L’Arxiu Històric del COAC ha cedit una vintena de documents del fons ADLAN, la majoria inèdits, a la Fundació Miró per a l’exposició ‘Miró-ADLAN. Un arxiu de la modernitat (1932-1936)’, que s’obre al públic el proper 12 de març.

La mostra reconstrueix el paper cabdal que va tenir el grup d’artistes i intel·lectual ADLAN (Amics de l’Art Nou) en la introducció de la modernitat a la Barcelona republicana dels anys trenta, i que va prendre Joan Miró com a estendard en la promoció de l’art nou.

Material inèdit
En total, l’Arxiu Històric del COAC hi aporta 23 documents, molts dels quals s'exposaran per primera vegada, com per exemple el llibre d’actes de l’associació, que recull tota l’activitat que el grup va desenvolupar durant els seus 4 anys de vida. 

També hi haurà exposat el número especial de Nadal del 1934 de la revista ‘D’ací i d’allà’, dedicat a les arts de l'avantguarda on s'hi inclou l'arquitectura, una qüestió poc habitual fins aleshores. La mostra incorpora cinc exemplars de la revista AC, així com un recull de premsa o un llistat de les exposicions que van organitzar, entre els que destaquen les de Calder i Picasso. Així mateix, l’exposició recull una col·lecció de fotografies del fons Torres-Clavé d’un viatge que alguns membres del GATCPAC i d'ADLAN van fer a Andalusia per conèixer l’arquitectura popular del territori.

El fons ADLAN, clau per entendre l’art d’avantguarda
Les principals ànimes d’ADLAN van ser l’arquitecte Josep Lluís Sert, l’empresari i fotògraf Joaquim Gomis i el sombrerer i promotor de les arts Joan Prats. El també arquitecte Sixte Illescas, membre del GATCPAC, va rescatar la documentació d’ADLAN els últims dies de la guerra civil i la va conservar al costat de la del seu despatx professional. 

L’Arxiu Històric té previst finalitzar-ne la catalogació i digitalització en les properes setmanes, fent-lo així més accessible per a les tasques d’investigació i divulgació d’una de les associacions artístiques més influents i destacades de la història contemporània.