Diagnosi i intervenció en els frisos de Picasso-Nesjar a l’edifici del COAC a Barcelona, a càrrec de Joan Ramon Rosell
En el marc de la Setmana de l’Arquitectura i la Construcció de la Universitat de Girona: SACUdG 2S 2122, el divendres 25 de març de 2022, a les 15 hores, a la sala d'actes de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona, Edifici P1, carrer Maria Aurèlia Capmany, 61, de Girona (Campus Montilivi), l’arquitecte tècnic Joan Ramon Rosell, explicarà el procés de restauració de l’obra més gran de Picasso a Barcelona, els frisos i murals de l’edifici del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Plaça Nova, per demostrar la importància de la correcta diagnosi, com a pas previ al projecte i intervenció. Aquest cas d’estudi serveix per il·lustrar el coneixement que s’imparteix en el Màster MUDIATEC.
En un moment d’innovació en les tècniques del formigó, Picasso i l’artista noruec Nesjar, executen una obra imponent a mig camí de la tradició muralista i l’avantguarda dels formigons tecnològics. Aquest “nou” material ha mostrat una excel·lent durabilitat si bé hi ha diverses lesions que fan replantejar què cal fer amb aquesta obra en mig de la ciutat.
Joan Ramon Rosell
És Arquitecte Tècnic, doctor per la UPC en Rehabilitació i Restauració Arquitectònica i director del Màster de Diagnosi i Tècniques d’Intervenció en Edificació (MUDIATEC).
Conferència 'On Continuity', a càrrec de Fabrizio Barozzi
Fabrizio Barozzi
Nascut el 1976, va créixer a Rovereto, Itàlia. Va estudiar arquitectura a l’Instituto Universitario di Architettura di Venezia i després va completar els seus estudis acadèmics a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Sevilla i l'École d'Architecture de Paris La Villette. Ha estat professor a la Universitat Internacional de Catalunya a Barcelona (2007–2009) i professor convidat a l’Instituto Universitario di Architettura di Venezia (2013–2015), al Massachusetts Institute of Technology MIT a Cambridge (2016-2018) i al Cornell University a Ithaca (2020). A remarcar especialment que va ser professor de Projectes a la Universitat de Girona entre 2009 i 2016.
Barozzi Veiga
L'estudi va ser fundat el 2004 a Barcelona per Fabrizio Barozzi i Alberto Veiga. Des de llavors, l'oficina ha treballat internacionalment en projectes públics i privats, enfocant-se en edificis culturals, cívics i educatius.
Fabrizio Barozzi i Alberto Veiga donen conferències regularment sobre els seus antecedents teòrics i el seu enfocament de disseny i participen en activitats acadèmiques a tot el món. Han estat convidats a presentar el seu treball a MIT, Cornell University, Yale School of Architecture, IIT Chicago, Royal Academy of Arts de Londres, Berlage Institute, ETH Zürich, IUAV Venezia, University of Hong Kong i FAUP Porto, entre moltes altres universitats i institucions de tot el món. L’any 2020, tots dos van ser nomenats membres estrangers de l'Académie d’Architecture a París, França.
Al llarg d'aquests anys, l'estudi ha estat convidat a participar en diferents exposicions internacionals, entre les quals destaquen la Biennal d'Arquitectura de Chicago (2017) i la Biennale di Architettura di Venezia (2014 i 2016). El 2016 Barozzi Veiga va presentar 'Sentimental Monumentality', una instal·lació i un assaig que va definir el marc conceptual del seu treball, publicat posteriorment en les monografies de Barozzi Veiga editades per Park Books (2014), a + o 535 (2015), A- Mag (2018) i TC 149 (2021). Des de 2019, una selecció de dibuixos i maquetes realitzades per Barozzi Veiga són part de la col·lecció permanent de Centre Pompidou a París. 'On Continuity', la seva primera exposició monogràfica, es va inaugurar a Venècia, a l’Instituto Universitario di Architettura di Venezia, el 2021.
La seva obra construïda inclou la Seu del Consell Regulador de Ribera del Duero (2011), l’Auditori Infanta Elena Águilas (2011), la Szczecin Philarmonic Hall (2014), el Bündner Kunstmuseum Chur (2016), la Ragenhaus Musikschule Bruneck (2018), el Musée cantonal des Beaux-Arts Lausanne (2019), la Tanzhaus Zürich (2019) i els dos Artists’ Ateliers a London (2021). Actualment, l'oficina està finalitzant la construcció de dos edificis d'estudis per artistes al London Design District, i està desenvolupant projectes a Alemanya, Bèlgica, Anglaterra, Xina i els Estats Units. A més, en el 2019, Barozzi Veiga va ser seleccionat per dissenyar la futura ampliació de l'Art Institute of Chicago, el segon museu d'art més gran dels Estats Units. En el 2020, l'organització Oolite Arts, dedicada a les arts visuals i amb seu a Miami, va seleccionar a Barozzi Veiga per construir la seva nova seu. Més recentment, l'estudi ha guanyat els concursos per a la renovació del Jewish Museum of Belgium, a Brussel·les, i el Centre cultural a Groeninge Abbey Kortrijk, Bèlgica.
