Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

El Palau de Vidre, Resolució final del Concurs d'Idees "Espais Singulars"

Imatge: 
© COAC Lleida
El programa l’impulsa l’Ajuntament de Lleida amb la col·laboració de la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

L’àmbit del Palau de Vidre centrarà la segona edició del programa Espais Singulars, impulsat per l’Ajuntament de Lleida a través de la Fundació del Paisatge amb la col·laboració de COAC Lleida i que constarà de diversos tallers de participació ciutadana i d’un concurs d’idees. L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, acompanyat del president de la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes (COAC), Víctor Pérez-Pallarès, van anunciar el passat divendres, 1 de febrer, l’inici del debat ciutadà per definir el futur de l’àmbit de l’edifici ubicat als Camps Elisis.

L’objectiu d’Espais Singulars és aconseguir espais públics vius i útils adequats a la ciutadania mitjançant intervencions urbanístiques per a la seva articulació amb la ciutat i perquè esdevinguin espais de centralitat per augmentar la qualitat de vida de les persones. En la primera edició, al 2017, van formar part del programa les places de la Panera i de l’Auditori.

Pérez-Pallarès, va destacar els valors arquitectònics del Palau de Vidre, construït l’any 1965, obra de l’enginyer Josep Maria Cots Massana. Va explicar que “és un edifici singular amb un volum molt contundent emmarcat en el corrent brutalista que es fa molt evident en les façanes principal i posterior, on es veu l’estructura potent de formigó vist amb elements geomètrics i simètrics, com els panys de vidre que produeixen l’efecte de transparències des de l’interior i de reflexes de l’exterior molt interessants”. Així mateix, Pérez-Pallarès va agrair la confiança dipositada en el COAC per part de la Fundació del Paisatge i de la Paeria en aquesta segona edició del programa Espais Singulars.

Per la seva banda, el paer en cap va definir el Palau de Vidre com “un gran equipament per a Lleida que ha acollit inauguracions, congressos, convencions, conferències d’alt nivell durant molts anys”. “Ara, però, ha arribat el moment de parlar obertament sobre el seu futur i de construir un nou relat per a aquest edifici i, també, per al seu entorn”. I va concloure que “escoltarem què volen que fem amb aquest espai els lleidatans i lleidatanes”.

La iniciativa Espais Singulars pretén aconseguir espais públics vius i útils adequats a les necessitats de la ciutadania. La primera fase consistirà en un procés participatiu per escoltar la ciutadania, les associacions, les entitats, les empreses i els comerços de la ciutat. En la segona fase, prevista pel mes de març, es portarà a terme la convocatòria del concurs públic d’idees d’arquitectura per intervenir en l’àmbit del Palau de Vidre, adreçat a professionals-arquitectes. Finalment, a la tercera fase, prevista per la primavera d’enguany, es farà una exposició pública dels projectes presentats i s’anunciarà la proposta guanyadora i les finalistes. El concurs no preveu que el guanyador del concurs sigui el que després faci el projecte d’execució, sinó que serà un concurs d’idees on hi haurà tres premiats, el guanyador i els finalistes. En base a les idees sorgides dels tallers, que formaran part de les bases del concurs d’idees, i de les idees guanyadores, l’Ajuntament de Lleida tirarà endavant un projecte sobre el Palau de Vidre.
6/02/2019
Tornar

"Espais singulars". Palau de Vidre: Tallers de participació ciutadana

Imatge: 
© COAC Lleida
A la ciutat i l’horta de Lleida hi ha diferents espais i edificis amb potencialitats desaprofitades, on són necessàries intervencions urbanístiques per a la seva regeneració i millora i augmentar així la qualitat de vida de les persones. Amb aquest objectiu, l’Ajuntament de Lleida, a través de la Fundació del Paisatge de Lleida, ha creat el programa Espais Singulars. Es vol aconseguir espais públics vius i útils adequats a les necessitats de la ciutadania.

L’àmbit del Palau de Vidre centrarà la segona edició del programa Espais Singulars, amb la col·laboració de COAC Lleida, i constarà de tres fases.

La primera fase consistirà en un procés participatiu per escoltar la ciutadania, les associacions, les entitats, les empreses i els comerços de la ciutat. En la segona fase, es convocarà un concurs públic d’idees d’arquitectura per intervenir en l’àmbit del Palau de Vidre, adreçat a professionals-arquitectes. Finalment, a la tercera fase, es farà una exposició pública dels projectes presentats i s’anunciarà la proposta guanyadora i les finalistes.

TALLER 1
| Visita guiada + debat i pluja d’idees

Dia i hora: Dissabte, 9 de febrer de 2019. / 11.00-13.30 h
Punt de trobada: Plaça Bores (davant l’entrada principal dels Camps Elisis)
Lloc del debat: Sales de reunions del Palau de Vidre

TALLER 2 | Activitat a l’espai públic

Dinàmica participativa i enquestes a la ciutadania
Dia i hora: Dissabte, 16 de febrer | 11.00 - 14:00 h
Lloc: Pl. Pati de les Comèdies (entre els edificis de l’IEI i l’IMAC)

Per a més informació, consulteu el web Espais Singulars de la Paeria.
PDF version

Conferència: Batlle i Roig Arquitectura. "Fusionant ciutat i natura"

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
La Demarcació de Lleida del Col·legi d'Arquitectes organitza, el proper dijous 14 de febrer a les 19.30, una conferència a càrrec de l’arquitecte Enric Batlle, soci fundador de Batlle i Roig Arquitectura.

