Més de 400 persones participen en la segona jornada "Descarbonitzant l'Arquitectura"
La segona edició de la jornada "Descarbonitzant l'Arquitectura", celebrada el 21 de novembre al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, ha comptat amb la participació de més de 400 professionals de l'arquitectura. Durant la sessió, organitzada pel COAC, el Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE) i el Consell d'Arquitectes d'Europa (ACE-CAE), s'han presentat dues eines professionals que permetran que els arquitectes puguin dissenyar i construir amb estàndards sostenibles, així com una proposta de marc organitzatiu del sector que ha de permetre assumir el repte de l'increment de rehabilitacions.
Aquesta és la segona edició d'una jornada que el 2022 va congregar més de 300 arquitectes i que va suposar la creació d'un esdeveniment pioner i transformador que ha de convertir l'arquitectura i els seus professionals en agents de canvi per construir una societat lliure d'emissions, més saludable i sostenible.
El degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, ha assegurat que "tenim el deure, com a col·lectiu professional, de promoure la descarbonització de l'arquitectura en tot el seu cicle de vida: des de la producció de materials fins a la construcció". Per això, és important que "col·laborem amb tots els agents del sector per fomentar solucions innovadores per a la rehabilitació i l'obra nova".
En la seva intervenció, la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera, ha subratllat la importància de la rehabilitació d'habitatges i edificis, així com la regeneració urbana, en el procés de descarbonització de les ciutats, i ha reivindicat una “modificació ambiciosa” de la Directiva d'Eficiència Energètica dels Edificis, que es tramita actualment: “La directiva es presenta com una autèntica reconversió del sector i, per complir els objectius marcats per Europa, resulta imprescindible emprendre una modificació ambiciosa que propiciï una arquitectura de qualitat i sostenible ambientalment, que només es pot assolir reduint els impactes que genera la producció i el manteniment de l'edificació”.
El camí cap a la transició energètica del sector
La jornada, que ha comptat amb 14 ponents nacionals i internacionals i que s'emmarca dins dels preparatius per a l'organització del Congrés Mundial d'Arquitectura de la UIA que se celebrarà a Barcelona el 2026, ha posat el focus en el coneixement de les agendes globals i europees que guien el camí cap a la transició energètica del sector, com ara la Directiva Europea d'Eficiència Energètica en Edificis (EPBD), la Taxonomia Europea, o l'eina LEVEL(s), alhora que s'ha explicat quin model caldrà adoptar per fer possible el canvi d'escala a la rehabilitació que ens demana Europa.
Totes aquestes qüestions són d'una rellevància especial al nostre país, ja que el 80% del parc immobiliari nacional té més de 40 anys; els edificis a Espanya són responsables del 25% de les emissions amb efecte d'hivernacle del país; i la fabricació de la majoria dels materials utilitzats a la construcció genera uns percentatges altíssims de gasos GEH (gasos d'efecte hivernacle).
Tot i que la tècnica ha estat protagonista d'aquesta jornada, la Nova Bauhaus Europea (l'anomenada ”ànima” de l'European Green Deal) ha estat present en tot moment, ja que tots els experts han coincidit en la importància de reivindicar la New European Bauhaus perquè tota la renovació i la transformació de l'entorn construït es faci prioritzant l'estètica -entesa com la cura del patrimoni i els aspectes culturals del nostre paisatge urbà-, la sostenibilitat i la inclusió, amb l'objectiu final d'aconseguir espais més amables, saludables, inclusius, segurs i confortables per a la ciutadania.
Normativa, casos d'èxit i eines professionals
Per fomentar la rehabilitació i amb el convenciment que l'arquitectura pot ser un agent transformador, la jornada ha servit per presentar diferents recursos que ajuden a fer una millor arquitectura, com ara l'eina de mesura de CO2 (que es trobarà al web del COAC properament ), diferents estratègies d'arquitectura i salut, i el portfolis de materials descarbonitzats. Unes eines que seran d'especial utilitat als joves arquitectes, que tenen al davant el repte de transformar les ciutats del futur des d'una òptica més conscient i responsable. De fet, es calcula que, en els propers anys, 1 de cada 3 arquitectes es dedicarà a la rehabilitació energètica, ja que caldrà multiplicar per 10 la rehabilitació anual d'habitatges per complir les exigències europees. També s'ha mostrat una proposta de model organitzatiu del sector de la rehabilitació que, basat en les eines de la nova EPBD, permet trencar algunes barreres importants que ara presenta el sector.
