Arriba a Lleida el programa ‘Arquitectura a les Aules’ amb tallers i xerrades als centres educatius
Aquesta iniciativa se celebrarà del 9 al 19 de maig, en el marc de la Setmana d’Arquitectura, i té l’objectiu d’aportar als infants i joves una nova mirada sobre els espais que ens acompanyen
En el marc de la Setmana d’Arquitectura, aquest any, per primera vegada a Lleida, es durà a terme “Arquitectura a les Aules”, el programa de tallers d’arquitectura per a centres educatius, perquè l’alumnat de primària i secundària pugui observar, pensar i actuar seguint el fil de l’arquitectura del seu entorn més immediat. L’objectiu és aportar als infants i joves una nova mirada sobre els espais que ens acompanyen. Es tracta d’una iniciativa organitzada des del 2019 pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) a Barcelona i que enguany s’estén a les Demarcacions de Lleida i Girona.
A Lleida, “Arquitectura a les Aules” tindrà lloc a set escoles i instituts, amb tallers i xerrades realitzats per arquitectes i englobats dins de quatre temàtiques: Descoberta de l’entorn; Repensar els espais educatius interiors-exteriors; Sostenibilitat-Salut, i Diversitat funcional i accessibilitat.
Participaran en aquest programa els següents centres educatius de Lleida: Escola Països Catalans, Escola Camps Elisis, Escola Joc de la Bola, Escola Sant Jaume Les Heures, Col·legi Claver, Institut Torre Vicens i Institut Joan Solà de Torrefarrera.
Sis anys realitzant tallers que apropen l’arquitectura a infants i joves
El 2019, el COAC va posar en marxa “Arquitectura a les Aules” dins del programa ArquiEscola, amb la voluntat d’apropar aquesta disciplina a infants i joves, tal com recull la Llei d’Arquitectura. Des que es va iniciar el projecte, ja hi han participat més de 34.000 alumnes de més de 200 escoles –moltes han participat en més d'una edició–.
El 2020, la COVID-19 va obligar a reconvertir els tallers en propostes en línia, que es poden recuperar accedint a “Aprendre des de Casa” o bé al canal YouTube del COAC. La del 2023 va ser l'edició amb més participació: 95 escoles amb 300 tallers i 8.100 alumnes. Les imatges i les descripcions dels tallers d'aquests anys es poden veure a “Arquitectura a les Aules 5.0”.
Cessió dels arxius dels arquitectes Mariano Gomá Pujadas i Mariano Gomá Otero
Ahir, 18 d’abril, va tenir lloc a la Demarcació de Lleida del COAC la signatura del conveni de cessió dels arxius professionals dels arquitectes Mariano Gomá Pujadas i Mariano Gomá Otero a l’ens col·legial. A l’acte van assistir Mariano Gomá Otero, fill de Mariano Gomá Pujadas; el degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, i el president de la Demarcació de Lleida del COAC, Lluís de la Fuente.
Nascut a Lleida el 1915, Mariano Gomá Pujadas (1915-1990) va deixar un llegat perdurable en l'àmbit de l'arquitectura, l'urbanisme i les arts. Després de completar els seus estudis d’arquitectura, just després de la guerra civil, va guanyar per oposició la plaça d’arquitecte d’Hisenda.
La seva passió pel desenvolupament urbà el va portar a ser el primer diplomat d’estudis d’urbanisme a l’IEAL. Va obrir un estudi professional a Lleida, on va desenvolupar un gran nombre d’edificis i planejaments avui encara vigents i reconeguts a través del catàleg DOCOMOMO, com l’edifici de la Cambra de Comerç de Lleida (1958-1960) o la Casa Casimiro Drudis (1968-1970).
El 1960 va ser cridat a Madrid per ocupar el càrrec de Cap del Cadastre de Valoració Urbana d’Espanya, traslladant la seva residència familiar a Madrid. Al marge dels càrrecs oficials (sempre en el món de l’arquitectura i la professió, doncs mai va acceptar el règim polític d’aleshores) va ser Director General de Patrimoni d’Obres de l’Estat.
