El Col·legi d'Arquitectes ha presentat avui 6 d'abril l'exposició "Barcelona. L'aigua, xarxes i arquitectura. Aigües de Barcelona", organitzada amb el suport de la Fundació Agbar. La mostra, que es pot visitar a la seu de Plaça Nova fins el 13 de maig, té per objectiu donar a conèixer la gestió de les aigües a la ciutat des del punt de vista arquitectònic, històric i tecnològic, i els usos de les fonts públiques.

La inauguració ha comptat amb la presència del degà del COAC, Lluís Comerón, i el president executiu del grup Agbar, Àngel Simon. A l'acte, Lluís Comerón ha destacat que la mostra reflecteix “com el paper de l’arquitectura i l’aigua esdevenen claus en el futur de les ciutats i les persones”, ja que “tots els canvis socials, tecnològics i medi ambientals passen per elles”. Així, el degà ha remarcat que es tracta d'una exposició que ens ajuda a entendre les ciutats i els edificis del futur.

Per la seva banda, el president executiu del grup Agbar ha ressaltat que l'exposició representa l’essència de l’aigua, i ha recordat que l’evolució de la ciutat no hauria estat possible sense l’aigua. En aquest sentit, ha remarcat que “Agbar, enguany de celebració pel seu 150 aniversari, continuarà treballant per fer una ciutat més sostenible”.


Arquitectura: pont de contacte entre les persones i l’aigua
L'abastament d'aigua a les ciutats respon a un procés complex que requereix tecnologia i innovació en totes les fases del subministrament. Així, l'arquitectura té un paper important com a pont de contacte entre les persones i l'aigua, sense la qual l'accés a aquesta substància i el seu consum esdevindria pràcticament impossible.

La relació existent entre l'aigua i la ciutat de Barcelona és el fil conductor per marcar els tempos d'una exposició que es llegeix en tres capítols:

- El primer narra la procedència i subministrament de l'aigua a la ciutat. Es tracta d'un repàs històric que mostra l'increment dels recursos hídrics i de mecanismes de transport per garantir el subministrament a la ciutadania.
- El segon retrata l'ús públic de l'aigua que es fa a les diferents fonts de Barcelona, a través de la mirada del fotògraf Francesc Català-Roca, 
- Finalment, el tercer capítol està dedicat a l'estudi "Projecte i sanejament del subsòl de Barcelona" de Pedro García Faria, que va posar de manifest la necessitat de modernitzar el sistema de sanejament de la ciutat el 1893.

La mostra es complementa amb un vídeo mapping a la Maqueta Barcelona, centrat en l'evolució de l'aigua a la ciutat, des de l'època romana fins a l'actualitat.