El passat 7 de novembre, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya va presentar, en el marc del Congrés d'Arquitectura 2016, els resultats de l'estudi "Els arquitectes. Situació, oportunitats i perspectives", una reflexió sobre l'exercici de la professió que ha comptat amb la col·laboració de més de 1.700 arquitectes. La presentació va anar a càrrec del degà, Lluís Comeron, que va ressaltar que els canvis dels darrers anys han fet replantejar quines poden ser les millors opcions i oportunitats professionals per a cada arquitecte. Uns canvis que, segons Comerón, "suposen noves oportunitats de futur per a la professió".

Per afrontar aquest context, el COAC ha dut a terme aquesta enquesta per tal que els resultats siguin un instrument útil i rigorós que analitza la realitat actual, i que pugui ajudar els arquitectes a l’hora de prendre decisions de futur, millorar la competitivitat i la posició en el mercat. D’altra banda, l’estudi és una eina per al Col·legi, que li permetrà establir una estratègia a llarg termini i aconseguir la millora del context professional dels arquitectes i del posicionament del col·lectiu davant la societat. 

Les xifres

La majoria d’arquitectes que ha participat en l’enquesta, que té un nivell de confiança del 95%, són homes (62%). En la distribució per edats, predominen els arquitectes que se situen en la franja dels 31 a 40 anys. Del total d’enquestats, 1.261 eren col·legiats (78%) i 354 (22%) no col·legiats. 

El 66% dels enquestats han estudiat a l’ETSAB i el 22% a l’ETSAV. Predominen els que s’han graduat recentment, arribant al 62% els que ho han fet del 2000 en endavant. Gairebé la meitat ha continuat amb estudis superiors, especialment cursos de màster o postgrau (44%), i en menor percentatge (3%) amb un doctorat. Un 26% ha cursat part dels estudis a l’estranger i el 16% hi ha fet pràctiques laborals. 

El 57% dels arquitectes eren autònoms el darrer any, clarament per sobre dels assalariats, que eren el 24%. A més, un 15% es trobava en ambdues situacions i un 5% estava sense contracte. Entre els assalariats, constatem que hi ha certa estabilitat laboral (un 50% té contracte indefinit). 

La gran majoria d’arquitectes treballaven l’any passat al sector privat (74% només al privat, més un 14% tant al privat com al públic) i, més concretament, en un despatx (77% dels que treballaven al sector privat i en ambdós sectors). Tan sols un 12% del col·lectiu afirma treballar en el sector públic, essent els ajuntaments on majoritàriament ho fan. 

Pel que fa als ingressos, els arquitectes se situen de mitjana a la franja d’entre 20.001 i 30.000 € anuals. Un 46% cobra menys de 20.001€ i una cinquena part menys de 10.001€. Només un 30% cobra més de 30.000 € anuals. Hi ha importants diferències salarials segons el gènere i l’edat. Els homes tenen més presència que les dones a les franges de més ingressos. 

Per nivell d’estudis, s’observa com els arquitectes que han assolit un nivell més alt també tenen més ingressos. El 40% dels que han finalitzat un doctorat van percebre més de 40.000€ anuals. Aquest percentatge és del 20% pels que tenen un màster o postgrau i del 16% pels que només tenen el títol d’arquitectura. 

Fent una comparació temporal, s’observa que els ingressos dels arquitectes han evolucionat de forma negativa en l’última dècada. El 70% afirma que els seus ingressos han disminuït respecte a la situació de fa 10 anys (abans de l’esclat de la bombolla immobiliària), i la meitat indica que han disminuït molt. Només un 21% assenyala que han augmentat. Pel que fa al gènere, l’evolució d’ingressos de les dones ha estat lleugerament menys negativa que la dels homes. 

Un 15% del col·lectiu ha viscut i treballat a l’estranger algun període de temps dels darrers 2 anys. Si mirem el tram d’edat dels arquitectes més joves (menors de 30 anys), la xifra és del 34%. Quan se’ls pregunta si s’han plantejat marxar o tornar a marxar a l’estranger, el 40% respon afirmativament. D’altra banda, el 34% dels que actualment no tenen clients internacionals es plantegen buscar projectes a l’estranger. Per països on consideren marxar a treballar, lideren el rànquing Regne Unit (19%), Alemanya (11%), Suïssa (10%) i EUA (10%). En canvi, quan es parla de buscar projectes, el país més mencionat és França (24%).

El perfil actual d'arquitecte

En aquests moments, els arquitectes són un col·lectiu rejovenit: més del 50% dels professionals no superen els 50 anys i un 34% està per sota dels 40. La majoria d’arquitectes són homes (62%) encara que entre les noves generacions comencen a tenir una presència més gran les dones. En la formació és on el col·lectiu femení és clarament més nombrós. «I això fa suposar que en el futur el pes de la dona serà més gran», va explicar el degà. Homes o dones, el 70% dels arquitectes treballen pel seu compte. Són autònoms i porten a terme la seva activitat en un despatx privat, que en la majoria d’ocasions compta amb una o dues persones. Pocs treballen a l'administració o empreses: indústria, universitat, promotores, constructores i consultories no arriben a sumar més del 10% dels arquitectes actius. Per a Comerón, aquesta circumstància determina en quins subsectors «es troben les principals oportunitats de progressar professionalment». 

Les perspectives de futur

L’obra nova ja no és la seva principal feina. Per compensar la caiguda, la rehabilitació d’edificis s’ha situat com l’activitat de més volum. Seguida de l’obra nova, de la direcció d’obra i d’assumptes normatius i burocràtics i l’interiorisme. En els cinc anys vinents es preveu que la rehabilitació segueixi en primera posició, al davant de les activitats relacionades amb l’eficiència energètica i el BIM (el nou model integrat per projectar, que es convertirà en estàndard). L’edificació nova s’espera que perdi molt pes. Aquesta transformació es veu en la formació contínua que reben els arquitectes. Segons l'enquesta, els arquitectes han dedicat els últims anys a aprofundir en la seva formació per redirigir la seva carrera professional precisament cap a aquests àmbits. “Estem en plena transició, un canvi d’època que no només ens afecta a nosaltres sinó a tota la societat i ens obliga a canviar el nostre rol professional”, va destacar Comerón. En aquest procés de canvi, la globalitat és molt present en la professió. Molts arquitectes han marxat a treballar a l'estranger. “Per a molts, aquest procés ha estat dramàtic, però també ha ajudat a internacionalitzar-nos”, va dir Comerón. Hi ha entre un 10% i un 12% dels arquitectes fora i un percentatge similar dels que treballen aquí són estrangers, unes xifres, segons el degà , “normal en un món cada vegada més global”.



DESCARREGA L'ESTUDI COMPLET