Propers Actes
Exposición Colectiva de Arquitectos Seniors de Lleida
Exposición Colectiva de...
Jornada Técnica de ARQUIMA: Construcción Industrializada...
Jornada Técnica de ARQUIMA:...
El próximo mes de mayo, vuelve Construmat. ¡Resérvate las...
El próximo mes de mayo, vuelve...
Exposició 'Francesc Català-Roca. Arquitectura sin pedigrí, en Figueres
La Delegación del Alt Empordà acoge del 23 de enero al 12 de mayo la itinerancia de la muestra 'Francesc Català-Roca. Arquitectura sin pedigrí', comisariado por el arquitecto Moisés Puente, que se adentra en las arquitecturas anónimas anteriores a la Revolución Industrial que el fotógrafo Francesc Català-Roca capturó en los numerosos viajes a España que realizó, las cuales también sirvieron para ilustrar guías regionales.
Gracias a un montaje ligero, los visitantes pueden visionar una proyección de diversas instantáneas, muchas de las cuales se han podido ver por primera vez en esta exposición enmarcada en el Año Català-Roca, ya que anteriormente no se habían publicado, expuesto ni positivado nunca.
A diferencia de otras exposiciones que se han realizado sobre el artista, esta muestra pone el foco en las imágenes de esa arquitectura sin arquitectos, la que ha moldeado el paisaje y con la cual Català-Roca retrató los últimos años de la vida campesina en Europa, justo antes de su desaparición.

Exposició: Francesc Català-Roca. Arquitectura sense pedigrí
Gràcies a un muntatge lleuger, els visitants poden visionar una projecció de diverses instantànies, moltes de les quals s'han vist per primera vegada en aquesta exposició emmarcada en l'Any Català-Roca, ja que anteriorment no s'havien publicat, exposat o positivat mai.
A diferència d’altres exposicions que s’han fet sobre l’artista, aquesta mostra posa el focus en les imatges sobre aquella arquitectura sense arquitectes, la que ha modelat el paisatge i amb la qual Català-Roca va retratar els últims anys de la vida camperola a Europa, just abans de la seva desaparició.

L’edificació a Catalunya es manté gràcies a grans projectes puntuals
L’estudi s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, tant els d'intervencions d’obra nova com els d’actuacions en edificacions existents. Les conclusions de l'anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori.
Les dades confirmen l’alentiment del sector
El sector presenta un creixement positiu en superfície visada, però principalment pel visat de projectes puntuals de gran envergadura. L’any s’ha tancat amb 4.778.932 m2 visats, situant-se a nivells similars als de 2019, abans de la pandèmia. La dada suposa un increment del 4% respecte el 2022 i se situa lleugerament per sobre de l’informe Euroconstruct, que preveia tancar l’exercici amb un creixement del 2,8%.
Tot i les dades positives, el primer semestre de 2023 va ser negatiu, recuperant-se a finals d’any pel visat de projectes grans. De fet, els 5 projectes més grans visats el 2023 representen un 10% del total de la superfície visada (sense aquests 5 projectes, la superfície hauria estat un 6,5% inferior a la del 2022). En aquest sentit, caldrà veure l’evolució els propers mesos, tenint en compte també que l’Euroconstruct preveu un estancament de l’1,4% per al 2024 i 1,2% per al 2025.
Els projectes de gran envergadura, motiu principal del bon comportament a la ciutat de Barcelona
La ciutat de Barcelona ha viscut un any particular. Tot i el primer semestre negatiu, l’activitat s’ha recuperat i ha tancat amb 846.611 m2 visats, un augment del 48% de la superfície visada. El motiu principal és que a la ciutat comtal s’hi han visat projectes de gran envergadura, com l’Espai Barça, promocions d’habitatge a la Marina del Prat Vermell i oficines al 22@. Així, els 15 projectes grans visats a Barcelona ciutat acumulen 624.842 m2, el 74% del total de la superfície visada a la capital. Aquest augment ha tingut impacte en la rehabilitació, que ha crescut un 201%, mentre que l’obra nova ha disminuït un 13%.
