Terminis i disposicions transitòries del nou Codi d’accessibilitat de Catalunya
Amb un total de 199 articles i 15 annexos, es fixen les condicions, els requisits i les solucions d’accessibilitat necessàries perquè els espais d’ús públic, els edificis, els mitjans de transport, els serveis, els productes i els processos de comunicació garanteixin l’autonomia, la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació de les persones amb discapacitat o amb altres dificultats d’interacció amb l’entorn.
És una reglamentació dirigida a:
- la millora de les condicions d’accessibilitat en tot allò que es dissenyi de nou
- l’impuls a la transformació de l’entorn existent (es desenvolupen dos annexes que recullen els ajustos raonables exigibles, el segon dels quals identifica els ajustos que els establiments d’ús públic i els edificis d’habitatges han d’haver assolit en la data límit que s’indica)
- la incorporació de l’accessibilitat comunicativa i cognitiva
En aquesta comunicació, es vol posar en relleu el principal contingut de les disposicions transitòries (relació no exhaustiva).
Així, es podrà seguir aplicant la normativa anterior (D. 135/1995) en els següents casos:
Sol·licitud de permisos i projectes:
- Sol·licituds de llicències i autoritzacions, comunicats d’obres i altres tràmits administratius assimilables que s’hagin presentat abans dels 6 mesos posteriors a l’entrada en vigor del Decret (1.9.2024).
- Projectes visats abans de l’entrada en vigor del Decret es regeixen per la normativa aplicable en el moment del visat, sempre que la sol·licitud de llicència corresponent, el comunicat d'obres o l'inici de la tramitació administrativa que correspongui s'hagi efectuat en un termini de fins a dotze mesos des de l'entrada en vigor d'aquest Decret (fins 1.03.2025).
- Projectes encarregats per les administracions públiques que s’hagin presentat abans dels 6 mesos posteriors a l’entrada en vigor del Decret (1.09.2024).
Planejament urbanístic:
- Instruments de planejament urbanístic, general i derivat, que hagin estan objecte d’aprovació provisional abans de l’entrada en vigor (1.03.2024).
- Instruments del planejament urbanístic, general i derivat, que hagin estat objecte d’aprovació inicial en el transcurs dels 2 anys anteriors (1.03.2022) a l’entrada en vigor i siguin objecte d’aprovació provisional o definitiva durant el 1r any posterior a l’entrada en vigor (1.03.2025).
- Projectes d’urbanització que hagin estat objecte d’aprovació inicial en el transcurs dels 2 anys anteriors (1.03.2022) a l’entrada en vigor i siguin objecte d’aprovació provisional o definitiva durant el 1r any posterior a l’entrada en vigor (1.03.2025).
En properes comunicacions, el COAC anirà informant sobre les actuacions i aspectes rellevants del mateix.
El Col·legi d’Arquitectes i el nou Codi d'Accessibilitat
Per conèixer el punt de vista i accions del COAC en relació amb l'aprovació del nou Codi, clica aquí.
Més informació
Per a informació més detallada, podeu consultar el text del Decret, publicat al DOGC de 30 de novembre, així com la nota de premsa del Govern.
Nou Decret sobre seguretat industrial d'establiments, instal·lacions i productes
Es tracta d’un Decret d’ampli abast que té per objecte principal regular:
- la creació del Consell Assessor de Seguretat Industrial.
- el procediment d’inscripció de les instal·lacions al Registre d'Instal·lacions Tècniques de Seguretat Industrial de Catalunya (RITSIC), i també els requisits relatius a la documentació, al procediment per a l’autorització d’exempcions de la norma i a les inspeccions reglamentàries.
- el procediment d’autorització, les obligacions i l’acreditació de la competència professional dels agents de la seguretat industrial, així com de la seva inscripció al Registre d'Agents de la Seguretat Industrial de Catalunya (RASIC).
- la vigilància del mercat en l'àmbit de la seguretat industrial i el control i supervisió de la seguretat industrial.
- la tramitació digital dels expedients en el marc de la Llei 18/2020 i el caràcter públic de determinades dades incloses en els registres.
El decret s’acompanya de dos annexes: el primer recull la relació de decrets i ordres que es deroguen, així com instruccions, circulars i notes aclaridores que es deixen sense vigència. Amb el segon annex, s’aproven 12 Instruccions tècniques addicionals sobre diferents àmbits de la seguretat industrial a Catalunya, entre les quals destaquen:
- ITA-01 “Ascensors”
- ITA-02 “Grues torre”
- ITA-06 “Instal·lacions de protecció contra incendis”
- ITA-09 “Instal·lacions tèrmiques en els edificis”
- ITA-12 “Instal·lacions de baixa tensió”
En aquestes instruccions s’especifiquen aspectes referents a la tramitació d’aquestes instal·lacions davant l’administració, a la documentació de què ha de disposar el titular, a les inspeccions periòdiques i, en determinats casos, mesures de seguretat addicionals, entre d’altres.
Així mateix, per mitjà de les disposicions transitòries s’estableixen els terminis per dur a terme determinades mesures d’aquestes instruccions tècniques encaminades a millorar la seguretat de les instal·lacions existents.
Pròximament, des de l’Oficina Consultora Tècnica del COAC se seguirà informant de les novetats que representa el Decret i actualitzant la informació disponible.
Per a més informació, podeu consultar el text íntegre del Decret al DOGC.
Ampliació de termini de les convocatòries de l’Agència de l’Habitatge per als Programes 1, 3, 4 i 5
L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha publicat noves modificacions de les convocatòries de subvencions dels Fons Next Generation per a la rehabilitació residencial. En data 30 de novembre s'ha modificat la convocatòria dels Programes 3, 4 i 5, i en data 21 de desembre, la del Programa 1.
Amb aquestes modificacions, s’amplien els terminis per a la presentació de sol·licituds per als Programes 1 Barri, 3 Edifici, 4 Habitatge i 5 LEE i Projecte. A més, s’augmenta la dotació econòmica i s’incorpora la possibilitat de sol·licitar bestretes per als Programes 1 i 3.
Així, els aspectes que es modifiquen són els següents:
· S’allarga el termini de presentació de sol·licituds fins al 30 de juny del 2024. Fins ara, la convocatòria finalitzava el 30 de novembre en el cas dels programes 3, 4 i 5, i el 31 de desembre en el cas del programa 1.
· S’augmenta la dotació econòmica de la convocatòria, quedant en 98.956.300,62 euros.
· S’incorpora la possibilitat de sol·licitar dues bestretes per al Programa 3 d'ajuts a les actuacions de rehabilitació a nivell d'edifici, així com per al Programa 1:
1. Possibilitat d'una 1a bestreta del 50% de la subvenció, a l’inici de l’obra.
2. Possibilitat d’una 2a bestreta del 30% acreditant l’execució del 80% de les obres i la justificació de que s’ha abonat el 50% del cost de l’obra.
Les bestretes són una novetat a Catalunya, doncs fins ara, tot i que les bases reguladores del Reial Decret 853/2021 sí que ho possibilitaven, no estava prevista a la convocatòria l'opció de poder demanar aquests avançaments de diners previs i durant les obres.
Aquestes bestretes han de facilitar l'accés als propietaris i les Comunitats de Propietaris que tinguin necessitat de disposar de diners per avançat. D'aquesta manera, podran rebre part de la subvenció de forma prèvia.
Per a més informació, podeu consultar el text complet de la Resolució TER/4022/2023, de 27 de novembre, publicada al DOGC del 30 de novembre, i la Resolució TER/4299/2023, de 18 de desembre, publicada al DOGC del 21 de desembre.
Més de 400 persones participen en la segona jornada "Descarbonitzant l'Arquitectura"
La segona edició de la jornada "Descarbonitzant l'Arquitectura", celebrada el 21 de novembre al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, ha comptat amb la participació de més de 400 professionals de l'arquitectura. Durant la sessió, organitzada pel COAC, el Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE) i el Consell d'Arquitectes d'Europa (ACE-CAE), s'han presentat dues eines professionals que permetran que els arquitectes puguin dissenyar i construir amb estàndards sostenibles, així com una proposta de marc organitzatiu del sector que ha de permetre assumir el repte de l'increment de rehabilitacions.
Aquesta és la segona edició d'una jornada que el 2022 va congregar més de 300 arquitectes i que va suposar la creació d'un esdeveniment pioner i transformador que ha de convertir l'arquitectura i els seus professionals en agents de canvi per construir una societat lliure d'emissions, més saludable i sostenible.
El degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, ha assegurat que "tenim el deure, com a col·lectiu professional, de promoure la descarbonització de l'arquitectura en tot el seu cicle de vida: des de la producció de materials fins a la construcció". Per això, és important que "col·laborem amb tots els agents del sector per fomentar solucions innovadores per a la rehabilitació i l'obra nova".
En la seva intervenció, la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera, ha subratllat la importància de la rehabilitació d'habitatges i edificis, així com la regeneració urbana, en el procés de descarbonització de les ciutats, i ha reivindicat una “modificació ambiciosa” de la Directiva d'Eficiència Energètica dels Edificis, que es tramita actualment: “La directiva es presenta com una autèntica reconversió del sector i, per complir els objectius marcats per Europa, resulta imprescindible emprendre una modificació ambiciosa que propiciï una arquitectura de qualitat i sostenible ambientalment, que només es pot assolir reduint els impactes que genera la producció i el manteniment de l'edificació”.
El camí cap a la transició energètica del sector
La jornada, que ha comptat amb 14 ponents nacionals i internacionals i que s'emmarca dins dels preparatius per a l'organització del Congrés Mundial d'Arquitectura de la UIA que se celebrarà a Barcelona el 2026, ha posat el focus en el coneixement de les agendes globals i europees que guien el camí cap a la transició energètica del sector, com ara la Directiva Europea d'Eficiència Energètica en Edificis (EPBD), la Taxonomia Europea, o l'eina LEVEL(s), alhora que s'ha explicat quin model caldrà adoptar per fer possible el canvi d'escala a la rehabilitació que ens demana Europa.
Totes aquestes qüestions són d'una rellevància especial al nostre país, ja que el 80% del parc immobiliari nacional té més de 40 anys; els edificis a Espanya són responsables del 25% de les emissions amb efecte d'hivernacle del país; i la fabricació de la majoria dels materials utilitzats a la construcció genera uns percentatges altíssims de gasos GEH (gasos d'efecte hivernacle).
Tot i que la tècnica ha estat protagonista d'aquesta jornada, la Nova Bauhaus Europea (l'anomenada ”ànima” de l'European Green Deal) ha estat present en tot moment, ja que tots els experts han coincidit en la importància de reivindicar la New European Bauhaus perquè tota la renovació i la transformació de l'entorn construït es faci prioritzant l'estètica -entesa com la cura del patrimoni i els aspectes culturals del nostre paisatge urbà-, la sostenibilitat i la inclusió, amb l'objectiu final d'aconseguir espais més amables, saludables, inclusius, segurs i confortables per a la ciutadania.
Normativa, casos d'èxit i eines professionals
Per fomentar la rehabilitació i amb el convenciment que l'arquitectura pot ser un agent transformador, la jornada ha servit per presentar diferents recursos que ajuden a fer una millor arquitectura, com ara l'eina de mesura de CO2 (que es trobarà al web del COAC properament ), diferents estratègies d'arquitectura i salut, i el portfolis de materials descarbonitzats. Unes eines que seran d'especial utilitat als joves arquitectes, que tenen al davant el repte de transformar les ciutats del futur des d'una òptica més conscient i responsable. De fet, es calcula que, en els propers anys, 1 de cada 3 arquitectes es dedicarà a la rehabilitació energètica, ja que caldrà multiplicar per 10 la rehabilitació anual d'habitatges per complir les exigències europees. També s'ha mostrat una proposta de model organitzatiu del sector de la rehabilitació que, basat en les eines de la nova EPBD, permet trencar algunes barreres importants que ara presenta el sector.
Al llarg de la sessió també s'ha pogut veure com diferents arquitectes, a través de la seva pràctica professional diària, contribueixen a reduir la petjada ecològica de les edificacions i a millorar la qualitat de vida de les persones.
Compromís institucional
La jornada "Descarbonitzant l'Arquitectura" és un projecte estratègic del COAC que compta amb un ampli suport institucional a escala local, nacional i internacional, com s'ha pogut veure. A l'esdeveniment han assistit autoritats com Marina Berasategui, secretària d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya; la primera tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet; l'eurodiputat Marcos Ros; la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera; el membre de la Junta Executiva de l'ACE-CAE, Cärl Backstrand; o la vicepresidenta de la UIA, Teresa Táboas.
En aquest sentit, al final de la jornada s'ha presentat el Decàleg per a la descarbonització de l'arquitectura, que representa els deu compromisos que assumeix el sector per contribuir a la neutralitat en carboni.
