L’arquitectura de transformació social i urbana dels 51N4E, al cicle "Europa, Europa"
L’arquitecte català Omar Ornaque, de l’estudi AMOO, va ser l’encarregat de donar el tret de sortida a la jornada, i ho va fer remarcant “la voluntat de transformació social i urbana que projecten les obres de 51N4E’, un tret que sens dubte marca els seus projectes, igual que també ho fa, segons Ornaque,”la cultura i arts contemporanis”.
Abans de presentar els seus projectes, Freek Persyn va voler posar en valor “la complexitat i riquesa” de Brussel·les, base de l’estudi i que els ha influït en el desenvolupament de la seva obra pel seu caràcter cosmopolita. “La ciutat per excel·lència d’Europa”, doncs, és la llar d’uns joves arquitectes que, d’altra banda, han desenvolupat bona part de la seva carrera a Albània, “estat que es troba simultàniament dins i fora del continent”, en paraules del propi Persyn.
D’aquest país parla el primer projecte que va presentar Persyn, el llibre "How Things Meet", que publica fotografies de Stefano Graziani i textos de l’escriptora albanesa Falma Fshazi. El llibre ha estat autoeditat pel mateix estudi i recull la seva experiència a Albània, on han emprat l’arquitectura com a eina de transformació d’un espai, però també de la societat.
A partir d’aquí, la conferència va prestar més atenció als processos complexos, abstractes i transformadors de projecte que no pas al seu resultat final, especialment al de la Torre Tirana, a Albània, la seva obra més important i aplaudida.
51N4E van arribar a Albània quan els socis tenien poc més de trenta anys, després de guanyar el concurs per a la construcció d’aquesta torre, amb una solució no acceptada per un promotor que tampoc tenia del tot clar el programa que s’hi havia d’encabir, cosa que els va portar a desenvolupar el concepte sobre esquemes d’ús variable.
La conferència va repassar després altres projectes realitzats en el nostre marc cultural, com el centre d’Art Buda de Kortrjk, a Bèlgica, un edifici pensat per a un ús intensiu de ciutat amb capacitat de generar les seves pròpies exposicions tant a nivell intel·lectual com operatiu a través d’un Fab Lab.
Finalment, es va retornar a Albània per parlar del seu projecte més recent, la plaça Skanderberg i els seus jardins adjacents, que s’ha convertit en el centre neuràlgic de Tirana i del país. La plaça incorpora un mapa d’Europa amb una juxtaposició de vegetació autòctona europea i una imatge il·luminada del continent.
El contrast parlava per sí mateix.