Mariano Gomá Pujadas no només es va distingir pels seus èxits professionals, sinó també per la seva passió per les arts i la cultura. Reconegut com un pintor destacat, les seves obres es troben en col·leccions particulars, familiars i, fins i tot, en el Museu Morera. A Lleida, va jugar un paper crucial en la promoció de l'art i la música, introduint artistes com el pintor holandès Jan Stekelemburg i fundant el Cercle de Belles Arts i l'Associació de Música de Lleida. A més, va ser vicepresident de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
La seva empremta en el món de l'arquitectura i les arts va ser reconeguda internacionalment, ocupant càrrecs destacats com Secretari General del Consell Superior d'Arquitectes d’Espanya i representant a la Unió Internacional d’Arquitectes. Va ser membre de distingides institucions com el Caliu Ilerdenc, Acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, i la ciutat de Lleida li atorgà la Medalla de la Ciutat a títol pòstum.
Mariano Gomá Otero neix a Barcelona el 1952 i passa els primers anys a Lleida, on vivien els seus pares. Va cursar els seus estudis primaris al Col·legi Sant Jordi, amb professors destacats com Solans, Farreny i Isern. El 1960 es trasllada amb la seva família a Madrid, on continua la seva formació acadèmica. Completa tres anys d'estudis a Grenoble, França, obtenint el Baccalauréat, i passa un any al Bell School de Cambridge, Anglaterra.
Finalment, estudia Arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid, on destaca per la seva excel·lència acadèmica, obtenint la màxima puntuació al projecte final de carrera.
El 1977 decideix traslladar-se novament a Lleida, integrant-se a l'estudi d'arquitectura del seu pare, que fins aleshores havia exercit la professió. Al 1990, decideix obrir el seu propi estudi d'arquitectura a Barcelona, on exerceix simultàniament amb l'estudi familiar a Lleida.
Durant la seva carrera, exerceix com a Director de Gestió i Planejament Urbanístic a Vielha Mijaran durant 17 anys i també assumeix rols docents, impartint classes de postgrau sobre Accessibilitat a la Escola Politècnica de Torí, Itàlia, durant quatre anys.
A nivell institucional, destaca la seva participació com a President del Col·legi d'Arquitectes de Lleida, així com la seva presidència a l'Associació d'Arquitectes al Servei de les Administracions Públiques d'Espanya i la seva representació internacional a EUROSAG.
Paral·lelament a la seva carrera professional, Gomá Otero ha estat una figura destacada en el terreny social, exercint com a President Provincial de Creu Roja durant el període 2004-2014 i com a Capitá Manaia dels Armats de La Sang de 1994 a 2004. A més, és membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.
Subvencions per a la rehabilitació d'edificis residencials dels barris gestionats per l'Agència de l'Habitatge
S'ha publicat al DOGC del 15 d’abril la Resolució TER/1185/2024, de 8 d’abril, per la qual s'obre la convocatòria per a la concessió, en règim de concurrència pública no competitiva, de subvencions per al foment de la rehabilitació d'edificis de tipologia residencial dels barris gestionats per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya per a l'any 2024.
Aquesta convocatòria es regeix per les bases reguladores publicades a la Resolució DSO/2427/2021, de 28 de juliol, modificada per la Resolució DSO/2155/2022, de 7 de juliol i per la Resolució TER/915/2023, de 16 de març.
L'objecte d'aquestes subvencions és fomentar la millora de l’eficiència energètica i la sostenibilitat, la conservació, la millora de la seguretat d'utilització i de l'accessibilitat.
Actuacions subvencionables
Línia 1 Foment de la millora de l’eficiència energètica i sostenibilitat
1.1 Actuacions en els edificis de tipologia residencial col·lectiva, incloses les de l’interior dels habitatges si estan vinculades a actuacions globals a tot l’edifici
(Resultat d’un IITE amb deficiències qualificades com importants, greus o molt greus)
Línia 2: Foment de la conservació, de la millora de la seguretat d'utilització i de l'accessibilitat
2.1 Actuacions de conservació
(Resultat d’un IITE amb deficiències importants, greus o molt greus)
2.2 Actuacions per a la millora de la seguretat d'utilització i de l'accessibilitat
(Resultat d’un IITE amb o sense deficiències)
Beneficiaris
Poden ser beneficiaris de les subvencions les juntes de propietaris, les agrupacions de juntes de propietaris i els titulars d'habitatges.
Requisits dels edificis
Entre d’altres: l’edifici ha de contenir l'informe de la inspecció tècnica de l'edifici (IITE) que acrediti la necessitat de l'actuació de rehabilitació i el certificat d'eficiència energètica (CEE) amb l'etiqueta de qualificació energètica.