Al llarg de la sessió també s'ha pogut veure com diferents arquitectes, a través de la seva pràctica professional diària, contribueixen a reduir la petjada ecològica de les edificacions i a millorar la qualitat de vida de les persones.
Compromís institucional
La jornada "Descarbonitzant l'Arquitectura" és un projecte estratègic del COAC que compta amb un ampli suport institucional a escala local, nacional i internacional, com s'ha pogut veure. A l'esdeveniment han assistit autoritats com Marina Berasategui, secretària d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya; la primera tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet; l'eurodiputat Marcos Ros; la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera; el membre de la Junta Executiva de l'ACE-CAE, Cärl Backstrand; o la vicepresidenta de la UIA, Teresa Táboas.
En aquest sentit, al final de la jornada s'ha presentat el Decàleg per a la descarbonització de l'arquitectura, que representa els deu compromisos que assumeix el sector per contribuir a la neutralitat en carboni.
Más de 400 personas participan en la segunda jornada "Descarbonizando la Arquitectura"
La segunda edición de la jornada "Descarbonizando la Arquitectura", celebrada el 21 de noviembre en el Colegio de Arquitectos de Cataluña, ha contado con más de 400 profesionales de la arquitectura. Durante la sesión, organizada por el COAC, el Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España (CSCAE) y el Consejo de Arquitectos de Europa (ACE-CAE), se han presentado dos herramientas profesionales que permitirán que los arquitectos puedan diseñar y construir con estándares sostenibles, así como una propuesta de marco organizativo del sector que ha de permitir asumir el reto del incremento de rehabilitaciones.
Esta es la segunda edición de una jornada que en 2022 congregó a más de 300 arquitectos y que supuso la creación de un evento pionero y transformador que debe convertir a la arquitectura y a sus profesionales en agentes de cambio para construir una sociedad libre de emisiones, más saludable y sostenible.
El decano del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, ha asegurado que “tenemos el deber, como colectivo profesional, de promover la descarbonización de la arquitectura en todo su ciclo de vida: desde la producción de materiales hasta la construcción". Por eso, es importante que "colaboramos con todos los agentes del sector para fomentar soluciones innovadoras para la rehabilitación y la obra nueva".
En su intervención, la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera, ha subrayado la importancia de la rehabilitación de viviendas y edificios, así como la regeneración urbana, en el proceso de descarbonización de las ciudades, y ha reivindicado una “modificación ambiciosa” de la Directiva de Eficiencia Energética de los Edificios, que se tramita en la actualidad: “La directiva se presenta como una auténtica reconversión del sector y, para cumplir los objetivos marcados por Europa, resulta imprescindible acometer una modificación ambiciosa que propicie una arquitectura de calidad y sostenible ambientalmente, que sólo puede alcanzarse reduciendo los impactos que genera la producción y el mantenimiento de la edificación”.
El camino hacia la transición energética del sector
La jornada, que ha contado con 14 ponentes nacionales e internacionales y que se enmarca en los preparativos para la organización del Congreso Mundial de Arquitectura de la UIA que se celebrará en Barcelona en 2026, ha puesto el foco en el conocimiento de las agendas globales y europeas que guían el camino hacia la transición energética del sector, como la Directiva Europea de Eficiencia Energética en Edificios (EPBD), la Taxonomía Europea, o la herramienta LEVEL(s), al mismo tiempo que se ha explicado qué modelo habrá que adoptar para hacer posible el cambio de escala en la rehabilitación que nos pide Europa.
Todas estas cuestiones son de una especial relevancia en nuestro país, puesto que que el 80% del parque inmobiliario nacional tiene más de 40 años; los edificios en España son responsables del 25% de las emisiones de efecto invernadero del país; y la fabricación de la mayoría de los materiales utilizados en la construcción genera unos porcentajes altísimos de gases GEI (gases de efecto invernadero).
Aunque la técnica ha sido protagonista de esta jornada, la Nueva Bauhaus Europea (la llamada ”alma” del European Green Deal) ha estado presente en todo momento, pues todos los expertos han coincidido en la importancia de reivindicar la New European Bauhaus para que toda la renovación y transformación del entorno construido se haga priorizando la estética -entendida como el cuidado del patrimonio y los aspectos culturales de nuestro paisaje urbano-, la sostenibilidad y la inclusión, con el objetivo final de conseguir espacios más amables, saludables, inclusivos, seguros y confortables para la ciudadanía.
Normativa, casos de éxito y herramientas profesionales
Para fomentar la rehabilitación y con el convencimiento que la arquitectura puede ser un agente transformador, la jornada ha servido para presentar diferentes herramientas que ayudan a hacer una mejor arquitectura, como la herramienta de medida de CO2 (que se encontrará en la web del COAC próximamente), diferentes estrategias de arquitectura y salud, y el portafolio de materiales descarbonizados. Unas herramientas que serán de especial utilidad a los jóvenes arquitectos, que tienen por delante el reto de transformar las ciudades del futuro desde una óptica más consciente y responsable.
De hecho, se calcula que, en los próximos años, 1 de cada 3 arquitectos se dedicará a la rehabilitación energética, ya que será necesario multiplicar por 10 la rehabilitación anual de viviendas para cumplir con las exigencias europeas. También se ha mostrado una propuesta de modelo organizativo del sector de la rehabilitación que, basado en las herramientas de la nueva EPBD, permite romper algunas importantes barreras que ahora presenta el sector.
A lo largo de la sesión también se ha podido ver cómo diferentes arquitectos, a través de su práctica profesional diaria, contribuyen a reducir la huella ecológica de las edificaciones y a mejorar la calidad de vida de las personas.
Compromiso institucional
La jornada "Descarbonizando la Arquitectura" es un proyecto estratégico del COAC que cuenta con un amplio apoyo institucional a escala local, nacional e internacional, como se ha podido ver. Han asistido al evento autoridades como Marina Berasategui, secretaria de Vivienda de la Generalitat de Catalunya; la primera teniente de alcaldía del Ayuntamiento de Barcelona, Laia Bonet; el eurodiputado Marcos Ros; la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera; el miembro de la Junta Ejecutiva del ACE-CAE, Cärl Backstrand; o la vicepresidenta de la Unión Internacional de Arquitectos, Teresa Táboas.
En este sentido, al final de la jornada se ha presentado el Decálogo para la descarbonización de la arquitectura, que representa los diez compromisos que el sector asume para contribuir a la neutralidad en carbono.
Sol·licita una simulació de finançament per a la comunitat de propietaris
L'objectiu d'aquest document és ajudar les Comunitats de Propietaris a prendre les decisions de quines actuacions realitzar i quin tram de subvenció sol·licitar. Sense cap tipus de compromís, la simulació facilita la quota aproximada de pagament mensual per veí que suposaria la rehabilitació.
Per obtenir aquesta informació, només cal omplir el formulari de sol·licitud amb les dades bàsiques, sense necessitat d'aportar cap tipus de documentació.
La Generalitat aprova una mesura pionera i urgent per protegir l'habitatge a Catalunya
La Generalitat de Catalunya ha aprovat el Decret llei 3/2023, de 7 de novembre, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d'ús turístic. El seu objectiu és protegir la identitat dels municipis i prevenir la pèrdua d'habitatges del parc de lloguer a causa de l'augment dels habitatges destinats a ús turístic.
La nova normativa, que ha entrat en vigor el passat 9 de novembre, posa Catalunya a l'avantguarda juntament amb altres ciutats com Florència i Nova York, que ja han implementat mesures per prioritzar les necessitats habitacionals i socials de les seves poblacions.
Aquesta mesura consisteix en la necessitat d'obtenir una llicència urbanística prèvia per destinar habitatges a ús turístic en aquells municipis amb problemes d'accés a l'habitatge o que presentin risc de trencar l'equilibri de l'entorn urbà per una alta concentració d'habitatges d'ús turístic.
Cal destacar que aquesta llicència tindrà una vigència inicial de 5 anys, amb la possibilitat de ser prorrogada per períodes iguals, sempre que el planejament urbanístic ho permeti.
Els interessats en saber si aquesta mesura s'aplicarà al seu municipi podran consultar la relació de municipis afectats a l'annex del Decret llei. Aquest llistat tindrà una vigència de 5 anys i podrà ser modificat amb la publicació de l'ordre que el substitueixi.
Finalment, s'estableix un règim transitori per als habitatges d'ús turístic ja habilitats a la data d'entrada en vigor del Decret llei. Podeu consultar els detalls d'aquest règim transitori a la disposició addicional segona del Decret llei.
Consulteu el text complet del Decret llei.
