Exposició 'Deu anys fent fanalets', a Olot
La mostra s’ha fet per commemorar el desè aniversari del taller que ha esdevingut un recull d’experiments que són l’evolució d’un treball de recerca sobre la poètica de la precarietat, i de com apropar els conceptes bàsics d’arquitectura als infants. De fet, el fanalet és una construcció espacial assimilable a la maqueta d’un edifici i a la qual se li poden exigir requisits semblants, parafrasejant a Vitruvi: firmitas, utilitas i venustas.
Les comissaries expliquen que el repte de cada any ha sigut inventar un artefacte il·luminador ambulant inspirat en algun arquitecte o dissenyador. Els mestres que s’han pres com a referents han estat: Antoni Gaudí, Aldo Rossi, C.R. Mackintosh, Archigram, J.A.Coderch, Louis Poulsen, Hans Scharoun, Issey Miyake, J.M. Jujol i Aldo Van Eyck, el darrer dels quals és l’arquitecte de l’edició d’aquest 2023 on es juga amb la superposició de geometries primàries generant uns intersticis lluminosos, aprenent d’ell, el valor les sinergies formals.
El disseny expositiu respon a la mateixa dinàmica experimental dels tallers. Manipulant materials de rebuig de l’obra, en aquest cas tubs d’encofrar pilars i ferralla estructural, s’han construït uns elegants expositors que posen en valor la singularitat de cada fanalet. La descontextualització dels materials provoca una nova lectura formal del conjunt. La disposició de les semi-columnes dins l’espai expositiu evoca el Pavelló Sonsbeek a Arnhem de Van Eyck.
10 tallers de llibertat creativa que han donat com a fruit 10 fanalets.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot i Lluèrnia, festival del foc i de la llum.
Exposició: Mirades. Terra no és un tot
El 7 de novembre a les 19.30 h, s'inaugurarà a la seu de la Demarcació de Lleida la segona exposició del cicle MIRADES, centrada en l’element TERRA.
L'exposició, amb les fotografies de Llorenç Melgosa, porta per títol "Terra no és un tot" i es podrà veure fins al 31 de desembre.
Per part del COAC, m’ofereixen realitzar una exposició inspirada en el mot TERRA i en la seva significació, un cop acceptat l’encàrrec, inicio el procés del relat expositiu amb l’intent de teoritzar des del meu imaginari la idea TERRA en la seva globalitat, amb una certa rapidesa desemboco en una mena de síntesi a manera de llistat de possibilitats de com simbolitzar i representar la meva idea en imatges, em venen un total de dotze àmbits, en els quals, situo les imatges exposades segons el context interpretat, algunes d’elles del meu arxiu i altres realitzades després de l’encàrrec.
Per altra banda, de quantes maneres utilitzem el mot origen i quina quantitat de derivats podem utilitzar, aquí uns quants exemples:
La Terra, es pot posseir, Terreny; es pot tenir sota els peus o caure al damunt, el Terra; es poden fer objectes d’ús quotidià o elements constructius, Terrissa; pot tremolar violentament, Terratrèmol; la mateixa terra es pot omplir amb més terra, Terraplenar; es pot treure per tal de destapar quelcom, Desenterrar; o fins i tot fer-ne tot el contrari, el verb Enterrar que sovint ens entristeix quan es fa efectiu, no voldria acabar aquest llistat, sense citar el mot Desterrament, el qual aplicaven reis o alts mandataris tot castigant normalment, als qui els havien sigut deslleials o que simplement s’oposaven a les seves decisions.
Aquests són alguns exemples de la riquesa semàntica que el mot que dona nom al projecte MIRADES d’enguany i els seus derivats, ens aporten per tal de comunicar-nos, només reblen el clau de la importància que la TERRA en majúscules, té en les nostres vides, lloc que ens acull i que malauradament, no tractem com es mereix i que presideix i motiva aquesta exposició.
Llorenç Melgosa
Fotògraf professional, és fundador i copropietari d’Imatge 4, SA, empresa dedicada a la publicitat des de l’any 1974, la qual va dirigir durant més de 35 anys. Ha estat professor de fotografia a l’Escola Municipal de Belles Arts de Lleida, i col·laborador-realitzador amb nombrosos artistes en les seves necessitats fotogràfiques, entre altres, Leandre Cristófol. Albert Coma Estadella, Antonio Abad Gil, Àngel Jové, Jordi Jové, Antoni Abad Roses, Jesús Mauri, Marta Pruna, Albert Minoves, Joan Pere Massana, Gregorio Iglesias, etc...
És autor del llibre “Lleida, retrat en color” i coautor dels llibres “Visions de la Seu Vella” i “Albert Coma Estadella, art i compromís” per a Edicions de la Clamor.
Ha realitzat nombroses exposicions fotogràfiques individuals i col·lectives.
L’any 2010 va fer donació de la col·lecció fotogràfica de 10 obres anomenada –Arquitectura de Guerra- a l’Institut de Ciències de la Educació de la UdL.
Patrocinadors:
Obres premiades i seleccionades dels Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona 2024, a Figueres
Els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona són possibles gràcies a les empreses i institucions que hi donen suport, com ara el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona; Brecor, Jung, iGuzzini i Kave Home, com a patrocinadors principals; Asemas, Arquia Banca, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, Grup Curanta, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, Hyundai – Fornells Motor, IRSAP, Palahí, Plantalech, Porcelanosa, Rehau, Terreal i Vidresif, com a col·laboradors. En aquesta edició, els productes oficials són el Restaurant Mimolet i Caves Llopart, mentre que Bonart, La Comarca d’Olot, el Diari de Girona, l’Empordà, l’Hora Nova, Ràdio Girona FM, el Punt Avui i Televisió de Girona són els mitjans de comunicació oficials.
Exposición “Hors d’oeuvres” [fuera de obras]. 150 años de la Asociación de Arquitectos de Cataluña
Inscríbete a la conferencia inaugural
La exposición, comisariada por Carolina García-Estévez, se podrá ver hasta el 2 de febrero de 2025.
El 19 de febrero de 1874 se funda en Barcelona la Asociación de Arquitectos de Cataluña (1874-1936), origen del actual Colegio de Arquitectos de Cataluña. Desde su reconocimiento legal el 28 de marzo de 1874, la Asociación luchó contra las múltiples infracciones relativas a los “derechos y dignidad de la clase” para conseguir y hacer respetar “nuestras atribuciones e intereses”. Unas consignas de crisis que nos recuerdan demasiado a la condición contemporánea en la que ahora se encuentra inmersa la arquitectura.
Con estas coordenadas, “Hors d’oeuvres” [fuera de obras] no solo adopta uno de los encabezamientos más repetidos en los menús de celebración del encuentro anual de los miembros de la Asociación —hoy, como hace ciento cincuenta años—, sino que también muestra al visitante los mecanismos a partir de los cuales la disciplina se formula orgánicamente como una extensión de la vida más allá del oficio de arquitecto: los viajes, las publicaciones, la organización y participación en congresos, la curaduría de exposiciones, así como el papel activo en los debates en torno al espíritu de la modernidad.
Quizás estamos ante los últimos prohombres de la cultura de la Renaixença, pero desde su legado descubrimos cómo ser arquitecto significó también participar en ese canto elegíaco que se abrió paso en la Barcelona de la Großstadt y las futuras vanguardias, hasta que la Guerra pareció ponerle punto final.
Carolina García-Estévez