L'obra d'Enric Batlle abasta un ampli ventall de tipologies, desenvolupades sempre des de la perspectiva del paisatge i el medi ambient. Doctor arquitecte per la UPC, ha estat guardonat amb la Medalla del CSCAE 2017, el Premi FAD Teoria i Crítica 2012, el Premi Extraordinari de Doctorat de la Comissió de Doctorat de la UPC i el Domènech i Montaner d'Arquitectura, Teoria i Crítica, entre d'altres. Dirigeix el Màster Universitari en Paisatgisme -MBLandArch- impartit a l'ETSAB. Les seves tesis han estat divulgades a entitats de reconegut prestigi internacional, com les universitats de Harvard, Copenhagen, Oslo, Navarra o Beijing, o institucions culturals com l'Architectural League of New York.

Premis:

Landscape of the Year-WAF 2019, amb el Camí de les Guixeres d’Igualada

Premis Catalunya Construcció 2017. Premi a la Innovació en la construcció, amb The Style Outlets Viladecans. Urbanització dels espais exteriors

IX Bienal d’Arquitectura Alejandro de la Sota / Mostra d’Arquitectura de Tarragona. Equipaments Públics, amb l'IES Roseta Mauri de Reus

Premi Europeu Espai Públic Urbà 2004, amb la Restauració paisatgística del dipòsit controlat Vall d’en Joan, al Parc Natural del Garraf

Premi Andrea Palladio (Vicença), amb la Restauració del Palau Fontes a Múrcia

Premi Delta-FAD, amb el Fanal Via Làctea

Premi Antonio Camuñas, amb el Cementiri Metropolità de Roques Blanques

Monografies:

AV MONOGRAFIES núm. 207, 2017

BATLLE I ROIG VEINTE JARDINES / TWENTY GARDENS 1981-2011, 2011

TC CUADERNOS. BATLLE I ROIG ARQUITECTES 1996-2009, 2009

ARCHITECTURE DESCRIBED. BATLLE I ROIG ARQUITECTES, 2000

DOCUMENTOS DE ARQUITECTURA núm. 44, 2000

ARQUITECTURAS DE AUTOR AA 10. Works 1982 / 1997, 1999

PDF version

Exposición: "Arquitecturas en el paisaje, Cataluña 2000-2017"

Imatge: 
COAC Lleida

La exposición "Arquitecturas en el paisaje, Cataluña 2000-2017" se podrá visitar en La Seu d'Urgell hasta el 15 de enero, en horario de 10 a 22 h de lunes a sábado en el Centro Cívico El Passeig.

La muestra consta de 56 obras construidas en Catalunya del 2000 al 2017 fuera de las grandes ciudades y cascos urbanos, y 14 obras referentes del s. XX para establecer un vínculo temporal en la mirada y la intervención proyectual en la arquitectura catalana.

El delegado del Pirineu del Colegio de Arquitectos de Cataluña, Ricard Lobo, inauguró el 12 de diciembre la exposición “Arquitecturas en el paisaje, Catalunya 2000-2017”, en el Centro Cívico El Passeig de La Seu d'Urgell. La muestra está organizada por el Colegio de Arquitectos de Cataluña y el Ayuntamiento de La Seu d'Urgell, con la colaboración de la Diputación de Lleida, a través del Instituto de Estudios Ilerdenses, y la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Reus de la Universitat Rovira i Virgili.

“Arquitecturas en el Paisaje, Catalunya 2000-2017” plantea la aproximación de una suma de paisajes que conforman el ámbito territorial de Cataluña, en el periodo que comprende el inicio del siglo XXI. El principal interés recae en la importancia de dar a conocer aquellas intervenciones que quedan fuera de las grandes ciudades y cascos urbanos, pero que aportan gran riqueza y pluralidad dentro de la arquitectura. Supone una mirada transversal a la praxis proyectual del arquitecto, que profundiza en el conocimiento y la cohabitación del medio que lo rodea.

Una muestra de diferentes maneras de actuar en el paisaje desde la obra construida, de acercarse, de ser, de formar parte. Una compilación que no se hace con la voluntad de construir un relato, sino de abrir un diálogo. Un diálogo donde cada autor explica las razones propias para actuar tal como lo hace, cuál es el punto de partida o qué es la “idea-bastante” en su relación con el paisaje.

El espacio, el silencio y el contacto con la natura son los elementos indispensables para mejorar la calidad de vida del usuario. El arquitecto, mediante el análisis del lugar, los materiales autóctonos como herramienta constructiva, la adecuación a la topografía y al clima, el diálogo con la natura, los recorridos del agua, los caminos y los márgenes y la dinámica del ciclo agrario, interactúa dentro del medio antrópico. Esta mirada, que conjuga técnica y sensibilidad, se ve reflejada en cada una de las intervenciones, que van desde la pequeña a la gran escalera, en la extensa y compleja geografía catalana.

La compilación de proyectos pretende establecer una red transversal de colaboración entre las demarcaciones y delegaciones que forman el Colegio de Arquitectos de Cataluña, e interactuar con las diferentes escuelas de arquitectura del país. Los objetivos son mostrar la importancia de conocer y entender todo el marco geográfico para reinterpretar el territorio a partir de diferentes miradas de los proyectistas.

Paralelamente a la exposición del material seleccionado, se han organizado ciclos de conferencias que permiten debatir sobre la praxis arquitectónica de Cataluña y difundir el estudio a partir de la itinerancia expositiva y acercarla a los 7 ámbitos que conforman el marco territorial: Barcelona Metropolitana, Comarcas Centrales, Girona, Pirineo, Plana de Lleida, Campo de Tarragona y Tierras del Ebro.

Cada ámbito territorial contiene 8 obras construidas entre el periodo 2000 y 2017, y 2 obras referentes del s. XX, para establecer un vínculo temporal en la mirada y la intervención proyectual en la arquitectura catalana.

PDF version

Pages