El Ayuntamiento de Barcelona creará un registro de solares no edificados
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El Ayuntamiento de Barcelona ha aprobado inicialmente la creación de un registro municipal de fincas no edificadas que, bajo la cobertura de la legislación urbanística vigente, establece que el Gobierno municipal podrá comprarlas y destinarlas a nueva vivienda pública si superan el plazo de inactividad definido por el planeamiento (generalmente 2 años).
La medida, que tiene por objetivo ampliar el parque de vivienda asequible de la ciudad, se ha creado mediante un Decreto de Alcaldía firmado por la alcaldesa, Ada Colau, y publicado el 21 de agosto en el BOPB. Estará en exposición pública y se podrán presentar alegaciones durante el mes de septiembre.
El registro se basa en lo que prevé el artículo 177 de la Ley de Urbanismo de Catalunya, que habilita a los municipios para crear una herramienta para velar por el cumplimiento de las obligaciones de edificar, conservar o rehabilitar que tiene cualquier propietario en terrenos que tengan la calificación de solar, de edificaciones declaradas en ruina o de construcciones paralizadas o inadecuadas.
Plazos y procedimiento de la nueva medida
Cuando el planeamiento vigente no indique el plazo para iniciar la edificación, éste será mayoritariamente de dos años a partir del momento en que los terrenos hayan alcanzado la condición de solar. Para los solares situados en polígonos de actuación urbanística en transformación y parcelas que sólo tengan que completar o acabar la urbanización para tener la condición de solar, el plazo será de tres años.
Cuando se sobrepase el plazo establecido sin que los propietarios activen la construcción de viviendas y se haya declarado el incumplimiento de la obligación de edificar, los solares se podrán inscribir en el registro y el Ayuntamiento, a lo largo de dos años, podrá ejercer el deerecho de expropiación, compra o sustitución forzosa para poder impulsar nuevas promociones de vivienda pública.
El consistorio también se reservará el derecho de hacerse con la propiedad cuando haya incumplimientos de órdenes de ejecución en obras de conservación o rehabilitación requeridas para la seguridad de las personas o para la protección del patrimonio arquitectónico o cultural.
Nuevas medidas del Ayuntamiento de Barcelona
Esta herramienta se suma a las dos medidas aprobadas inicialmente y actualmente en trámite: la Modificación del PGM que prevé que las promociones residenciales de más de 600 m2 de techo destinen un 30% de la superficie a vivienda asequible, y la declaración de todo el municipio como área con derecho de tanteo y retracto para disponer de derecho de compra preferente en determinados edificios y solares.
La medida, que tiene por objetivo ampliar el parque de vivienda asequible de la ciudad, se ha creado mediante un Decreto de Alcaldía firmado por la alcaldesa, Ada Colau, y publicado el 21 de agosto en el BOPB. Estará en exposición pública y se podrán presentar alegaciones durante el mes de septiembre.
El registro se basa en lo que prevé el artículo 177 de la Ley de Urbanismo de Catalunya, que habilita a los municipios para crear una herramienta para velar por el cumplimiento de las obligaciones de edificar, conservar o rehabilitar que tiene cualquier propietario en terrenos que tengan la calificación de solar, de edificaciones declaradas en ruina o de construcciones paralizadas o inadecuadas.
Plazos y procedimiento de la nueva medida
Cuando el planeamiento vigente no indique el plazo para iniciar la edificación, éste será mayoritariamente de dos años a partir del momento en que los terrenos hayan alcanzado la condición de solar. Para los solares situados en polígonos de actuación urbanística en transformación y parcelas que sólo tengan que completar o acabar la urbanización para tener la condición de solar, el plazo será de tres años.
Cuando se sobrepase el plazo establecido sin que los propietarios activen la construcción de viviendas y se haya declarado el incumplimiento de la obligación de edificar, los solares se podrán inscribir en el registro y el Ayuntamiento, a lo largo de dos años, podrá ejercer el deerecho de expropiación, compra o sustitución forzosa para poder impulsar nuevas promociones de vivienda pública.
El consistorio también se reservará el derecho de hacerse con la propiedad cuando haya incumplimientos de órdenes de ejecución en obras de conservación o rehabilitación requeridas para la seguridad de las personas o para la protección del patrimonio arquitectónico o cultural.
