Passejada per les voltes del Vapor Aymerich, Amat i Jover
MNACTEC
http://mnactec.cat/ca/activitat-detall/jep2017-passejada-per-les-voltes
De Sabado, 7 Octubre, 2017 - 10:30 hasta Domingo, 8 Octubre, 2017 - 11:30
Gratuït
Butlletí:
Exposició: "Del camp a la casa. Els poblats de colonització de les Terres de Ponent"
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
L’exposició “Del camp a la casa. Els poblats de colonització de les Terres de Ponent” té el seu origen en les tasques d’identificació, classificació i digitalització dels plànols dels projectes dels poblats de colonització, facilitats per l’Arxiu Històric de Lleida.
Aquest treball inicial va possibilitar apropar els documents a les aules de l’Escola d’Arquitectura La Salle-Universitat Ramon Llull, on es va procedir a un primer estudi i, posteriorment, ha estat àmpliament desenvolupat i completat per l’arquitecta i professora Mercè Bosch Roma, mitjançant una profunda anàlisi de tot el contingut documental.
L’any 1939, un cop acabada la guerra civil, es va crear el “Instituto Nacional de Colonización (INC)” amb l’objectiu de desenvolupar nous pobles i nuclis rurals per a l’assentament dels agricultors que haurien de conrear les zones transformades en regadiu. En l’àmbit de la zona regada pel canal d’Aragó i Catalunya es van construir quatre poblats, tots ells projectats per arquitectes notoris de l’època: Gimenells (Alejandro de la Sota, 1945), Sucs (José Borobio, 1948), Pla de la Font (José Borobio, 1956) i Vencillón (Manuel Jiménez Varea, 1961).
L’exposició contribueix a la divulgació del material original, així com dels estudis efectuats, perquè donar-lo a conèixer i explicar els seus valors és el primer pas per estimar-lo i protegir-lo.
Aquest treball inicial va possibilitar apropar els documents a les aules de l’Escola d’Arquitectura La Salle-Universitat Ramon Llull, on es va procedir a un primer estudi i, posteriorment, ha estat àmpliament desenvolupat i completat per l’arquitecta i professora Mercè Bosch Roma, mitjançant una profunda anàlisi de tot el contingut documental.
L’any 1939, un cop acabada la guerra civil, es va crear el “Instituto Nacional de Colonización (INC)” amb l’objectiu de desenvolupar nous pobles i nuclis rurals per a l’assentament dels agricultors que haurien de conrear les zones transformades en regadiu. En l’àmbit de la zona regada pel canal d’Aragó i Catalunya es van construir quatre poblats, tots ells projectats per arquitectes notoris de l’època: Gimenells (Alejandro de la Sota, 1945), Sucs (José Borobio, 1948), Pla de la Font (José Borobio, 1956) i Vencillón (Manuel Jiménez Varea, 1961).
L’exposició contribueix a la divulgació del material original, així com dels estudis efectuats, perquè donar-lo a conèixer i explicar els seus valors és el primer pas per estimar-lo i protegir-lo.
Exposició: "Vers una tradició viva. José Antonio Coderch"
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El dimarts 19 de setembre s'inaugura a la Delegació de Terrassa del COAC l'exposició "Vers una tradició viva. José Antonio Coderch", que es podrà visitar fins al divendres 27 d’octubre al vestíbul de la Demarcació.
El material exposat va servir de base per a l'elaboració d'una tesi doctoral presentada el 1993 al voltant de l'obra de Coderch, amb un estudi del conjunt de l'obra, establint relacions a partir dels primers projectes i mostrant la continuïtat en la seva manera de projectar.
A l'exposició hi trobarem molts projectes no publicats en les monografies de l'arquitecte, així com avantprojectes de treballs coneguts que permeten establir relacions entre ells. Coderch va ser un apassionat de l'arquitectura, l'estudi de la manera de viure, l'home, la terra i la natura. Va ser un humanista i, per tant, l'exposició contribueix a donar a conèixer aquesta tradició viva que ell va encetar.
El material exposat va servir de base per a l'elaboració d'una tesi doctoral presentada el 1993 al voltant de l'obra de Coderch, amb un estudi del conjunt de l'obra, establint relacions a partir dels primers projectes i mostrant la continuïtat en la seva manera de projectar.
A l'exposició hi trobarem molts projectes no publicats en les monografies de l'arquitecte, així com avantprojectes de treballs coneguts que permeten establir relacions entre ells. Coderch va ser un apassionat de l'arquitectura, l'estudi de la manera de viure, l'home, la terra i la natura. Va ser un humanista i, per tant, l'exposició contribueix a donar a conèixer aquesta tradició viva que ell va encetar.
L'exposició "Català-Roca. Retrats", a la Delegació del Vallès
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Delegació del Vallès del COAC acull, del 18 de juliol al 6 de setembre, l’exposició fotogràfica "Català-Roca. Retrats".
La mostra està formada per retrats de Francesc Català-Roca, veritables obres mestres del gènere, que són a la vegada un reflex de la vida cultural catalana dels anys cinquanta i seixanta. Es mostren retrats tant de personatges cèlebres com de personatges populars. Podem veure doncs, la doble dimensió del fotògraf: la de fotoperiodista, proper a les imatges populars i la vida quotidiana dels carrers de Barcelona i Madrid i, d’altra banda, la que el vincula com a fotògraf del món del culte, especialment del món de l’art, una de les seves especialitats.
La mostra està formada per retrats de Francesc Català-Roca, veritables obres mestres del gènere, que són a la vegada un reflex de la vida cultural catalana dels anys cinquanta i seixanta. Es mostren retrats tant de personatges cèlebres com de personatges populars. Podem veure doncs, la doble dimensió del fotògraf: la de fotoperiodista, proper a les imatges populars i la vida quotidiana dels carrers de Barcelona i Madrid i, d’altra banda, la que el vincula com a fotògraf del món del culte, especialment del món de l’art, una de les seves especialitats.