Pel que fa al nombre d’habitatges, es manté estable. Els 1.342 habitatges de nova creació visats el 2023 a Barcelona ciutat representen un 0,75% més que els visats l’any anterior.
El comportament és diferent a la resta de la Demarcació, on la superfície visada ha baixat un 1,5%. La disminució es fa palesa tant en la rehabilitació (-1%) com en l’obra nova (-2%).
En relació al nombre d’habitatges, la resta de la Demarcació presenta un augment del 4%.
La rehabilitació puja, però amb poc pes dels fons Next Generation
Malgrat l’augment del 28,5%, la rehabilitació continua estancada i tan sols representa el 31% de la superfície total visada a Catalunya. Tot i el creixement, l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation és encara menor.
Des de la posada en marxa l’abril de 2022 de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, han entrat a tràmit 651 expedients del Programa 3 - Edifici corresponents a 4.333 habitatges. Tenint en compte que l’objectiu 2021-2026 és assolir la rehabilitació de 15.000 habitatges, actualment ens trobem el 29% de complir aquest objectiu.
En relació als expedients tramitats al COAC, un 43% són de la Demarcació de Barcelona, 18,9% de Comarques Centrals, 10,8% de Lleida, 13,5% de Girona, 11,6% de Tarragona i 2,2% de l’Ebre.
Si es realitza una anàlisi general per temàtiques:
1. En relació a la superfície visada, el sector té un impacte diferent segons el territori. Només les demarcacions de Barcelona i Girona presenten un comportament positiu. La Demarcació de Barcelona creix un 8%. La recuperació es concentra a la ciutat de Barcelona, que després d’un primer semestre de poca activitat ha tancat l’any amb 48% més de superfície visada. El motiu principal són els grans projectes visats durant la segona meitat de l’any. A la resta de la Demarcació, la superfície baixa un 1,5%.
També és significativa la Demarcació de Girona, amb un 13% més de superfície visada i un comportament positiu durant tot l’any. Per contra, la resta de demarcacions baixen en superfície: Comarques Centrals (-12%), Ebre (-10%), Lleida (-25%) i Tarragona (-6%).
2. El nombre d’expedients visats cau respecte el 2022. S’han visat 8.776 expedients, 8% menys que els 9.522 del 2022. En aquest cas, totes les demarcacions presenten una caiguda quant al nombre de projectes visats.
3. Tot i el creixement positiu de la rehabilitació, hi ha poc impacte dels Fons Next Generation. A’ha visat un 28,5% més en superfície de rehabilitació. L’explicació principal es troba en bona part en el visat de grans projectes. Així, si es té en compte que dels 1.441.926 m2 visats en rehabilitació prop del 29% (414.753 m2) es concentra en 6 projectes grans, queda palesa la manca de cultura rehabilitadora i el poc impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation.
Pel que fa a l’anàlisi territorial, Barcelona és la Demarcació que ha experimentat un major creixement en rehabilitació (57,3%) concentrat a la seva capital (201%), a causa del visat de grans projectes. També han crescut Girona (7%) i Ebre (11%). La resta de demarcacions han tingut un creixement negatiu: Comarques Centrals (-6%), Lleida (-12%) i Tarragona (-9%).
4. L’obra nova cau per primera vegada des de la recuperació de la crisi del 2006, sense tenir en compte el 2020. Cau un 3,68% i se situa en 3.270.336 m2, nivell similar al del 2018. L’única Demarcació amb un comportament positiu és Girona (17%).
5. Malgrat l’habitatge creix, continua per sota dels nivells òptims. L’any s’ha tancat amb 15.946 habitatges de nova creació visats, un 4,4% més, però encara lluny de la xifra òptima de 25.000 habitatges anuals que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya considera necessaris per al període 2020-2024 (segons el Pla territorial sectorial de l’habitatge a Catalunya).