Nuevas medidas del Ayuntamiento de Barcelona
Esta herramienta se suma a las dos medidas aprobadas inicialmente y actualmente en trámite: la Modificación del PGM que prevé que las promociones residenciales de más de 600 m2 de techo destinen un 30% de la superficie a vivienda asequible, y la declaración de todo el municipio como área con derecho de tanteo y retracto para disponer de derecho de compra preferente en determinados edificios y solares.
27/08/2018
L'Ajuntament de Barcelona crearà un registre de solars no edificats
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat inicialment la creació d'un registre municipal de finques no edificades que, sota la cobertura de la legislació urbanística vigent, estableix que el Govern municipal podrà comprar-les i destinar-les a nou habitatge públic si superen el termini d’inactivitat definit pel planejament (generalment 2 anys).
La mesura, que té per objectiu ampliar el parc d’habitatge assequible a la ciutat, s'ha creat mitjançant un Decret d’Alcaldia signat per l’alcaldessa, Ada Colau, i publicat el 21 d'agost al BOPB. Estarà en exposició pública i s’hi podran fer al·legacions durant el mes de setembre.
El registre es basa en el que preveu l’article 177 de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, que habilita els municipis per crear una eina per vetllar pel compliment de les obligacions d’edificar, conservar o rehabilitar que té qualsevol propietari en terrenys que tinguin la qualificació de solar, d’edificacions declarades en ruïna o de construccions paralitzades o inadequades.
Terminis i procediment de la nova mesura
Quan el planejament vigent no indiqui el termini per iniciar l’edificació, aquest serà majoritàriament de dos anys a partir del moment en què els terrenys hagin assolit la condició de solar. Per als solars situats en polígons d’actuació urbanística en transformació i parcel·les que només hagin de completar o acabar la urbanització per tenir la condició de solar, el termini serà de tres anys.
Quan se sobrepassi el termini establert sense que els propietaris activin la construcció d’habitatges i s’hagi declarat l’incompliment de l’obligació d’edificar, els solars es podran inscriure al registre i l’Ajuntament, al llarg de dos anys, podrà exercir el dret d’expropiació, compra o substitució forçosa per poder impulsar-hi noves promocions d’habitatge públic.
El consistori també es reservarà el dret de fer-se amb la propietat quan hi hagi incompliments d’ordres d’execució en obres de conservació o rehabilitació requerides per a la seguretat de les persones o per la protecció del patrimoni arquitectònic o cultural.
Noves mesures de l'Ajuntament de Barcelona
L’eina se suma a les dues mesures aprovades inicialment i actualment en tràmit: la Modificació del PGM que preveu que les promocions residencials de més de 600 m2 de sostre destinin un 30% de la superfície a habitatge assequible, i la declaració de tot el municipi com a àrea amb dret de tanteig i retracte per disposar de dret de compra preferent en determinats edificis i solars.
La mesura, que té per objectiu ampliar el parc d’habitatge assequible a la ciutat, s'ha creat mitjançant un Decret d’Alcaldia signat per l’alcaldessa, Ada Colau, i publicat el 21 d'agost al BOPB. Estarà en exposició pública i s’hi podran fer al·legacions durant el mes de setembre.
El registre es basa en el que preveu l’article 177 de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, que habilita els municipis per crear una eina per vetllar pel compliment de les obligacions d’edificar, conservar o rehabilitar que té qualsevol propietari en terrenys que tinguin la qualificació de solar, d’edificacions declarades en ruïna o de construccions paralitzades o inadequades.
Terminis i procediment de la nova mesura
Quan el planejament vigent no indiqui el termini per iniciar l’edificació, aquest serà majoritàriament de dos anys a partir del moment en què els terrenys hagin assolit la condició de solar. Per als solars situats en polígons d’actuació urbanística en transformació i parcel·les que només hagin de completar o acabar la urbanització per tenir la condició de solar, el termini serà de tres anys.
Quan se sobrepassi el termini establert sense que els propietaris activin la construcció d’habitatges i s’hagi declarat l’incompliment de l’obligació d’edificar, els solars es podran inscriure al registre i l’Ajuntament, al llarg de dos anys, podrà exercir el dret d’expropiació, compra o substitució forçosa per poder impulsar-hi noves promocions d’habitatge públic.
El consistori també es reservarà el dret de fer-se amb la propietat quan hi hagi incompliments d’ordres d’execució en obres de conservació o rehabilitació requerides per a la seguretat de les persones o per la protecció del patrimoni arquitectònic o cultural.
