Propers Actes
Dc, 07 maig
De 18:30 a 20 hores
Club de Lectura: "Saber Habitar" Jenofonte
Club de Lectura: "Saber...
Del Dj, 08 maig fins Dv, 20 juny
De dilluns a divendres...
Exposició col·lectiva d’Arquitectes Sèniors de Lleida
Exposició col·lectiva d...
Dv, 09 maig
A les 13 h
Visita tècnica a la Biblioteca L’Alzina, de Palau-Solità...
Visita tècnica a la Biblioteca L...
El pessebre d'enguany de la plaça Sant Jaume, dissenyat per un arquitecte
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El pessebre d'enguany a la plaça Sant Jaume de Barcelona ha estat dissenyat per l'arquitecte Jordi Darder, autor del projecte escollit per l'Institut de Cultura de Barcelona.
L'arquitecte aprofita l'oportunitat de l'escala urbana per explorar com la intervenció a la ciutat pot ser capaç de crear Lloc. Incorporant tot l'espai de la plaça, la seva intervenció té l'objectiu de generar interacció, allunyant-se dels pessebres més convencionals, i convidant els visitants a passejar entremig de les diferents peces de la instal·lació, a entrar en el pessebre i convertir-se en una figura més.
Sobre una plataforma accessible de 12x12 m, 25 pals verticals que van dels 3 als 7 m d'alçada sostenen 25 figures de metacrilat esmerilat il·luminat, formant un "bosc de joncs", un paisatge. Un pessebre que es mou amb el vent i que podrà contemplar-se a la plaça Sant Jaume a partir del 24 de novembre i fins al 7 de gener.
L'autor, que emmarca aquest pessebre en el seu projecte "pessebresmínims", ens el descriu amb les següents paraules:
El recurs d'una iconografia assimilada facilita l'empatia amb la tradició, i la proposta d'utilitzar només dues dimensions per representar-la i punts de contemplació allunyats, serveix per incorporar tot l'espai de la plaça a l'experiència de l'esdeveniment. Les figures també son un mirall social, i amb la col·laboració d'un artista cal·lígraf a la base de cada pal, el pessebre les proposa com referents dels valors que ens retraten com a poble.
La llum, ingredient intrínsec del guió nadalenc, és també nostrada eina pel desig d'elevar un espai a la categoria de lloc. Només cal fixar-se en la tradició que té juntament amb el foc, a la nostra cultura popular, o l'efecte que van causar unes fonts lluminoses en una llunyana Exposició Universal, encara avui recordades pels més veterans. En aquesta línia, la llum del pessebre acompanya el relat historiogràfic, però també es proposa com a pura contemplació, amb efectes més abstractes.
Per acabar i per insistir-hi de nou, la concepció del pessebre compta amb la participació cívica. No es tracta d'un pessebre contemplat, si no del pessebre del passeig casual sota un núvol de llum, del que compartim amb les activitats que hi seran programades i que ens donarà la oportunitat per un instant, de formar part del quadre escènic vivent del pessebre de Barcelona.
Jordi Darder, arquitecte
Per a més informació sobre el projecte i per veure un timelapse de la producció (properament), clica aquí.
L'arquitecte aprofita l'oportunitat de l'escala urbana per explorar com la intervenció a la ciutat pot ser capaç de crear Lloc. Incorporant tot l'espai de la plaça, la seva intervenció té l'objectiu de generar interacció, allunyant-se dels pessebres més convencionals, i convidant els visitants a passejar entremig de les diferents peces de la instal·lació, a entrar en el pessebre i convertir-se en una figura més.
Sobre una plataforma accessible de 12x12 m, 25 pals verticals que van dels 3 als 7 m d'alçada sostenen 25 figures de metacrilat esmerilat il·luminat, formant un "bosc de joncs", un paisatge. Un pessebre que es mou amb el vent i que podrà contemplar-se a la plaça Sant Jaume a partir del 24 de novembre i fins al 7 de gener.
L'autor, que emmarca aquest pessebre en el seu projecte "pessebresmínims", ens el descriu amb les següents paraules:
El recurs d'una iconografia assimilada facilita l'empatia amb la tradició, i la proposta d'utilitzar només dues dimensions per representar-la i punts de contemplació allunyats, serveix per incorporar tot l'espai de la plaça a l'experiència de l'esdeveniment. Les figures també son un mirall social, i amb la col·laboració d'un artista cal·lígraf a la base de cada pal, el pessebre les proposa com referents dels valors que ens retraten com a poble.
La llum, ingredient intrínsec del guió nadalenc, és també nostrada eina pel desig d'elevar un espai a la categoria de lloc. Només cal fixar-se en la tradició que té juntament amb el foc, a la nostra cultura popular, o l'efecte que van causar unes fonts lluminoses en una llunyana Exposició Universal, encara avui recordades pels més veterans. En aquesta línia, la llum del pessebre acompanya el relat historiogràfic, però també es proposa com a pura contemplació, amb efectes més abstractes.
Per acabar i per insistir-hi de nou, la concepció del pessebre compta amb la participació cívica. No es tracta d'un pessebre contemplat, si no del pessebre del passeig casual sota un núvol de llum, del que compartim amb les activitats que hi seran programades i que ens donarà la oportunitat per un instant, de formar part del quadre escènic vivent del pessebre de Barcelona.
Jordi Darder, arquitecte
Per a més informació sobre el projecte i per veure un timelapse de la producció (properament), clica aquí.
21/11/2017