No obstant l'augment, per demarcacions només tenen comportament positiu Barcelona (3,8%) i Girona, amb un creixement excepcional del 48%. Així, durant el 2023 a la Demarcació de Girona s’ha visat una mitjana mensual de 206 habitatges (el 2022 era de 160 habitatges).
Dels 15.946 habitatges de nova creació, 2.127 són de protecció oficial i la majoria a la Demarcació de Barcelona (2.042). La resta, 13 són a la Demarcació de Girona, 12 a Comarques Centrals, 5 a Lleida i 55 a Tarragona.
Pel que fa a Barcelona ciutat, del total de 1.342 habitatges visats, un 38% (511) són de protecció oficial i corresponen a 14 projectes. D’aquests projectes, la meitat (7) combinen habitatge lliure i habitatge de protecció oficial en sòl urbà consolidat, amb un total de 403 habitatges, dels quals 122 són de protecció oficial.
6. En relació al no habitatge, les xifres són positives. Amb 1.543.383 m2 visats, la superfície augmenta un 21,7% si comparem amb 2022.
Tenen comportament positiu la sanitat (52%) i augment per quart consecutiu. L’educació també repunta (74%) després de dos anys encadenant caigudes.
Quant a l’àmbit esportiu, el creixement excepcional (463%) està motivat per grans projectes puntuals.
La resta d’àmbits tenen un comportament negatiu: comerç (-47%), hostaleria (-1,2%), indústria (-20%) i oficines (-13%).
Millorar els terminis per a l’obtenció de llicències, assignatura pendent
L’octubre del 2022 el COAC va iniciar una enquesta sobre llicències municipals que reben els arquitectes un cop visen el projecte d’execució. Les respostes permeten obtenir informació sobre la durada, satisfacció, dificultat i interaccions en l’obtenció de permisos d’obra en els diferents municipis de Catalunya. De l’enquesta en destaca la necessitat de més diàleg amb els companys de l’administració, incorporant l’establiment d’un canal de contacte previ al tràmit i específic per als tècnics per evitar les possibles esmenes i, com a conseqüència, simplificar el procés i agilitzar els temps de concessió de llicència. En aquest sentit, actualment el termini per obtenir una llicència s’estima en els 7,4 mesos de mitjana, arribant en alguns casos als més de dos anys. Pel que fa al temps d’espera en obtenir resposta a consultes formulades, la mitjana és de 5 setmanes.
Amb la imminent aplicació del Codi d’Accessibilitat de Catalunya, el termini pot ser encara superior. La normativa, que entra en vigor el proper 1 de març, respon a la necessitat de desplegament de la Llei d’Accessibilitat de Catalunya i integra el conjunt de les condicions d’accessibilitat universal en els àmbits de més impacte en la vida diària de les persones.
Com a entitat al servei de les persones, el COAC treballa per l’accessibilitat universal des d’una mirada inclusiva i procurant donar resposta a les necessitats de tots els usuaris. A parer del COAC, l’ampli abast, complexitat del text i detall del contingut del nou Codi el fan de difícil lectura i aplicació.
En aquest sentit, el COAC considera que l’èxit de la implantació de l’accessibilitat universal rau en una reglamentació més simple i clara. En relació amb aquestes recomanacions, el COAC ja va presentar al·legacions l’any 2020. També segueix oferint al Departament de Drets Socials la seva col·laboració per poder generar documentació gràfica que pugui facilitar la comprensió del nou Decret.
Així, des del COAC es treballa amb les administracions a fi d’aconseguir reduir les traves administratives per a l’obtenció de llicències municipals.
Nota de premsa
Gràfics
Ciclo MARQ 2023/2024. Pensar y hacer arquitectura des de otras miradas', a cargo de Anna Bofill
La arquitecta y compositora Anna Bofill cierra el ciclo de conferencias del Máster Habilitante en Arquitectura MARQ de la Escuela Politécnica Superior de la UdG, con la conferencia 'Pensar y hacer arquitectura desde otras miradas', el próximo jueves 18 de enero de 2024, a las 17 h, en la sala Rafael Masó de la Demarcación de Girona del COAC.