Incompatibilitats
És incompatible amb les subvencions de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i del Departament de Drets Socials que provinguin del Pla de Recuperació Transformació i Resiliència, NextGenerationEU; les del Programa per a la rehabilitació energètica d'edificis existents de l'IDAE del Ministeri d'Energia, Turisme i Agenda Digital (equivalents al PAREER II), i d'altres. Veure el detall en la mateixa convocatòria.
Termini
El termini per presentar les sol·licituds finalitza el dia 28 de juny de 2024.
Resum de la convocatòria
Consulta el resum elaborat per l'OCT (contingut disponible per als col·legiats que tenen contractat el Tram Complementari).
Per Sant Jordi, arquitectura!
Sant Jordi és un bon moment per reivindicar que l’arquitectura també és cultura. Per això, des del COAC hem programat diverses accions per celebrar la Diada de Sant Jordi!
Vine a la Biblioteca i et regalem un llibre!
Del 22 al 26 d’abril, la Biblioteca del COAC regalarà llibres a les persones que la visitin. Hi trobareu la segona biblioteca més important d’Europa en el camp de l’arquitectura, l’urbanisme i el paisatge, amb més de 180.000 referències entre llibres i revistes. Amb una història centenària, compta amb una col·lecció única que comprèn des d’un valuós fons d’Antiquària fins a les darreres novetats bibliogràfiques adquirides gràcies a l’atenció constant a les edicions nacionals i internacionals.
A més a més, també és un bon moment per conèixer les darreres adquisicions fetes, que inclouen títols com ‘Integrative façades’ de Cristina Pardal i Enrique Corbat, ‘El radar americà’ de Vicenç Altaió, ‘AV Monografías, nº 261-262’ o ‘Fitòpolis, la ciutat viva’ d’Stefano Mancuso.
Recomanacions de llibres
Des de la Biblioteca del COAC ens recomanen cinc novetats editorials del camp de l’arquitectura que no us podeu perdre! Les podeu consultar a la Biblioteca i comprar-les a la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell:
1. ‘Cohabitatge a Barcelona: arquitectura des de / per la comunitat’ de David Lorente, Tomoko Sakamoto, Ricardo Devesa, Marta Bugés (eds.) (Ed. Actar)
2. ‘Fitòpolis, la ciutat viva’ d’Stefano Mancuso (Ed. Galaxia Gutenberg)
3. ‘Com vam anar coneixent l’arquitectura modernista’ de Pere Casajoana (Ed. Pere Casajoana Arquitectes
4. ‘El radar americà’ de Vicenç Altaió (Ed. Galaxia Gutenberg)
5. ‘Arquitectura y abstracción’ de Pier Vittorio Aureli (Puente Editores)
La Cooperativa La Capell també ha fet una selecció de títols per aquest Sant Jordi. Es tracta de 5 llibres sobre arquitectes catalans o amb participació catalana sobre exposicions, escola, monografies, patrimoni i infantil:
1. ‘Arquitectura i diumenge de Josep Llinàs’ de diversos autors (Col·legi d’Arquitectes de Catalunya)
2. ‘Building Communities. Rehabilitation and Housing in Barcelona & Zurich’ d’Studio Eva Prats Flores&Prats ETH Zurich D-Arch
3. ‘Ricardo Bofill. Visions of Architecture’ de Ricardo Bofill (Ed. Gestalten)
4. ‘Lluís Domènech i Montaner. Home de la Renaixença, Arquitecte del Modernisme’ de diversos autors (Ed. Triangle)
5. ‘ Petita Història del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)’ de Sandra Bestraten (Ed. Mediterrània)
La Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell comptarà amb dues parades: una davant del COAC i l'altra al Passeig de Gràcia amb carrer Diputació. A més a més, diversos autors firmaran llibres el dia de Sant Jordi de 12 a 14 h a la seu de la llibreria, a Plaça Nova, 5 de Barcelona.
Arquillibres
Amb motiu de Sant Jordi, des del 16 fins al 22 d’abril, la iniciativa Arquillibres serà a l’Àgora de la seu de Barcelona per donar una segona vida a llibres d’arquitectura. A més a més, el dia de Sant Jordi tindran una parada de venda al Passeig de Gràcia amb carrer Casp.
Arquillibres és una iniciativa de la Demarcació de Barcelona en col·laboració amb l’Agrupació d’Arquitectes Sènior/a i l’Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya (AJAC), gestionada de la mà de la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell.