Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
arquitectura escolar de lleida

Prop de vuitanta persones descobreixen l’arquitectura escolar de Lleida gràcies a l’Arquitectour 2021

Imatge: 
© COAC Lleida

La ruta s’ha iniciat amb una de les joies del patrimoni arquitectònic lleidatà més desconeguda: l’Escola Joan XXIII (1981-9184), de José Antonio Coderch, uns dels principals arquitectes del segle XX del panorama català.

Activitat gratuïta organitzada per la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya amb la voluntat de difondre i posar en valor tant l’arquitectura contemporània com el patrimoni històric de la ciutat amb motiu del Dia Mundial de l’Arquitectura.

Avui, 16 d’octubre, ha tingut lloc la setena edició de l’Arquitectour Lleida, organitzat per la Demarcació de Lleida del COAC, amb la col·laboració del Departament d’Educació, amb l’arquitectura escolar com a leitmotiv. El recorregut ha inclòs 4 centres: l’Escola Joan XXIII; l’Escola Joc de la Bola; l’Escola Santa Maria de Gardeny i Institut Ronda, i l’Escola Magí Morera i Galícia i Institut dels Templers, i ha comptat amb la participació d’una vuitantena de persones.

El recorregut s’ha iniciat amb una de les joies del patrimoni arquitectònic lleidatà més desconeguda: l’escola Joan XXIII (1981-9184), de l’arquitecte José Antonio Coderch. Es tracta de l’única obra d’uns dels principals arquitectes del segle XX del panorama català a les terres de Lleida.  Durant la visita, s’ha destacat la diferència de tractament de la façana exterior, molt més compacta i mancada de perforacions, i la façana interior, oberta al pati, amb nombroses obertures, i presentant diversos elements propis de l’arquitectura de Coderch, que revisa l’arquitectura popular, de tal manera que l’escola presenta una imatge més propera a l’àmbit domèstic o rural.

De la primera fase de l’Escola Joc de la Bola (1983-1989, dels arquitectes Miquel Espinet i Antoni Ubach), s’ha detallat que es va dotar a totes les aules de planta baixa d’un espai exterior equivalent, per al seu ús com classe-jardí i que el passadís es va concebre no solament com un espai de comunicació sinó de relació, dotant l’edifici d’una claraboia a través de la qual s’il·lumina. Pel que fa a la segona fase (2008-2010, de Sergi Serra, Marta Adroer i Oriol Ribera) s’ha visitat el nou aulari d’infantil i espais associats que es van projectar fent límit amb el carrer Cristòfol de Boleda, de manera que el mateix cos construït va esdevenir la tanca de l’escola.

La tercera parada del recorregut ha estat l’Escola Santa Maria de Gardeny i Institut Ronda, (primera fase: 1996-1999,Carles Bordons i Josep Rovira / segona fase: 2003-2010, Jesús Esquinas, Jorge Dávalos i Isabel Zaragoza). Es tracta d’un conjunt escolar format per la successió d’edificis de diferents etapes i usos. A finals dels noranta, es pretén dotar el conjunt d’unitat formal i d’ús, com a centre de secundària. Es relacionen tots els cossos mitjançant galeries, com nexes d’unió i punts de trobada. Les parts de l’ampliació, totes de petites dimensions, se situen en els extrems dels eixos de circulació i utilitzen uns materials exteriors (formigó vist i revestiment de gresite) que contrasten amb l’edifici existent (revestit amb arrebossat pintat).

El recorregut ha finalitzat a l’Escola Magí Morera i Galícia i Institut dels Templers (2006-2011,dels arquitectes Ibon Bilbao, Jordi Campos, Caterina Figuerola i Carles Gelpí). És una escola construïda en temps de postguerra amb quatre cossos principals preexistents que contenien dos aularis i una capella central, i un cos accessori per a l’ús administratiu. La proposta de remodelació va estructurar el programa en tres cossos diferenciats: Educació Primària, Educació Infantil i Gimnàs, i Educació Professional. La intervenció es va complementar amb una ampliació consistent en la construcció d’uns cossos adossats que alberguen les circulacions i els vestíbuls corresponents. Els nous espais es van col·locar com a prolongació de les passeres creant una nova volumetria que defineix els nous accessos i que permet l’adequació dels diferents patis a les seves necessitats.

La iniciativa de la Demarcació de Lleida, gratuïta i oberta a tota la ciutadania, va néixer fa set anys amb la voluntat de difondre i posar en valor tant l’arquitectura contemporània com el patrimoni històric de la ciutat amb motiu del Dia Mundial de l’Arquitectura.

En el marc de l’Arquitectour, el passat dijous va tenir lloc a la sala d’actes de la Demarcació de Lleida l’Arquitectour Debat amb la conferència “Reflexions sobre el model de l’escola del futur” amb Manel Brullet, Maite Mínguez, Josep Rovira i Marta Trullàs. (+info)

18/10/2021
Tornar