En su conferencia, la doctora arquitecta y compositora Anna Bofill hablará de su experiencia profesional como arquitecta y urbanista pionera en la concepción de las ciudades desde la perspectiva de género.
Ciclo MARQ
El ciclo de conferencias MARQ 23-24 forma parte del programa docente del Máster Habilitante en Arquitectura, donde los estudiantes desarrollan su Trabajo final del Máster y tienen la oportunidad de conocer de primera mano a profesionales de prestigio nacional e internacional que presentan sus obras, así como su investigación aplicada a la docencia.
En la 9ª edición del ciclo, participaron la Dra. arquitecta Juana Sánchez, del despacho malagueño DJ Arquitectura, con la conferencia "Arquitectura con J de Jardín"; Jero Gutiérrez de BAAS arquitectes, con la conferencia "Inactual"; Jordi Comas de Comas-Pont arquitectes con el título "La memoria latente" y el Dr. arquitecto Pablo Garrido con "24 ventanas y una puerta", acercándonos al mundo de la arquitectura desde una reflexión constructiva y sensorial en torno a estos dos elementos arquitectónicos.
Todas las conferencias de esta edición se pueden visualizar a través del canal de YouTube de la Demarcación de Girona del COAC y del canal de YouTube de la EPS de la UdG.
El ciclo ha sido posible gracias al apoyo del Patronato de la Politécnica y la Demarcación de Girona del COAC.
Anna Bofill
Es doctora arquitecta y compositora. Estudió en la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona, graduándose en 1972, cuando aún eran pocas las mujeres que lo hacían. Se doctoró en arquitectura en 1975 con una tesis sobre "Contribución a la generación geométrica de formas arquitectónicas y urbanas" y obtuvo el título de arquitecta en Francia en 1981.
Es un referente indispensable del feminismo en arquitectura y ha trabajado por incorporar la perspectiva de género en el urbanismo. Entre sus obras arquitectónicas destacan el Walden 7, cuando formaba parte del Taller de Arquitectura, y, de manera individual, la estación de trenes de Plaza Catalunya en Barcelona o la Escuela de Enseñanzas artísticas de Tàrrega.
En el ámbito del urbanismo, una de sus publicaciones más influyentes ha sido "Las Mujeres y la Ciudad, manual de recomendaciones para una concepción del entorno habitado desde el punto de vista del género", en colaboración con Rosa Maria Dumenjó Martí e Isabel Segura Soriano, editado por la Unión Europea a través de la Fundación Maria Aurèlia Capmany en 1998.
También la publicación "Planejament urbanístic, espais urbans i espais interiors des de la perspectiva de les dones" en Quaderns de L'Institut-6, Generalitat de Catalunya, Institut Català de les Dones y Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Barcelona, noviembre 2005, y la "Guia per al planejament urbanístic i l'ordenació urbanística amb la incorporació de criteris de gènere" en la Col·lecció Eines Nº 11, de l'Institut Català de les Dones, Departament de Política territorial i obres públiques, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2008.
Como compositora, ha escrito obras para instrumentos solistas, voz, así como música de cámara y electroacústica. Sus obras han sido programadas en diversas ciudades españolas y en capitales de otros países como París, Berlín, Londres, Roma, Nueva York, México, Santiago de Chile, Buenos Aires, entre otras, en el marco de festivales y congresos de música contemporánea.
Ha escrito y publicado varios artículos especializándose en el conocimiento y difusión de las mujeres compositoras. En su último libro "Los sonidos del silencio", publicado en 2015, revela la presencia de las mujeres compositoras a lo largo de la historia.
Su música se puede escuchar en YouTube, Spotify y en la página: www.annabofill.accompositors.com.
En 2009 recibió la medalla al trabajo President Macià de la Generalitat de Catalunya. En 2022 recibe la medalla de los 50 años como colegiada en el COAC, y en 2023 entra como miembro numerario en la Real Academia Catalana de Bellas Artes de Sant Jordi.
