Propers Actes
Visita guiada a la Seu d'Ègara: Esglésies de Sant Pere de Terrassa
La Delegació del Vallès, conjuntament amb el Museu de Terrassa, organitza el pròxim dissabte 5 de maig una visita per a famílies a les Esglésies de Sant Pere de Terrassa.
El conjunt monumental de la Seu d'Ègara, situat al bell mig de la ciutat de Terrassa, vora el Parc de Vallparadís, ha conservat un testimoni únic de l'art i l'arquitectura de diferents èpoques: dels primers segles del cristianisme a la Hispània romana, d'una poderosa seu episcopal durant el Regne dels Visigots i d'un recinte religiós molt especial en el marc de la Catalunya medieval i de l'art romànic. A més, exhibeix dos retaules gòtics extraordinaris i mostres molt característiques de l'art renaixentista i barroc.
La Seu d'Ègara se situa actualment com un dels monuments més singulars dintre del patrimoni cultural català, espanyol i europeu. En aquests moments està en marxa la seva candidatura per obtenir la distinció de Patrimoni de la Humanitat, que atorga la UNESCO, basada en el caràcter únic i universal d'alguns elements singulars que han travessat els segles fins als nostres dies i que en el segle XXI han estat recuperats i protegits com a llegat extraordinari per a les futures generacions.
Si voleu assistir, escriviu un correu a valles@coac.cat i indiqueu el número de persones.
Aforament limitat: 25 persones.
Exposición: "Tribute to the brick"
"Si fuera una palabra sería un poema. Si fuera una célula sería un ser vivo. Si fuera una gota de agua sería un río, tal vez un océano. No soy nada de eso. Soy un poco de barro sucio y roto. Pero soy el muro de tu jardín. Soy la casa donde vives y la oficina o la fábrica en la que trabajas. Soy tantas cosas y no te habías dado cuenta. No es arrogancia. Soy el ladrillo y ahora soy también un poema".
Exposició: "Tribute to the brick"
“Si fos una paraula seria un poema. Si fos una cèl·lula seria un ésser viu. Si fos una gota d'aigua seria un riu, potser un oceà.
No sóc res d'això. Sóc una mica de fang brut i foradat. Però sóc el mur del teu jardí. Sóc la casa on vius i l'oficina o la fàbrica en la qual treballes. Sóc tantes coses i no t'havies adonat. No és arrogància. Sóc el maó i ara sóc també un poema".