Noves mesures de l'Ajuntament de Barcelona
L’eina se suma a les dues mesures aprovades inicialment i actualment en tràmit: la Modificació del PGM que preveu que les promocions residencials de més de 600 m2 de sostre destinin un 30% de la superfície a habitatge assequible, i la declaració de tot el municipi com a àrea amb dret de tanteig i retracte per disposar de dret de compra preferent en determinats edificis i solars.
27/08/2018
La Fundació Hàbitat 3 busca arquitectes voluntaris per realitzar visites i informes tècnics
Imatge:
© Fundació Hàbitat 3
La Fundació Hàbitat 3 necessita arquitectes voluntaris per realitzar visites i informes tècnics d’edificis d'habitatges, procedents d’entitats financeres, per destinar-los a lloguer social.
Les entitats socials de la Taula del Tercer Sector de Catalunya, com la Fundació Hàbitat 3, poden adquirir, mitjançant l’exercici del dret de tanteig i retracte, habitatges provinents d’execucions hipotecàries o de dacions en pagament que siguin venuts per entitats financeres. Amb l’aprovació d’un programa conjunt de l’Institut Català de Finances (ICF) i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC), la Fundació Hàbitat 3 ha rebut el finançament necessari per realitzar aquestes compres, que ara necessiten la revisió de tècnics voluntaris.
Col·laborar per fer realitat el lloguer social
La col·laboració dels arquitectes és fonamental per poder posar en marxa el màxim nombre d’habitatges per a lloguer social. Les condicions que estableix el Decret-llei 1/2015 limiten molt el termini per poder exercir el dret de tanteig, que és d'aproximadament dos mesos des del moment en què la Fundació disposa de la informació dels habitatges en venda.
Per aquest motiu, s’ha establert un dispositiu de coordinació de diverses entitats de cara a poder visitar els habitatges i decidir quins interessen i quins no. Dins d’aquest dispositiu, atès que els habitatges només es poden visitar una vegada, resulta imprescindible poder comptar amb tècnics voluntaris que ajudin a fer les inspeccions i els informes conseqüents. El Col·legi d'Arquitectes col·labora amb aquesta iniciativa fent-ne difusió entre el seu col·lectiu.
Els interessats poden inscriure's a través de la pàgina web d'Hàbitat 3.
Les entitats socials de la Taula del Tercer Sector de Catalunya, com la Fundació Hàbitat 3, poden adquirir, mitjançant l’exercici del dret de tanteig i retracte, habitatges provinents d’execucions hipotecàries o de dacions en pagament que siguin venuts per entitats financeres. Amb l’aprovació d’un programa conjunt de l’Institut Català de Finances (ICF) i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC), la Fundació Hàbitat 3 ha rebut el finançament necessari per realitzar aquestes compres, que ara necessiten la revisió de tècnics voluntaris.
Col·laborar per fer realitat el lloguer social
La col·laboració dels arquitectes és fonamental per poder posar en marxa el màxim nombre d’habitatges per a lloguer social. Les condicions que estableix el Decret-llei 1/2015 limiten molt el termini per poder exercir el dret de tanteig, que és d'aproximadament dos mesos des del moment en què la Fundació disposa de la informació dels habitatges en venda.
Per aquest motiu, s’ha establert un dispositiu de coordinació de diverses entitats de cara a poder visitar els habitatges i decidir quins interessen i quins no. Dins d’aquest dispositiu, atès que els habitatges només es poden visitar una vegada, resulta imprescindible poder comptar amb tècnics voluntaris que ajudin a fer les inspeccions i els informes conseqüents. El Col·legi d'Arquitectes col·labora amb aquesta iniciativa fent-ne difusió entre el seu col·lectiu.
Els interessats poden inscriure's a través de la pàgina web d'Hàbitat 3.
19/07/2018
Big attendance numbers at COAC’s debate on protected housing
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
On 28 June, the Architects’ Association hosted a debate entitled 'Protected housing on consolidated urban land: the case of Barcelona', moderated by Sebastià Jornet, the president of the Urban Planning Architects’ Association of Catalonia (AAUC). Participants included lawyers Josep M. Aguirre, professor at the University of Girona; Domènec Sibina, professor at the University of Barcelona; Javier Buron, in charge of Housing at Barcelona City Council; Dolors Clavell, from Clavell Consulting SL; Ramon García-Bragado, from Miliners Advocats i Assessors Tributaris; Pablo Molina, from J&A Garrigues; and Gemma Segura, from Pareja & Associats, Advocats.
Dolors Clavell noted that 'in the future it will be necessary to find the mechanisms for access to housing' and that these should be implemented structurally to avoid 'welfare measures, which are not appropriate in a twenty-first century housing policy'. According to Clavell, with the combination of the Spanish land law and the Catalan urban development and housing law, we should be able to generate protected housing reserves and adjust land classification.
ProfessorJosep Maria Aguirre highlighted three key weaknesses which he feels this Amendment of the Plan contains: the first is the issue of legality that may exist over the owner’s responsibilities, as the Spanish law does not mention affordable housing; the second is the loss of profitability that this reserve could cause to owners; and the third is asset liability. Meanwhile, professor Domènec Sibina suggested the need to reconsider an urban plan that was designed 45 years ago.
Lawyer Ramon García-Bragado proposed that the question we need to be asking 'is not whether this measure is legal or not, but whether the law is positive or negative for Barcelona'. The reasons behind his rejection are firstly that 'the law has been enacted without prior debate', and secondly, the violation of the principle of transparency, given that 'the procedure has been hidden'.
The head of Housing at Barcelona City Council, Javier Buron, asserted that this measure 'tackles the situation realistically' and maintained that the proposal already takes into account the situation of a pressurised market due to the lack of land, and that the transitional regime will provide the market with sufficient legal certainty. Buron gave the example of the city of Vitoria, where policies to promote affordable housing have been extremely successful.
Numerous institutional representatives and public administration officers attended the debate, including Janet Sanz, Josep M. Montaner, Ton Salvadó and Aurora López, from Barcelona City Council; Amadeu Iglesias, from IMPSOL; and Josep Bohigas, from Barcelona Regional. It was also attended by councillors Xavier Trias, from PDeCAT; Koldo Blanco, from Ciutadans; Jordi Coronas and Montserrat Benedí, from ERC; Daniel Mòdol, from PSC; as well as Carme Trilla, president of the Habitat3 Foundation; Elena Massó and Marc Torrent, from APCE; and Ramon Sanabria, from AxA, among others.
You can watch the video of the session here:
Dolors Clavell noted that 'in the future it will be necessary to find the mechanisms for access to housing' and that these should be implemented structurally to avoid 'welfare measures, which are not appropriate in a twenty-first century housing policy'. According to Clavell, with the combination of the Spanish land law and the Catalan urban development and housing law, we should be able to generate protected housing reserves and adjust land classification.
ProfessorJosep Maria Aguirre highlighted three key weaknesses which he feels this Amendment of the Plan contains: the first is the issue of legality that may exist over the owner’s responsibilities, as the Spanish law does not mention affordable housing; the second is the loss of profitability that this reserve could cause to owners; and the third is asset liability. Meanwhile, professor Domènec Sibina suggested the need to reconsider an urban plan that was designed 45 years ago.
Lawyer Ramon García-Bragado proposed that the question we need to be asking 'is not whether this measure is legal or not, but whether the law is positive or negative for Barcelona'. The reasons behind his rejection are firstly that 'the law has been enacted without prior debate', and secondly, the violation of the principle of transparency, given that 'the procedure has been hidden'.
The head of Housing at Barcelona City Council, Javier Buron, asserted that this measure 'tackles the situation realistically' and maintained that the proposal already takes into account the situation of a pressurised market due to the lack of land, and that the transitional regime will provide the market with sufficient legal certainty. Buron gave the example of the city of Vitoria, where policies to promote affordable housing have been extremely successful.
Numerous institutional representatives and public administration officers attended the debate, including Janet Sanz, Josep M. Montaner, Ton Salvadó and Aurora López, from Barcelona City Council; Amadeu Iglesias, from IMPSOL; and Josep Bohigas, from Barcelona Regional. It was also attended by councillors Xavier Trias, from PDeCAT; Koldo Blanco, from Ciutadans; Jordi Coronas and Montserrat Benedí, from ERC; Daniel Mòdol, from PSC; as well as Carme Trilla, president of the Habitat3 Foundation; Elena Massó and Marc Torrent, from APCE; and Ramon Sanabria, from AxA, among others.
You can watch the video of the session here:
29/06/2018