Barozzi Veiga ha estat guardonat amb multitud de premis en concursos nacionals i internacionals, entre ells el Premi AJAC per a Joves Arquitectes de Catalunya (2007) i el Premi Internacional d'Arquitectura Barbara Cappochin (2011). L’any 2012, la seu de Ribera de Duero va ser guardonada amb la Medalla d'Or a l'Arquitectura Italiana pel Millor Debut 2012. En el 2015, el projecte per la Szczecin Philharmonic Hall va rebre el prestigiós Premi Mies van der Rohe d'Arquitectura Europea i el premi Internacional FAD. En el 2018, el Bündner Kunstmuseum Chur, Suïssa, va rebre el RIBA Award for International Excellence, que distingeix els 20 millors edificis construïts a tot el món durant els darrers tres anys. En el 2019, Barozzi Veiga va rebre el Premi Internacional Chicago Atheneum, Best Architects 20 Awards i el premi AD Arquitecte de l'any. En el 2020 l'oficina va ser finalista als Premis Internacionals FAD i als premis Dezeen. Més recentment, el MCBA Lausanne va guanyar el NAN Award 2020 i el Grand Prix Fritz-Höger-Preis 2020 d'arquitectura realitzada amb totxo.
Cal confirmar assistència
El Barri Vell de Girona, respostes arquitectòniques des del procés participatiu “Per un Nou Vell”
La reutilització d’edificis patrimonials buits o espais públics infrautilitzats es presenta com una de les oportunitats per la reactivació del nucli antic de la ciutat de Girona i, alhora, com una possible solució a altres problemes com la falta d’habitatge social, d’equipaments i serveis, d’accessibilitat, etc., posant en el centre la millora de la qualitat de vida dels habitants del Barri Vell. Un tema que, tant per la seva proximitat física com temporal, des dels estudis d’Arquitectura de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona (UdG), es planteja com una oportunitat de donar una resposta a problemes reals, treballant des de la proximitat i coneixement de la ciutat de Girona, per aportar possibles solucions, traduïdes en projectes arquitectònics, a les inquietuds, necessitats i reflexions sorgides i convidant a la ciutadania a imaginar un futur immediat no tan real però potencialment possible.
El Màster Habilitant que s’imparteix a l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona (EPS-UdG), ha plantejat com a Treball Final de Màster (TFM) als alumnes del curs 2021 – 2022 donar una resposta arquitectònica a les necessitats del Barri Vell de Girona, en continuïtat al procés participatiu ‘Per un Nou Vell’, endegat per l’Ajuntament de Girona i els veïns i veïnes del Barri Vell, i liderat per l’arquitecta Itzíar González, amb l’objectiu de repensar i redefinir, entre la ciutadania i els diversos agents implicats, uns possibles nous usos per una sèrie d’equipaments, en l’actualitat en desús, i descobrir altres edificis o espais públics, que si bé no es troben buits o en desús, tenen el potencial d'activar el barri amb nous programes que ajudin a definir el seu caràcter contemporani.
Dins La setmana de l’Arquitectura i la Construcció (SAC Q2) de l'Escola Politècnica Superior de la UdG, el dijous 24 de març de 2022, de 16 a 18 hores, tindrà lloc a la sala d’actes Rafael Masó de la Demarcació de Girona del COAC, la presentació dels projectes dels estudiants amb la presència de la professora de geografia de la UdG Isabel Salamaña, els professors del MARQ, arquitectes i representants de l'Associació de Veïns del Barri Vell de Girona. En l’acte, els estudiants explicaran com plantegen diverses actuacions que van des d’intervencions en equipaments actualment sense ús, canvis d’ús en edificis existents, propostes sobre l’espai públic, els accessos, recorreguts i jardins, fins a treballs que se situen en els límits del Barri Vell i el riu. Són uns projectes que encara estan en procés, ja que es presentaran com a Treball Final de Màster els pròxims mesos de juny i de setembre.
A partir del 24 d’abril es farà una exposició on es podran veure els projectes a l’edifici P-III de l’EPS UdG.
Organitza:
Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona
Demarcació de Girona - Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
Taller de bones pràctiques d’arquitectura sobre la ciutat de Figueres. Reconstrucció d'edificis col·lectius residencials
Coordinat per l’arquitecte Joan Falgueras Font, aquest cicle pretén posar en valor la professió de l’arquitecte, presentant una selecció de projectes fets a la ciutat de Figueres en els darrers deu anys. Cada sessió serà una posada en comú per debatre solucions sobre la ciutat existent, ja que en la dècada de paràlisis del món immobiliari expansiu, els oficis de la construcció s'han concentrat en la rehabilitació de la ciutat històrica on sobreviu amb força l'arquitectura. La intensitat quantitativa i qualitativa d'aquest fenomen econòmic i cultural permet millorar l'autoestima de Figueres.
Següents sessions:
> 1 d'abril | Habitatges individuals inserits en el teixit
Dana Palmada, Iban Roca, Eugènia Poch i Josep Maria Modolell.
> 8 d'abril | Espais d'activitat, equipaments i oficines
Jordi Pigem, Marta Matamala, Maria Mercè Oriol i Rosa Cullell.
Aquest cicle és possible gràcies a: Jung, com a patrocinador principal; Compac, iGuzzini, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Arquia, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, Brancós Ceramics, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, IRSAP, Plantalech, Tendències Girona, Terreal i Vidresif, com a col·laboradors. I La Comarca d'Olot, el Diari de Girona, l'Empordà, l'Hora Nova, El Punt Avui i Televisió de Girona són els mitjans de comunicació oficials.