicant el patrimoni arquitectònic i paisatgístic de la ciutat, el Museu Darder de la ciutat acull l'exposició 'A través de les pesqueres, L'exposició que no es va dur a terme', del 19 d'octubre de 2023 al 10 de març de 2024, la qual treure a la llum alguns dels documents per l’exposició que en Noni va començar a preparar. En ella també hi ha documentació històrica i inèdita, per traslladar al visitant a l’interior de les pesqueres des d’on, a través de la seva arquitectura, es descobreix només l’Estany, sinó també el testimoni dels qui les habiten, acompanyat de propostes i idees pel seu futur.
Organitza: Museus de Banyoles, Ajuntament de Banyoles
Col·labora: Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
Amb el suport de: Diputació de Girona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura