Raimon Torres. recordat a plaça Nova
El dimarts 9 d’abril a les 19 h s'inaugura l’exposició Raimon Torres. Fotografies d’Eivissa i Formentera 1965-1975, que es podrà visitar a l’altell de la seu del COAC de plaça Nova fins l’11 de maig. En el decurs de l'acte també es presentarà el llibre “Raimon Torres. La mirada d'un arquitecte. Fotografies d’Eivissa i Formentera 1965-1975”, a càrrec de Daniel Giralt-Miracle, Néstor Pellicer i Salvador Roig, autors de l'obra. El llibre ha estat editat per la Demarcació d’Eivissa i Formentera del Col•legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears que recull algunes de les fotografies fetes per l’arquitecte.
En un text escrit l’any 2010 pel mateix Raimon Torras, desparegut fa poques setmanes, explica que les fotografies van ser realitzades a “l’inici de la meva estada a l’illa (...). Són el resultat d’unes passejades per la ciutat i el camp d’Eivissa i Formentera. Unes passejades on vam descobrir un món nou”.
Aquestes fotografies van ser presentades en sengles exposicions a Eivissa i Formentera en 2009 i 2010.
Vegeu més informació de l'exposició
En un text escrit l’any 2010 pel mateix Raimon Torras, desparegut fa poques setmanes, explica que les fotografies van ser realitzades a “l’inici de la meva estada a l’illa (...). Són el resultat d’unes passejades per la ciutat i el camp d’Eivissa i Formentera. Unes passejades on vam descobrir un món nou”.
Aquestes fotografies van ser presentades en sengles exposicions a Eivissa i Formentera en 2009 i 2010.
Vegeu més informació de l'exposició
8/04/2013
Projecció d'“Squat, la ciutat és nostra” a Ecumenòpolis
El dilluns 22 d’abril a les 19 h es projectarà a la sala d’actes de plaça Nova el film Squat, la ciutat es nostra, de Christophe Coello. Aquesta serà la quarta sessió del cicle de cinema documental Ecumenòpolis, dins els Dilluns de Cultura del COC. La pel·lícula francesa recull l’experiència de Coello, que durant vuit anys (del 2003 al 2011), va filmar les acciones de Miles de Viviendas, un grup barceloní dedicat a ocupar edificis en plena bombolla immobiliària.
Després de la projecció s’obrirà un debat amb el públic que comptarà amb la participació de Pere Pujol, arquitecte membre d’Arquitectes sense Fronteres.
Squat retrata accions que aixecaven tantes suspicàcies como simpaties però que fan palesa la situació econòmica i social de la Barcelona actual, que en ocasiones esdevé veritablement tràgica.
Vegeu més informació sobre la pel·lícula
Després de la projecció s’obrirà un debat amb el públic que comptarà amb la participació de Pere Pujol, arquitecte membre d’Arquitectes sense Fronteres.
Squat retrata accions que aixecaven tantes suspicàcies como simpaties però que fan palesa la situació econòmica i social de la Barcelona actual, que en ocasiones esdevé veritablement tràgica.
Vegeu més informació sobre la pel·lícula
18/04/2013
Debat sobre noves estratègies d’internacionalització
El dijous 7 de març a les 13 h l’altell de plaça Nova acollirà una taula de debat oberta sobre la internacionalització de l’arquitectura de Barcelona, que comptarà amb la participació de Diego Guri, director de la Unitat d’Internacionalitació d’ACC1Ó; Giovanna Carnevale, directora de la Fundació Mies van der Rohe, i Ferran Figuerola, gerent de l’empresa de vidre arquitectònic Cricursa. Tots tres, moderats per Eugeni Bach i amb la participació activa d’una fila zero, miraran d’aportar solucions vàlides per a la internacionalització de les empreses d’arquitectura.
Està prevista la participació a la fila zero dels arquitectes Ramon Sanabria; Joan Forgas; Dolors Ylla-Català; Victòria Garriga; Guillermo López; Anna Puigjaner, i José Ignacio Galan.
L’arquitectura catalana és una de les més reconegudes a nivell internacional gràcies a diversos: unes obres d’alt nivell construïdes en les últimes dècades per vàries generacions d’arquitectes catalans; una xarxa de centres universitaris i instituts de postgrau que han apostat per un ensenyament politècnic d’alt nivell, i el recolzament de la marca Barcelona associada a l’arquitectura d’excel•lència de la ciutat.
En un moment en que molts estudis catalans opten per obrir mercat fora del nostre país, a la sessió es debatrà com aprofitar aquests valors en favor d’una estratègia d’internacionalització eficaç, i com, a partir d’unes eines inicials, es poden trobar tantes maneres d’internacionalitzar-se com estudis que apostin per fer-ho.
Està prevista la participació a la fila zero dels arquitectes Ramon Sanabria; Joan Forgas; Dolors Ylla-Català; Victòria Garriga; Guillermo López; Anna Puigjaner, i José Ignacio Galan.
L’arquitectura catalana és una de les més reconegudes a nivell internacional gràcies a diversos: unes obres d’alt nivell construïdes en les últimes dècades per vàries generacions d’arquitectes catalans; una xarxa de centres universitaris i instituts de postgrau que han apostat per un ensenyament politècnic d’alt nivell, i el recolzament de la marca Barcelona associada a l’arquitectura d’excel•lència de la ciutat.
En un moment en que molts estudis catalans opten per obrir mercat fora del nostre país, a la sessió es debatrà com aprofitar aquests valors en favor d’una estratègia d’internacionalització eficaç, i com, a partir d’unes eines inicials, es poden trobar tantes maneres d’internacionalitzar-se com estudis que apostin per fer-ho.
1/03/2013
Taula sobre la internacionalització de l’arquitectura
El passat 7 de març es va dur a terme una taula de debat oberta a plaça Nova sobre la internacionalització de l’arquitectura de Barcelona, en què va participar Diego Guri, director de la Unitat d’Internacionalitació d’ACC1Ó; Giovanna Carnevale, directora de la Fundació Mies van der Rohe, i Ferran Figuerola, gerent de l’empresa de vidre arquitectònic Cricursa. Tots tres, moderats per Eugeni Bach i amb la participació activa d’una fila zero amb la presència de Ramon Sanabria, Dolors Ylla-Català, Guillermo López; Anna Puigjaner, i José Ignacio Galan, entre d’altres, van aportar diferents mirades sobre la sortida a l’exterior de les empreses d’arquitectura.
El director de la Unitat d’Internacionalització d’ACC1Ó, Diego Guri, va obrir les intervencions subratllant la capacitat exportadora que, de forma genèrica, tenen les empreses catalanes (13.000 ho fan de forma regular) i posant a disposició de les firmes d’arquitectura catalanes tota la xarxa i programes de suport d’ACC1Ó, amb especial incidència en eines de recent creació, com ara el Projects Catalans to the World o un servei que promou l’agrupació empresarial per accedir a programes i convocatòries de la Unió Europea que en el sector de les TIC està funcionant força bé i que podria tenir una versió semblant en l’àmbit de l’arquitectura.
Posteriorment va ser el torn de la directora de la Fundació Mies van der Rohe, Giovanna Carnevale, qui es va referir a la vocació inequívocament europeista del Premi que atorga anualment l’entitat , que aquest any celebra el seu 25 aniversari. Per aquest motiu, la fundació organitzarà un gran debat a Barcelona el proper mes d’abril, en que la internacionalització de l’arquitectura catalana tindrà un paper destacat i per al qual va demanar la complicitat dels professionals.
Per últim, Ferran Figuerola, gerent de Cricursa, que exporta el 90% de la seva producció de vidre arquitectònic, va explicar els eixos del seus model empresarial, amb la voluntat de trobar més d’un punt de connexió amb estratègies que les empreses d’arquitectura podrien tirar endavant per sortir a l’exterior. “Com empresa, per a internacionalitzar-nos necessitem producte, estratègia i assumir que estàs en un mercat global”, va subratllar Figuerola. Tot ells són aspectes que poden ser perfectament assumits per una empresa d’arquitectura que vulgui exportar la seva activitat.
Posteriorment a les intervencions dels tres ponents es va desenvolupar un interessant debat amb la participació dels convidats a la fila zero.
Vegeu el vídeo íntegre de la sessió:
El director de la Unitat d’Internacionalització d’ACC1Ó, Diego Guri, va obrir les intervencions subratllant la capacitat exportadora que, de forma genèrica, tenen les empreses catalanes (13.000 ho fan de forma regular) i posant a disposició de les firmes d’arquitectura catalanes tota la xarxa i programes de suport d’ACC1Ó, amb especial incidència en eines de recent creació, com ara el Projects Catalans to the World o un servei que promou l’agrupació empresarial per accedir a programes i convocatòries de la Unió Europea que en el sector de les TIC està funcionant força bé i que podria tenir una versió semblant en l’àmbit de l’arquitectura.
Posteriorment va ser el torn de la directora de la Fundació Mies van der Rohe, Giovanna Carnevale, qui es va referir a la vocació inequívocament europeista del Premi que atorga anualment l’entitat , que aquest any celebra el seu 25 aniversari. Per aquest motiu, la fundació organitzarà un gran debat a Barcelona el proper mes d’abril, en que la internacionalització de l’arquitectura catalana tindrà un paper destacat i per al qual va demanar la complicitat dels professionals.
Per últim, Ferran Figuerola, gerent de Cricursa, que exporta el 90% de la seva producció de vidre arquitectònic, va explicar els eixos del seus model empresarial, amb la voluntat de trobar més d’un punt de connexió amb estratègies que les empreses d’arquitectura podrien tirar endavant per sortir a l’exterior. “Com empresa, per a internacionalitzar-nos necessitem producte, estratègia i assumir que estàs en un mercat global”, va subratllar Figuerola. Tot ells són aspectes que poden ser perfectament assumits per una empresa d’arquitectura que vulgui exportar la seva activitat.
Posteriorment a les intervencions dels tres ponents es va desenvolupar un interessant debat amb la participació dels convidats a la fila zero.
Vegeu el vídeo íntegre de la sessió:
11/03/2013