Novetats legislatives en l’àmbit de l’urbanisme introduïdes per la Llei d’Acompanyament
En data 31 de desembre de 2021 s'ha publicat al DOGC la Llei 2/2021, del 29 de desembre, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic (també anomenada Llei d’Acompanyament). El capítol III, relatiu a les modificacions legislatives en matèria d'urbanisme, introdueix modificacions al text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010.
Alguns dels aspectes a destacar d’aquesta modificació són els següents:
- 1. S’afegeix un apartat, el 2 bis, a l’art. 9 bis TRLUC, i s’afegeix un paràgraf a l’apartat 3 del mateix article, en relació a l'autorització justificada de previsions de cossos edificats adossats a les edificacions existents, amb l'objectiu de reduir la demanda energètica anual destinada a la calefacció o la refrigeració de l'edifici o millores de l'habitabilitat.
2. S’introdueixen modificacions en el règim del sòl no urbanitzable (veure document resum).
4. Pel que fa al règim jurídic de les llicències urbanístiques, es modifica l'apartat 2 de l'article 188, que estableix que, un cop transcorregut el termini màxim sense que s'hagi notificat l'atorgament de la llicència sol·licitada, les persones interessades estan legitimades per entendre-la atorgada per silenci administratiu, llevat de determinats casos (veure document resum).
Consulta el document resum
(cal estar registrat al web)
Novetats legislatives en relació a les comunitats de propietaris i l'eficiència energètica dels edificis
Aquest Decret Llei té per objecte modificar el Codi civil de Catalunya pel que fa als aspectes relatius a l'execució d'obres per a la millora de l'eficiència energètica o hídrica i la instal·lació de sistemes d'energies renovables en els edificis subjectes al règim de propietat horitzontal. La reforma abasta cinc articles: l'article 553-25 (règim general d'adopció d'acords), l'article 553-26 (adopció d'acords per unanimitat i per majories qualificades), l'article 553-30 (vinculació dels acords), l'article 553-43 (elements comuns d'ús exclusiu) i l'article 553-44 (conservació i manteniment dels elements comuns).
L'aspecte més destacable és la reforma de l'article 553-25.2, que preveu la majoria simple dels propietaris que representin la majoria de quotes de participació per a aprovar els acords relatius a l'eficiència energètica dels edificis.
La lletra b) de l'article 553-25.2 afegeix l'eficiència energètica o hídrica dins de les innovacions exigibles, derivades de la normativa vigent, al costat de l'habitabilitat, l'accessibilitat o la seguretat de l'immoble. La norma pretén facilitar els acords respecte de l'elecció dels projectes tècnics relatius a la millora de l'eficiència energètica i als sistemes d'energies renovables més adequats per als interessos de la comunitat.
El criteri de la majoria simple permet impulsar les instal·lacions per a la millora de l'eficiència energètica i l'establiment de sistemes d'energies renovables i, al mateix temps, genera comportaments cooperatius entre els propietaris.
Consulta el document resum
(cal estar registrat al web)
L’edificació com a resposta a molts reptes de país
El passat 19 de gener vam presentar al COAC les dades d’edificació a Catalunya corresponents al 2021. No ha estat una sorpresa el fet que els resultats presentin un comportament positiu en relació al 2020, any d’inici de pandèmia que va fer caure l’edificació a nivells del 2017. Això no obstant, és decebedor constatar que la tendència negativa -de la qual ja en parlàvem el 2019- continua sent evident.
Amb l’anàlisi de les dades posem el focus, un any més, en la rehabilitació, que continua a nivells encara molt baixos i representa tan sols un 28% del total de superfície visada. Aquesta dada contrasta enormement amb el fet que Catalunya disposa d’un dels parcs edificats construïts més antics d’Europa, el 70% del qual és anterior a 1980.
En aquest sentit, instem a rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral per complir amb els objectius de desenvolupament sostenible i com a resposta al canvi climàtic. És un repte, una necessitat i una responsabilitat adaptar els edificis a les noves normatives quant a sostenibilitat i eficiència energètica perquè siguin més saludables, ecològics, accessibles, resilients a fenòmens externs.. Per això cal continuar treballant amb les administracions per activar, incentivar i impulsar la renovació urbana.
La petjada ecològica que suposa enderrocar i construir de nou és inassumible, i per això, impulsar la rehabilitació és una aposta estratègica. Aquesta és la solució que pot donar l’edificació a molts reptes que tenim com a país.
En aquesta línia se situa la Nova Bauhaus Europea i l“ona de rehabilitació” -en paraules de la presidenta de la Comissió Europea- com a estratègia per construir una Europa amb criteris de sostenibilitat, inclusió i bellesa.
A casa nostra, fa temps que treballem amb l’administració per impulsar el Pacte Nacional de Renovació Urbana, que ha de ser un marc de referència on consensuar les polítiques de rehabilitació urbana els propers anys i que concretarà una de les línies temàtiques de l’Agenda Urbana de Catalunya: la transformació de les ciutats i de l’habitatge.
A Catalunya, malgrat les xifres globals de rehabilitació el 2021 continuen sent baixes, destaca positivament el creixement en rehabilitació que ha tingut la ciutat de Barcelona - 62% en relació a l’any anterior i 92% respecte el 2019-. Esperem que aquest comportament a la ciutat comtal -que sempre ha estat motor a Catalunya- es faci extensible al conjunt del territori.
En aquest sentit, quedem a l’espera que l’arribada dels fons europeus de recuperació Next Generation incentivi els projectes de rehabilitació i tinguin impacte aquest 2022.
El Consejo de Ministros aprueba la Ley de Calidad de la Arquitectura
El texto establece el interés general de la arquitectura para mejorar la calidad de vida de las personas, siguiendo el precedente de la Ley de Arquitectura catalana, aprobada el 2017. Así, la Ley constata el impacto directo del diseño del entorno construido en el día a día de las personas y, en consecuencia, establece un marco jurídico que garantice la defensa y la promoción de la calidad arquitectónica.
Con esta Ley se intensificarán los esfuerzos para mejorar el conocimiento de la arquitectura y del diseño urbanístico, y se fomentará una mayor sensibilización y formación de los promotores y de la ciudadanía respecto a la cultura arquitectónica. Para ello, la norma incluye dos nuevos órganos: la Casa de la Arquitectura y el Consejo de Calidad de la Arquitectura. Igualmente, la Ley establece el marco jurídico necesario para potenciar la calidad arquitectónica y la sostenibilidad en los procedimientos de contratación pública.
Una vez finalizada la tramitación parlamentaria, la norma se publicará en el BOE para su entrada en vigor.